Articles

Articles 73 registres trobats  inicianterior44 - 53següentfinal  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.02 segons. 
44.
8 p, 2.5 MB Una fuente gráfica para «Las Lanzas» de Velázquez / Bassegoda i Hugas, Bonaventura 1954- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
En este trabajo, se propone que, para la composición de Las Lanzas, Velázquez conoció y empleó una estampa del taller del grabador Frans Hogenberg (ca. 1530-1590) en que se representa el encuentro amistoso de Ambrosio de Spinola y Mauricio de Nassau en febrero de 1608.
En aquest treball es proposa que, per a la composició de Las Lanzas, Velázquez va conèixer i va fer servir una estampa del taller del gravador Frans Hogenberg (ca. 1530-1590) en què es representa l'encontre amistós d'Ambrosio de Spinola i Maurici de Nassau el febrer de 1608.
This paper proposes that Velazquez's famous painting, The Surrender of Breda, is based on an engraving made by the workshop of Frans Hogenberg (ca. 1530-1590), which depicts the friendly encounter between Ambrosio Spínola and Maurice of Nassau in February 1608.

2014 - 10.5565/rev/locus.7
Locus amoenus, Núm. 12 (2013-2014) , p. 107-114 (Articles)  
45.
22 p, 3.1 MB Felipe IV : de la política a la literatura / Díez de Revenga, Francisco Javier (Universidad de Murcia)
La personalidad de Felipe IV ha trascendido la política para hallar eco en la literatura, la poesía, e incluso el teatro y la novela, con muy diferentes valoraciones. En este trabajo se analizan las numerosas fuentes literarias que glosan la figura del rey, desde sus contemporáneos hasta las representaciones más recientes, desde la narrativa hasta el cine.
The figure of Philip IV has extended from politics to literature, poetry, and even the theatre and the novel, with very different assessments. This paper analyses a large number of literary sources that comment on the figure of the king, ranging from his contemporaries to the most recent depictions, from narrative to film.

2014 - 10.5565/rev/studiaaurea.138
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 8 (2014) , p. 195-215 (Monográfico)  
46.
24 p, 319.6 KB Rafael Cervera (1563/64-1633) : entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes / Genís Mas, Daniel (Universitat de Girona. Institut de Llengua i Literatura Catalanes)
Rafael Cervera, polític i historiador barceloní, és l'autor de la Historia de Cataluña, traducció castellana del 1616 de la Crònica de Bernat Desclot. La Crònica de Desclot fou l'última de les denominades Quatre Grans Cròniques a imprimir-se. [...]
Rafael Cervera, político e historiador barcelonés, es el autor de la Historia de Cataluña, traducción castellana de 1616 de la Crònica de Bernat Desclot. La Crònica de Desclot fue la última de las denominadas Cuatro Grandes Crónicas en imprimirse. [...]
The Barcelona politician and historian Rafael Cervera is the author of Historia de Cataluña (History of Catalonia); a Spanish translation of the Crónica (Chronicle) of Bernard Desclot dating from 1616. [...]

2013 - 10.5565/rev/manuscrits.29
Manuscrits, Núm. 31 (2013) , p. 91-114  
47.
23 p, 587.0 KB El Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril (1617) de Miquel Agustí: un llibre no del tot obert / Luna, Xavier (Universitat de Barcelona. Grup de recerca Scripta i projecció dialectal)
El Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril de Miquel Agustí és l'obra de temàtica agrícola i de la vida rural més important impresa en català. Aparegué el 1617 a Barcelona, i hi hagué nombroses edicions en castellà. [...]
El Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril de Miquel Agustí es la obra de temática agrícola y de la vida rural más importante impresa en catalán. Apareció en 1617 en Barcelona, edición a la que siguieron otras ediciones en castellano. [...]
Miquel Agustí's Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril (The Book of Agricultural, Cottage and Pastoral Secrets) is the most important work on agriculture and rural life ever printed in Catalan. [...]

2013 - 10.5565/rev/manuscrits.35
Manuscrits, Núm. 31 (2013) , p. 65-87  
48.
23 p, 3.3 MB Agencias políticas y políticas de santidad en la beatificación del padre Juan de Alloza, SJ (1597-1666) / Coello de la Rosa, Alexandre (Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats)
Para conseguir la beatificación del Siervo de Dios Juan de Alloza (1597-1666), SJ, los superiores jesuitas de Lima iniciaron entre 1689 y 1691 un proceso ordinario de testigos para presentar la causa en la Sagrada Congregación de Ritos, en Roma. [...]
In order to obtain the beatification of the Serf of God, Juan de Alloza, SJ, the Jesuit superiors of Lima initiated between 1689 and 1691 an ordinary process of witnesses as a former sep to present his cause in the Sacred Congregation of Rites, located in Roma. [...]

