| Data: |
2026 |
| Descripció: |
140 pàg. |
| Resum: |
El presente Trabajo de Fin de Máster evalúa la adaptabilidad del modelo de bases de datos relacional del programa SUGAR (Software Unificado para la Gestión Arqueológica), desarrollado por el Centro de Estudios del Patrimonio Arqueológico de la Prehistoria (CEPAP) de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), a las necesidades documentales de gestión de colecciones del Complejo Arqueológico El Brujo (CAEB) en la costa norperuana. La investigación parte de una problemática institucional que presenta la plataforma digital de gestión de colecciones del CAEB: relaciones limitadas entre muchas de sus terminologías, un vocabulario documental poco controlado, así como una escasa jerarquización de conceptos que dificulta la clasificación y recuperación eficiente de los datos sobre las piezas arqueológicas al utilizar el sistema de gestión de colecciones (SGC). Frente a este escenario, la investigación tuvo como objetivo general evaluar el potencial de adaptación del modelo relacional del programa SUGAR (originalmente concebido para la documentación de industrias líticas del Pleistoceno europeo) a un contexto arqueológico diferente, una colección prehispánica de la costa norte peruana. Primero, a través del software Microsoft Accesss, se incorporó 12 contextos arqueológicos para su uso en el presente prototipo. Luego, se desarrolló una propuesta de vocabulario controlado y se reutilizó y redefinió un conjunto de nueve entidades documentales representativas ya existentes, organizadas en tres facetas principales: morfofuncional–materia prima, técnicas de manufactura y técnicas de decoración. Posteriormente, se integró dicho vocabulario a la base de datos, y se crearon los 108 registros de prueba utilizados para verificar el funcionamiento del sistema relacional. Luego de todo ello, se realizó una evaluación funcional del prototipo desde la interfaz operativa del programa SUGAR con el fin de observar el comportamiento de la adaptación en condiciones de uso reales. Los resultados evidenciaron que el modelo relacional de SUGAR presenta un grado de adaptabilidad documental que permite la incorporación del vocabulario propuesto para el CAEB, sin generar rupturas de las relaciones existentes ni registros, y sin necesidad de intervenir en la programación interna del software. No obstante, esta implementación también reveló limitaciones estructurales significativas, mostrando fragmentaciones parciales en la jerarquía documental que reducen la capacidad del sistema para restringir combinaciones no válidas o erróneas. Por otra parte, en la faceta de decoración se constató que el registro de técnicas decorativas solo está disponible dentro del módulo "Cerámica", impidiendo su aplicación transversal a otros tipos de materia. En la faceta de manufactura, si bien fue posible reutilizar y redefinir entidades existentes, la denominación original de dichos módulos permanece inalterable en la interfaz, ya que su modificación exigiría intervenir en el código fuente. Asimismo, la evaluación funcional detectó que el sistema de búsqueda de SUGAR obliga a filtrar inicialmente por una entidad documental y no permite realizar consultas utilizando técnicas de decoración o manufactura como criterios independientes. A partir de estos hallazgos, la discusión de la investigación sostiene que la principal limitación para la adaptación de un SGC no reside únicamente en la flexibilidad técnica del software, sino también en la existencia previa de un vocabulario controlado, jerárquico y coherente con el contexto documental donde se pretende adaptar. Esto indica que el vocabulario de SUGAR responde a una lógica de conocimiento especializado que no puede ser trasladado automáticamente a un contexto arqueológico precolonial peruano, y que la normalización terminológica constituye una etapa indispensable en cualquier proceso de adaptación o construcción de una base de datos relacional. Asimismo, se reconoce que la plataforma actual del CAEB, pese a sus limitaciones estructurales, posee fortalezas propias —como la posibilidad de realizar búsquedas asociadas a decoración y manufactura, por ejemplo— que SUGAR no contempla en su diseño original. Como principal aporte metodológico, la investigación logra demostrar que adaptar un SGC no implica necesariamente desarrollar una nueva base de datos desde cero, sino que, en determinados contextos, es mejor analizar la lógica documental ya existente, así como identificar estructuras relacionales equivalentes y reutilizarlas, siempre que exista previamente un vocabulario controlado que la soporte. SUGAR no puede adoptarse como solución integral para la gestión de las colecciones del CAEB, salvo que puedan realizarse modificaciones adicionales sobre su arquitectura documental o sobre su código fuente. |
