| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquesta tesi doctoral estudia les migracions des d'una perspectiva macrodemogràfica, analitzant el seu impacte en l'estructura de la població i a diferents escales geogràfiques, amb especial atenció a les migracions internacionals. En primer lloc la dimensió demogràfica s'aborda a través de la teoria del Metabolisme Demogràfic, que descriu el canvi social a través de la successió de generacions. Les cohorts joves, amb característiques distintes, reemplacen les generacions anteriors, i les migracions incideixen de manera desigual segons l'edat i la grandària de les generacions, accentuant les diferències intergeneracionals i intrageneracionals. En segon lloc, es desenvolupa la noció de "demografia ràpida", és a dir, que en situacions d'auge econòmic, afluència de refugiats o crisis poden tenir lloc transformacions poblacionals ràpides, especialment quan s'analitzen a escala regional o municipal. Això és degut perquè en contextos de molt baixa fecunditat i mortalitat, les migracions esdevenen un factor central en l'acceleració del canvi demogràfic. La tesi s'organitza en cinc hipòtesis que inclouen sis articles. Dos d'aquestes es centren en la dimensió demogràfica (hipòtesis 1 i 4). D'una banda, es delimiten les generacions mitjançant variables objectives i subjectives, destacant el paper diferenciador de la migració; i d'altra, s'operativitza el Metabolisme Demogràfic a través d'una projecció multidimensional de població a escala regional, desglossada per lloc de naixement i nivell d'estudis. Dues altres hipòtesis (hipòtesis 2 i 3) aborden la dimensió geogràfica de l'acceleració demogràfica. Per un costat es descriu la taxa de renovació poblacional (Population Turnover Rate) i la contribució dels components del canvi demogràfic a escala provincial durant les darreres dues dècades. Per l'altre, es vincula aquesta renovació amb variables territorials per informar polítiques públiques, analitzant primer la convergència demogràfica provincial mitjançant un índex de vulnerabilitat regional i, després, les dinàmiques inframunicipals a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La cinquena hipòtesis combina ambdós conceptes des d'una perspectiva sistèmica, estudiant la diversitat per edats i cohorts a nivell submunicipal en tres ciutats com a casos d'estudi. Aquesta aproximació evidencia la complexitat dels canvis demogràfics i contrasta amb discursos simplistes sobre les migracions i teories de la conspiració. Els resultats mostren que a tota Espanya s'ha consolidat un Sistema Complex de Reproducció Demogràfica, amb les migracions internacionals com a factor diferenciador entre generacions i com a component central del creixement poblacional. Durant la primera onada migratòria (fins a la Gran Recessió), les migracions internacionals van presentar una distribució territorial més equilibrada, mentre que durant la segona onada, el seu impacte es va concentrar regionalment. Aquesta tendència, combinada amb un creixement natural negatiu, ha intensificat en els últims anys la polarització territorial, una dinàmica que es preveu que persisteixi en el futur. |
| Resum: |
Esta tesis doctoral estudia las migraciones desde una perspectiva macrodemográfica, analizando su impacto en la estructura de la población y a diferentes escalas geográficas, con especial atención a las migraciones internacionales. En primer lugar, la dimensión demográfica se aborda a través de la teoría del Metabolismo Demográfico, que describe el cambio social mediante la sucesión de generaciones. Las cohortes jóvenes, con características distintivas, reemplazan a las generaciones precedentes, mientras que las migraciones inciden de manera desigual en función de la edad y el tamaño de las generaciones, acentuando así las diferencias intergeneracionales e intrageneracionales. En segundo lugar, se desarrolla la noción de "demografía rápida". Es decir, en contextos de auge económico, afluencia de refugiados o crisis pueden tener lugar transformaciones poblacionales rápidas, especialmente cuando se analizan a escala regional o municipal. Esto es debido a un contexto de muy baja fecundidad y mortalidad, las migraciones se convierten en el factor central del cambio demográfico. La tesis se organiza en cinco hipótesis que incluyen seis artículos. Dos de estas se centran en la dimensión demográfica (hipótesis 1 y 4). Por un lado, se delimitan las generaciones mediante variables objetivas y subjetivas, destacando el papel diferenciador de la migración, por otro lado, se operativiza el Metabolismo Demográfico a través de una proyección multidimensional de población a escala regional, desglosada por lugar de nacimiento y nivel de estudios. Otras dos hipótesis (hipótesis 2 y 3) abordan la dimensión geográfica de la aceleración demográfica. De una