| Títol variant: |
Genetic modification in embryos : a feminist perspective |
| Títol variant: |
La modificació genètica en embrions : una perspectiva feminista |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
28 pàg. |
| Resum: |
El desarrollo de las tecnologías de edición genómica, especialmente CRISPR-CAS9, ha ampliado las posibilidades de intervención sobre la reproducción humana mediante la modificación genética de embriones. Este Trabajo de fin de grado analiza las implicaciones bioéticas de la edición genética embrionaria desde una perspectiva feminista, prestando especial atención a la distribución desigual de riesgos y responsabilidades asociadas a las técnicas de reproducción asistida. En primer lugar, se examinan los fundamentos técnicos de la edición genómica y su dependencia de la fecundación in vitro (FIV), así como los riesgos médicos y las cuestiones éticas derivadas de estos procedimientos. El trabajo distingue entre aplicaciones terapéuticas orientadas a prevenir enfermedades hereditarias y usos no terapéuticos destinados a la modificación de características no patológicas, además de analizar también aspectos relacionados con la seguridad de la mujer, la heredabilidad de las modificaciones genéticas, la justicia social, la presión reproductiva y la medicalización de los cuerpos de las mujeres. Para completar el análisis teórico, se realizó una encuesta con 331 participantes sobre la percepción social de la edición genética embrionaria. Los resultados muestran una aceptación ética significativamente mayor de los usos terapéuticos frente a las aplicaciones de mejora genética además de, evidenciar una preocupación generalizada por los riesgos físicos asumidos por la mujer en los procedimientos de reproducción asistida y una elevada valoración de la importancia del consentimiento informado. También se observaron diferencias en las respuestas según el género y en el nivel de conocimiento biomédico entre los participantes con formación científica o sanitaria y el resto de la muestra. En conjunto, los resultados nos sugieren que la evaluación ética de la edición genética embrionaria no puede limitarse a su eficacia técnica o a sus potenciales beneficios clínicos, sino que debe incorporar las desigualdades de género, la distribución de riesgos reproductivos y las consecuencias sociales derivadas de su aplicación. |
| Resum: |
The development of genome editing technologies, particularly CRISPR-CAS 9, has expanded the possibilities for intervention in human reproduction through the genetic modification of embryos. This Thesis analyses the bioethical implications of embryo genome editing from a feminist perspective, paying special attention to the unequal distribution of risks and responsibilities associated with assisted reproductive technologies. First, the technical foundations of genome editing and its dependence on in vitro fertilization (IVF) are examined, together with the medical risks and ethical concerns arising from these procedures. The study distinguishes between therapeutic applications aimed at preventing hereditary diseases and non-therapeutic uses intended to modify non-pathological traits. Particular attention is given to issues of safety, heritability, social justice, reproductive pressure, and the medicalization of women's bodies. To complement the theoretical analysis, an exploratory survey involving 331 participants was conducted to assess social perceptions of embryo genome editing. The results reveal significantly greater ethical acceptance of therapeutic applications than of enhancement purposes. They also show widespread concern regarding the physical risks assumed by women during assisted reproduction procedures and a strong emphasis on the importance of informed consent. Furthermore, differences were observeded according to gender and in the level of biomedical knowledge between participants with scientific or health-related backgrounds and those from other fields. Overall, the findings suggest that the ethical evaluation of embryo genome editing cannot be based solely on technical efficacy or potential clinical benefits. It must also take into account gender inequalities, the distribution of reproductive risks, and the broader social consequences of these technologies. |
| Resum: |
El desenvolupament de les tecnologies d’edició genòmica, especialment CRISPR-Cas9, ha ampliat les possibilitats d’intervenció sobre la reproducció humana mitjançant la modificació genètica d’embrions. Aquest Treball de Fi de Grau analitza les implicacions bioètiques de l’edició genètica embrionària des d’una perspectiva feminista, prestant una atenció especial a la distribució desigual dels riscos i les responsabilitats associades a les tècniques de reproducció assistida. En primer lloc, s’examinen els fonaments tècnics de l’edició genòmica i la seva dependència de la fecundació in vitro (FIV), així com els riscos mèdics i les qüestions ètiques derivades d’aquests procediments. El treball distingeix entre aplicacions terapèutiques orientades a prevenir malalties hereditàries i usos no terapèutics destinats a la modificació de característiques no patològiques. A més, també s’hi analitzen aspectes relacionats amb la seguretat de la dona, l’heretabilitat de les modificacions genètiques, la justícia social, la pressió reproductiva i la medicalització dels cossos de les dones. Per completar l’anàlisi teòrica, es va realitzar una enquesta amb 331 participants sobre la percepció social de l’edició genètica embrionària. Els resultats mostren una acceptació ètica significativament més elevada dels usos terapèutics en comparació amb les aplicacions de millora genètica i, alhora, evidencien una preocupació generalitzada pels riscos físics assumits per la dona en els procediments de reproducció assistida, així com una elevada valoració de la importància del consentiment informat. També es van observar diferències en les respostes segons el gènere i el nivell de coneixement biomèdic entre els participants amb formació científica o sanitària i la resta de la mostra. En conjunt, els resultats suggereixen que l’avaluació ètica de l’edició genètica embrionària no es pot limitar a la seva eficàcia tècnica o als seus potencials beneficis clínics, sinó que ha d’incorporar les desigualtats de gènere, la distribució dels riscos reproductius i les conseqüències socials derivades de la seva aplicació. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Ciència, Tecnologia i Humanitats [2504235] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats [1484] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Reproducción asistida ;
Edición genética embrionaria terapéutica ;
Feminismo ;
Mejoramiento ;
Bioética ;
Assisted reproduction ;
Therapeutic embryonic genetic editing ;
Feminism ;
Improvement ;
Bioethics ;
Reproducció asistida ;
Edició genètica embrionaria terapèutica ;
Feminisme ;
Millorament |
visitant ::
identificació
