| Data: |
2026 |
| Resum: |
La cura parental és un component central de la història vital de molts animals. Tot i que la inversió en la descendència pot afavorir-ne la supervivència, especialment quan les cries neixen poc desenvolupades, també pot comportar costos per als progenitors i limitar la seva reproducció futura. Les decisions sobre quant temps i quanta energia invertir-hi també poden generar conflictes entre progenitors i descendència, i entre els progenitors mateixos. Com que la cura parental afecta directament i indirecta l'aptitud biològica, té conseqüències ecològiques i evolutives importants. Malgrat això, encara sabem relativament poc sobre com es distribueix l'esforç parental al llarg del temps i com es reparteix la cura entre els membres de la parella a mesura que canvien les limitacions al llarg del cicle reproductor. Una de les raons principals és el repte logístic i tecnològic que suposa recollir dades de cura parental en estat salvatge, ja que sovint el comportament parental només es quantifica parcialment al llarg de la temporada reproductora mitjançant breus captures de l'esforç parental. Això dificulta estimar amb precisió la inversió parental, atès que la cura parental comprèn múltiples comportaments que s'expressen en diferents etapes del cicle reproductor. En aquesta tesi, abordo aquest buit investigant la dinàmica temporal de la cura biparental al llarg de la temporada reproductora en gralles salvatges (Corvus monedula). Començo exposant que els mètodes utilitzats per quantificar la cura parental són molt heterogenis i sovint es basen en intervals d'observació curts i restringits a un sol estadi de la reproducció. Per adreçar aquestes limitacions, descric un sistema de monitoratge automatitzat basat en micro-ordinadors Raspberry Pi i en algoritmes personalitzats de visió per computador, que han permès quantificar de manera contínua la cura parental al llarg de tota la temporada reproductora. A partir d'aquestes dades de comportament continu, demostro que els enfocaments de monitoratge parcial poden esbiaixar les estimacions del comportament respecte de les obtingudes amb conjunts de dades continus, mitjançant simulacions dels dissenys de mostreig més habituals identificats a la literatura. Finalment, monitorant de manera contínua diverses parelles de gralles des de la construcció del niu, passant per la incubació, fins a l'alimentació de la descendència, mostro com la cura biparental canvia en cada etapa i entre etapes del cicle reproductor. A més, mostro com les mètriques additives de cura parental (per exemple, quan almenys un progenitor és present al niu) poden ocultar diferències biològicament rellevants entre parelles en la manera com s'organitza temporalment la cura, diferències que es fan evidents quan es considera l'assistència conjunta (és a dir, la presència simultània dels dos progenitors al niu). En conjunt, aquesta tesi demostra el valor del monitoratge continu per entendre la cura parental com un procés dinàmic estructurat en el temps. Aporta nous coneixements empírics sobre com la cura biparental varia entre etapes reproductores i entre parelles, destaca la importància de la metodologia utilitzada per quantificar-la i ofereix un marc pràctic per al monitoratge comportamental a llarg termini en estat salvatge. |
| Resum: |
La cura parental es un componente central de la historia vital de muchos animales. Aunque la inversión en la descendencia puede favorecer su supervivencia, especialmente cuando las crías nacen poco desarrolladas, también puede comportar costes para los progenitores y limitar su reproducción futura. Las decisiones sobre cuánto tiempo y cuánta energía invertir también pueden generar conflictos entre progenitores y descendencia, y entre los propios progenitores. Dado que la cura parental afecta directa e indirectamente a la aptitud biológica, tiene importantes consecuencias ecológicas y evolutivas. A pesar de ello, todavía sabemos relativamente poco sobre cómo se distribuye el esfuerzo parental a lo largo del tiempo y cómo se reparte el cuidado entre los miembros de la pareja a medida que las limitaciones cambian durante el ciclo reproductor. Recoger datos sobre cuidado parental en estado salvaje sigue siendo un reto logístico y tecnológico, y es una de las principales razones por las que el comportamiento parental a menudo se cuantifica solo parcialmente a lo largo de la temporada reproductora mediante breves capturas del esfuerzo parental. Esto dificulta estimar con precisión la inversión parental, ya que el cuidado parental comprende múltiples comportamientos que se expresan en diferentes etapas del ciclo reproductor. En la presente tesis, abordo esta laguna investigando la dinámica temporal del cuidado biparental a lo largo de la temporada reproductora en grajillas silvestres (Corvus monedula). Comienzo exponiendo que los métodos utilizados para cuantificar el cuidado parental son muy