2005 - 10.3989/hs.2005.v57.i116.111
Hispania sacra, Vol. LVII, N. 116 (2005) , p. 627-649  
49.
23 p, 260.2 KB "Cantaron desta suerte..." : funciones de la música en el auto Bodas entre el Alma y el Amor Divino de Lope de Vega, trasposición a lo divino de las Bodas Reales de 1599 / Flórez Asensio, María Asunción (IES Savador Dalí)
En 1599 Lope de Vega asiste a las fiestas organizadas en Valencia con motivo de las dobles bodas reales entre Felipe III y su hermana Isabel Clara Eugenia con los archiduques Margarita y Alberto de Austria, acontecimiento histórico que, vuelto a lo divino, será plasmado en el auto que nos ocupa. [...]
In 1599 Lope de Vega atended the festivities organised in Valencia to celebrate the double royal weddings between Philip III and his sister Isabella Clara Eugenia with the archdukes Margaret and Albert of Austria. [...]

2012 - 10.5565/rev/anuariolopedevega.35
Anuario Lope de Vega, Vol. 18, Núm. (2012) , p. 233-255 (Artículos)  
50.
13 p, 277.8 KB Las órdenes religiosas y la crisis en el nombramiento de obispos en Castilla bajo Felipe IV (1621-1665) / Rawlings, Helen (University of Leicester. College of Arts, Humanities and Law)
La Iglesia española del siglo XVII destacó, sobre la de otros países católicos de la Europa occidental, por el alto porcentaje de miembros de las órdenes religiosas -especialmente dominicos- nombrados obispos. [...]
L'Església espanyola del segle XVII va destacar, per sobre de la d'altres països catòlics de l'Europa occidental, per l'alt percentatge de membres dels ordes religiosos -especialment dominics- nomenats bisbes. [...]
The seventeenth-century Spanish Church stood out among other Catholic countries of western Europe on account of the high percentage of members of the religious orders -especially Dominicans- recruited as bishops. [...]

2012 - 10.5565/rev/manuscrits.3
Manuscrits, Núm. 30 (2012) , p. 125-137  
51.
22 p, 306.3 KB Catalunya entre el redreç i la revolta : afebliment institucional i diferenciació social / Dantí i Riu, Jaume (Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna)
Al darrer quart del segle XVII Catalunya es va moure entre un redreç econòmic important - però no pas sense dificultats, durant el qual es consolidà una relació fonamental entre el món urbà i una part significativa del món rural- i una revolta oberta al camp, la dels Barretines, però amb tensions latents bastants més extenses, on convergien motivacions economicosocials i polítiques. [...]
Durante el último cuarto del siglo XVII Cataluña se movió entre un crecimiento económico importante -aunque no exento de dificultades, durante el cual se consolidó una relación fundamental entre el ámbito urbano y una parte significativa del ámbito rural- y una revuelta desatada en el campo, la de los Barretines, aunque con tensiones latentes bastante más extensas, donde convergían motivaciones económico-sociales y políticas. [...]
During the last quarter of the 17th century, Catalonia moved between an economic important growth -though not without difficulties, during which a fundamental relation was consolidated between the urban area and a significant part of the rural area- and a revolt untied in the field : the revolt of the so-called Barretines (after the name of the Catalan cap the rebels wore). [...]

2012 - 10.5565/rev/manuscrits.18
Manuscrits, Núm. 30 (2012) , p. 55-76  
52.
28 p, 807.4 KB El "fons Verdú" de la Biblioteca de Catalunya. Trajectòria i problemàtica del trasllat / Salisi i Clos, Josep M. (Universitat Autònoma de Barcelona)
L'any 1930 es registra l'entrada a la Biblioteca de Catalunya del primer dels quatre manuscrits que conformen el "Fons Verdú". Posteriorment, el 1934, Higini Anglès es trasllada a Verdú (província de Lleida), d'on extreu de l'arxiu parroquial la resta de manuscrits dit fons. [...]
1930 marked the arrival of the first of four manuscripts that make up the "Fons Verdú" to La Biblioteca de Catalunya. Later in 1934, Higini Anglès relocated to Verdú (province of Lleida). Here he took from the Church fi les, the remaining manuscripts that from part of the "Fons Verdú". [...]

2009
Anuario musical, Núm. 64 (enero-diciembre 2009) , p. 109-136  
53.
7 p, 127.0 KB Juan Bautista Juanini (1636-1691) i Joan d'Alòs i Serradora (1617-1695) / Cobo, Jesus (Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Història de la Ciència)
Our work show a typical scientific relatioship in the last years of the XVIIthn century, inside the renovation movement in the science and medicine of these years. The actors of these relationship were the hispanic-italian doctor-surgeon Giovanni Battista Giovannini (or, in spanish, «Juan Bautista Juanini», Milan 1636 - Madrid 1691) and the catalan doctor and university lecturer Joan d'Alòs i Serradora (Moià 1617 - Barcelona 1695). [...]
2009
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Vol. 2, Núm. 1 (2009) , p. 485-491  

Articles : 73 registres trobats   inicianterior44 - 53següentfinal  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.