| Resum: |
This Master's Thesis evaluates the adaptability of the relational database model of the SUGAR program (Software for Unified Governance o Archaeological Record), developed by the Center for the Study of Prehistoric Archaeological Heritage (CEPAP) at the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), to the documentary and collection management needs of the El Brujo Archaeological Complex (CAEB) on the northern coast of Peru. The research stems from an institutional challenge within CAEB’s digital collection management platform: limited relationships among much of its terminology, poorly controlled documentary vocabulary, and a weak conceptual hierarchy, all of which hinder the efficient classification and retrieval of data on archaeological artifacts when using the collection management system (CMS). In light of this scenario, the overall objective of the study was to assess the potential for adapting SUGAR’s relational model —originally conceived for documenting European Pleistocene lithic industries— to a markedly different archaeological context: a pre-Hispanic collection from Peru’s northern coast. First, using Microsoft Access, 12 archaeological contexts were integrated for use within this prototype. Next, a controlled vocabulary proposal was developed, and a set of nine representative, pre-existing documentary entities was reused and redefined across three main facets: morphofunctional/raw material, manufacturing techniques, and decorative techniques. Subsequently, this vocabulary was integrated into the database, and 108 test records were created to verify the performance of the relational system. Following this setup, a functional evaluation of the prototype was conducted directly through SUGAR’s program's operating interface to observe the adaptation's behavior under real-world usage conditions. The results demonstrated that SUGAR’s relational model possesses a degree of documentary adaptability that accommodates CAEB’s proposed vocabulary without breaking existing relationships or records, and without requiring modifications to the software’s internal code. However, this implementation also exposed significant structural constraints, revealing partial fragmentations within the documentary hierarchy that diminish the system’s capacity to restrict invalid or erroneous combinations. Furthermore, within the decoration facet, recording decorative techniques proved to be restricted solely to the "Ceramics" module, preventing its cross-cutting application to other types of materials. Regarding the manufacturing facet, while existing entities could be reused and redefined, the original labels of these modules remain unchangeable within the user interface, as altering them would require modifying the source code. The functional evaluation also revealed that SUGAR’s search system requires an initial filter by documentary entity, making it impossible to run queries using decorative or manufacturing techniques as standalone criteria. Based on these findings, the study argues that the primary limitation in adapting a CMS does not lie solely in the technical flexibility of the software, but also in the prior existence of a controlled, hierarchical vocabulary suited to the documentary context being adapted. This indicates that SUGAR’s vocabulary reflects a specialized framework of knowledge that cannot simply be transposed into a peruvian pre-colonial archaeological context, highlighting that terminological standardization is an indispensable phase in any relational database adaptation or design. At the same time, the study acknowledges that CAEB’s current platform, despite its structural limitations, features distinct strengths—such as the ability to perform searches tied directly to decoration and manufacturing—that SUGAR does not include in its original design. As its main methodological contribution, this research demonstrates that adapting a CMS does not necessarily require building a new database from scratch. Instead, in certain contexts, it is preferable to analyze the existing documentary logic, identify equivalent relational structures, and repurpose them—provided that a solid controlled vocabulary is established beforehand to support the framework. Ultimately, SUGAR cannot be adopted as a comprehensive, standalone solution for CAEB’s collection management unless further modifications can be made to its documentary architecture or its underlying source code. |
| Resum: |
