| Data: |
2026 |
| Resum: |
Introducció: La síndrome de Sjögren és una malaltia amb una àmplia heterogeneïtat clínica manifestant-se de diverses maneres en diferents tipus de pacients. Això fa complicat el seu diagnòstic, havent de fer una àmplia gamma de proves, i fins i tot sent necessari fer tècniques invasives com la biòpsia de glàndula salival. Per això, s'ha estudiat l'aplicabilitat de l'ecografia juntament amb una tècnica ecogràfica coneguda com l'elastografia, que permet veure tant la rigidesa com l'elasticitat del teixit. Hem decidit fer un estudi per valorar si l'elastografia pot ajudar a detectar i classificar millor pacients amb síndrome de Sjögren. Material i Mètodes: Es van agrupar pacients que acudien a consulta per síndrome seca i síndrome de Sjögren tant primari com associat classificats pels criteris diagnòstics ACR/EULAR 2016 i se'ls va realitzar un estudi diagnòstic amb analítica, proves clíniques de sequedat (Schirmer i Saxon), gammagrafia de glàndula salival i biòpsia salival menor. Alhora es va realitzar una ecografia de les 4 glàndules salivals majors utilitzant l'escala de Jousse-Joulin/OMERACT per a l'escala de grisos juntament amb l'elastografia shear wave 2d mesurant rigidesa en KPa i velocitat en m/s fent 2 mesuraments de 0. 5 cm de diàmetre per glàndula. Es van reclutar voluntaris sans per fer ecografia a escala de grisos i elastografia després de qüestionari negatiu de símptomes sicca. Resultats: Es van reclutar 86 pacients amb síndrome de Sjögren primari, 83 amb síndrome seca no Sjögren, 25 amb síndrome de Sjögren associat i 30 controls sans. Els pacients amb síndrome de Sjögren presentaven graus 2 i 3 a la classificació de Jousse-Joulin amb més freqüència que les síndromes seques i controls sans. Els pacients amb patologia tenien tendència a l'elastografia a obtenir valors de 15 KPa i 2 m/s en comparació amb els sans. No hi ha indicis que l'elastografia s'alteri amb el temps d'evolució de la malaltia ni amb els pacients. Les troballes en escala de grisos es van relacionar amb les proves de sequedat clíniques, la gammagrafia salival i els anticossos ANA, anti-Ro i anti-La. L'elastografia es va relacionar amb la prova de Schirmer en glàndules submandibulars només en mesurar velocitat, la gammagrafia salival només en mesurar rigidesa i els anticossos anti-Ro en mesurar tant rigidesa com velocitat. Discussió: L'elastografia igual que l'escala de grisos amb la classificació de Jousse-Joulin són eines eficaces per detectar patologia glandular i síndrome de Sjögren sense permetre diferenciar les síndromes de Sjögren associades. Recomanem la realització de majors estudis d'elastografia per definir-ne millor el benefici en pràctica clínica habitual. |
| Resum: |
Introducción: El síndrome de Sjögren es una enfermedad con una amplia heterogeneidad clínica manifestándose de diversas maneras en diferentes tipos de pacientes. Esto hace complicado su diagnóstico, teniendo que hacer una amplia gama de pruebas, e incluso siendo necesario realizar técnicas invasivas como la biopsia de glándula salival. Por esto se ha estudiado la aplicabilidad de la ecografía junto con una técnica ecográfica conocida como la elastografía, que permite ver tanto la rigidez como la elasticidad del tejido. Hemos decidido hacer un estudio para valorar si la elastografía puede ayudar a detectar y clasificar mejor a pacientes con síndrome de Sjögren. Material y Métodos: Se agruparon pacientes que acudían a consulta por síndrome seco y síndrome de Sjögren tanto primario como asociado clasificados por los criterios diagnósticos ACR/EULAR 2016 y se les realizó un estudio diagnostico con analítica, pruebas clínicas de sequedad (Schirmer y Saxon), gammagrafía de glándula salival y biopsia de glándula salival menor. Al mismo tiempo se realizó una ecografía de las 4 glándulas salivares mayores utilizando la escala de Jousse-Joulin/OMERACT para la escala de grises junto con la elastografía shear wave 2d midiendo rigidez en KPa y velocidad en m/s haciendo 2 mediciones de 0. 