| Títol variant: |
Approach to the experience and change of the identities of adolescents in Spain when they receive the diagnosis of invisible diseases |
| Títol variant: |
Aproximació a la vivència i canvi de les identitats dels adolescents a Espanya en rebre el diagnòstic davant les malalties invisibles |
| Data: |
2026 |
| Descripció: |
66 pàg. |
| Resum: |
Cada año, miles de adolescentes en España acuden a consulta describiendo un dolor que no cesa, un agotamiento que no mejora, una niebla mental que no tiene nombre. Los análisis vuelven normales y ellos vuelven a casa con algo nuevo: la duda de si se lo están inventando. Este trabajo propone que esa duda no es un efecto secundario del sistema sino su producto. A través de la antropología médica, la sociología del cuerpo y la filosofía moral, se analiza cómo los adolescentes con enfermedades invisibles habitan una brecha sistemática entre el padecimiento que viven y la enfermedad que el sistema puede reconocer. Una brecha que no es clínica sino epistémica: determina qué cuerpos son creídos, qué sufrimientos merecen existir y qué identidades pueden construirse. Definir las enfermedades invisibles no es solo una cuestión médica, sino de reconocimiento social, de narrativa identitaria y de justicia epistémica. Una de las contribuciones centrales del trabajo es desplazar la comprensión del diagnóstico desde su dimensión técnica hacia su dimensión acontecimental: no es la asignación de una categoría nosológica sino un acontecimiento biográfico que reorganiza la experiencia del sujeto. Su ausencia sitúa al adolescente en un modo de existencia precario y no instaurado (Despret, 2015): presente para sí mismo pero invisible para los demás. Y su presencia tampoco garantiza el reconocimiento: tanto el diagnóstico tardío como el psiquiatrizar constituyen formas de deslegitimación que clausuran la experiencia antes de haberla comprendido. El reto del siglo XXI no es oponerse a la digitalización del sufrimiento sino acompañarla críticamente, reconociendo que el cuerpo produce conocimiento, que la identidad se construye en el diálogo, y que creer al paciente sigue siendo el gesto necesario de cualquier práctica de cuidado. |
| Resum: |
Every year, thousands of adolescents in Spain visit their doctor describing pain that never stops, exhaustion that does not improve, a mental fog that has no name. The tests come back normal and they go home carrying something new: the doubt of whether they are making it all up. This dissertation argues that this doubt is not a side effect of the system but its product. Drawing on medical anthropology, the sociology of the body, and moral philosophy, this work analyses how adolescents with invisible diseases inhabit a systematic gap between the illness they live and the disease the system can recognise. A gap that is not merely clinical but epistemic: it determines which bodies are believed, which forms of suffering deserve to exist, and which identities can be constructed. Defining invisible diseases is not only a medical question but one of social recognition, identity narrative, and epistemic justice. One of the central contributions of this work is to shift the understanding of diagnosis from its technical dimension to its event-like one: not the assignment of a nosological category but a biographical event that reorganises the subject's experience. Its absence places the adolescent in a precarious and non-instaurated mode of existence (Despret, 2015): present to themselves but invisible to others. And its presence does not guarantee recognition either: both the delayed diagnosis and the psychiatrised one constitute forms of delegitimisation that close off experience before having understood it. The challenge of the twenty-first century is not to oppose the digitalisation of suffering but to accompany it critically, recognising that the body produces knowledge, that identity is built in dialogue, and that believing the patient remains the necessary gesture of any practice of care. |
| Resum: |
Cada any, milers d'adolescents a Espanya acudeixen a consulta descrivint un dolor que no cessa, un esgotament que no millora, una boira mental que no té nom. Les anàlisis tornen normals i ells tornen a casa amb una cosa nova: el dubte de si li ho estan inventant. Aquest treball proposa que aquest dubte no és un efecte secundari del sistema sinó el seu producte. A través de l'antropologia mèdica, la sociologia del cos i la filosofia moral, s'analitza com els adolescents amb malalties invisibles habiten una bretxa sistemàtica entre el patiment que viuen i la malaltia que el sistema pot reconèixer. Una bretxa que no és clínica sinó epistèmica: determina quins cossos són creguts, quins sofriments mereixen existir i quines identitats poden construir-se. Definir les malalties invisibles no és només una qüestió mèdica, sinó de reconeixement social, de narrativa identitària i de justícia epistèmica. Una de les contribucions centrals del treball és desplaçar la comprensió del diagnòstic des de la seva dimensió tècnica cap a la seva dimensió acontecimental: no és l'assignació d'una categoria nosològica sinó un esdeveniment biogràfic que reorganitza l'experiència del subjecte. La seva absència situa a l'adolescent en un mode d'existència precari i no instaurat (Despret, 2015): present per a si mateix però invisible per als altres. I la seva presència tampoc garanteix el reconeixement: tant el diagnòstic tardà com el psiquiatrizar constitueixen formes de deslegitimació que clausuren l'experiència abans d'haver-la comprès. El repte del segle XXI no és oposar-se a la digitalització del sofriment sinó acompanyar-la críticament, reconeixent que el cos produeix coneixement, que la identitat es construeix en el diàleg, i que creure al pacient continua sent el gest necessari de qualsevol pràctica de cura. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Ciència, Tecnologia i Humanitats [2504235] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats [1484] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Matèria: |
Identidad adolescente ;
Enfermedades invisibles ;
Diagnóstico ;
Injusticia epistémica ;
Vulnerabilidad estructural ;
Adolescent identity ;
Invisible illness ;
Diagnosis ;
Structural vulnerability ;
Epistemic injustice ;
Identitat adolescent ;
Malalties invisibles ;
Diagnòstic ;
Injustícia epistèmica ;
Vulnerabilitat estructural |
visitant ::
identificació
