Ramon Xuriguera (1901-1931) : ideologia, activitat cultural i literatura
Camps Arbós, Josep
Campillo, Maria, 1953-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2005
Resum: La tesi és una monografia sobre Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901 - Bergerac, 1966), un autor poc conegut i, segurament, infravalorat de la nostra història cultural. L'estudi es divideix en nou capítols que avancen cronològicament. El primer s'ocupa del punt de partida de Xuriguera en el món de la literatura i del periodisme. El segon indaga en els anys de formació a la ciutat de Lleida i es comenta, de manera preferent, el paper fonamental que va tenir en l'intent d'articular unes propostes culturals modernes des de la revista Lleida. El tercer té com eix les tasques desenvolupades a París i l'anàlisi del seu primer llibre, Els exiliats acusen. El quart descriu la tornada de Xuriguera a les Terres de Ponent amb l'encàrrec de dirigir el diari republicà i d'esquerres La Jornada. El cinquè se centra en l'exercici de l'activitat cultural i política a Barcelona: articles per a periòdics i revistes com La Publicitat, Mirador, La Humanitat, La Rambla i L'Horitzó; novel·les i reculls que s'emmarquen dins el corrent de la narrativa psicològica, Volves grises, Desordre i Espills dormits; assaigs de tema polític i literari, Casanovas i L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença; i traduccions, Els infants terribles, de Jean Cocteau i Masako, de Kikou Iamata. El sisè examina l'activitat que desenvolupa al llarg de la guerra civil al servei de Catalunya i de la República alhora que redacta articles per a diverses revistes i dóna a conèixer els assaigs La repressió contra els obrers a Catalunya i Goya, pintor del poble, i la novel·la Destins. El setè gira al voltant de l'estada de Xuriguera a les viles occitanes de Mouleydier i Bergerac, un període en què, tot i dedicar-se al periodisme (en publicacions de l'exili català de França i d'Amèrica), a la creació literària (amb les novel·les Els Astruc i Tres nits i els assaigs Novel·les i novel·listes catalans i L'escola de pintura catalana, que han romàs inèdits) i a la traducció (Madame Bovary, de Gustave Flaubert), col·labora amb Joan Casanovas per impulsar el moviment polític conegut com a Unió i amb Josep Queralt per tal de fer renéixer les Edicions Proa a Perpinyà. El vuitè se circumscriu als anys en què, des de París, es converteix en un dels més ferms activistes en defensa de la cultura catalana (les emissions radiofòniques «París, fogar de cultura catalana»; els Jocs Florals del Centenari; el Patronat de Cultura Catalana Popular; i la creació de la delegació francesa d'Òmnium Cultural), malgrat no deixar de banda el periodisme, l'assaig i la traducció (les versions de Jean-Paul Sartre i de Simone de Beauvoir representen la incorporació d'aquests dos autors a les lletres catalanes). El novè i darrer passa revista a la repercussió que va causar en el món català la mort de Xuriguera. L'estudi es completa amb una sèrie d'annexos que tenen la finalitat d'acabar de perfilar la imatge que, sobre la figura de Xuriguera, s'ha anat proporcionant al llarg del discurs: inclouen una relació de l'obra literària, tant la publicada com la inèdita; una selecció dels articles periodístics; l'edició de les novel·les Els Astruc i Tres nits; una extensa mostra de l'epistolari; i una tria dels comentaris crítics apareguts a la premsa coetània sobre la seva producció.
Resum: The thesis is a monograph about Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901- Bergerac, 1966), an author who is little known and probably little appreciated in our cultural history. The research is divided into nine chapters which, advance in chronological order. The first one is concerned with Xuriguera's firsts steps in the world of literature and journalism. The second one investigates his years of education in the city of Lleida and his fundamental role in some modern cultural proposals from the magazine called Lleida. The third one enquires into his works in Paris and analyses his first book, Els exiliats acusen. The fourth one describes his coming back to the west with the assignment of editing the left-wing republican newspaper La Jornada. The fifth one pays attention to his cultural and political activities in Barcelona: articles for newspapers and magazines such as La Publicitat, Mirador, La Humanitat, and L'Horitzó; works and writings which are in the psychological narrative, Volves grises, Desordre and Espills dormits; political and literary essays, Casanovas i L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença, and translations, Els infants terribles, by Jean Cocteau i Masako, by Kikou Iamata. The sixth one inspects his activities in the Spanish Civil War at the service of Catalonia and the Republic as well as his articles for several magazines and essays like La repressió contra els obrers a Catalunya and Goya pintor del poble and the novel Destins. The seventh one talks about Xuriguera's stay in Mouleydier and Bergerac, villages of Provence, a period in which even he devoted himself to journalism (publishing from the Catalan exile in France and America), literary creation (with the novels Els Astruc and Tres nits and the essays Novel·les i novel·listes catalans and L'escola de pintura catalana, which are still unpublished), and to translation (Madame Bovary, by Gustave Flaubert), collaborates with Joan Casanovas to promote the political movement known as «Unió» and with Josep Queralt in order to make «Edicions Proa» reappear in Perpinyà. The eight one centres on the years when, from Paris, he becomes one of the firmest activists defending Catalan culture (the broadcasts «Paris, fogar de la cultura Catalana»; the «Jocs Florals del Centenari»; the «Patronat de Cultura Catalana Popular»; and the creation of the French office of «Omnium Cultural»); however, he never leaves journalism, essay and translation (the translations of Jean-Paul Sartre and Simone Beauvoir represent the incorporation of these two authors to the Catalan arts). The ninth and last one enquires into the repercussions that Xuriguera's death caused in the Catalan world. The investigation is completed with a series of annexes which have the purpose of completing the picture of Xuriguera's personality. They include a list of works, published as well as unpublished; a selection of newspaper articles; the edition of the novels Els Astruc and Tres nits, an extensive sample of his collection of letters; and a selection of the critical commentaries which were published in the contemporary press about his works.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Filologia Catalana, 2005
Nota: Bibliografia
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català
Document: Tesi doctoral
Matèria: Xuriguera, Ramon, Crítica i interpretació 1901-1966
ISBN: 846892296X

Adreça alternativa:: https://hdl.handle.net/10803/4831


211 p, 944.3 KB

279 p, 1.3 MB

167 p, 703.9 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Arts i humanitats > Centre d'Estudis sobre dictadures i democràcies (CEDID-UAB)
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2023-03-01



   Favorit i Compartir