| Resum: |
L’ensenyament escolar de la filosofia sembla funcionar amb aquesta equació: escriure filosofia = escriure dissertacions1 La història de la disciplina, però, fa patent que els i les filòsofes han utilitzat un gran ventall de gèneres a l’hora de comunicar les seves idees i que, de fet, escriure ha anat lligat a una mena d’aposta o tria estratègica: Descartes, per exemple, sembla escollir el gènere de les meditacions, en primera persona, per suscitar la complicitat del lector i convidar-lo a reproduir mentalment la seva experiència. Hume publica l'”Abstract” com una resposta al fracàs editorial del voluminós Tractat sobre la naturalesa humana i dona, a través d’aquest gènere més breu i àgil, una nova oportunitat a les seves posicions filosòfiques. Si els filòsofs han trobat, a l’hora d’escriure, la seva caixa d’eines ben plena, per què oferir-ne una de tant limitada als alumnes?. |