| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquesta tesi doctoral, derivada d'un projecte més ampli (projecte DIALCAT), va tenir com a objectiu analitzar l'associació entre els factors de risc cardiovascular (FRCV), especialment la diabetis tipus 2 (DT2), la hipertensió, la dislipèmia i l'obesitat, i el deteriorament cognitiu lleu (DCL) en adults majors d'entre 65 i 85 anys. A partir d'un estudi observacional transversal, es va avaluar el rendiment cognitiu d'una mostra clínica en funció de la presència i la combinació de diferents FRCV, prestant especial atenció als dominis neuropsicològics i als subtipus diagnòstics de DCL. La mesura principal de resultat va ser la puntuació obtinguda pels participants a la Repeatable Battery for the Assessment of Neuropsychological Status (RBANS). Així mateix, es van recollir dades sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials, i es van analitzar paràmetres clínics a partir de mostres de sang extretes. Es van dur a terme anàlisis estadístiques no paramètriques i es van calcular les corresponents mides de l'efecte. Els resultats van indicar que, tot i que no es van observar diferències significatives en el rendiment cognitiu global ni en la funcionalitat diària entre grups, sí que va emergir un patró diferencial en el domini atencional, particularment en l'atenció verbal a curt termini. Aquest efecte va ser més pronunciat en individus amb DT2 i almenys dos altres FRCV, fet que suggereix un possible efecte additiu. De fet, la DT2 va ser l'únic factor que, de manera aïllada, va mostrar una associació significativa amb un menor rendiment atencional. També es va observar que els participants amb una major càrrega de FRCV presentaven un inici més precoç del deteriorament i un rendiment atencional inferior. Les variables associades a la DT2 (HbA1c, glucosa, tractament, evolució) no van diferenciar entre subtipus de DCL, essent l'edat el principal factor en aquesta classificació. Va predominar el subtipus de DCL amnèsic multidomini, que es va associar amb una major afectació funcional, especialment en tasques quotidianes complexes. Pel que fa als factors psicosocials, un major nivell educatiu i el suport social percebut es van vincular amb un millor funcionament cognitiu, mentre que la depressió i una mala percepció de l'estat de salut ho van fer amb un major deteriorament. No es van trobar associacions rellevants amb altres variables clíniques com l'IMC, la hipertensió, la dislipèmia, el consum d'alcohol o tabac, ni amb el genotip APOE ε4. Des d'un enfocament fisiopatològic, els resultats donen suport a un model mixt del DCL, en què intervenen mecanismes tant vasculars com neurodegeneratius, fet que subratlla la importància d'avaluacions clíniques integradores que incloguin intervencions farmacològiques i no farmacològiques centrades en l'atenció global del pacient, incloent-hi les funcions executives d'una manera funcional. El control dels FRCV, en particular de la DT2, podria tenir un paper rellevant en la prevenció del deteriorament cognitiu. Es recomana avançar en investigacions longitudinals que analitzin la interacció entre FRCV, envelliment, comorbiditats i factors psicosocials, adoptant un enfocament biopsicosocial que faciliti intervencions més eficaces i personalitzades. |
| Resum: |
Esta tesis doctoral, derivada de un proyecto más amplio (proyecto DIALCAT), tuvo como objetivo analizar la asociación entre los factores de riesgo cardiovascular (FRCV), especialmente la diabetes tipo 2 (DT2), la hipertensión, la dislipidemia y la obesidad, y el deterioro cognitivo leve (DCL) en adultos mayores de entre 65 y 85 años. A partir de un estudio observacional transversal, se evaluó el rendimiento cognitivo de una muestra clínica en función de la presencia y combinación de diferentes FRCV, prestando especial atención a los dominios neuropsicológicos y a los subtipos diagnósticos de DCL. La medida principal de resultado fue la puntuación obtenida por los participantes en la Repeatable Battery for the Assessment of Neuropsychological Status (RBANS). Asimismo, se recogieron datos sociodemográficos, clínicos y psicosociales, y se analizaron parámetros clínicos a partir de muestras de sangre extraídas. Se llevaron a cabo análisis estadísticos no paramétricos y se calcularon los tamaños del efecto correspondientes. Los resultados indicaron que, aunque no se observaron diferencias significativas en el rendimiento cognitivo global ni en la funcionalidad diaria entre grupos, sí emergió un patrón diferencial en el dominio atencional, particularmente en la atención verbal a corto plazo. Este efecto fue más pronunciado en individuos con DT2 y al menos otros dos FRCV, lo que sugiere un posible efecto aditivo. De hecho, la DT2 fue el único factor que, de manera aislada, mostró una asociación significativa con un menor rendimiento atencional. También se observó que los participantes con mayor carga de FRCV, presentaban un inicio más temprano del deterioro y un rendimiento atencional inferior. Las variables asociadas a