| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquesta tesi examina com es contesten els sistemes energètics i els projectes extractius, i com aquestes lluites contribueixen a imaginar futurs energètics alternatius i avanços cap a la justícia ambiental. L'estudi s'inscriu en l'ecologia política i l'economia ecològica, i analitza les resistències que emergeixen davant models extractivistes que prioritzen l'acumulació de capital per sobre de la sostenibilitat ecològica i del benestar col·lectiu. Es posa l'accent en la generació de formes alternatives de pensar l'energia, les emissions i les relacions amb la natura, així com en la necessitat de recuperar sistemes de vida més justos i interdependents. Tot i centrar-se en les contestacions als combustibles fòssils, la recerca mostra que aquestes lluites s'entrellacen amb tensions més àmplies relacionades amb l'energia nuclear, les mega-preses i les transicions cap a energies renovables, les quals tampoc estan exemptes de conflictes socioecològics. El Japó i Myanmar es presenten com a casos contrastats que reflecteixen posicions desiguals dins de l'economia política global. El Japó, estat industrialitzat d'ingressos elevats, representa una economia madura, altament emissora i governada a través de dispositius tecnocràtics. Myanmar, en canvi, exemplifica una frontera extractiva d'ingressos baixos marcada pel conflicte armat, la repressió estatal i el desenvolupament militaritzat. A partir de la teoria de la dependència i de l'intercanvi ecològic desigual, la tesi mostra com els beneficis i les càrregues de l'energia i l'extractivisme es distribueixen de manera profundament desigual. La comparació permet analitzar com les resistències locals s'inscriuen en dinàmiques històriques d'imperialisme i acumulació, i com aquestes dinàmiques continuen estructurant desigualtats i vulnerabilitats socioecològiques. El primer capítol ofereix una panoràmica global de les contestacions contra projectes d'hidrocarburs, identificant actors, estratègies i impactes. Mostra que els moviments contra el carbó, el gas i el petroli contribueixen a la mitigació climàtica en retardar o bloquejar infraestructures d'alt impacte, i reforcen demandes per limitar el pressupost global de carboni. Els capítols centrats en el Japó i Myanmar desenvolupen anàlisis situades. Al Japó, les lluites contra el carbó estan arrelades en memòries de catàstrofes industrials i desastres ambientals, i s'articulen com una defensa del dret a viure en entorns saludables, més enllà d'enfocaments estrictament tecnocràtics de reducció d'emissions. Aquestes lluites recuperen experiències de dolor i responsabilitat col·lectiva, i reivindiquen dignitat comunitària. A Myanmar, les resistències contra oleoductes, mines i centrals es relacionen amb processos de despossessió que afecten comunitats agràries i pobles indígenes. Les mobilitzacions no només defensen terres, rius i boscos, sinó també formes de vida i identitats lligades a relacions espirituals i ecològiques. A més, la demanda global de minerals per a tecnologies "verdes", com el coure i les terres rares, reprodueix antics patrons d'explotació sota el discurs de la transició sostenible, desplaçant la crisi ambiental a les perifèries. L'últim capítol introdueix el concepte d'emissions contestades per descriure com actors de la societat civil desafien infraestructures intensives en carboni i produeixen formes alternatives de coneixement i responsabilitat pública. En conjunt, la tesi proposa una comprensió relacional i orientada a la justícia de la descarbonització. Argumenta que les transicions energètiques no són simplement processos tecnològics, sinó qüestions profundament polítiques que impliquen memòria, cura, conflicte i acció col·lectiva. |
| Resum: |
Esta disertación examina cómo se contestan los sistemas energéticos y los proyectos extractivos, y cómo estas luchas contribuyen a imaginar futuros energéticos alternativos y avanzar hacia la justicia ambiental. El estudio se sitúa en los campos de la ecología política y la economía ecológica, centrándose en las resistencias frente al desarrollo extractivista, el cuestionamiento de las injusticias ambientales y la generación de formas alternativas de pensar la energía, las emisiones y las relaciones entre humanos y naturaleza. Aunque el análisis parte de las contestaciones a los combustibles fósiles, muestra que estas luchas están entrelazadas con tensiones en otros sistemas energéticos, como la energía nuclear, las mega-presas y las transiciones hacia energías llamadas "verdes", que también reproducen desigualdades y conflictos. Japón y Myanmar fueron seleccionados como casos contrastantes que reflejan posiciones estructuralmente desiguales dentro de la economía política global: un Estado industrializado de altos ingresos y una frontera extractiva de bajos ingresos atravesada por conflictos. A partir de la teoría de la dependencia y del intercambio ecológico desigual, el contraste evidencia cómo los beneficios y las cargas de la energía y el extractivismo se distribuyen de forma desigual entre territorios. Japón representa una economía madura y altamente emisora, marcada por gobernanza tecnocrática y declive demográfico, mientras que Myanmar ejemplifica una periferia extractiva donde el desarrollo militarizado y el conflicto civil profundizan la vulnerabilidad socioecológica. Su comparación permite analizar resistencias en distintas escalas de poder, mostrando cómo ambas están atravesadas por dinámicas históricas y contemporáneas de imperialismo, acumulación e injusticia ambiental. El primer capítulo ofrece una panorámica global de las contestaciones contra proyectos de hidrocarburos, identificando patrones comunes de resistencia y mostrando cómo estos movimientos contribuyen a la mitigación del cambio climático al retrasar o impedir infraestructuras intensivas en carbono y fortalecer demandas para limitar el presupuesto global de carbono. Los capítulos sobre Japón y Myanmar desarrollan análisis situados de luchas energéticas y extractivas. En Japón, las contestaciones al carbón están vinculadas a la memoria de enfermedades industriales y desastres ecológicos sufridos por comunidades