| Data: |
2026 |
| Resum: |
Introducció Les substàncies psicodèliques estan emergint com a eines terapèutiques prometedores per a diversos trastorns mentals, incloent-hi la depressió resistent, l'ansietat, el trauma i les addiccions. Tanmateix, els seus mecanismes d'acció encara no estan plenament compresos, i la seva aplicació clínica planteja importants reptes metodològics i ètics. En particular, l'evidència indica que els seus efectes terapèutics no es poden explicar únicament per les seves propietats farmacològiques, sinó que depenen en gran mesura del context en què s'administren i de l'experiència subjectiva que indueixen. En aquest marc, aquesta tesi té com a objectiu comprendre dos processos psicològics que medien aquests efectes: l'atribució de significat i la flexibilitat psicològica. Objectius L'objectiu general d'aquesta tesi és avaluar el paper de l'atribució de significat i la flexibilitat psicològica com a mecanismes psicològics de canvi que medien els efectes terapèutics de les substàncies psicodèliques, tenint en compte la seva interacció amb el context i l'experiència subjectiva, així com la seva possible aplicació clínica. Mètodes La tesi inclou dos estudis complementaris. L'Estudi 1 va consistir en la traducció, adaptació i validació psicomètrica del qüestionari APEQ (Acceptance/Avoidance-Promoting Experiences Questionnaire) en una mostra internacional de població castellanoparlant (n = 715), avaluant la relació entre les intencions de consum (context), l'experiència subjectiva durant l'estat psicodèlic i els canvis retrospectius en la flexibilitat psicològica. L'Estudi 2 va incloure un assaig clínic aleatoritzat que va comparar tres branques de tractament: (a) llista d'espera, (b) psicoteràpia centrada en el significat basada en el model de reconstrucció del dol, i (c) la combinació d'aquesta intervenció amb sessions grupals d'ayahuasca en un entorn clínic controlat. Hi van participar 84 persones en procés de dol prolongat després de la pèrdua d'un ésser estimat. Resultats En l'Estudi 1, la versió espanyola de l'APEQ va mostrar una estructura factorial robusta, una alta fiabilitat interna i una bona validesa convergent. Les experiències relacionades amb l'acceptació es van associar de manera significativa amb intencions terapèutiques i de creixement personal, així com amb millores en la flexibilitat psicològica, mentre que les experiències d'evitació van tenir un impacte negatiu. En l'Estudi 2, la intervenció combinada (ayahuasca + psicoteràpia) va resultar significativament més eficaç que la psicoteràpia aïllada i la llista d'espera per reduir la simptomatologia de dol, i va mostrar increments superiors en el creixement posttraumàtic i el benestar psicològic. Conclusions La flexibilitat psicològica i l'atribució de significat emergeixen com a processos clau, influïts per l'experiència subjectiva i el context, que poden oferir pistes fonamentals per optimitzar l'ús clínic dels psicodèlics, orientar el disseny d'intervencions eficaces i garantir-ne la seguretat. Facilitar la presència d'aquests mecanismes, ja sigui mitjançant intervencions terapèutiques específiques o a través d'abordatges centrats en el context, podria optimitzar l'eficàcia i la seguretat de les intervencions psicodèliques, si bé també és necessari estudiar la seva possible contribució als efectes adversos associats al consum de psicodèlics. Aquests resultats reforcen la rellevància d'integrar abordatges terapèutics específics en la pràctica clínica assistida amb psicodèlics i proporcionen eines concretes per a la seva avaluació i implementació en futures investigacions. |
| Resum: |
Introducción Las sustancias psicodélicas están emergiendo como herramientas terapéuticas prometedoras para diversos trastornos mentales, incluyendo depresión resistente, ansiedad, trauma y adicciones. Sin embargo, sus mecanismos de acción siguen sin estar completamente comprendidos, y su aplicación clínica plantea importantes desafíos metodológicos y éticos. En particular, la evidencia apunta a que sus efectos terapéuticos no pueden explicarse únicamente por sus propiedades farmacológicas, sino que dependen en gran medida del contexto en el que se administran y de la experiencia subjetiva que inducen. En este marco, esta tesis busca comprender dos procesos psicológicos que median dichos efectos: la atribución de significado y la flexibilidad psicológica. Objetivos El objetivo general de esta tesis es evaluar el papel de la atribución de significado y la flexibilidad psicológica como mecanismos psicológicos de cambio que median los efectos terapéuticos de las sustancias psicodélicas, considerando su interacción con el contexto y la experiencia subjetiva, y su potencial aplicación clínica. Métodos La tesis incluye dos estudios complementarios. El Estudio 1 consistió en la traducción, adaptación y validación psicométrica del cuestionario APEQ (Acceptance/Avoidance-Promoting Experiences Questionnaire) en una muestra internacional de población hispanohablante (n = 715), evaluando la relación entre las intenciones de consumo (contexto), la experiencia subjetiva durante el estado psicodélico, y los cambios retrospectivos sobre la flexibilidad psicológica. El Estudio 2 incluyó un ensayo clínico aleatorizado que comparó tres ramas de tratamiento: (a) lista de espera, (b) psicoterapia centrada en el significado basada en el modelo de reconstrucción