tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Títol variant: |
El dret d'accés al codi font de sistemes automatitzats en l'Administració pública. Rellevància constitucional, límits i ponderació en la STS 1119/2025 |
| Títol variant: |
The right of access to the source code of automated systems in Public Administration. Constitutional relevance, limits and balancing in STS 1119/2025 |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
38 pàg. |
| Resum: |
El present Treball Final de Grau examina el dret d’accés al codi font dels sistemes automatitzats emprats per les Administracions públiques, prenent com a eix vertebrador la STS 1119/2025, d’11 de setembre, dictada per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem en el cas BOSCO. L’anàlisi parteix del fonament constitucional del dret d’accés a la informació pública ex article 105. b) CE, la naturalesa bifront —principi rector de l’actuació administrativa i dret subjectiu directament exercitable— del qual ha estat consolidada per la jurisprudència. Es traça l’evolució des del règim insuficient de l’article 37 LRJPAC fins a la reforma operada per la LTAIPBG, que amplia l’objecte al concepte d’«informació pública» i estableix un règim de límits taxats sotmesos a ponderació singularitzada. El treball identifica la fallida que l’automatització produeix en el model tradicional de control de la legalitat: quan la decisió administrativa és el resultat d’un sistema algorítmic la lògica interna del qual no és directament cognoscible, les garanties de motivació i de tutela judicial efectiva queden privades del seu substrat material. S’examina l’iter processal complet del cas BOSCO —des de la sol·licitud de la Fundació Civio fins al recurs de cassació— i la doctrina del Tribunal Suprem, articulada entorn de tres pilars: la configuració de l’accés com a regla general, l’exigència del doble test com a condició de validesa de tota denegació, i la tècnica de l’accés parcial com a expressió del principi de necessitat. El Tribunal rebutja que la propietat intel·lectual operi com a causa d’exclusió automàtica i descarta que el risc genèric de vulnerabilitats constitueixi un fonament autosuficient de la denegació. La sentència inverteix la presumpció d’opacitat algorítmica, desplaça la càrrega de la justificació cap a l’Administració i perfila l’accés condicionat com a alternativa a la denegació total. La transparència algorítmica es consolida així com una exigència ineludible de l’Estat de Dret. |
| Resum: |
This Final Degree Project examines the right of access to the source code of automated systems used by Public Administrations, taking as its central axis Supreme Court Judgment 1119/2025, of 11 September, delivered by the Third Section of the Contentious-Administrative Chamber of the Supreme Court in the BOSCO case. The analysis starts from the constitutional basis of the right of access to public information under Article 105(b) of the Spanish Constitution, whose dual nature —as a guiding principle of administrative action and as a directly enforceable subjective right— has been consolidated by case law. It traces the evolution from the insufficient regime of Article 37 of the LRJPAC to the reform introduced by the LTAIPBG, which broadens the object of access to the concept of “public information” and establishes a system of exhaustive limits subject to individualised balancing. The work identifies the rupture that automation produces in the traditional model of legality review: when an administrative decision is the result of an algorithmic system whose internal logic is not directly knowable, the guarantees of reasoning and effective judicial protection are deprived of their material foundation. The complete procedural course of the BOSCO case is examined —from the request submitted by Fundación Civio to the appeal in cassation— together with the doctrine of the Supreme Court, structured around three pillars: the configuration of access as the general rule, the requirement of the double test as a condition for the validity of any refusal, and the technique of partial access as an expression of the principle of necessity. The Court rejects the notion that intellectual property may operate as a ground for automatic exclusion and rules out the generic risk of vulnerabilities as a self-sufficient basis for refusal. The judgment reverses the presumption of algorithmic opacity, shifts the burden of justification onto the Administration, and outlines conditional access as an alternative to total refusal. Algorithmic transparency is thus consolidated as an unavoidable requirement of the rule of law. |
| Resum: |
El presente Trabajo Final de Grado examina el derecho de acceso al código fuente de los sistemas automatizados empleados por las Administraciones Públicas, tomando como eje vertebrador la STS 1119/2025, de 11 de septiembre, dictada por la Sección Tercera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo en el caso BOSCO. El análisis parte del fundamento constitucional del derecho de acceso a la información pública ex artículo 105. b) CE, cuya naturaleza bifronte —principio rector de la actuación administrativa y derecho subjetivo directamente ejercitable— ha sido consolidada por la jurisprudencia Se traza la evolución desde el régimen insuficiente del artículo 37 LRJPAC hasta la reforma operada por la LTAIPBG, que amplía el objeto al concepto de «información pública» y establece un régimen de límites tasados sometidos a ponderación singularizada. El trabajo identifica la quiebra que la automatización produce en el modelo tradicional de control de la legalidad: cuando la decisión administrativa es el resultado de un sistema algorítmico cuya lógica interna no es directamente cognoscible, las garantías de motivación y tutela judicial efectiva quedan privadas de su sustrato material. Se examina el iter procesal completo del caso BOSCO —desde la solicitud de la Fundación Civio hasta el recurso de casación— y la doctrina del Tribunal Supremo, articulada en torno a tres pilares: la configuración del acceso como regla general, la exigencia del doble test como condición de validez de toda denegación, y la técnica del acceso parcial como expresión del principio de necesidad. El Tribunal rechaza que la propiedad intelectual opere como causa de exclusión automática y descarta que el riesgo genérico de vulnerabilidades constituya fundamento autosuficiente de la denegación. La sentencia invierte la presunción de opacidad algorítmica, desplaza la carga de la justificación hacia la Administración y perfila el acceso condicionado como alternativa a la denegación total. La transparencia algorítmica se consolida así como una exigencia ineludible del Estado de Derecho. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret [949] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Dret d’accés a la informació pública ;
Transparència algorítmica ;
Codi font ;
Propietat intel·lectual ;
Seguretat pública ;
Administració digital ;
Right of access to public information ;
Algorithmic transparency ;
Source code ;
Intellectual property ;
Public security ;
Digital administration ;
Derecho de acceso a la información pública ;
Transparencia algorítmica ;
Código fuente ;
Propiedad intelectual ;
Seguridad pública ;
Administración digital |
visitant ::
identificació