la DT2 (HbA1c, glucosa, tratamiento, evolución), no diferenciaron entre subtipos de DCL, siendo la edad el principal factor en esta clasificación. Predominó el subtipo DCL amnésico multidominio, que se asoció con mayor afectación funcional, especialmente en tareas cotidianas complejas. En cuanto a los factores psicosociales, un mayor nivel educativo y el apoyo social percibido se vincularon con mejor funcionamiento cognitivo, mientras que la depresión y una mala percepción del estado de salud lo hicieron con un mayor deterioro. No se hallaron asociaciones relevantes con otras variables clínicas como el IMC, la hipertensión, la dislipidemia, el consumo de alcohol o tabaco, ni con el genotipo APOE ε4. Desde un enfoque fisiopatológico, los resultados apoyan un modelo mixto del DCL, en el que intervienen mecanismos tanto vasculares como neurodegenerativos, lo que subraya la importancia de evaluaciones clínicas integradoras que incluyan intervenciones farmacológicas y no farmacológicas centradas en la atención global del paciente, incluyendo las funciones ejecutivas de una manera funcional. El control de los FRCV, en particular de la DT2, podría desempeñar un papel relevante en la prevención del deterioro cognitivo. Se recomienda avanzar en investigaciones longitudinales que analicen la interacción entre FRCV, envejecimiento, comorbilidades y factores psicosociales, adoptando un enfoque biopsicosocial que facilite intervenciones más eficaces y personalizadas. |
| Resum: |
This doctoral thesis, derived from a broader research initiative (the DIALCAT project), aimed to examine the association between cardiovascular risk factors (CVRFs), particularly type 2 diabetes (T2D), hypertension, dyslipidemia and obesity, and mild cognitive impairment (MCI) in older adults aged 65-85 years. Using a cross sectional observational design, cognitive performance in a clinical sample was assessed according to the presence and combination of different CVRFs, with particular attention to neuropsychological domains and subtypes of MCI. The primary outcome measure was the score obtained by participants on the Repeatable Battery for the Assessment of Neuropsychological Status (RBANS). In addition, sociodemographic, clinical and psychosocial data were collected, and clinical parameters were obtained from blood samples. Non parametric statistical analyses were conducted and effect sizes were calculated. The results indicated that, although no significant differences were observed in global cognitive performance or daily functioning between groups, a differential pattern emerged in the attentional domain, particularly in short term verbal attention. This effect was more pronounced among individuals with T2D and at least two additional CVRFs, suggesting a potential additive effect. Notably, T2D was the only factor that, when considered in isolation, showed a significant association with lower attentional performance. Participants with a greater burden of CVRFs were associated with an earlier onset of cognitive decline and poorer attentional performance. Variables associated with T2D (HbA1c, glucose levels, treatment and disease duration) did not differentiate between MCI subtypes, with age emerging as the main factor associated with this classification. The multidomain amnestic MCI subtype was the most prevalent and was associated with greater functional impairment, particularly in complex instrumental activities of daily living (IADL). Regarding psychosocial factors, higher educational attainment and greater perceived social support were associated with better cognitive functioning, whereas depressive symptoms and poorer self perceived health were associated with worse cognitive performance. No significant associations were observed with other clinical variables, including body mass index (BMI), hypertension, dyslipidemia, alcohol or tobacco use, or the APOE ε4 genotype. From a pathophysiological perspective, the findings support a mixed model of MCI involving both vascular and neurodegenerative mechanisms. These findings highlight the importance of comprehensive clinical assessments that integrate both pharmacological and non pharmacological interventions focused on the patient's overall functioning, including executive functions from a functional perspective. Control of CVRFs, particularly T2D, may therefore play an important role in the prevention of cognitive decline. Further longitudinal studies are needed to examine the interaction between CVRFs, aging, comorbidities and psychosocial factors, adopting a biopsychosocial framework that may facilitate the development of more effective and personalized interventions. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Salut i de l'Esport |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Risc cardiovascular ;
Cardiovascular risk ;
Riesgo cardiovascular ;
Deteriorament cognitiu ;
Cognitive impairment ;
Deterioro cognitivo ;
Diabetis tipus 2 ;
Type 2 diabetes ;
Diabetes tipo 2 ;
Ciències de la Salut ;
159.9 |
visitant ::
identificació
