tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Títol variant: |
Comparative law analysis of the Draft Organic Law for the protection of minors in digital environments |
| Títol variant: |
Análisis de derecho comparado del Proyecto de Ley Orgánica para la protección de las personas menores de edad en los entornos digitales |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
88 pàg. |
| Resum: |
L'ús creixent dels dispositius mòbils i les xarxes socials entre els menors des d'edats cada cop més primerenques ha generat una hiperconnectivitat que els exposa a riscos greus: ciberassetjament, grooming, explotació sexual i diverses conseqüències psicològiques i físiques. Per donar resposta a aquesta realitat, el Consell de Ministres va aprovar el març del 2025 el Projecte de Llei Orgànica per a la protecció de les persones menors d'edat en els entorns digitals (PLO P. MEED). Aquest TFG analitza críticament el PLO P. MEED des de la perspectiva del dret comparat, amb l'objectiu de determinar si la proposta espanyola s'alinea amb les tendències internacionals i d'identificar-ne els aspectes innovadors i les possibles àrees de millora. La metodologia s'estructura en tres fases: recerca doctrinal i estadística, anàlisi comparada d'onze jurisdiccions (Austràlia, Estats Units, Brasil, Corea del Sud, Noruega, Regne Unit, Alemanya, Dinamarca, França, Itàlia i la UE), i examen crític del marc normatiu espanyol. Quant a l'àmbit extrapenal, el PLO P. MEED introdueix mesures educatives, sanitàries i de protecció de dades, entre les quals destaca l'elevació de l'edat de consentiment per al tractament de dades dels 14 als 16 anys. Aquesta mesura, que segueix la tendència restrictiva d'Austràlia, ha generat debat: els seus defensors la consideren necessària per protegir els menors, mentre que els crítics argumenten que pot incrementar la seva vulnerabilitat i limitar l'exercici dels seus drets. En l'àmbit penal, Espanya tipifica la difusió de contingut sexual generat o alterat artificialment (les anomenades ultrafalsificacions), situant-la entre els delictes contra la integritat moral. Aquesta ubicació es desmarca de la tendència internacional, que la emmarca en delictes contra la llibertat sexual o els drets de la personalitat, i genera dubtes doctrinals. El projecte no tipifica la creació, manipulació o visualització del contingut, en línia amb la majoria d'ordenaments, però sí que preveu un tipus agreujat quan la víctima és menor d'edat, amb penes alineades amb els estàndards internacionals. Entre els elements innovadors, destaca la tipificació de l'ús d'identitats falses com a circumstància agreujant en delictes sexuals contra menors, i la pena de prohibició d'accés a espais digitals (compartida amb França), amb l'element diferencial d'exigir la vinculació de la prohibició amb el delicte comès. Malgrat els avenços, s'han identificat diverses llacunes. El projecte no regula el sharenting ni preveu la possibilitat que agents policials ocultin la seva identitat en investigacions en línia. Tampoc incorpora la perspectiva de gènere en les mesures educatives, malgrat que aquestes conductes afecten desproporcionadament les dones. No es preveu una circumstància agreujant genèrica per a l'ús de TIC ni una modalitat agreujada quan existeixi una relació afectiva entre víctima i agressor (com sí fa el model italià). Tampoc s'incorpora un curs de sensibilització digital com a pena alternativa, mesura que França ja aplica amb finalitat preventiva. Finalment, es plantegen dubtes sobre l'efectivitat pràctica de la prohibició d'accés als espais digitals. En conclusió, el PLO P. MEED es valora molt positivament com a resposta necessària, però cal tenir en compte les llacunes identificades i aprendre de les experiències internacionals. Una regulació efectiva ha d'equilibrar la protecció dels menors amb els principis de proporcionalitat i intervenció mínima. |
| Resum: |
The increasing use of mobile devices and social networks among minors from increasingly early ages has generated hyperconnectivity that exposes them to serious risks: cyberbullying, grooming, sexual exploitation and various psychological and physical consequences. To respond to this reality, the Council of Ministers approved in March 2025 the Draft Organic Law for the Protection of Minors in Digital Environments (PLO P. MEED). This TFG critically analyzes the PLO P. MEED from the perspective of comparative law, with the aim of determining whether the Spanish proposal aligns with international trends and identifying its innovative aspects and possible areas for improvement. The methodology is structured in three phases: doctrinal and statistical research, comparative analysis of eleven jurisdictions (Australia, United States, Brazil, South Korea, Norway, United Kingdom, Germany, Denmark, France, Italy and the EU), and critical examination of the Spanish regulatory framework. In the extra-criminal sphere, the PLO P. MEED introduces educational, health and data protection measures, among which the raising of the age of consent for data processing from 14 to 16 years stands out. This measure, which follows the restrictive trend in Australia, has generated debate: its defenders consider it necessary to protect minors, while critics argue that it can increase their vulnerability and limit the exercise of their rights. In the criminal sphere, Spain typifies the dissemination of artificially generated or altered sexual content (so-called ultra-falsifications), placing it among the crimes against moral integrity. This placement differs from the international trend, which frames it among crimes against sexual freedom or personality rights, and generates doctrinal doubts. The project does not criminalize