parte, se describe la tasa de renovación poblacional (Population Turnover Rate) y la contribución de los componentes del cambio demográfico a escala provincial durante las últimas dos décadas. De otra parte, se vincula esta renovación con variables territoriales para informar políticas públicas, analizando, primero, la convergencia demográfica provincial mediante un índice de vulnerabilidad regional y, segundo, las dinámicas inframunicipales en el Área Metropolitana de Barcelona. La quinta hipótesis combina ambos conceptos desde una perspectiva sistémica, estudiando la diversidad por edades y cohortes a nivel inframunicipal en tres ciudades como casos de estudio. Esta aproximación evidencia la complejidad de los cambios demográficos y contrasta con discursos simplistas sobre las migraciones y teorías de la conspiración. Los resultados muestran que en toda España se ha consolidado un Sistema Complejo de Reproducción Demográfica, con las migraciones internacionales como factor diferenciador entre generaciones y como componente central del crecimiento poblacional. Durante la primera oleada migratoria (hasta la Gran Recesión), las migraciones internacionales presentaron una distribución territorial más equilibrada, mientras que durante la segunda oleada su impacto se concentró regionalmente. Esta tendencia, combinada con un crecimiento natural negativo, ha intensificado en los últimos años la polarización territorial, una dinámica que se prevé que persista en el futuro. |
| Resum: |
This doctoral thesis examines migration from a macro-demographic perspective, analysing its impact on population structure across various geographical scales, with a particular focus on international migration. First, the demographic dimension is addressed through the theory of Demographic Metabolism, which describes social change via the succession of generations. Younger cohorts, with distinct characteristics, replace older generations; meanwhile, migration affects these groups unevenly in terms of age and generational size, thereby accentuating both intergenerational and intragenerational differences. Second, this research further develops the notion of "fast demography", whereby migration can trigger rapid population changes, in contexts of economic booms, refugee inflows, or crises, especially when observed at regional or municipal scales. This shift is attributable to a context of very low fertility and mortality, in which migration becomes the central accelerating driver of demographic change. The thesis is organized into five hypotheses comprising six articles. Two hypotheses (hypotheses 1 and 4) focus on the demographic dimension. On one hand, generations are delimited using both objective and subjective variables, highlighting the pivotal role of migration. On the other hand, Demographic Metabolism is operationalized through a multidimensional population projection at the regional scale, disaggregated by place of birth and educational attainment. Other two hypotheses (hypotheses 2 and 3) address the geographical dimension of demographic acceleration. In the first instance, Population Turnover Rate is examined descriptively and the contribution of the components of demographic change at the provincial scale over the last two decades. In the second instance, turnover is related with local characteristics to inform public policy, first by analysing provincial demographic convergence through a regional vulnerability index, and subsequently by examining sub-municipal dynamics within the Barcelona Metropolitan Area. The fifth hypothesis combines both concepts from a systemic perspective, studying age and cohort diversity at the sub-municipal level using three cities as case studies. This approach highlights the complexity of demographic shifts and contrasts with simplistic discourses on migration and conspiracy theories. The findings indicate the consolidation of a Complex System of Demographic Reproduction across Spain, in which international migration acts as both a differentiating factor between generations and a core component of population growth. During the first migratory wave, prior to the Great Recession, international migration followed a more balanced territorial distribution. In contrast, during the second wave, its impact became regionally concentrated. This trend, combined with negative natural growth, has intensified territorial polarization in recent years, a dynamic that is expected to persist in the future. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Demografia. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Metabolisme demogràfic ;
Demographic Metabolism ;
Metabolismo demográfico ;
Renovació poblacional ;
Population Turnover ;
Renovación poblacional ;
Migració ;
Migration ;
Migración ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
