| Data: |
1989 |
| Resum: |
According to Heidegger, the Aristotelian exegesis of time is decisive in the history of western European metaphisics. In giving the aspect of «no. . . » a priviledged position, occidental metaphysics forgot all about the original state of existence and centered its thoughts upon the "permanent presente". However, the Physics of Aristotle, a great aporia as far as the factor of time is concerned, does not give us the true key to the subject. It is to be found in the Metaphysics of Aristotle, where there is apparently no such omission of existence in the Heideggerian sense of the term. This work presents time not only in connection with matter, but also and especially with intelligence and thus reveals the identity of the question of existence wih the task of thinking. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Aristòtil |
| Publicat a: |
Enrahonar, N. 15 (1989) p. 11-19, ISSN 2014-881X |
visitant ::
identificació
