| Data: |
2026 |
| Resum: |
Tot i la popularització de l'obra d'Edmund Husserl (1859-1938) al segle passat i de la creixent reintroducció de la fenomenologia en els contextos acadèmics contemporanis, un ampli territori del programa fenomenològic roman encara inexplorat, fins i tot ignorat, a causa de les noves inclinacions de la investigació acadèmica. Si bé l'interès per la fenomenologia ha ressorgit en el panorama dels debats del feminisme, el postcolonialisme, etc. , resulta sorprenent com un dels grans nuclis constitutius del pensament de Husserl -aquell que es refereix, concretament, a la idea de la filosofia com a ciència rigorosa- s'ha exclòs definitivament del camp d'estudi acadèmic. De fet, en el fons del projecte de Husserl jeu una unitat conceptual que atorga a la fenomenologia transcendental el seu estatut de "ciència de les ciències" l'objecte de la qual és la Subjectivitat transcendental com a "constituïdora-de-món" i com a formadora d'objectivitat - ja que l'objectivitat té, segons Husserl, una base Subjectiva. Ignorar aquesta pretensió de la filosofia husserliana mostra no només un enfocament incomplet del projecte filosòfic general de Husserl, sinó també un fracàs en el desenvolupament d'un estudi exhaustiu que podria ressaltar la relació intrínseca entre la filosofia, la ciència i la subjectivitat. És més, el fil conductor que travessa el programa filosòfic de Husserl té les seves arrels en la filosofia radical introduïda per René Descartes (1596-1650), que Husserl reconeix com a prototip de la completa reforma de la filosofia en una ciència absolutament fonamentada en el substrat del qual descansa la Subjectivitat transcendental. Així, l'objectiu d'aquesta investigació és examinar la idea de la filosofia com a ciència entreteixida a les obres de Descartes i Husserl, investigant els seus fonaments, mètodes i principis i, com a conclusió de la investigació, rastrejar els horitzons ètics que delimiten una filosofia com a ciència, així com el paper de la vocació filosòfica en el procés de renovació. |
| Resum: |
A pesar de la popularización de la obra de Edmund Husserl (1859-1938) en el siglo pasado y de la creciente reintroducción de la fenomenología en los contextos académicos contemporáneos, un amplio territorio del programa fenomenológico permanece aun inexplorado, incluso ignorado, a causa de las nuevas inclinaciones de la investigación académica, y especialmente con la extensión de la llamada "fenomenología aplicada". Si bien el interés por la fenomenología ha resurgido en el panorama de los debates del feminismo, el poscolonialismo, etc. , resulta sorprendente cómo uno de los grandes núcleos constitutivos del pensamiento de Husserl - aquel que refiere, concretamente, a la idea de la filosofía como ciencia rigurosa - se ha excluido definitivamente del campo de estudio académico. De hecho, en el fondo del proyecto de Husserl yace una unidad conceptual que le otorga a la fenomenología trascendental su estatuto de "ciencia de las ciencias" cuyo objeto es la Subjetividad trascendental como "constituidora-de-mundo" y como formadora de objetividad - pues la objetividad tiene, según Husserl, una base Subjetiva profundamente oculta y no cuestionada. Ignorar esta pretensión de la filosofía husserliana muestra, no solo un enfoque incompleto del proyecto filosófico general de Husserl, sino también un fracaso en el desarrollo de un estudio exhaustivo que podría resaltar la relación intrínseca entre la filosofía, la ciencia y la Subjetividad. Es más, el hilo conductor que atraviesa el programa filosófico de Husserl tiene sus raíces en la filosofía radical introducida por René Descartes (1596-1650), que Husserl reconoce como prototipo de la completa reforma de la filosofía en una ciencia absolutamente fundamentada en cuyo sustrato descansa la Subjetividad trascendental. Así, el objetivo de esta investigación es examinar la idea de la filosofía como ciencia entretejida en las obras de Descartes y Husserl, investigando sus fundamentos, métodos y principios y, como conclusión de la investigación, rastrear los horizontes éticos que delimitan una filosofía como ciencia, así como el papel de la vocación filosófica en el proceso de renovación espiritual de la humanidad. |
| Resum: |
Despite the popularization of the work of Edmund Husserl (1859-1938) in the last century and the increasing reintroduction of phenomenology in contemporary academic contexts, a large territory of the phenomenological program remains unexplored, even ignored, because of the new inclinations of academic research, especially with the rise of the so-called "applied phenomenology". Although interest in phenomenology has resurfaced in the landscape of debates on feminism, post-colonialism, etc. , it is surprising how a great constitutive core of Husserl's thought - that which refers, concretely, to the idea of philosophy as a rigorous science - has been definitively excluded from the field of academic study. In fact, at the bottom of Husserl's project lies a conceptual unity that gives transcendental phenomenology its status as a "science of sciences" whose object is transcendental Subjectivity as a "world-constituting" function and as the ground of objectivity - which, according to Husserl, has a deeply hidden and unquestioned Subjective basis. Ignoring this claim of Husserl's philosophy reveals not only an incomplete approach to Husserl's general philosophical project but also a failure to develop a comprehensive study that could highlight the intrinsic relationship between philosophy, science, and Subjectivity. Moreover, the common thread that runs through Husserl's philosophical program has its roots in the radical philosophy introduced by René Descartes (1596-1650), which Husserl recognises as the "prototype of the complete reform of philosophy" into an "absolutely founded" science on the ground of transcendental Subjectivity. Therefore, the objective of this research is to examine the idea of philosophy as a science that is woven into the works of Descartes and Husserl, investigating its foundations, methods and principles and, as a conclusion of the research, to trace the ethical horizons that delimit a philosophy as a science, as well as the role of the philosophical vocation in the process of spiritual renewal of humanity. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Husserl ;
Descartes ;
Fenomenologia transcendental ;
Transcendental phenomenology ;
Filosofía trascendental ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
