| Resum: |
El projecte principal d'aquesta tesi és la valoració de la resposta immune induïda per la vacuna RUTI®en el context d'un estudi de Fase 1. La hipòtesi fromulada fou que la RUTI®, per ser una vacuna generada a partir dels fragments de M. tuberculosis cultivats en estrès, pot generar una resposta poliantigènica segura en pacients no infectats. Per això, l'objectiu fou dissenyar i dur a terme l'avaluació de la immunogenicitat de la vacuna RUTI®per primera vegada en humans. L'estudi va implicar dues fases: la preparació i l'execució, d'un any i mig de duració, que foren seguides d'un altre any per a analitzar les dades obtingudes i la conseqüent redacció dels documents pertinents. La preparació va incloure el treball conceptual de disseny de l'estudi; l'elecció i l'establiment de tècniques que serien utilitzades en l'execució; l'organització logistíca de l'execució i el redactat dels procediments específics referents a les tècniques. Durant la planificació varen sorgir dubtes conceptuals que es varen haver de resoldre i varen generar dos estudis menors, que també s'han inclòs: 1) l' avaluació de la producció d'autoanticossos en sèrum de ratolins vacunats amb RUTI® i 2) la detecció d' ITBL durant l'screening: avaluació de la influència del TST sobre les respostes immunològiques mesurades per TIGRA. El primer estudi va demostrar que la vacunació amb RUTI® no indueix ANA detectables en sèrum però que la infecció per M. tuberculosis sí, i de forma independent del tractament administrat. La conclusió de l'estudi número 2 fou que en realitzar el TST quinze dies abans de començar el seguiment dels voluntaris, no es podia excloure en absolut detectar mitjançant TIGRA unes respostes immunològiques alterades fictíciament, fins i tot tractant-se d'individus sans. Els resultats obtinguts foren suficientment alarmants com per a decidir no incloure el TST a l'screening de l'assaig de Fase 1. El veritable cos del projecte, l'avaluació de la immunogenicitat de RUTI® en humans, es descriu al text com a estudi número 3. Dut a terme en el context d'un assaig clínic de Fase 1, pretenia avaluar la immunogenicitat de 4 dosis diferents de la vacuna en individus sans. Testades seqüencialment per tal de detectar qualsevol efecte secundari que pugués posar en perill la seguretat dels voluntaris, cadascuna de les dosis fou assajada en 4 voluntaris sans dins d'un grup en què també participaven 2 voluntaris que foren vacunats amb placebo. La vacuna es va administrar dues vegades separades per 28 dies, i el seguiment dels participants es va allargar a 6 mesos cadascun. Donat que abans de començar l'assaig de Fase 1, es desconeixien els possibles efectes de la vacuna RUTI® en humans i que aquesta havia estat dissenyada per al tractament de la ITBL, es desconeixia si en població sana la RUTI® tindria la força suficient per a generar una resposta específica en contra de M. tuberculosis que fos mesurable. Per això es va incloure un rang tan ampli de tècniques amb dues finalitats: 1) per a avaluar l'impacte de la vacunació sobre les respostes immunològiques, per tal de detectar qualsevol resposta deguda a la RUTI®, i 2) determinar quins assajos serien útils en els futurs estudis del desenvolupament clínic. Els resultats de les tècniques que avaluaven la resposta cel·lular van demostrar una tendència dosi-resposta per la majoria d'assajos, assenyalant la dosi de 25µg de FCMtb com la més poliantigènica. L'avaluació de la resposta humoral va demostrar una pauta d'increment d'IgM enfront els antígens de M. tuberculosis amb uns nivells d'IgG baixos similar a la que existeix en individus contactes de malalts tuberculosos. En quant a relació entre els resultats de l'avaluació de seguretat i la d'immunogenicitat, si bé els EA locals semblaren mantenir certa correlació amb l'assaig de memòria únicament, una resposta immunològica específica deguda a la vacunació amb RUTI® no va implicar una més alta incidència d'EA. Les conclusions del treball serien que: 1) la vacuna RUTI® és immunogènica en individus sans, 2) les respostes immunològiques de tipus cel·lulars aconseguides en general seguiren una tendència dosi-resposta, obtenint la resposta més poliantigènica amb la dosi de 25µg de FCMtb; i 3) com a experiència de l'estudi, en la realització en assajos futurs caldria incloure en el desenvolupament clínic de la vacuna: a) l'avaluació de la immunitat cel·lular mitjançant ELISPOT enfront PPD i els antígens de M. tuberculosis ESAT-6, 85B, i 16 i 38kDa; b) l'assaig de memòria; i c) l'avaluació de la resposta humoral enfront els mateixos antígens. |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Genètica i de Microbiologia)
