tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Privat)
| Títol variant: |
El dret europeu de la insolvència i els mecanismes preconcursals a França i Espanya : anàlisi comparada i impacte en l’harmonització normativa |
| Títol variant: |
European insolvency law and pre-insolvency mechanisms in France and Spain : comparative analysis and impact on regulatory harmonization |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
41 pàg. |
| Resum: |
La present investigació parteix de la hipòtesi que, si bé França i Espanya han avançat en la transposició i el desenvolupament dels mecanismes preconcursals exigits per la Directiva (UE) 2019/1023, persisteixen diferències estructurals que poden limitar l’efectivitat i l’homogeneïtat del marc europeu de reestructuració preventiva. En particular, es defensa que l’eficiència del dret preconcursal no depèn únicament del disseny legislatiu, sinó també de factors pràctics com ara la intervenció judicial, la participació activa dels creditors, la rapidesa en l’adopció d’acords i la cultura empresarial davant del risc i del fracàs econòmic. D’aquesta manera, la investigació pretén demostrar que l’harmonització normativa europea no implica necessàriament una uniformitat funcional, i que ambdós ordenaments ofereixen aproximacions diferents pel que fa a l’equilibri entre la protecció del deutor i la salvaguarda dels creditors. Així mateix, es planteja la hipòtesi complementària que la consolidació d’un règim preconcursal europeu eficaç exigeix no sols ajustos tècnics en la normativa nacional, sinó també reformes en la formació dels operadors jurídics i en la difusió d’una cultura de reestructuració primerenca que permeti actuar abans de la insolvència irreversible. L’anàlisi comparada permetrà contrastar quin model s’aproxima més a l’ideal preventiu promogut per la Unió Europea i quines lliçons se’n poden extreure per a futures reformes. |
| Resum: |
This paper proceeds from the hypothesis that, although France and Spain have made progress in the transposition and implementation of the pre-insolvency mechanisms required by Directive (EU) 2019/1023, structural differences persist that may limit the effectiveness and consistency of the European preventive restructuring framework. In particular, it is submitted that the efficiency of pre-insolvency law does not depend solely on legislative design, but also on practical factors such as judicial intervention, the active participation of creditors, the expeditiousness of agreement adoption, and the prevailing business culture with respect to risk and financial failure. Accordingly, this research seeks to demonstrate that European regulatory harmonisation does not necessarily entail functional uniformity, and that both legal systems offer distinct approaches to the balance between debtor protection and creditor safeguards. A complementary hypothesis is also advanced, namely that the consolidation of an effective European pre-insolvency regime requires not only technical adjustments to national legislation, but also reforms in the training of legal practitioners and in the promotion of an early restructuring culture that enables action to be taken before insolvency becomes irreversible. The comparative analysis will make it possible to assess which model more closely approximates the preventive ideal promoted by the European Union, and what lessons may be drawn for future reforms. |
| Resum: |
La presente investigación parte de la hipótesis de que, si bien Francia y España han avanzado en la transposición y desarrollo de los mecanismos preconcursales exigidos por la Directiva (UE) 2019/1023, persisten diferencias estructurales que pueden limitar la efectividad y homogeneidad del marco europeo de reestructuración preventiva. En particular, se sostiene que la eficiencia del derecho preconcursal no depende únicamente del diseño legislativo, sino también de factores prácticos como la intervención judicial, la participación activa de los acreedores, la rapidez en la adopción de acuerdos y la cultura empresarial frente al riesgo y al fracaso económico. De este modo, la investigación pretende demostrar que la armonización normativa europea no implica necesariamente uniformidad funcional, y que ambos ordenamientos ofrecen aproximaciones diferentes en cuanto al equilibrio entre protección del deudor y salvaguarda de los acreedores. Asimismo, se plantea la hipótesis complementaria de que la consolidación de un régimen preconcursal europeo eficaz exige no solo ajustes técnicos en la normativa nacional, sino también reformas en la formación de operadores jurídicos y en la difusión de una cultura de reestructuración temprana que permita actuar antes de la insolvencia irreversible. El análisis comparado permitirá contrastar qué modelo se aproxima más al ideal preventivo promovido por la Unión Europea y qué lecciones pueden extraerse para futuras reformas. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret [949] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Dret preconcursal ;
Reestructuració preventiva ;
Directiva 2019/1023 ;
Dret comparat ;
Harmonització normativa ;
Plans de reestructuración ;
Classes de creditors ;
Arrossegament entre classes ;
Cram-down ;
Homologació judicial ;
Insolvència ;
Sistema francès i espan ;
Pre-insolvency law ;
Preventive restructuring ;
Directive 2019/1023 ;
Comparative law ;
Regulatory harmonization ;
Restructuring plans ;
Creditor classes ;
Cross-class cram-down ;
Court confirmation ;
Insolvency ;
French and Spanish systems ;
Confidentiality ;
Interi ;
Derecho preconcursal ;
Reestructuración preventiva ;
Derecho comparado ;
Armonización normativa ;
Planes de reestructuración ;
Clases de acreedores ;
Arrastre interclases ;
Homologación judicial ;
Insolvencia ;
Sistema francés y esp |
visitant ::
identificació
