| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquesta recerca doctoral té com a objectius: 1)Analitzar el discurs del professorat de formació inicial docent sobre la visibilització de les persones en situació de discapacitat (PsD) en l'ensenyament de la història i les ciències socials; 2)Avaluar quines són les limitacions i possibilitats que reconeix el professorat de formació inicial, per a reconèixer i visibilitzar a les PsD; 3)Contrastar el discurs del professorat de formació inicial amb el discurs expressat pel cos acadèmic sobre la inclusió/exclusió de les persones en situació de discapacitat i 4)Elaborar un marc conceptual per a la visibilització de les PsD, des de les diferents aportacions realitzades per les ciències socials. Des d'un paradigma soci-crític es va desenvolupar un estudi de cas en profunditat en una universitat del nord de Xile. Es van analitzar documents curriculars, i es van aplicar qüestionaris, entrevistes i narratives al professorat en formació, inclòs el professorat en situació de discapacitat, on s'utilitzo la Llengua de Senyals Xilena; mentre que el cos acadèmic va participar mitjançant entrevistes. L'anàlisi documental evidència que currículum i els textos escolars invisibilitzen la discapacitat: està absent com a contingut explícit i, quan apareix, ho fa de manera puntual i en posicions secundàries dins del relat escolar, associada a assistència, victimització o heroisme individual. Dins del concepte de "diversitat" no existeix un reconeixement sistemàtic de les PsD com a subjectes històriques i polítiques, i les imatges reprodueixen un cànon visual centrat en la iconografia de la cadira de rodes, sense donar compte de la pluralitat d'experiències sensorials, intel·lectuals o psicosocials. En relació amb el professorat en formació, els resultats mostren una tensió entre la consciència de la invisibilització i la reproducció de la normalitat. Es reconeix que les PsD ocupen un lloc d'absència en el currículum, i aquesta situació es descriu com una forma d'exclusió que tensiona els principis de justícia social que es declaren per a l'ensenyament de la història i les ciències socials. Al mateix temps, s'assenyala la falta de referents teòrics per a integrar la discapacitat en la reflexió sobre quines històries s'ensenyen, des de quines perspectives i quins subjectes es consideren rellevants en l'ensenyament de les ciències socials. Les narratives incorporen la discapacitat de manera esporàdica, associada a tragèdia o heroisme individual. En el professorat en formació que s'identifica com una PsD, les biografies marcades per experiències capacitistas orienten la reflexió sobre com evitar reproduir aquestes lògiques en el futur exercici professional. El cos acadèmic es configura com a actor en tensió enfront del capacitismo: reconeix els límits del currículum i dels relats historiogràfics, però la discapacitat segueix menys treballada i no es consolida com a eix de les propostes formatives. La tesi conclou que la invisibilització de les persones en situació de discapacitat en aquestes disciplines no és un oblit, sinó efecte d'un règim de poder travessat per la ideologia de la normalitat i la colonialidad del saber i de la capacitat. El currículum i els textos produeixen un subjecte normatiu i, encara que la formació inicial docent incorpora altres col·lectius, manté implícita la figura d'un subjecte sense discapacitat com a referència, la qual cosa genera una doble invisibilització: històrica i curricular, i una fractura entre discursos inclusius i pràctiques que manquen d'eines per a desconstruir la normalitat. La recerca aporta un marc conceptual que articula Didàctica de les Ciències Socials i Estudis Crítics de la Discapacitat, i planteja la necessitat d'incorporar enfocaments anticapacitistas i interseccionals en la Didàctica de les Ciències Socials, de manera que les PsD siguin reconegudes com a protagonistes de la història, agents de transformació social i no com a persones mereixedores de cures, assistència o caritat. |
| Resum: |
Esta investigación doctoral tiene como objetivos: 1)Analizar el discurso del profesorado de formación inicial docente sobre la visibilización de las personas en situación de discapacidad (PsD) en la enseñanza de la historia y las ciencias sociales; 2)Evaluar cuáles son las limitaciones y posibilidades que reconoce el profesorado de formación inicial, para reconocer y visibilizar a las PsD; 3)Contrastar el discurso del profesorado de formación inicial con el discurso expresado por el cuerpo académico sobre la inclusión/exclusión de las personas en situación de discapacidad y 4)Elaborar un marco conceptual para la visibilización de las PsD, desde las diferentes aportaciones realizadas por las ciencias sociales. Desde un paradigma socio-crítico se desarrolló un estudio de caso en profundidad en una universidad del norte de Chile. Se analizaron documentos curriculares, y se aplicaron cuestionarios, entrevistas y narrativas al profesorado en formación, incluido el profesorado en situación de discapacidad, donde se utilizo la Lengua de Señas Chilena; mientras que el cuerpo académico participó mediante entrevistas. El análisis documental evidencia que currículum y los textos escolares invisibilizan la discapacidad: está ausente como contenido explícito y, cuando aparece, lo hace de forma puntual y en posiciones secundarias dentro del relato escolar, asociada a asistencia, victimización o heroísmo individual. Dentro del concepto de "diversidad" no existe un reconocimiento sistemático de las PsD como sujetas históricas y políticas, y las imágenes reproducen un canon visual centrado en la iconografía de la silla de ruedas, sin dar cuenta de la pluralidad de experiencias sensoriales, intelectuales o psicosociales. En relación con el profesorado en formación, los resultados muestran una tensión entre la conciencia de la invisibilización y la reproducción de la normalidad. Se reconoce que las PsD ocupan un lugar de ausencia en el currículum, y esta situación se describe como una forma de exclusión que