| Títol variant: |
El cos com a camp de batalla : Violència contra les dones i interseccionalitat a la novel·la "La sangre de la aurora", de Claudia Salazar |
| Títol variant: |
The Body as a Battlefield : Violence Against Women and Intersectionality in Claudia Salazar’s "La sangre de la aurora" |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
37 pàg. |
| Resum: |
Este trabajo analiza la representación temática y formal de la violencia contra las mujeres en la novela La sangre de la aurora (2013), de Claudia Salazar, en el contexto del conflicto armado interno peruano (1980-2000). Desde una perspectiva interseccional, la investigación identifica formas específicas de violencia y la instrumentalización del cuerpo femenino como el campo de batalla donde esta se inscribe. Asimismo, examina cómo diversos ejes de opresión y privilegio —como género, nivel socioeconómico, procedencia geográfica, características étnico-raciales, acceso a la educación o identidad lingüística— condicionan de modo heterogéneo los efectos de dicha violencia y sus posibilidades de recuperación. Analiza, además, los recursos narratológicos y estilísticos —como la polifonía, la fragmentación y la repetición— utilizados para relatar la dimensión del horror de la guerra interna. El estudio parte de la premisa de que el impacto del conflicto y las posibilidades de recuperación de los personajes femeninos son directamente proporcionales a sus niveles de vulnerabilidad estructural. Esta investigación analítico-descriptiva articula este enfoque con los conceptos de memoria histórica, cuerpos-territorio y horrorismo, dialogando con un corpus bibliográfico donde destacan el Informe final de la Comisión de la Verdad y Reconciliación (2003) y una entrevista inédita concedida por la autora. |
| Resum: |
Aquest treball analitza la representació temàtica i formal de la violència contra les dones a la novel·la La sangre de la aurora (2013), de Claudia Salazar, en el context del conflicte armat intern peruà (1980-2000). Des d’una perspectiva interseccional, la investigació identifica formes específiques de violència i la instrumentalització del cos femení com el camp de batalla on aquesta s'inscriu. Així mateix, examina com diversos eixos d'opressió i privilegi —com ara el gènere, el nivell socioeconòmic, la procedència geogràfica, les característiques etnicoracials, l'accés a l'educació o la identitat lingüística— condicionen de manera heterogènia els efectes d’aquesta violència i les seves possibilitats de recuperació. Analitza, a més, els recursos narratològics i estilístics —com la polifonia, la fragmentació i la repetició— utilitzats per relatar la dimensió de l'horror de la guerra interna. L'estudi parteix de la premisa que l'impacte del conflicte i les possibilitats de recuperació dels personatges femenins són directament proporcionals als seus nivells de vulnerabilitat estructural. Aquesta investigació analiticodescriptiva articula aquest enfocament amb els conceptes de memòria històrica, cossos-territori i horrorisme, dialogant amb un corpus bibliogràfic on destaquen l' Informe final de la Comisión de la Verdad y Reconciliación (2003) i una entrevista inèdita concedida per l'autora. |
| Resum: |
This study analyzes the thematic and formal representation of violence against women in the novel La sangre de la aurora (2013), by Claudia Salazar, within the context of the Peruvian internal armed conflict (1980–2000). Through an intersectional lens, the research identifies specific forms of violence and the instrumentalization of the female body as the battlefield where it is inscribed. Furthermore, it examines how various axes of oppression and privilege —such as gender, socioeconomic status, geographical origin, ethno-racial characteristics, access to education, or linguistic identity— heterogeneously condition the effects of this violence and their prospects for recovery. It also analyzes the narratological and stylistic resources —such as polyphony, fragmentation, and repetition— used to depict the dimension of horror within the internal war. The study is based on the premise that the impact of the conflict and the female characters' chances of recovery are directly proportional to their levels of structural vulnerability. This analytical-descriptive research articulates this framework with the concepts of historical memory, body-territory, and horrorism, engaging with a bibliographical corpus that features the Informe final de la Comisión de la Verdad y Reconciliación (2003) and an unpublished interview granted by the author. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Llengua i Literatura Espanyoles [2500248] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [808] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Claudia Salazar ;
La sangre de la aurora ;
Violencia contra las mujeres ;
Interseccionalidad ;
Conflicto armado interno peruano ;
Memoria histórica ;
Narrativa peruana ;
Violència contra les dones ;
Interseccionalitat ;
Conflicte armat intern peruà ;
Memòria històrica ;
Violence against women ;
Intersectionality ;
Peruvian internal armed conflict ;
Historical memory ;
Peruvian narrative |
visitant ::
identificació
