| Data: |
2026 |
| Resum: |
Una de les principals preocupacions del nacionalisme català durant el seu període de renaixença a principis del segle XX va ser la creació d'un gènere nacional de teatre líric. La historiografia catalana ha estudiat aquest fenomen com una iniciativa sense resultats satisfactoris promoguda per un nacionalisme unificat, presentant el moviment del "teatre líric català" com un conglomerat caòtic de diferents obres i gèneres que no va aconseguir consolidar una òpera nacional de gran format. Mentrestant, des dels estudis de sarsuela, la diferència nacional ha estat simplement negada, presentant el repertori català com una variació regional del gènere sarsuelístic. Per a resoldre aquesta conjuntura, s'aplica el concepte de pluralisme segmentat a la visió del nacionalisme català, dividint-lo en diferents branques ideològiques que mostren similituds amb les dinàmiques d'oposició. Aquests diferents segments s'identificaran mitjançant una anàlisi crítica del discurs documentat a la crítica de la premsa, assajos i teories artístiques, vinculant els seus autors amb xarxes associatives i ideològiques més àmplies. Una vegada classificades totes les propostes escèniques que volien convertir-se en "el gènere nacional", podem concloure que els diferents criteris artístics corresponen amb diferents discursos ideològics. Cada segment va "nacionalitzar" gèneres preexistents de teatre musical introduint els elements simbòlics que consideraven representatius de la identitat catalana segons els seus valors morals, religiosos i polítics. El gènere de les "visions musicals" mereix especial estudi degut a la seva desatenció en estudis previs. Es tractarà la influència del simbolisme europeu en la seva concepció, juntament amb la seva naturalesa multimodal. Sota la direcció artística de pintors, el gènere es concep com una "pintura viva", experimentant amb el disseny d'il·luminació elèctrica, com si fos un quadre impressionista en moviment. Acompanyades de música i lletres poètiques, les escenes pretenen suggerir sensitivament estats emocionals, més que narrar una trama. L'anàlisi discursiva dels elements dramatúrgics permetrà identificar el significat ideològic que es pretén transmetre al públic. Mereixen especial atenció l'escenificació de cançons populars, mitologia medieval i temes religiosos com a referències simbòliques a la nacionalitat històrica catalana segons les teories de Prat de la Riba i la doctrina de Torras i Bages. |
| Resum: |
Una de las principales preocupaciones del nacionalismo catalán durante su renacimiento a principios del siglo XX fue la creación de un género nacional de teatro lírico. La historiografía catalana ha estudiado este fenómeno como una iniciativa sin resultados satisfactorios promovida por un nacionalismo unificado, presentando el movimiento del "teatro lírico catalán" como un conglomerado caótico de diferentes obras y géneros que no logró consolidar una ópera nacional de gran formato. Mientras tanto, desde los estudios de zarzuela, la diferencia nacional ha sido simplemente negada, presentando el repertorio catalán como una variación regional del género zarzuelístico. Para resolver esta coyuntura, se aplica el concepto de pluralismo segmentado a la visión del nacionalismo catalán, dividiéndolo en diferentes ramas ideológicas que se aproximan a las dinámicas de oposición. Estos diferentes segmentos se identificarán mediante un análisis crítico del discurso documentado en la crítica de la prensa, ensayos y teorías artísticas, vinculando a sus autores con redes asociativas e ideológicas más amplias. Una vez clasificadas todas las propuestas escénicas para convertirse en "el género nacional", podemos concluir que los diferentes criterios artísticos corresponden con diferentes discursos ideológicos. Cada segmento se dedica a "nacionalizar" géneros preexistentes de teatro musical introduciendo los elementos simbólicos que consideran representativos de la identidad catalana según sus valores morales, religiosos y políticos. El género de las "visiones musicales" merece especial estudio debido a su desatención en estudios previos. Se tratará la influencia del simbolismo europeo en su concepción, junto con su naturaleza multimodal. Bajo la dirección artística de pintores, el género se concibe como una "pintura viva", experimentando con el diseño de iluminación eléctrica, como si fuese un cuadro impresionista en movimiento. Acompañadas de música y letras poéticas, las escenas pretenden sugerir sensitivamente estados emocionales, más que narrar una trama. El análisis discursivo de los elementos dramatúrgicos permitirá identificar el significado ideológico que se pretende transmitir al público. Merecen especial atención la escenificación de canciones populares, mitología medieval y temas religiosos como referencias simbólicas a la nacionalidad histórica catalana según las teorías de Prat de la Riba y la doctrina de Torras i Bages. |
| Resum: |
One of the main worries of Catalan nationalism during its early 20th century revival was the establishment of a national genre of lyric theater. Catalan historiography has studied this phenomenon as an initiative without successful results coming from a unified nationalism, presenting the "Catalan lyric theater" movement as a chaotic conglomerate of different pieces and genres that could not achieve to settle a big-format national opera. Meanwhile, from the field of zarzuela studies, the national difference has simply been denied, presenting the Catalan repertoire as a regional variation of the zarzuela genre. To solve this conjuncture, the concept of segmented pluralism is applied to Catalan cultural nationalism, dividing it into different ideological branches that actually resemble the dynamics of opposition. These different segments are identified by performing a critical discourse analysis on press criticism, essays and artistic theories, linking their authors with broader social networks. Once all the musical proposals to become "the national genre" are classified, we can conclude that the different artistic criteria corresponded to different ideological discourses. Each segment "nationalized" preexisting genres of musical theater by introducing the symbolic elements that they considered representative of the Catalan identity according to their moral and political values. Especial attention is paid to the genre of "musical visions", widely unattended by previous research. The influence of European symbolism on the conception of the genre is studied, along with its multimodal nature. Under the artistic direction of painters, the genre is pictured as an "alive painting", experimenting with electric lighting design, as if it was a moving impressionist picture. Accompanied by music and poetic lyrics, the scenes aim to the sensorial suggestion of emotional states rather than the narration of any plot. The dramaturgical elements are discursively analyzed to identify the ideological meaning that is intended to transmit to the audience. Special attention is paid to the quotation of folk songs, medieval mythology and religious topics as symbolic references to the Catalan historical nationality according to Prat de la Riba's theories and Torras i Bages' doctrine. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Òpera ;
Opera ;
Ópera ;
Nacionalisme ;
Nationalism ;
Nacionalismo ;
Modernisme ;
Modernism ;
Modernismo ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
