1959- tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Títol variant: |
The right to be forgotten as a guarantee of the social reintegration of convicted persons |
| Títol variant: |
El derecho al olvido como garantía de la reinserción social de las personas condenadas |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
28 pàg. |
| Resum: |
En una societat marcada per la permanència i l’accessibilitat de la informació a Internet, la exposició continuada del passat penal de una persona pot generar efectes estigmatitzants que dificultin greument la seva reincorporació plena a la societat. El present treball analitza el dret a l’oblit en l’entorn digital, centrant-se principalment en la seva incidència sobre la reinserció i resocialització de les persones condemnades penalment una vegada han complert la seva condemna. Des d’aquesta perspectiva, el dret a l’oblit s’examina com una manifestació del dret fonamental a la protecció de dades personals, reconegut actualment en l’àmbit europeu a través del Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), així com en l’ordenament jurídic espanyol mitjançant la Llei Orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. El treball aborda també el paper de la jurisprudència, destacant la rellevància de la sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en l’assumpte Google Spain vs. Mario Costeja, que va assentar les bases per la desindexació d’informació personal en els motors de recerca. L’eix central de l’estudi es situa en la connexió entre el dret a l’oblit i el mandat de reinserció social recollit en l’article 25. 2 de la Constitució Espanyola, que orienta les penes privatives de llibertat cap a la reinserció social. En aquest sentit, s’analitza com la persistència indefinida d’informació en l’entorn digital pot suposar una prolongació indirecta de la pena, contraria als principis de dignitat i proporcionalitat. També s’analitzen els drets constitucionals que entren en joc en aquests tipus de casos com el dret a la llibertat d’informació en col·lisió amb els drets personalíssims. El treball pretén concloure amb que el dret a l’oblit suposa una eina jurídica essencial per afavorir la reinserció real i efectiva de les persones que ja han complert la seva condemna penal per així no prolongar la seva condemna social. |
| Resum: |
This paper analyses the right to be forgotten in the digital environment, focusing primarily on its impact on the reintegration and resocialisation of individuals who have been convicted of criminal offences once they have served their sentence. In a society characterised by the permanence and accessibility of information on the Internet, the ongoing exposure of a person's criminal past can generate stigmatising effects that seriously impede their full reintegration into society. From this perspective, the right to be forgotten is examined as a manifestation of the fundamental right to the protection of personal data, recognised and developed in the European context through Regulation (EU) 2016/679 (RGPD), in particular in its Article 17, as well as in the Spanish legal system through Organic Law 3/2018 on the Protection of Personal Data and Guarantee of Digital Rights. The work also addresses the role of case law, highlighting the relevance of the judgment of the Court of Justice of the European Union in the Google Spain v. Mario Costeja case, which laid the foundations for the de-indexing of personal information from search engines. The central focus of the study lies in the connection between the right to be forgotten and the mandate for social re-integration enshrined in Article 25. 2 of the Constitución Española, which directs custodial sentences towards re-education and social re-integration. In this regard, it analyses how the indefinite persistence of criminal information in the digital environment can amount to an indirect prolongation of the sentence, contrary to the principles of dignity and proportionality. The paper concludes that the right to be forgotten is an essential legal tool for promoting the genuine and effective reintegration of individuals who have already served their criminal sentence, thereby preventing their social stigma from being regarded as permanent. |
| Resum: |
En una sociedad marcada por la permanencia y accesibilidad de la información en Internet, la exposición continuada del pasado penal de una persona puede generar efectos estigmatizantes que dificulten gravemente su reincorporación plena a la sociedad. El presente trabajo analiza el derecho al olvido en el entorno digital, centrándose principalmente en su incidencia sobre la reinserción y resocialización de las personas condenadas penalmente una vez han cumplido su condena. Desde esta perspectiva, el derecho al olvido se examina como una manifestación del derecho fundamental a la protección de datos personales, reconocido actualmente a nivel europeo a través del Reglamento (UE) 2016/679 (RGPD), así como en el ordenamiento jurídico español mediante la Ley Orgánica 3/2018, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales. El trabajo aborda también el papel de la jurisprudencia, destacando la relevancia de la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, en el asunto Google Spain vs. Mario Costeja, que sentó las bases por la desindexación de información personal en los motores de búsqueda. El eje central del estudio se sitúa en la conexión entre el derecho al olvido y el mandato de reinserción social recogido en el artículo 25. 2 de la Constitución Española, orientando las penas privativas de libertad hacia la reinserción social. En este sentido, se analiza cómo la persistencia indefinida de información en el entorno digital puede suponer una prolongación indirecta de la pena, contraria a los principios de dignidad y proporcionalidad. También se analizan los derechos constitucionales que entran en juego en este tipo de casos como el derecho a la libertad de información en colisión con los derechos personalísimos. El trabajo pretende concluir que el derecho al olvido supone una herramienta jurídica esencial para favorecer la reinserción real y efectiva de las personas que ya han cumplido su condena penal para así no prolongar su condena social. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret [949] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Dret a l'oblit ;
Protecció de dades ;
Reinserció social ;
Drets fonamentals ;
Estigmatització ;
Pena prolongada ;
Persones condemnades ;
Right to be forgotten ;
Data protection ;
Social reintegration ;
Fundamental rights ;
Stigmatization ;
Prolonged sentence ;
Convicted persons ;
Derecho al olvido ;
Protección de datos ;
Reinserción social ;
Derechos fundamentales ;
Estigmatización ;
Personas condenadas |
visitant ::
identificació
