| Data: |
2026 |
| Resum: |
Antecedents: La congestió del trànsit limita l'accés oportú als serveis de salut i agreuja les desigualtats sanitàries. Les eines existents per mesurar o predir l'accessibilitat solen ser costoses, altament especialitzades i poc adequades per a la presa de decisions intersectorials. Els avenços en dades obertes georeferenciades (com ara censos i registres de serveis de salut), els macrodatos i els enfocaments participatius centrats en les persones permeten actualment crear cartografia i mètriques orientades a guiar una planificació equitativa dels serveis. Objectiu: Desenvolupar i posar a prova, a la zona urbana de Cali (Colòmbia), una metodologia participativa i de baix cost per mesurar i predir l'impacte de la congestió del trànsit sobre l'accés a serveis de salut crítics -urgències de tercer nivell, hemodiàlisi i radioteràpia-, integrant consideracions d'equitat i garantint-ne la utilitat per a la presa de decisions intersectorials. Mètodes: Aquesta recerca doctoral, presentada en format de compendi de publicacions, va aplicar anàlisi espacial, dades obertes i macrodatos, conjuntament amb principis de recerca en implementació. El doctorand va liderar el codisseny de la Plataforma AMORE, una eina interactiva en línia que integra sistemes d'informació geogràfica (SIG), interfícies de programació d'aplicacions de trànsit (API) i dades sociodemogràfiques per dur a terme avaluacions i prediccions dinàmiques dels temps de desplaçament. Una innovació clau va consistir a involucrar un grup ampli i divers d'usuaris del coneixement i titulars d'interès per coconcebre, dissenyar i provar la plataforma, assegurant que els productes -com ara mapes i visualitzacions de dades- fossin accessibles per a tots els actors i útils en el debat sobre la planificació urbana i dels serveis de salut. Resultats: La congestió va afectar de manera desproporcionada les poblacions perifèriques, de baixos ingressos i alguns grups ètnics minoritaris, reduint l'accés als serveis concentrats en sectors més acomodats i de baixa densitat. Els models dinàmics van mostrar que la ubicació estratègica de serveis als districtes orientals més densament poblats podria reduir significativament els temps de desplaçament i les desigualtats. Les eines visuals i les mètriques espacials van facilitar la modelització d'escenaris i van aportar elements al diàleg polític. La metodologia és escalable, replicable i aplicable tant a l'avaluació gairebé en temps real com a la planificació a llarg termini. Conclusions: Aquest projecte doctoral, desenvolupat sense finançament extern, va produir un mètode participatiu, centrat en l'equitat i escalable per avaluar i millorar l'accessibilitat en ciutats congestionades. Va generar dades i cartografia orientades a les polítiques públiques que han influït en la planificació territorial i dels serveis a Cali, i ofereix un model transferible per al desenvolupament de mètriques d'accessibilitat en altres contextos urbans. El treball demostra el valor de combinar anàlisi espacial, governança participativa i equitat en salut per alinear la planificació urbana amb la dels serveis sanitaris. |
| Resum: |
Antecedentes: La congestión del tráfico limita el acceso oportuno a los servicios de salud y agrava las inequidades sanitarias. Las herramientas existentes para medir o predecir la accesibilidad suelen ser costosas, altamente especializadas y poco adecuadas para la toma de decisiones intersectoriales. Los avances en datos abiertos georreferenciados (por ejemplo, censos, registros de servicios de salud), macrodatos y enfoques participativos centrados en las personas permiten actualmente crear cartografía y métricas preparadas para orientar la planificación equitativa de los servicios. Objetivo: Desarrollar y poner a prueba, en la zona urbana de Cali (Colombia), una metodología participativa y de bajo costo para medir y predecir el impacto de la congestión del tráfico sobre el acceso a servicios de salud críticos -urgencias de tercer nivel, hemodiálisis y radioterapia-, integrando consideraciones de equidad y garantizando su utilidad para la toma de decisiones intersectoriales. Métodos: Esta investigación doctoral, presentada en formato de compendio de publicaciones, aplicó análisis espacial, datos abiertos y macrodatos, junto con principios de investigación sobre implementación. El doctorando lideró el co-diseño de la Plataforma AMORE, una herramienta interactiva en línea que integra sistemas de información geográfica (SIG), interfaces de programación de aplicaciones de tráfico (API) y datos sociodemográficos para realizar evaluaciones y predicciones dinámicas de tiempos de viaje. Una innovación