| Resum: |
Com ajudar els alumnes a escriure textos cada cop més complexos, més cohesionats, més profunds, i a incorporar les exigències -però també els plaers- de l’escriptura filosòfica? En aquesta article, m’agradaria parlar d’una estratègia que fa temps que utilitzo (tot i que sento que encara me’n queden molts aspectes per descobrir) i que crec que juga un paper important en l’aprenentatge de l’escriptura per part dels alumnes. Personalment, la vaig descobrir a França, en el context de les formacions del GFEN (Groupe Français d’Éducation Nouvelle), sota el títol d'”atelier d’amélioration de texte1“, però és una pràctica molt present en nombroses aules des de fa temps i la podeu trobar designada de moltes maneres: “avaluació formativa”, “coavaluació”, “revisió col·laborativa” (Montserrat Castelló et altri), etc. Des del TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) també s’hi insisteix d’una manera molt important. No és en absolut cap novetat. En esperit, no fa res més que portar a l’aula una pràctica habitual de moltes persones que “a la vida real” fan ús de l’escriptura, ja sigui acadèmica o literària: demanar ajuda per revisar i millorar els textos, rellegir-se, mirar-se el que han escrit a través dels ulls d’altres persones. |
visitant ::
identificació
