| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquesta recerca examina la construcció, traducció i recepció de l'humor en les obres literàries d'Anton Txékhov, amb especial atenció a les traduccions perses i la seva recepció entre els lectors iranians. El marc teòric integra les teories clàssiques de l'humor -Incongruència, Alleujament i Superioritat- per analitzar els mecanismes humorístics. Mitjançant un enfocament de mètodes mixtos, l'estudi combina dues estratègies principals. D'una banda, realitza una anàlisi textual qualitativa de 50 fragments humorístics seleccionats. D'altra banda, inclou una avaluació quantitativa a través d'un qüestionari basat en escales Likert. Aquest qüestionari serveix per mesurar la percepció de la comicitat en les traduccions a l'anglès i al persa. L'anàlisi quantitativa va revelar una correlació positiva en la percepció de la comicitat entre ambdues llengües, de manera que els fragments que van obtenir puntuacions més altes en anglès també tendien a rebre puntuacions relativament més altes en persa, mentre que aquells valorats més baix en anglès generalment també rebien puntuacions més baixes en persa. A nivell qualitatiu, l'anàlisi mostra que Txékhov construeix l'humor a partir de conceptes de la vida quotidiana com el treball, la vida, l'amor, la mort, la religió i la raça, principalment mitjançant recursos com la ironia, l'exageració i el sarcasme. Les traduccions a l'anglès preserven eficaçment aquesta agudesa còmica gràcies a afinitats culturals i estilístiques amb la literatura russa, mentre que les traduccions al persa adopten sovint un estil més poètic o indirecte, cosa que suavitza la immediatesa de l'humor. En particular, les traduccions perses utilitzen sovint la modulació i l'amplificació per aconseguir una ressonància cultural, tot i que aquestes tècniques poden provocar canvis de to que redueixen l'impacte de l'humor original. Com a resultat, els lectors iranians solen percebre que les versions en anglès tenen un major efecte humorístic, encara que en alguns casos les adaptacions culturals reeixides en persa poden millorar la recepció de l'humor. Els resultats posen de manifest la complexa interacció entre llengua, cultura i cognició en la traducció de l'humor, mostrant que, tot i que les traduccions a l'anglès mantenen amb més fidelitat la intenció original de Txékhov, les adaptacions al persa enriqueixen el text des d'una perspectiva cultural, encara que sovint a costa de la immediatesa còmica. Aquest estudi aporta una contribució valuosa per a traductors i especialistes en literatura comparada, subratllant els reptes i les oportunitats de la transmissió intercultural de l'humor. |
| Resum: |
Esta investigación examina la construcción, traducción y recepción del humor en las obras literarias de Antón Chéjov, con especial atención a las traducciones al persa y su recepción entre los lectores iraníes. El marco teórico integra las teorías clásicas del humor, Incongruencia, Alivio y Superioridad, para analizar los mecanismos humorísticos. Mediante un enfoque de métodos mixtos, el estudio combina dos estrategias principales. Por un lado, realiza un análisis textual cualitativo de 50 fragmentos humorísticos seleccionados. Por otro lado, incluye una evaluación cuantitativa a través de un cuestionario basado en escalas Likert para medir la percepción de la comicidad en las traducciones al inglés y al persa. El análisis cuantitativo reveló una correlación positiva en la percepción de la comicidad entre ambas lenguas, de modo que los fragmentos que obtuvieron puntuaciones más altas en inglés también tendían a recibir puntuaciones relativamente más altas en persa, mientras que aquellos valorados más bajos en inglés generalmente también recibían puntuaciones más bajas en persa. A nivel cualitativo, el análisis muestra que Chéjov construye el humor a partir de conceptos de la vida cotidiana como el trabajo, la vida, el amor, la muerte, la religión y la raza, principalmente mediante recursos como la ironía, la exageración y el sarcasmo. Las traducciones al inglés preservan eficazmente esta agudeza cómica gracias a las afinidades culturales y estilísticas con la literatura rusa, mientras que las traducciones al persa adoptan a menudo un estilo más poético o indirecto, lo que suaviza la inmediatez del humor. En particular, las traducciones persas utilizan con frecuencia la modulación y la amplificación para lograr una resonancia cultural, aunque estas técnicas pueden provocar cambios de tono que reducen el impacto del humor original. Como resultado, los lectores iraníes suelen percibir que las versiones en inglés tienen un mayor efecto humorístico, aunque en algunos casos las adaptaciones culturales exitosas en persa pueden mejorar la recepción del humor. Los resultados ponen de manifiesto la compleja interacción entre lengua, cultura y cognición en la traducción del humor, mostrando que, si bien las traducciones al inglés mantienen con mayor fidelidad la intención original de Chéjov, las adaptaciones al persa enriquecen el texto desde una perspectiva cultural, aunque a menudo a costa de la inmediatez cómica. Este estudio aporta una contribución valiosa para traductores y especialistas en literatura comparada, subrayando los retos y las oportunidades de la transmisión intercultural del humor. |
| Resum: |
This research examines the construction, translation, and reception of humor in Anton Chekhov's literary works, with a focus on Persian translations and their reception among Iranian readers. The theoretical framework integrates classical humor theories, Incongruity, Relief, and Superiority, to analyze humor mechanisms. Using a mixed-methods approach, the study comprises qualitative textual analysis of 50 selected humorous excerpts. Additionally, it includes a quantitative evaluation through a questionnaire employing Likert scales to assess perceived funniness in English and Persian translations. The quantitative analysis revealed a positive correlation in perceived funniness between the two languages, with extracts that received higher ratings in English tending to also receive relatively higher ratings in Persian, and conversely, those rated lower in English more likely to receive lower ratings in Persian. Qualitatively, the analysis shows that Chekhov constructs humor using everyday life concepts such as Jobs, Life, Love, Death, Religion, and Race, mainly through devices like irony, exaggeration, and sarcasm. English translations effectively preserve this comedic sharpness due to cultural and stylistic affinities with Russian literature, whereas Persian translations often adopt a poetic or indirect style, softening the humor's directness. Specifically, Persian translations frequently use modulation and amplification for cultural resonance, though these techniques can lead to tonal shifts that reduce the original humor's impact. As a result, Iranian readers generally find English versions funnier, although successful cultural adaptations in Persian can occasionally enhance humor reception. The findings highlight the intricate interplay of language, culture, and cognition in humor translation, showing that while English translations retain Chekhov's original intent more faithfully, Persian adaptations enrich the text culturally, often at the expense of comedic immediacy. This study provides valuable insights for translators and comparative literature scholars, underscoring the challenges and opportunities in cross-cultural humor transmission. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Traducció i Estudis Interculturals |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Txékhov ;
Chekhov ;
Chéjov ;
Humor ;
Traducció ;
Translation ;
Traducción ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
