tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Títol variant: |
L'impacte del reial decret llei en la separació de poders |
| Títol variant: |
The Impact of the Royal Decree-Law on the Separation of Powers |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
51 pàg. |
| Resum: |
El present treball de fi de grau examina l'impacte del reial decret llei en la separació de poders entre el legislatiu i l'executiu en el sistema constitucional espanyol. Partint de l'article 86 de la Constitució espanyola, l'estudi analitza la naturalesa jurídica d'aquest instrument legislatiu excepcional, el seu pressupòsit habilitant d'“extraordinària i urgent necessitat”, els seus límits materials i els mecanismes de control parlamentari i constitucional que pretenen evitar-ne l'ús abusiu. La recerca adopta una metodologia juridicodogmàtica basada en l'anàlisi sistemàtica de preceptes constitucionals, jurisprudència del Tribunal Constitucional i doctrina acadèmica. En primer lloc, s'explica la posició del reial decret llei en el sistema espanyol de fonts del dret, tot destacant-ne la força de llei, el caràcter provisional i la dependència de la posterior convalidació pel Congrés dels Diputats. A continuació, s'examina el principi constitucional de separació de poders en un sistema parlamentari, amb una atenció especial a la funció legislativa de les Corts Generals, la funció executiva del Govern i els instruments de control mutu entre ambdós poders. El treball sosté que, si bé el reial decret llei és una eina necessària per garantir una resposta governamental ràpida en situacions de vertadera urgència, el seu ús recurrent i expansiu pot distorsionar l'equilibri institucional establert per la Constitució de 1978. La conclusió a la que s'arriba es que el reial decret llei continua sent constitucionalment legítim únicament si es limita a casos excepcionals sota un control més rigorós. |
| Resum: |
This dissertation examines the impact of the Royal Decree-Law on the separation of powers between the Legislative and the Executive in the Spanish constitutional system. Starting from Article 86 of the Spanish Constitution, the study analyses the legal nature of this exceptional legislative instrument, its enabling requirement of “extraordinary and urgent necessity”, its material limits, and the mechanisms of parliamentary and constitutional review that seek to prevent its misuse. The research adopts a legal-dogmatic methodology based on the systematic analysis of constitutional provisions, Constitutional Court case law and academic doctrine. It first explains the position of the Royal Decree-Law within the Spanish system of sources of law, emphasising its force of law, provisional character and dependence on subsequent validation by the Congress of Deputies. It then examines the constitutional principle of separation of powers in a parliamentary system, with particular attention to the legislative function of the Cortes Generales, the executive function of the Government, and the instruments of mutual control between both powers. The dissertation argues that, although the Royal Decree-Law is a necessary tool for ensuring a rapid governmental response in situations of true urgency, its recurring and expansive use can distort the institutional balance established by the 1978 Constitution, weaken parliamentary deliberation and affect legal certainty. The study concludes that the Royal Decree-Law remains constitutionally legitimate only if it is limited to exceptional cases under more rigorous control. |
| Resum: |
El presente trabajo examina el impacto del Real Decreto-Ley en la separación de poderes entre el Legislativo y el Ejecutivo en el sistema constitucional español. Partiendo del artículo 86 de la Constitución Española, el estudio analiza la naturaleza jurídica de este instrumento legislativo excepcional, su presupuesto habilitante de “extraordinaria y urgente necesidad”, sus límites materiales y los mecanismos de control parlamentario y constitucional que pretenden evitar su uso abusivo. La investigación adopta una metodología jurídico-dogmática basada en el análisis sistemático de preceptos constitucionales, jurisprudencia del Tribunal Constitucional y doctrina académica. En primer lugar, se explica la posición del Real Decreto-Ley en el sistema de fuentes del derecho, destacando su fuerza de ley, carácter provisional y dependencia de la posterior convalidación por el Congreso de los Diputados. A continuación, se examina el principio de separación de poderes en el sistema parlamentario, atendiendo a la función legislativa de las Cortes Generales, la función ejecutiva del Gobierno y los instrumentos de control mutuo. El trabajo sostiene que, si bien es una herramienta necesaria para respuestas rápidas en situaciones de urgencia, su uso recurrente puede distorsionar el equilibrio institucional de 1978, debilitar la deliberación parlamentaria y afectar a la seguridad jurídica. La conclusión a la que se llega es que el Real Decreto-Ley solo es legítimo si se limita a casos excepcionales bajo un control más riguroso. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret [949] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Reial decret llei ;
Separació de poders ;
Extraordinària i urgent necessitat ;
Corts Generals ;
Tribunal Constitucional ;
Control de constitucionalitat ;
Poder executiu ;
Poder legislatiu ;
Convalidació parlamentària ;
Royal Decree-Law ;
Separation of powers ;
Extraordinary and urgent necessity ;
Cortes Generales ;
Constitutional Court ;
Constitutional review ;
Executive power ;
Legislative power ;
Parliamentary validation ;
Real Decreto-ley ;
Separación de poderes ;
Extraordinaria y urgente necesidad ;
Control de constitucionalidad ;
Poder Ejecutivo ;
Poder Legislativo ;
Convalidación parlamentaria |