| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquest estudi examina el concepte de la flor de lotus en l'art de l'antiga Pèrsia, investigant-ne les representacions en diversos jaciments arqueològics, com ara Tepe Sialk, Tepe Hissar, Jiroft, Elam, Luristan, Tepe Marlik, Tepe Hasanlu, Qalaichi, Tepe Ziwiye i Arjan, així com durant els períodes aquemènida, part i sassànida. Mitjançant una metodologia descriptiva i analítica, la recerca classifica el motiu del lotus i n'explora les formes, les variacions estilístiques i el significat simbòlic en l'art, l'arquitectura i la cultura material. L'estudi analitza també les connexions del lotus amb les creences religioses i els relats mitològics, tot destacant-ne el paper conceptual dins les civilitzacions perses antigues. Els resultats demostren que el motiu del lotus va funcionar com un element simbòlic central, amb una presència contínua des de les primeres civilitzacions de Tepe Sialk fins a la societat més desenvolupada del període sassànida. Tot i que la seva forma i estil van evolucionar de manera significativa sota la influència de cada civilització successiva, el lotus va simbolitzar de manera constant la llum solar, la vida, la fertilitat, el renaixement, la immortalitat, la puresa i la protecció divina, i va acabar esdevenint un emblema de l'ordre còsmic, la percepció espiritual i l'autoritat reial en l'art i la història de Pèrsia. Aquesta recerca contribueix així a una comprensió més profunda del lotus com a motiu dinàmic i perdurable, que connecta les dimensions estètiques, religioses i socials de l'art de l'antiga Pèrsia. |
| Resum: |
Este estudio examina el concepto de la flor de loto en el arte persa antiguo, investigando sus representaciones en diversos sitios arqueológicos, incluidos Tepe Sialk, Tepe Hissar, Jiroft, Elam, Luristán, Tepe Marlik, Tepe Hasanlu, Qalaichi, Tepe Ziwiye, Arjan, así como durante los períodos aqueménida, parto y sasánida. Empleando una metodología descriptivo-analítica, la investigación clasifica el motivo del loto y explora sus formas, variaciones estilísticas y significados simbólicos en el arte, la arquitectura y la cultura material. El estudio también examina las conexiones del loto con las creencias religiosas y las narrativas mitológicas, destacando su papel conceptual dentro de las civilizaciones persas antiguas. Los hallazgos demuestran que el motivo del loto funcionó como un elemento simbólico central, mostrando una presencia continua desde las primeras civilizaciones de Tepe Sialk hasta la sociedad más desarrollada del período sasánida. Aunque su forma y estilo evolucionaron significativamente bajo la influencia de cada civilización sucesiva, el loto simbolizó de manera constante la luz solar, la vida, la fertilidad, el renacimiento, la inmortalidad, la pureza y la protección divina, convirtiéndose en un emblema del orden cósmico, la percepción espiritual y la autoridad real en el arte y la historia persas. Este estudio contribuye así a una comprensión más profunda del loto como un motivo dinámico y perdurable, que conecta las dimensiones estéticas, religiosas y sociales del arte persa antiguo. |
| Resum: |
This study examines the concept of the lotus flower in ancient Persian art, investigating its representations across archaeological sites including Tepe Sialk, Tepe Hissar, Jiroft, Elam, Luristan, Tepe Marlik, Tepe Hasanlu, Qalaichi, Tepe Ziwiye, Arjan, as well as during the Achaemenid, Parthian, and Sassanid periods. Employing a descriptive-analytical methodology, the research classifies the lotus motif and explores its forms, stylistic variations, and symbolic significance in art, architecture, and material culture. The study further examines the lotus's connections to religious beliefs and mythological narratives, highlighting its conceptual role within ancient Persian civilizations. The findings demonstrate that the lotus motif functioned as a central symbolic element, showing a continuous presence from the early civilizations of Tepe Sialk to the more developed society of the Sassanid period. Although its form and style evolved significantly under the influence of each successive civilization, the lotus consistently symbolized sunlight, life, fertility, rebirth, immortality, purity, and divine protection, evolving into an emblem of cosmic order, spiritual insight, and royal authority across Persian art and history. This research thus contributes to a deeper understanding of the lotus as a dynamic and enduring motif, bridging the aesthetic, religious, and social dimensions of ancient Persian art. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Lotus ;
Loto ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