heterogéneos y a menudo se basan en intervalos de observación cortos y restringidos a una sola etapa de la reproducción. Para abordar estas limitaciones, describo un sistema de monitorización automatizado basado en microordenadores Raspberry Pi y en algoritmos personalizados de visión por computador, que ha permitido cuantificar de manera continua el cuidado parental a lo largo de toda la temporada reproductora. A partir de estos datos de comportamiento continuo, demuestro que los enfoques de monitorización parcial pueden sesgar las estimaciones del comportamiento respecto a las obtenidas con conjuntos de datos continuos, mediante simulaciones de los diseños de muestreo más habituales descritos en la literatura. Finalmente, monitorizando de manera continua diversas parejas de grajillas desde la construcción del nido, pasando por la incubación, hasta la alimentación de la descendencia, muestro cómo el cuidado biparental cambia dentro de cada etapa y entre etapas del ciclo reproductor. Además, muestro que las métricas aditivas de cuidado parental (por ejemplo, cuando al menos un progenitor está presente) pueden ocultar diferencias biológicamente relevantes entre parejas en la manera en que el cuidado se organiza temporalmente, diferencias que se hacen evidentes cuando se considera la asistencia conjunta al nido (es decir, la presencia simultánea de ambos progenitores). En conjunto, esta tesis demuestra el valor de la monitorización continua para entender el cuidado parental como un proceso dinámico estructurado en el tiempo. Aporta nuevos conocimientos empíricos sobre cómo el cuidado biparental varía entre etapas reproductoras y entre parejas, destaca la importancia de la metodología utilizada para cuantificarlo y ofrece un marco práctico para la monitorización comportamental a largo plazo en estado salvaje. |
| Resum: |
Parental care is a central component of the life history of many animals. Although investing in offspring can enhance their survival, especially when young are born undeveloped, it can be costly for parents and limit their future reproduction. The decisions about how much time and energy to invest can also generate conflicts between parents and offspring, and between parents themselves. Because parental care directly and indirectly affects fitness, it has important ecological and evolutionary consequences. Yet we still know relatively little about how parental effort unfolds through time and how care is distributed between pair members as constraints shift across the breeding cycle. A major reason is that collecting parental care data in the wild remains logistically and technologically challenging, so parental behaviour is often quantified only partially across the breeding season through brief snapshots of parental effort. This makes it difficult to estimate parental investment accurately, as parental care comprises multiple behaviours expressed across distinct breeding stages. In this thesis, I address this gap by investigating the temporal dynamics of biparental care across the breeding season in wild jackdaws (Corvus monedula). I begin by showing that methods used to quantify parental care are highly heterogeneous and often rely on short, stage-restricted observation windows. To overcome these limitations, I then describe an automated monitoring system based on Raspberry Pi single-board computers and custom computer vision algorithms, which enabled the continuous, fine-scale quantification of parental care across the full breeding season. Using this continuous behavioural data, I demonstrate that partial monitoring approaches can bias behavioural estimates relative to those derived from continuous datasets by simulating the most common monitoring designs identified in the literature. Finally, by continuously monitoring multiple jackdaw pairs from nest building through incubation to offspring provisioning, I show how biparental care changes within and across breeding stages. I further show that additive metrics of care (e. g. , whether at least one parent is present), can obscure biologically meaningful differences among pairs in how care is temporally organised, which become apparent when considering joint attendance (i. e. the simultaneous presence of both parents). Taken together, this thesis demonstrates the value of continuous monitoring for understanding parental care as a dynamic process structured over time. It provides new empirical insights into how biparental care varies across breeding stages and among pairs, highlights the importance of how behaviour is measured and sampled, and offers a practical framework for long-term behavioural monitoring in the wild. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ecologia Terrestre |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Corvus monedula ;
Raspberry Pi ;
Cura biparental ;
Biparental care ;
Cuidado biparental ;
Tecnologies |
visitant ::
identificació
dir.