Aquest Treball de Final de Màster avalua l'adaptabilitat del model de bases de dades relacional del programa SUGAR (Software Unificat per a la Gestió Arqueològica), desenvolupat pel Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a les necessitats documentals de gestió de col·leccions del Complex Arqueològic El Brujo (CAEB), a la costa nord-peruana. La recerca parteix d'una problemàtica institucional que presenta la plataforma digital de gestió de col·leccions del CAEB: relacions limitades entre moltes de les seves terminologies, un vocabulari documental poc controlat, així com una escassa jerarquització de conceptes que dificulta la classificació i la recuperació eficient de les dades sobre les peces arqueològiques en utilitzar el sistema de gestió de col·leccions (SGC). Davant d'aquest escenari, la recerca va tenir com a objectiu general avaluar el potencial d'adaptació del model relacional del programa SUGAR (originalment concebut per a la documentació d'indústries lítiques del Plistocè europeu) a un context arqueològic diferent: una col·lecció prehispànica de la costa nord peruana. En primer lloc, mitjançant el programari Microsoft Access, es van incorporar 12 contextos arqueològics per al seu ús en aquest prototip. Tot seguit, es va desenvolupar una proposta de vocabulari controlat i es va reutilitzar i redefinir un conjunt de nou entitats documentals representatives ja existents, organitzades en tres facetes principals: morfofuncional–matèria primera, tècniques de manufactura i tècniques de decoració. Posteriorment, es va integrar aquest vocabulari a la base de dades i es van crear els 108 registres de prova utilitzats per verificar el funcionament del sistema relacional. Després de tot això, es va dur a terme una avaluació funcional del prototip des de la interfície operativa del programa SUGAR per tal d'observar el comportament de l'adaptació en condicions d'ús reals. Els resultats van evidenciar que el model relacional de SUGAR presenta un grau d'adaptabilitat documental que permet la incorporació del vocabulari proposat per al CAEB sense generar ruptures en les relacions existents ni en els registres, i sense necessitat d'intervenir en la programació interna del programari. No obstant això, aquesta implementació també va revelar limitacions estructurals significatives, mostrant fragmentacions parcials en la jerarquia documental que redueixen la capacitat del sistema per restringir combinacions no vàlides o errònies. D'altra banda, en la faceta de decoració es va constatar que el registre de tècniques decoratives només està disponible dins del mòdul «Ceràmica», fet que n'impedeix l'aplicació transversal a altres tipus de matèria. En la faceta de manufactura, si bé va ser possible reutilitzar i redefinir entitats existents, la denominació original d'aquests mòduls roman inalterable a la interfície, ja que la seva modificació exigiria intervenir en el codi font. Així mateix, l'avaluació funcional va detectar que el sistema de cerca de SUGAR obliga a filtrar inicialment per una entitat documental i no permet fer consultes utilitzant tècniques de decoració o manufactura com a criteris independents. A partir d'aquestes troballes, la discussió de la recerca sosté que la principal limitació per a l'adaptació d'un SGC no rau únicament en la flexibilitat tècnica del programari, sinó també en l'existència prèvia d'un vocabulari controlat, jeràrquic i coherent amb el context documental on es pretén adaptar. Això indica que el vocabulari de SUGAR respon a una lògica de coneixement especialitzat que no es pot traslladar automàticament a un context arqueològic precolonial peruà, i que la normalització terminològica constitueix una etapa indispensable en qualsevol procés d'adaptació o construcció d'una base de dades relacional. Així mateix, es reconeix que la plataforma actual del CAEB, malgrat les seves limitacions estructurals, posseeix fortaleses pròpies —com la possibilitat de fer cerques associades a decoració i manufactura, per exemple— que SUGAR no preveu en el seu disseny original. Com a principal aportació metodològica, la recerca aconsegueix demostrar que adaptar un SGC no implica necessàriament desenvolupar una nova base de dades des de zero, sinó que, en determinats contextos, és millor analitzar la lògica documental ja existent, així com identificar estructures relacionals equivalents i reutilitzar-les, sempre que hi hagi per endavant un vocabulari controlat que la sustenti. SUGAR no es pot adoptar com una solució integral per a la gestió de les col·leccions del CAEB, tret que es puguin realitzar modificacions addicionals sobre la seva arquitectura documental o sobre el seu codi font. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Humanitats i Patrimoni Digitals [3500454] |
| Pla d'estudis: |
Màster Universitari en Humanitats i Patrimoni Digitals [1453] |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Matèria: |
Sistema de gestión de colecciones ;
Base de datos relacional ;
Arqueología peruana ;
Vocabulario controlado ;
Lógica documental |
visitant ::
identificació
dir.