the creation, manipulation or display of content, in line with most laws, but it does provide for an aggravated type when the victim is a minor, with penalties aligned with international standards. Among the innovative elements, the criminalization of the use of false identities as an aggravating circumstance in sexual crimes against minors stands out, and the penalty of banning access to digital spaces (shared with France), with the differential element of requiring the ban to be linked to the crime committed. Despite the progress, several gaps have been identified. The project does not regulate sharenting nor does it provide for the possibility of police officers hiding their identity in online investigations. Nor does it incorporate the gender perspective into educational measures, despite the fact that these behaviors disproportionately affect women. There is no provision for a generic aggravating circumstance for the use of ICTs or an aggravated modality when there is an emotional relationship between the victim and the aggressor (as the Italian model does). Nor is a digital awareness course incorporated as an alternative penalty, a measure that France already applies for preventive purposes. Finally, doubts are raised about the practical effectiveness of the prohibition of access to digital spaces. In conclusion, the PLO P. MEED is very positively assessed as a necessary response, but it is necessary to take into account the gaps identified and learn from international experiences. Effective regulation must balance the protection of minors with the principles of proportionality and minimum intervention. |
| Resum: |
El creciente uso de los dispositivos móviles y las redes sociales entre los menores desde edades cada vez más tempranas ha generado una hiperconectividad que los expone a riesgos graves: ciberacoso, grooming, explotación sexual y diversas consecuencias psicológicas y físicas. Para dar respuesta a esta realidad, el Consejo de Ministros aprobó en marzo de 2025 el Proyecto de Ley Orgánica para la protección de las personas menores de edad en los entornos digitales (PLO P. MEED). Este TFG analiza críticamente el PLO P. MEED desde la perspectiva del derecho comparado, con el objetivo de determinar si la propuesta española se alinea con las tendencias internacionales y de identificar sus aspectos innovadores y sus posibles áreas de mejora. La metodología se estructura en tres fases: investigación doctrinal y estadística, análisis comparado de once jurisdicciones (Australia, Estados Unidos, Brasil, Corea del Sur, Noruega, Reino Unido, Alemania, Dinamarca, Francia, Italia y la UE), y examen crítico del marco normativo español. En cuanto al ámbito extrapenal, el PLO P. MEED introduce medidas educativas, sanitarias y de protección de datos, entre las que destaca la elevación de la edad de consentimiento para el tratamiento de datos de 14 a 16 años. Esta medida, que sigue la tendencia restrictiva de Australia, ha generado debate: sus defensores la consideran necesaria para proteger a los menores, mientras que los críticos argumentan que puede incrementar su vulnerabilidad y limitar el ejercicio de sus derechos. En el ámbito penal, España tipifica la difusión de contenido sexual generado o alterado artificialmente (las llamadas ultrafalsificaciones), situándola entre los delitos contra la integridad moral. Esta ubicación se desmarca de la tendencia internacional, que la enmarca en delitos contra la libertad sexual o los derechos de la personalidad, generando dudas doctrinales. El proyecto no tipifica la creación, manipulación o visualización del contenido, en línea con la mayoría de ordenamientos, pero sí prevé un tipo agravado cuando la víctima es menor de edad. Entre sus elementos innovadores, destaca la tipificación del uso de identidades falsas como circunstancia agravante en delitos sexuales contra menores, y la pena de prohibición de acceso a espacios digitales (compartida con Francia), con el elemento diferencial de exigir la vinculación de la prohibición con el delito cometido. Pese a los avances, se han identificado varias lagunas. El proyecto no regula el sharenting ni prevé la posibilidad de que agentes policiales oculten su identidad en investigaciones online. Tampoco incorpora la perspectiva de género en las medidas educativas, aunque estas conductas afectan desproporcionadamente a las mujeres. No se prevé una circunstancia agravante genérica para el uso de TIC ni una modalidad agravada cuando exista una relación afectiva entre víctima y agresor (como sí hace el modelo italiano). Tampoco se incorpora un curso de sensibilización digital como pena alternativa, medida que Francia aplica ya con finalidad preventiva. Por último, se plantean dudas sobre la efectividad práctica de la prohibición de acceso a los espacios digitales. En conclusión, el PLO P. MEED se valora muy positivamente como respuesta necesaria, pero es necesario tener en cuenta las lagunas identificadas y aprender de las experiencias internacionales. Una regulación efectiva debe equilibrar la protección de los menores con los principios de proporcionalidad e intervención mínima. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret [949] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Protecció de menors ;
Entorns digitals ;
Anàlisi comparat internacional ;
Projecte de llei orgànica ;
Utrafalsificacions ;
Consentiment digital ;
Protection of minors ;
Digital environments ;
International comparative analysis ;
Draft organic law ;
Ultra-falsifications ;
Digital consent ;
Protección de menores ;
Entornos digitales ;
Análisis comparado internacional ;
Proyecto de ley orgánica ;
Utrafalsificaciones ;
Consentimiento digital |
visitant ::
identificació