5 cm de diámetro por glándula. Se reclutaron voluntarios sanos para hacer ecografía en escala de grises y elastografía tras cuestionario negativo de síntomas sicca. Resultados: Se reclutaron 86 pacientes con síndrome de Sjögren primario, 83 con síndrome seco no Sjögren, 25 con síndrome de Sjögren asociado y 30 controles sanos. Los pacientes con síndrome de Sjögren presentaban grados 2 y 3 en la clasificación de Jousse-Joulin con mayor frecuencia que los síndromes secos y controles sanos. Los pacientes con patología tenían tendencia en la elastografía a obtener valores de 15 KPa y 2 m/s en comparación con los sanos. No hay indicios que la elastografía se altere con el tiempo de evolución de la enfermedad ni con la edad de los pacientes. Los hallazgos en escala de grises se relacionaron con las pruebas de sequedad clínicas, la gammagrafía salival y los anticuerpos ANA, anti-Ro y anti-La. La elastografía se relacionó con la prueba de Schirmer en glándulas submandibulares solo al medir velocidad, la gammagrafía salival solo al medir rigidez y los anticuerpos anti-Ro al medir tanto rigidez como velocidad. Discusión: La elastografía al igual que la escala de grises con la clasificación de Jousse-Joulin son herramientas eficaces para detectar patología glandular y síndrome de Sjögren sin permitir diferenciar a los síndromes de Sjögren asociados. Recomendamos la realización de mayores estudios de elastografía para definir mejor su beneficio en práctica clínica habitual. |
| Resum: |
Introduction: Sjögren's syndrome is a disease with significant clinical heterogeneity, manifesting in diverse ways in different types of patients. This complicates its diagnosis, requiring a wide range of tests and even invasive techniques such as salivary gland biopsy. Therefore, the applicability of ultrasound in conjunction with an ultrasound technique known as elastography, which allows visualization of both tissue stiffness and elasticity, has been studied. We decided to conduct a study to assess whether elastography can help detect and better classify patients with Sjögren's syndrome. Materials and Methods: Patients presenting with dry mouth syndrome and primary or associated Sjögren's syndrome, classified according to the 2016 ACR/EULAR diagnostic criteria, were grouped together and underwent a diagnostic workup including blood tests, clinical dry mouth tests (Schirmer and Saxon), salivary gland scintigraphy, and minor salivary gland biopsy. Simultaneously, an ultrasound scan of the four major salivary glands was performed using the Jousse-Joulin/OMERACT scale for grayscale imaging, along with 2D shear wave elastography, measuring stiffness in kPa and velocity in m/s, taking two 0. 5 cm diameter measurements per gland. Healthy volunteers were recruited for grayscale ultrasound and elastography after completing a negative questionnaire regarding sicca symptoms. Results: Eighty-six patients with primary Sjögren's syndrome, 83 with non-Sjögren's dry mouth syndrome, 25 with Sjögren's-associated syndrome, and 30 healthy controls were recruited. Patients with Sjögren's syndrome presented with Jousse-Joulin grades 2 and 3 more frequently than those with dry mouth syndrome and healthy controls. Patients with the condition tended to have elastography values ¿¿of 15 kPa and 2 m/s compared to healthy controls. There was no evidence that elastography was altered by disease duration or patient age. Gray-scale findings correlated with clinical dry mouth tests, salivary scintigraphy, and ANA, anti-Ro, and anti-La antibodies. Elastography was correlated with the Schirmer test in submandibular glands only when measuring velocity, salivary scintigraphy only when measuring stiffness, and anti-Ro antibodies when measuring both stiffness and velocity. Discussion: Elastography, like grayscale with the Jousse-Joulin classification, is an effective tool for detecting glandular pathology and Sjögren's syndrome, but it does not allow for differentiation of associated Sjögren's syndromes. We recommend further studies on elastography to better define its benefit in routine clinical practice. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Elastografia ;
Elastography ;
Elatografia ;
Sjögren ;
Ciències de la Salut |
visitant ::
identificació
dir.