tensiona los principios de justicia social que se declaran para la enseñanza de la historia y las ciencias sociales. Al mismo tiempo, se señala la falta de referentes teóricos para integrar la discapacidad en la reflexión sobre qué historias se enseñan, desde qué perspectivas y qué sujetos se consideran relevantes en la enseñanza de las ciencias sociales. Las narrativas incorporan la discapacidad de forma esporádica, asociada a tragedia o heroísmo individual. En el profesorado en formación que se identifica como una PsD, las biografías marcadas por experiencias capacitistas orientan la reflexión sobre cómo evitar reproducir esas lógicas en el futuro ejercicio profesional. El cuerpo académico se configura como actor en tensión frente al capacitismo: reconoce los límites del currículum y de los relatos historiográficos, pero la discapacidad sigue menos trabajada y no se consolida como eje de las propuestas formativas. La tesis concluye que la invisibilización de las personas en situación de discapacidad en estas disciplinas no es un olvido, sino efecto de un régimen de poder atravesado por la ideología de la normalidad y la colonialidad del saber y de la capacidad. El currículum y los textos producen un sujeto normativo y, aunque la formación inicial docente incorpora otros colectivos, mantiene implícita la figura de un sujeto sin discapacidad como referencia, lo que genera una doble invisibilización: histórica y curricular, y una fractura entre discursos inclusivos y prácticas que carecen de herramientas para deconstruir la normalidad. La investigación aporta un marco conceptual que articula Didáctica de las Ciencias Sociales y Estudios Críticos de la Discapacidad, y plantea la necesidad de incorporar enfoques anticapacitistas e interseccionales en la Didáctica de las Ciencias Sociales, de modo que las PsD sean reconocidas como protagonistas de la historia, agentes de transformación social y no como personas merecedoras de cuidados, asistencia o caridad. |
| Resum: |
This doctoral research aims to: 1) Analyse the discourse of teachers of initial teaching on the visibility of people in situation of disability (PsD) in the teaching of history and social sciences; 2)Evaluate the limitations and possibilities recognized by teachers of initial training, to recognize and make visible the PsD; 3)Contrast the discourse of the teaching staff of initial training with the discourse expressed by the academic body on the inclusion / exclusion of people in situation of disability and 4)Elaborate a conceptual framework for the visibility of the PsD, from the different contributions made by the social sciences. From a socio-critical paradigm, an in-depth case study was developed at a university in northern Chile. Curricular documents were analysed, and questionnaires, interviews and narratives were applied to teachers in training, including teachers in situations of disability, where the Chilean Sign Language is used; while the academic body participated through interviews. Documentary analysis evidence that curriculum vitae and school texts make disability invisible: it is absent as explicit content and, when it appears, it does so in a timely manner and in secondary positions within the school narrative, associated with assistance, victimization or individual heroism. Within the concept of "diversity" there is no systematic recognition of PsDs as historical and political subjects, and the images reproduce a visual canon focused on the iconography of the wheelchair, without realizing the plurality of sensory, intellectual or psychosocial experiences. In relation to the teachers in training, the results show a tension between the awareness of invisibilization and the reproduction of normality. The PsDs are recognised as having a place of absence in the curriculum, and this situation is described as a form of exclusion that stresses the principles of social justice that are declared for the teaching of history and social sciences. At the same time, it points out the lack of theoretical references to integrate disability in the reflection on which stories are taught, from what perspectives and which subjects are considered relevant in the teaching of the social sciences. Narratives incorporate disability sporadically, associated with tragedy or individual heroism. In the teaching staff in training that is identified as a PsD, the biographies marked by capacitist experiences guide reflection on how to avoid reproducing these logics in the future professional exercise. The academic body is configured as an actor in tension against capacitism: it recognizes the limits of the curriculum and historiographic stories, but disability remains less worked and is not consolidated as the axis of training proposals. The thesis concludes that the invisibility of people in situations of disability in these disciplines is not an oblivion, but the effect of a regime of power crossed by the ideology of normality and the coloniality of knowledge and capacity. Curriculum and texts produce a normative subject and, although the initial teaching training incorporates other groups, the figure of a subject without disability remains implicit as a reference, which generates a double invisibility: historical and curricular, and a fracture between inclusive discourses and practices that lack tools to deconstruct normality. The research provides a conceptual framework that articulates Didactics of Social Sciences and Critical Studies of Disability, and raises the need to incorporate anti-apacitist and intersectional approaches in the Didactics of Social Sciences, so that PsDs are recognized as protagonists of history, agents of social transformation and not as people deserving of care, assistance or charity. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Professorat en Formació ;
Teacher Training ;
Profesorado en Formación ;
Ensenyament de la Història ;
Teaching History ;
Enseñanza de la Historia ;
Discapacitat ;
Disabled ;
Discapacidad ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
dir.