locales. Su activismo se fundamenta en la defensa del derecho a vivir en entornos sanos y justos, más que en una interpretación tecnocrática de la reducción de emisiones. Estas movilizaciones articulan dolores históricos y reclamos de responsabilidad social y ambiental. En Myanmar, las resistencias contra oleoductos, minas y campos de carbón reflejan los esfuerzos de comunidades agrarias e indígenas por defender tierras, ríos y bosques frente a proyectos impulsados por élites militares y actores transnacionales. Estas luchas no solo reivindican derechos territoriales, sino identidades y cosmologías basadas en la coexistencia con la naturaleza. Además, el extractivismo en Myanmar ha pasado de servir la demanda global de combustibles fósiles a abastecer la demanda de minerales para tecnologías renovables, como el cobre y las tierras raras, extendiendo patrones de explotación hacia la llamada transición verde. Ambos contextos han sufrido daños socioecológicos, desplazamiento, militarización y degradación ambiental, procesos que generan duelo colectivo, miedo e indignación, y que revelan la manera en que las crisis ecológicas se entrelazan con violencias políticas. El último capítulo introduce el concepto de emisiones contestadas para describir cómo actores sociales desafían infraestructuras intensivas en carbono y producen formas alternativas de conocimiento y responsabilidad pública. Al conectar los conflictos ambientales con historias de imperio, inversión transnacional y desigualdades regionales, la disertación propone una comprensión relacional y orientada a la justicia de la descarbonización. Destaca el papel transformador de los movimientos sociales en la redefinición de las transiciones energéticas, no simplemente como cambios tecnológicos, sino como procesos profundamente políticos basados en la memoria, la dignidad y la acción colectiva. |
| Resum: |
This dissertation examines how energy systems and extractive projects are contested and how such struggles contribute to alternative energy futures and environmental justice. The study draws on interdisciplinary fields of political ecology and ecological economics, focusing on resistance against extractivist development, challenging environmental injustices, and generating alternative ways of thinking about energy, emissions and reclaiming just relations with nature. While focusing on fossil fuel contestations, it reveals that these struggles are not isolated but are entangled with broader tensions in other energy systems, including nuclear power, mega-dams and green energy transitions. Japan and Myanmar were selected as contrasting cases that reflect structurally unequal positions within the global political economy: a high-income, industrial state and a low-income, conflict-affected resource frontier. Drawing on insights from dependency theory and unequal ecological exchange, this contrast highlights how the benefits and burdens of energy and extractivism are unevenly distributed across geographies. Japan represents a mature, high-emitting economy marked by technocratic governance and demographic decline, while Myanmar exemplifies a peripheral extractive zone, where militarised development and civil conflict deepen socio-ecological vulnerability. Their juxtaposition allows for a situated analysis of resistance across different scales of power, revealing how both are entangled in the historical and ongoing dynamics of imperialism, accumulation, and environmental injustice. The first chapter analyses contestations against hydrocarbon projects worldwide to identify global patterns of resistance to fossil fuels. It examines how these struggles contribute to climate change mitigation and efforts to limit the global carbon budget. The following chapters on Japan and Myanmar zoom in on national-level analyses of energy and extractive struggles. Japan's energy transition illustrates how contestations against coal are narrated through the historical scars of local communities, who have borne the human and environmental costs of industrial diseases and ecological disasters resulting from industrial and economic development. Their activism is rooted not in a narrow, technocratic interpretation of emissions reduction for climate change but in a broader reclamation of the right to live in healthy, just environments. In contrast, Myanmar represents a persistent resource frontier, shaped by colonial and post-colonial rule, post-war development failures, and militarised extractivism, that has marginalised agrarian livelihoods and Indigenous worldviews grounded in coexistence with nature. Mobilisations against pipelines, coalfields, and mineral extraction reflect the struggles of Myanmar's marginalised populations to defend their land, rivers, and forests, asserting not only their rights to these territories but also identities deeply tied to ecological relationships. Myanmar's extractivism has also shifted from serving global demand for fossil fuels to meeting material demands for renewable energy technologies, such as copper and rare earth minerals, extending old patterns of exploitation into the so-called green transition. Both contexts have endured socio-ecological harm, displacement, militarisation, pacific-war and environmental degradation, which not only reflect structural violence but also generate collective grief, fear, and anger. The last chapter introduces the concept of contested emissions to describe the ways in which civil society actors resist carbon-intensive infrastructures and produce alternative forms of knowledge and accountability. By connecting environmental conflicts to histories of empire, transnational investment, and regional inequalities, the dissertation advances a relational, justice-oriented understanding of decarbonisation. It highlights the transformative role of social movements in rethinking energy transitions, not simply as technological shifts, but as deeply political processes grounded in memory, care, and collective action. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Emissions ;
Emisiones ;
Energia ;
Energy ;
Fronteres ;
Frontiers ;
Fronteras ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
