| Data: |
2026 |
| Resum: |
La varietat amb què es manifesta la categoria d'allò fantàstic dins el món ficcional literari permet considerar la inclusió de matisos que van des dels fenòmens obertament impossibles fins a manifestacions més subtils que inclouen una supremacia del que és real davant del que és insòlit. Aquesta versatilitat de formes s'exemplifica amb l'anàlisi d'una robusta selecció de contes curts i microrelats escrits per 22 autores centreamericanes que, des de la conjuntura de l'istme, mostren la vigència de la literatura no mimètica a través de la qual s'exploren disjuntives de naturalesa literària i ideològica. Aquesta dissertació es concentra a realitzar un recorregut panoràmic sobre el concepte del fantàstic i la seva crítica historiogràfica a la literatura centreamericana; analitzar des de la concepció narratològica (focalització, veu narrativa, personatges, cronotop i metaficció) els mecanismes emprats pel fantàstic postmodern i l'inusual; i reconèixer l'enllaç entre la narrativa escrita per dones i les preocupacions ideològiques des del fantàstic feminista (en tres eixos fonamentals: 1. la visualització monstruosa del personatge femení sota els arquetips de la bruixa, la boja i l'assassina; 2. la construcció de la (anti) maternitat i la matrofòbia i 3); i la representació de la militància femenina davant de la violència sistemàtica i l'amenaça biopolítica. |
| Resum: |
La variedad con la que se manifiesta la categoría de lo fantástico dentro del mundo ficcional literario permite considerar la inclusión de matices que van desde los fenómenos abiertamente imposibles hasta manifestaciones más sutiles que incluyen una supremacía de lo real frente a lo insólito. Esta versatilidad de formas se ejemplifica con el análisis de una robusta selección de cuentos cortos y microrrelatos escritos por 22 autoras centroamericanas que, desde la coyuntura del istmo, muestran la vigencia de la literatura no mimética a través de la cual se exploran disyuntivas de naturaleza literaria e ideológica. Esta disertación se concentra en realizar un recorrido panorámico sobre el concepto de lo fantástico y su crítica historiográfica en la literatura centroamericana; analizar desde la concepción narratológica (focalización, voz narrativa, personajes, cronotopo y metaficción) los mecanismos empleados por lo fantástico posmoderno y lo inusual; y reconocer el vínculo entre la narrativa escrita por mujeres y las preocupaciones ideológicas desde lo fantástico feminista (en tres ejes fundamentales: 1. la visualización monstruosa del personaje femenino bajo los arquetipos de la bruja, la loca y la asesina; 2. la construcción de la (anti) maternidad y la matrofobia y 3. la representación empática de la infancia); y la representación de la militancia femenina frente a la violencia sistemática y la amenaza biopolítica. |
| Resum: |
The variety with which the category of the fantastic manifests itself within the fictional literary world allows us to consider the inclusion of nuances that range from phenomena openly impossible to more subtle manifestations that include a superiority of the real over the uncanny. This versatility of forms is exemplified by the analysis of a robust selection of short stories and micro-story written by 22 Central American women authors who, from the isthmus' circumstances, demonstrate the validity of non-mimetic literature through which literary and ideological disjunctions are explored. This dissertation concentrates on providing a panoramic overview of the concept of the fantastic and its historiographical critique in Central American literature; to analyze, from a narratological conception (focalization, narrative voice, characters, chronotope, and metafiction), the mechanisms employed by postmodern fantastic and the unusual; and to recognize the link between women-authored narratives and ideological concerns from feminist fantastic (in three fundamental axes: 1) the monstrous visualization of the female character under the archetypes of the witch, the madwoman, and the assassin; 2) the construction of (anti)motherhood and misophobia; and 3) the empathetic representation of childhood); and the representation of female militancy in the face of systematic violence and biopolitical threat. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Literatura fantàstica ;
Fantasy literature ;
Literatura fantástica ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