del duelo, y (c) combinación de esta intervención con sesiones grupales de ayahuasca en un entorno clínico controlado. Participaron 84 personas en proceso de duelo prolongado tras la pérdida de un ser querido. Resultados En el Estudio 1, la versión española del APEQ mostró una estructura factorial robusta, alta fiabilidad interna y validez convergente. Las experiencias relacionadas con la aceptación se asociaron de forma significativa con intenciones terapéuticas y de crecimiento, así como a mejoras en la flexibilidad psicológica, mientras que las experiencias de evitación tuvieron un impacto negativo. En el Estudio 2, la intervención combinada (ayahuasca + psicoterapia) resultó significativamente más eficaz que la psicoterapia aislada y la lista de espera para reducir la sintomatología de duelo, y mostró mayores incrementos en crecimiento postraumático y bienestar psicológico. Conclusiones La flexibilidad psicológica y la atribución de significado emergen como procesos clave, influidos por la experiencia subjetiva y el contexto, lo cual puede ofrecer claves fundamentales para optimizar su uso clínico, guiar el diseño de intervenciones eficaces y garantizar su seguridad. Facilitar la presencia de dichos mecanismos, ya sea mediante intervenciones terapéuticas específicas o a través de abordajes sobre el contexto, podría optimizar la eficacia y seguridad de las intervenciones psicodélicas, si bien es necesario también estudiar su posible contribución sobre los posibles efectos adversos que se han relacionado con el consumo de psicodélicos. Estos hallazgos refuerzan la relevancia de integrar abordajes terapéuticos específicos en la práctica clínica asistida con psicodélicos y proporcionan herramientas concretas para su evaluación e implementación en futuras investigaciones. |
| Resum: |
Introduction Psychedelic substances are emerging as promising therapeutic tools for different mental health conditions, including treatment-resistant depression, anxiety, trauma, and addictions. However, their mechanisms of action remain incompletely understood, and their clinical application faces significant methodological and ethical challenges. Evidence suggests that their therapeutic effects cannot be explained only by their pharmacological properties but depend largely on the context in which they are administered and the subjective experience they induce. In this framework, this thesis aims to understand two key psychological processes that mediate these effects: meaning attribution and psychological flexibility. Objectives The general objective of this thesis is to evaluate the role of meaning attribution and psychological flexibility as mechanisms of change in the therapeutic effects of psychedelics. It will examine how these mechanisms interact with both context and subjective experience and explore their potential clinical applications. Methods The thesis comprises two complementary studies. Study 1 involved the translation, adaptation, and psychometric validation of the APEQ (Acceptance/Avoidance-Promoting Experiences Questionnaire) in an international Spanish-speaking sample (n = 715), assessing the relationship between consumption intentions (context), the subjective psychedelic experience, and retrospective changes in psychological flexibility. Study 2 was a randomized clinical trial comparing three treatment arms: (a) waitlist control, (b) meaning-centered psychotherapy based on a grief reconstruction model, and (c) a combination of this intervention with group ayahuasca sessions in a controlled clinical setting. A total of 84 participants experiencing grief following the loss of a loved one took part. Results In Study 1, the Spanish version of the APEQ demonstrated a robust factorial structure, high internal consistency, and good convergent validity. Acceptance-related experiences were significantly associated with therapeutic and growth-oriented intentions, as well as with improvements in psychological flexibility, while avoidance-related experiences had a negative impact. In Study 2, the combined intervention (ayahuasca + psychotherapy) was significantly more effective than psychotherapy alone and the waitlist in reducing grief symptoms and produced greater increases in post-traumatic growth and psychological well-being. Conclusions Psychological flexibility and meaning attribution emerge as key processes influenced by subjective experience and context, offering essential insights to optimize clinical applications, guide the design of effective interventions, and ensure safety. Facilitating these mechanisms, whether through targeted therapeutic strategies or contextual modulation, could enhance the efficacy and safety of psychedelic interventions. However, their potential contribution to adverse effects also warrants further investigation. These findings support the importance of integrating structured therapeutic approaches into psychedelic-assisted clinical practice and provide specific tools for their evaluation and future implementation. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Teràpia assistida amb psicodèl ;
Psychedelic-assisted therapy ;
Terapia asistida con psicodéli ;
Flexibilitat psicològica ;
Psychological flexibility ;
Flexibilidad psicológica ;
Atribució de significat ;
Meaning-making ;
Atribución de significado ;
Ciències de la Salut ;
616.89 |
visitant ::
identificació
