| Data: |
2026 |
| Resum: |
Introducció: Els Primers Episodis Psicòtics (PEP) són una finestra crítica per millorar el curs de la psicosi. En aquest estadi, les alteracions en neurocognició, cognició social i metacognició ja impacten en el pronòstic. Històricament, la recerca ha obviat les diferències de sexe o ha estudiat aquestes àrees de manera fragmentada. Tot i que s'han començat a documentar perfils diferenciats entre homes i dones, l'evidència sobre com el sexe modula la resposta a tractaments com l'Entrenament Metacognitiu (EMC) és escassa i contradictòria. Aquesta tesi adopta una perspectiva de sexe i interseccional (integrant variables clíniques i sociodemogràfiques) per avançar cap a una atenció més personalitzada i de precisió. Objectius: L'objectiu principal és explorar les diferències de sexe en neurocognició, cognició social i metacognició i en la seva resposta a l'EMC (grupal i individual) en persones amb PEP. Específicament es planteja: 1) Examinar diferències de sexe en neurocognició; 2) Analitzar diferències de sexe en cognició social; 3) Avaluar l'efecte del sexe en la resposta a l'EMC grupal en neurocognició comparant amb psicoeducació; i 4) Explorar l'efecte del sexe en l'EMC individual (EMC+) en cognició social i metacognició comparant amb el tractament habitual (TAU). Mètodes: Compendi de quatre articles basats en projectes multicèntrics. Per respondre als obectius 1 i 2, es van realitzar dos estudis transversals amb instruments estandarditzats. Per a la resposta terapèutica (obj. 3 i 4), es van utilitzar dissenys longitudinals amb avaluació basal, post-tractament i seguiment a sis mesos. En l'estudi 3 es va comparar EMC grupal i psicoeducació, i en el 4, EMC+ i TAU. Les dades es van analitzar amb Models Lineals Generals, aplicant ajustos estadístics per covariables significatives. Resultats: Les dones amb PEP van mostrar un rendiment superior en memòria verbal, flexibilitat cognitiva i control inhibitori, emprant estratègies de codificació més eficients. A més, el diagnòstic i el nivell educatiu van resultar determinants en el rendiment neurocognitiu global. En cognició social no es van trobar diferències basals significatives segons el sexe. Quant a la resposta a intervencions, es van observar trajectòries diferenciades. En neurocognició, les dones a l'EMC van millorar significativament més que el grup psicoeducatiu en record lliure a curt termini i van augmentar l'ús de l'agrupament serial. Els homes van mostrar millores en record amb pistes i reducció d'intrusions, tot i que l'efecte es diluïa en ajustar per covariables. L'EMC va millorar la flexibilitat i el control inhibitori, efecte vinculat al diagnòstic. En metacognició, les dones a l'EMC+ van registrar millores significativament superiors en autoreflexió i consciència cognitiva global respecte al TAU. No es van detectar beneficis significatius de l'EMC+ en cognició social ni efectes de sexe en aquesta àrea. Conclusions: Aquesta tesi demostra que existeixen diferències de sexe en àrees cognitives i en la resposta al tractament en les fases inicials de la psicosi. Les dones presenten un avantatge basal en memòria verbal i una notable plasticitat per beneficiar-se de l'EMC, especialment del format individual (EMC+), per millorar la seva consciència cognitiva. En contrast, la cognició social no mostra diferències basals ni sembla tan permeable als efectes de l'EMC en aquest estadi. Aquest treball posa de manifest que els efectes del sexe no es podes estudiar de forma aïllada; la interacció amb variables socioeducatives i l'heterogeneïtat diagnòstica és clau per interpretar el potencial de millora. La tesi subratlla la necessitat d'intervencions de precisió que adaptin les estratègies als perfils cognitius i necessitats específiques de dones i homes des del primer episodi. |
| Resum: |
Introducción: Los Primeros Episodios Psicóticos (PEP) son una ventana crítica para mejorar el curso de la psicosis. En este estadio, las alteraciones en neurocognición, cognición social y metacognición ya impactan en el pronóstico. Históricamente, la investigación ha obviado las diferencias de sexo o ha estudiado estas áreas de forma fragmentada. Aunque se han empezado a documentar perfiles diferenciados entre hombres y mujeres, la evidencia sobre cómo el sexo modula la respuesta a tratamientos como el Entrenamiento Metacognitivo (EMC) es escasa y contradictoria. Esta tesis adopta una perspectiva de sexo e interseccional (integrando variables clínicas y sociodemográficas) para avanzar hacia una atención más personalizada y de precisión. Objetivos: El objetivo principal es explorar las diferencias de sexo en neurocognición, cognición social y metacognición y en la respuesta al EMC (grupal e individual) en personas con PEP. Específicamente se plantea: 1) Examinar diferencias de sexo en neurocognición; 2) Analizar las diferencias de sexo en cognición social; 3) Evaluar el efecto del sexo en la respuesta al EMC grupal en neurocognición, en comparacion con la psicoeducación; y 4) Explorar el efecto del sexo en el EMC individual (EMC+) sobre cognición social y metacognición comparado con el tratamiento habitual (TAU). Métodos: Compendio de cuatro artículos basados en proyectos multicéntricos. Para los objetivos 1 y 2, se realizaron dos estudios transversales con instrumentos estandarizados. Para la respuesta al tratamiento (obj. 3 y 4), se utilizaron diseños longitudinales con evaluaciones basales, post-tratamiento y seguimiento a seis meses. En el estudio 3 se comparó EMC grupal y psicoeducación, y en el 4, EMC+ y TAU. Los datos se analizaron con Modelos Lineales Generales, aplicando ajustes estadísticos por covariables significativas. Resultados: Las mujeres con PEP mostraron un rendimiento superior en memoria verbal, flexibilidad cognitiva y control inhibitorio, empleando estrategias de codificación más eficientes. Además, el diagnóstico