| Data: |
2026 |
| Resum: |
Pocs esdeveniments històrics han suscitat tant debat i reflexió com l'origen i els motius que van donar lloc a la caça de bruixes europea. Dirigint el seu focus d'anàlisi cap a la complexa amalgama d'instàncies i agents judicials que van afavorir la propagació de les causes per bruixeria, aquesta tesi doctoral estudia l'origen i l'evolució del delicte de bruixeria a Europa i la seva primera regulació legal coneguda en el Llibre dels costums i ordinacions de les Valls d'Àneu (1424). La bruixeria, com a categoria delictiva, es configura com un fenomen jurídic complex, on convergeixen doctrines teològiques, interpretacions històriques, criteris penals, així com elements indissociables del folklore i la mitologia dels espais en què van tenir lloc els processos. Emparats per la irrupció d'una modalitat criminal inèdita d'un delicte amb llarga trajectòria històrica, a partir de la Baixa Edat Mitjana, els tribunals europeus van processar i condemnar milers de persones en l'espai de tres segles. El 26 de juny de 1424, el recentment investit comte de Pallars, Arnau Roger IV, juntament amb els prohoms de les valls, va promulgar un breu document que sancionava la pràctica de la bruixeria. Aquest text de caràcter consuetudinari, que compila les normes d'autogovern local, inclou les primeres referències conegudes als delictes que més tard definirien els límits processals i criminals d'un dels episodis més foscos de la història d'Occident. L'objectiu general d'aquesta recerca és determinar les causes que van resultar en la codificació del delicte de bruixeria en el moment i el lloc en què es va formular per primera vegada. Al llarg d'aquestes pàgines s'examina com l'evolució històrica dels conceptes de màgia benèfica i malèfica, juntament amb les tipologies delictives precedents i l'imaginari heterodox dels segles XII al XIV, van condicionar la transformació de la maquinària judicial i processal a la Baixa Edat Mitjana europea. Alhora, s'analitza de quina manera el context històric, jurídic, polític i social del Comtat de Pallars va determinar la promulgació del corpus legislatiu de les Valls d'Àneu de 1424 i les raons que van portar el comte Arnau Roger IV a la seva emissió. Així mateix, s'aborden les característiques materials i processals del delicte de bruixeria tipificat en aquest text normatiu. |
| Resum: |
Pocos acontecimientos históricos han suscitado tanto debate y reflexión como el origen y motivos que dieron lugar a la Caza de brujas europea. Dirigiendo su foco de análisis hacia la compleja amalgama de instancias y agentes judiciales que favorecieron la propagación de las causas por brujería, esta tesis doctoral estudia el origen y la evolución del delito de brujería en Europa y su primera regulación legal conocida en el "Llibre dels costums i ordinacions de les Valls d'Àneu" (1424). La brujería, como categoría delictiva, se configura como un fenómeno jurídico complejo, donde convergen doctrinas teológicas, interpretaciones históricas, criterios penales, así como indisociables elementos del folclore y mitología de los espacios en los que tuvieron lugar los procesos. Respaldados por la irrupción de una modalidad criminal inédita de un delito con larga trayectoria histórica, a partir de la Baja Edad Media, los tribunales europeos procesaron y condenaron a millares de personas en el espacio de tres siglos. El 26 de junio de 1424, el recién investido conde de Pallars, Arnau Roger IV, junto con los prohombres de los valles, promulgó un breve documento que sancionaba la práctica de la brujería. Este texto de carácter consuetudinario, que compila las normas de autogobierno local, incluye las primeras referencias conocidas a los delitos que más tarde definirían los límites procesales y criminales de uno de los episodios más oscuros de la historia de Occidente. El objetivo general de esta investigación es determinar las causas que resultaron en la codificación del delito de brujería en el momento y lugar en que se formuló por primera vez. A lo largo de estas páginas se examina cómo la evolución histórica de los conceptos de magia benéfica y maléfica, junto con las tipologías delictivas precedentes y el imaginario heterodoxo de los siglos XII al XIV, condicionaron la transformación de la maquinaria judicial y procesal en la Baja Edad Media europea. Asimismo, analiza de qué modo el contexto histórico, jurídico, político y social del Condado de Pallars determinó la promulgación del corpus legislativo de los Valles de Àneu de 1424 y las razones que llevaron al conde Arnau Roger IV a su emisión. Asimismo, aborda las características materiales y procesales del delito de brujería tipificado en dicho texto normativo. |
| Resum: |
Few historical events have sparked as much debate and reflection as the origins and motives behind the European witch hunts. Directing its analytical focus towards the complex amalgam of judicial instances and agents that fostered the proliferation of witchcraft cases, this doctoral thesis examines the origin and evolution of the witchcraft crime in Europe and its earliest known legal codification in the Llibre dels costums i ordinacions de les Valls d'Àneu (1424). Witchcraft, as a criminal category, constitutes a complex legal phenomenon in which theological doctrines, historical interpretations and penal criteria converge alongside inseparable elements of the folklore and mythology of the spaces in which the trials took place. Underpinned by the emergence of an unprecedented criminal form of an offence with a long historical trajectory, from the late Middle Ages onwards European courts tried and condemned thousands of people over the course of three centuries. On 26th June 1424, the newly invested Count of Pallars, Arnau Roger IV, together with the leading men of the valleys, promulgated a brief document sanctioning the practice of witchcraft. This text of customary law, which compiles the norms of local self-governance, contains the earliest known references to the offences that would later define the procedural and criminal boundaries of one of the darkest episodes in the history of the Western world. The general aim of this research is to determine the causes that resulted in the codification of the witchcraft offence at the precise moment and place in which it was first formulated. Throughout these pages, the study examines how the historical evolution of the concepts of beneficial and malefic magic, alongside preceding criminal typologies and the heterodox imaginaries of the twelfth to fourteenth centuries, shaped the transformation of judicial and procedural machinery in late medieval Europe. It likewise analyses how the historical, legal, political and social context of the County of Pallars determined the enactment of the legislative corpus of the Valleys of Àneu of 1424 and the reasons that led Count Arnau Roger IV to promulgate it. It further addresses the substantive and procedural characteristics of the witchcraft offence as typified in that legal text. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Bruixeria ;
Witchcraft ;
Brujería ;
Cacera de bruixes ;
Witch hunts ;
Caza de brujas ;
Bruixa ;
Witch ;
Bruja ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