clave consistió en involucrar a un amplio y diverso grupo de usuarios del conocimiento y titulares de interés para co-conceptualizar, diseñar y probar la plataforma, asegurando que los productos -como mapas y visualizaciones de datos- fueran accesibles a todos los actores y útiles en el debate sobre la planificación urbana y de los servicios de salud. Resultados: La congestión afectó de manera desproporcionada a las poblaciones periféricas, de bajos ingresos y a ciertos grupos étnicos minoritarios, reduciendo el acceso a los servicios concentrados en sectores acomodados y de baja densidad. Los modelos dinámicos mostraron que la ubicación estratégica de servicios en los distritos orientales más densamente poblados podría reducir significativamente los tiempos de viaje y las inequidades. Las herramientas visuales y las métricas espaciales facilitaron modelar escenarios y aportaron insumos al diálogo político. La metodología es escalable, replicable y aplicable tanto a la evaluación casi en tiempo real como a la planificación a largo plazo. Conclusiones: Este proyecto doctoral, desarrollado sin financiación externa, produjo un método participativo, centrado en la equidad y escalable para evaluar y mejorar la accesibilidad en ciudades congestionadas. Generó datos y cartografía orientados a las políticas públicas que han influido en la planificación territorial y de servicios en Cali, y ofrece un modelo transferible para el desarrollo de métricas de accesibilidad en otros contextos urbanos. El trabajo demuestra el valor de combinar análisis espacial, gobernanza participativa y equidad en salud para alinear la planificación urbana y de los servicios sanitarios. |
| Resum: |
Background: Traffic congestion restricts timely access to health services, worsening health inequities. Existing tools to measure or predict accessibility are often costly, highly specialised, and ill-suited to intersectoral decision-making. Advances in open georeferenced data (e. g. census, health service registries), big data, and participatory, people-centred approaches now allow the creation of policy-ready cartography and metrics to guide equitable service planning. Objective: To develop and test, in urban Cali (Colombia), a participatory, low-cost methodology to measure and predict the impact of traffic congestion on access to critical health services-tertiary emergency care, haemodialysis, and radiotherapy-integrating equity considerations and ensuring usability for intersectoral decision-making. Methods: This doctoral research, presented as a compendium of publications, applied spatial analysis, open and big data, and principles of implementation research. The doctoral candidate led the co-design of the AMORE Platform, a web-based interactive tool integrating geographic information systems (GIS), traffic application programming interfaces (APIs), and socio-demographic data to conduct dynamic travel-time assessments and predictions. A key innovation was engaging a large, diverse group of knowledge users and interest-holders to co-conceptualise, design, and test the platform, ensuring outputs, like maps and data visualisations, were accessible to all actors and useful when debating about urban and health service planning. Results: Congestion disproportionately affected peripheral, low-income, and some ethnic minority populations, reducing access to services concentrated in affluent, low-density sectors. Dynamic models showed that strategically placing services in densely populated eastern districts could substantially reduce travel times and inequities. Visual tools and spatial metrics supported scenario modelling and informed policy dialogue. The methodology can be scaled, replicated, and applied to close-to-real-time evaluation and long-term planning. Conclusions: This unfunded doctoral project delivered a participatory, equity-focused, scalable method for assessing and improving accessibility in congested cities. It produced policy-oriented data and cartography that have influenced land-use planning and policy in Cali and offers a transferable model for developing accessibility metrics in other urban contexts. The work demonstrates the value of combining spatial analysis, participatory governance, and health equity to align urban and health service planning. |
| Resum: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Accessibilitat geogràfica ;
Geographic Accessibility ;
Accesibilidad geográfica ;
Accessibilitat als Serveis de ;
Health Services Accessibility ;
Accesibilidad a los Servicios ;
Planificació dels Serveis de S ;
Health services planning ;
Planificación de servicios de ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