y el nivel educativo resultaron determinantes en el rendimiento neurocognitivo global. En cognición social no se hallaron diferencias basales significativas según el sexo. En cuanto a la respuesta a intervenciones, se observaron trayectorias diferenciadas. En neurocognición, las mujeres en el EMC mejoraron significativamente más que el grupo psicoeducativo en recuerdo libre a corto plazo y aumentaron el uso del agrupamiento serial. Los hombres mostraron mejoras en recuerdo con pistas y reducción de intrusiones, aunque el efecto se diluía al ajustar por covariables. El EMC mejoró la flexibilidad y el control inhibitorio, efecto vinculado al diagnóstico. En metacognición, las mujeres en el EMC+ registraron mejoras significativamente superiores en autorreflexión y conciencia cognitiva global respecto al TAU. No se detectaron beneficios significativos del EMC+ en cognición social ni efectos de sexo en esta área. Conclusiones: Esta tesis demuestra que existen diferencias de sexo en áreas cognitivas y en la respuesta al tratamiento en las fases iniciales de la psicosis. Las mujeres presentan una ventaja basal en memoria verbal y una notable plasticidad para beneficiarse del EMC, especialmente del formato individual (EMC+), para mejorar su conciencia cognitiva. En contraste, la cognición social no muestra diferencias basales ni parece tan permeable a los efectos del EMC en este estadio. Este trabajo pone de manifiesto que los efectos del sexo no se pueden estudiar de forma aislada; la interacción con variables socioeducativas y la heterogeneidad diagnóstica es clave para interpretar el potencial de mejora. La tesis subraya la necesidad de intervenciones de precisión que adapten las estrategias a los perfiles cognitivos y necesidades específicas de mujeres y hombres desde el primer episodio. |
| Resum: |
Introduction: First-Episode Psychosis (FEP) represents a critical therapeutic window to improve the course of the disorder. In this early stage, impairments in neurocognition, social cognition, and metacognition already impact prognosis. Historically, research has often overlooked sex differences or studied these areas fragmentarily. Although recent literature has begun to document differentiated profiles between men and women, evidence on how sex modulates the response to treatments like Metacognitive Training (MCT) remains scarce and contradictory. This thesis adopts a sex-sensitive and intersectional perspective, integrating clinical and sociodemographic variables, to move toward precision interventions and personalized care. Objectives: The main objective is to explore sex differences in neurocognition, social cognition, and metacognition, and the response to MCT (group and individual) in individuals with FEP. Specifically, it aims to: 1) Examine sex differences in neurocognition; 2) Analyze sex differences in social cognition; 3) Assess the effect of sex on the neurocognitive response to group MCT versus psychoeducation; and 4) Explore the effect of sex on individual MCT (MCT+) regarding social cognition and metacognition versus treatment as usual (TAU). Methods: This thesis is a compendium of four articles based on multicenter projects. For aims 1 and 2, two cross-sectional studies using standardized instruments were conducted. For treatment response (aims 3 and 4), longitudinal designs with assessments at baseline, post-treatment and six-month follow-up were conducted. Study 3 compared group MCT and psychoeducation, while Study 4 compared MCT+ and TAU. Data were analyzed using General Linear Models, applying statistical adjustments for significant covariates. Results: At baseline, women with FEP showed superior performance in verbal memory, cognitive flexibility, and inhibitory control, employing more efficient encoding strategies. However, diagnosis and educational level were found to be determinant factors in global neurocognitive performance. In social cognition, no significant baseline differences were found between sexes. Regarding intervention response, differentiated trajectories were observed. In neurocognition, women in the MCT group improved significantly more than the psychoeducation group in short-term free recall and increased their use of serial clustering. Men showed improvements in cued recall and a reduction in intrusions, though these effects lost robustness when adjusting for covariates. MCT improved flexibility and inhibitory control, an effect linked to diagnosis. In metacognition, women receiving MCT+ showed significantly greater improvements in self-reflectiveness and global cognitive insight compared to TAU. No significant benefits from MCT+ were detected in social cognition, nor were sex-related effects found in this domain. Conclusions: This thesis demonstrates that sex differences exist in specific cognitive areas and in the treatment response during the early phases of psychosis. Women present a baseline advantage in verbal memory and notable plasticity to benefit from MCT, particularly in the individual format (MCT+), to improve cognitive insight. In contrast, social cognition shows no baseline differences and appears less responsive to MCT at this stage. This study shows that the effects of sex cannot be studied in isolation; the interaction with socio-educational variables and diagnostic heterogeneity is key to interpreting the potential for improvement. The thesis underscores the need for precision interventions that adapt strategies to cognitive profiles and the specific needs of both women and men from the first episode. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia Clínica i de la Salut |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neurocognició ;
Neurocognition ;
Neurocognición ;
Cognició social ;
Social cognition ;
Cognición social ;
Metacognició ;
Metacognition ;
Metacognición ;
Ciències de la Salut ;
159.9 |
visitant ::
identificació
