tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Privat)
| Títol variant: |
El dret a un procés sense dilacions indegudes; anàlisi de la Sentència del Tribunal Constitucional nº 125/2022, de 10 d'octubre de 2022 |
| Títol variant: |
The right to a trial without undue delay; analysis of Constitutional Court Judgment Nº. 125/2022, of 10 October 2022 |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
92 pàg. |
| Resum: |
El present treball analitza el dret fonamental a un procés sense dilacions indegudes reconegut a l’article 24. 2 de la Constitució Espanyola, centrant l’estudi en les jurisdiccions civil i social. Mitjançant una metodologia jurídica i analítica, s’examina tant la configuració jurisprudencial d’aquest dret com la seva aplicació pràctica dins del sistema judicial espanyol. En primer lloc, es desenvolupa un marc teòric i normatiu en què s’estudia el concepte de termini raonable i la distinció entre una simple dilació processal i una dilació indeguda amb rellevància constitucional. Així mateix, s’analitza la naturalesa autònoma d’aquest dret fonamental i els criteris utilitzats pel Tribunal Constitucional i pel Tribunal Europeu de Drets Humans per determinar quan un procés pot considerar-se excessivament dilatat. Entre aquests criteris destaquen la complexitat de l’assumpte, la conducta de les parts, la rellevància del litigi per al recurrent i l’actuació de l’òrgan judicial. El treball també aborda les principals causes estructurals que afecten la durada dels procediments judicials, prestant especial atenció a la sobrecàrrega de treball, la insuficiència de mitjans personals i materials i determinades deficiències organitzatives del sistema judicial. Juntament amb això, s’estudien els mecanismes de tutela previstos davant la vulneració del dret, especialment el recurs d’empara constitucional i la responsabilitat patrimonial de l’Estat per funcionament anormal de l’Administració de Justícia, analitzant igualment les seves limitacions pràctiques. Posteriorment, s’aplica tot el marc teòric a un supòsit concret mitjançant l’anàlisi de la STC núm. 125/2022. En aquest apartat s’examinen les qüestions jurídiques plantejades davant del Tribunal Constitucional i s’apliquen al cas els criteris jurisprudencials prèviament estudiats per valorar l’existència de dilacions indegudes. Finalment, el treball incorpora una perspectiva pràctica a través d’una entrevista realitzada a professionals de l’àmbit judicial. Aquesta part permet contrastar la construcció teòrica del dret amb la realitat quotidiana del funcionament dels òrgans jurisdiccionals, abordant qüestions com la manca de mitjans, l’organització interna dels jutjats, la utilització dels informes estadístics del CGPJ i l’impacte de determinades reformes processals recents. |
| Resum: |
This paper analyses the fundamental right to a trial without undue delay recognised in Article 24. 2 of the Spanish Constitution, focusing specifically on the civil and labour jurisdictions. Through a legal and analytical methodology, the study examines both the jurisprudential configuration of this right and its practical application within the Spanish judicial system. Firstly, the paper develops a theoretical and regulatory framework addressing the concept of a reasonable time and the distinction between a mere procedural delay and an undue delay with constitutional relevance. It also analyses the autonomous nature of this fundamental right and the criteria used by the Constitutional Court and the European Court of Human Rights to determine when proceedings may be considered excessively lengthy. These criteria include the complexity of the case, the conduct of the parties, the importance of the dispute for the claimant and the actions of the judicial authority. The study also examines the main structural causes affecting the duration of judicial proceedings, with particular attention to workload congestion, the lack of personal and material resources, and certain organisational deficiencies within the judicial system. In addition, the paper analyses the existing protection mechanisms against violations of this right, particularly the constitutional appeal (amparo) and State liability for the abnormal functioning of the Administration of Justice, also addressing their practical limitations. Subsequently, the theoretical framework is applied to a specific case through the analysis of Constitutional Court Judgment No. 125/2022. This section examines the legal issues raised before the Constitutional Court and applies the previously studied jurisprudential criteria in order to assess the existence of undue delay in the case. Finally, the paper incorporates a practical perspective through an interview conducted with members of the judiciary. This section contrasts the theoretical construction of the right with the daily reality of judicial bodies, addressing issues such as the lack of resources, the internal organisation of courts, the use of statistical reports from the General Council of the Judiciary (CGPJ), and the impact of recent procedural reforms. |
| Resum: |
El presente trabajo analiza el derecho fundamental a un proceso sin dilaciones indebidas reconocido en el artículo 24. 2 de la Constitución Española, centrando el estudio en las jurisdicciones civil y social. A través de una metodología jurídica y analítica, se examina tanto la configuración jurisprudencial de este derecho como su aplicación práctica dentro del sistema judicial español. En primer lugar, se desarrolla un marco teórico y normativo en el que se estudia el concepto de plazo razonable y la distinción entre una simple dilación procesal y una dilación indebida con relevancia constitucional. Asimismo, se analiza la naturaleza autónoma de este derecho fundamental y los criterios utilizados por el Tribunal Constitucional y el Tribunal Europeo de Derechos Humanos para determinar cuándo un proceso puede considerarse excesivamente dilatado. Entre estos criterios destacan la complejidad del asunto, la conducta de las partes, la relevancia del litigio para el recurrente y la actuación del órgano judicial. El trabajo también aborda las principales causas estructurales que afectan a la duración de los procedimientos judiciales, prestando especial atención a la sobrecarga de trabajo, la insuficiencia de medios personales y materiales y determinadas deficiencias organizativas del sistema judicial. Junto a ello, se estudian los mecanismos de tutela previstos frente a la vulneración del derecho, especialmente el recurso de amparo constitucional y la responsabilidad patrimonial del Estado por funcionamiento anormal de la Administración de Justicia, analizando igualmente sus limitaciones prácticas. Posteriormente, se aplica todo el marco teórico a un supuesto concreto mediante el análisis de la STC nº 125/2022. En este apartado se examinan las cuestiones jurídicas planteadas ante el Tribunal Constitucional y se aplican al caso los criterios jurisprudenciales previamente estudiados para valorar la existencia de dilaciones indebidas. Finalmente, el trabajo incorpora una perspectiva práctica a través de una entrevista realizada a profesionales del ámbito judicial. Esta parte permite contrastar la construcción teórica del derecho con la realidad cotidiana del funcionamiento de los órganos jurisdiccionales, abordando cuestiones como la falta de medios, la organización interna de los juzgados, la utilización de los informes estadísticos del CGPJ y el impacto de determinadas reformas procesales recientes. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Dret [2500786] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Administració i Direcció d'Empreses i Grau en Dret [1420] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Dilacions indegudes ;
Termini raonable ;
Art. 24.2 CE ;
STC núm. 125/2022 ;
Criteris jurisprudencials ;
Recurs d’empara ;
funcionament anormal de l’Administració de Justícia ;
Sobrecàrrega judicial ;
Deficiències estructurals ;
Tutela judicial efectiva ;
Undue delays ;
Reasonable time ;
Article 24.2 CE ;
Constitutional Court Judgment No. 125/2022 ;
Jurisprudential criteria ;
Constitutional appeal (amparo) ;
State liability ;
Judicial workload congestion ;
Structural deficiencies ;
Effective judicial protection ;
Dilaciones indebidas ;
Plazo razonable ;
STC nº 125/2022 ;
Criterios jurisprudenciales ;
Recurso de amparo ;
funcionamiento anormal de la Administración de Justicia ;
Sobrecarga judicial ;
Deficiencias estructurales |
visitant ::
identificació
