Catalan working papers in linguistics

Catalan working papers in linguistics 16 registres trobats  La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 
1.
9 p, 38.8 KB Index
1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 1-8  
2.
37 p, 231.7 KB «Inversion» as focalization and related questions / Belletti, Adriana
The main empirical area studied in this article concerns so called subject «inversion» structures. The proposal is put forth that the postverbal subject is licensed in the specifier of a low Focus projection, internal to the functional clausal architecture. [...]
La principal àrea empírica estudiada en aquest article té a veure amb les anomenades estructures d'«inversió» del subjecte. Es defensa la proposta que el subjecte postverbal es legitima a l'especificador d'una projecció de Focus incrustada, interna a l'estructura oracional funcional. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 9-45  
3.
11 p, 70.8 KB Two German Impersonal Passives and Expletive pro / Cabredo Hofherr, Patricia
In the present article I argue that the null subject observed in German impersonal passives is neither a null expletive nor in canonical subject position (e. g. AgrSP). We will link the possibility of null subjects in German constructions involving the participle to the possibility of nominative assignment into the VP. [...]
En aquest article argumento que el subjecte buit de les passives impersonals de l'alemany no és ni un expletiu buit ni a la posició canònica del subjecte (e. g. SconcS). Relaciono el fet que els subjectes buits siguin possibles a les construccions de participi de l'alemany amb la possibilitat d'assignació de cas nominatiu dins del SV. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 47-57  
4.
11 p, 74.4 KB Minimal Projections : evidence from defective constructions in European Portuguese / Costa, Joâo ; Gonçalves, Anabela
This article discusses some of the problems generated by the proliferation of functional categories. Empirical evidence is presented favoring approaches according to which functional categories are only projected if necessary either to create hosts for lexical nuclei or to satisfy subcategorization properties of specific verb classes. [...]
Aquest article discuteix alguns dels problemes generats per la proliferació de categories funcionals. Es presenta evidència empírica en favor d'anàlisis segons les quals les categories funcionals només es projecten quan són necessàries, sigui per crear hostes per als nuclis lèxics o per satisfer les propietats de subcategorització de classes específiques de verbs. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 59-69  
5.
17 p, 107.8 KB Antisymmetry And The Lefthand In Morphology / Drijkoningen, Frank
As Kayne (1994) has shown, the theory of antisymmetry of syntax also provides an explanation of a structural property of morphological complexes, the Righthand Head Rule. In this paper we show that an antisymmetry approach to the Righthand Head Rule eventually is to be preferred on empirical grounds, because it describes and explains the properties of a set of hitherto puzzling morphological processes -known as discontinuous affixation, circumfixation or parasyn-thesis. [...]
Com Kayne (1994) mostra, la teoria de l'antisimetria en la sintaxi també ens dóna una explicació d'una propietat estructural de complexos morfològics, la Regla del Nucli a la Dreta. En aquest article mostrem que un tractament antisimètric de la Regla del Nucli a la Dreta es prefereix eventualment en dominis empírics, perquè descriu i explica les propietats d'una sèrie de processos fins ara morfològics -coneguts com afixació discontínua, circumfixació o parasíntesi. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 71-87  
6.
17 p, 107.9 KB Datives in Constructions with Unaccusative Se / Fernández Soriano, Olga
In this talk I argue that in Spanish there is a type construction, involving a verb with the unaccu-sative seclitic and a dative, where the dative is in fact the external argument, which renders the construction comparable to a transitive structure (in the well-established unaccusative-transitive alternation). [...]
En aquesta xerrada defenso que en castellà hi ha un tipus de construcció, que conté un verb amb la marca sed'inacusatiu i un datiu, on el datiu és, de fet, l'argument extern, cosa que fa aquesta construcció comparable a una estructura transitiva (dins l'alternança ben coneguda inacusatiu-transitiu). [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 89-105  
7.
18 p, 128.9 KB Some Remarks on De-adjectival Verbs and Resultative Secondary Predicates / Gumiel Molina, Silvia ; Nieto Herranz, Isabel ; Pérez Jiménez, Isabel
The major aim of this paper consists in showing that de-adjectival verbs like engordar (<en+adjective+ ar>, 'fatten'), agrandar (<a+adjective+ar>, 'enlarge') and ampliar (<null affix+adjective+ ar>, 'widen'), share some crucial properties with resultative secondary predicates (Mary pounded the metal flat). [...]
L'objectiu d'aquest article és demostrar que els verbs deadjectivals com engordar(<en+adjectiu+ ar>, 'fatten'), agrandar(<a+adjectiu+ar>, 'enlarge') i ampliar(<afix nul+adjectiu+ar>, 'widen'), comparteixen algunes propietats crucials amb els predicats secundaris resultatius (Mary pounded the metal flat). [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 107-124  
8.
15 p, 86.3 KB Deriving the Scalar Structure of Deverbal Adjectives / Kennedy, Christopher ; McNally, Louise
Focusing on the case of deverbal gradable adjectives such as acquainted, we show that the selective behavior of degree modifiers such as very and well provides an important prove on the semantic typology of adjectives. [...]
Centrant-nos en el cas dels adjectius deverbals graduables de l'anglès, com ara acquainted, mostrem que el comportament selectiu de modificadors de gradació com per exemple very i well constitueix una prova important per a la tipologia semàntica dels adjectius. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 125-139  
9.
18 p, 115.3 KB En Preceding Direct Objects in Galician : An Indefiniteness Marker? / Martí i Girbau, Núria
In Galician direct objects of eventive verbs can be introduced by the preposition en. Presence of en signals semantic differences related to aspect and specificity: definite objects preceded by en pattern like bare NPs -and not like the corresponding definite objects without en- in that they required an atelic sentential aspect and are non-specific. [...]
En gallec els objectes directes de verbs eventius poden anar introduïts per la preposició en. La presència de en comporta diferències semàntiques relacionades amb l'aspecte i l'especificitat. A diferència dels corresponents objectes definits sense en, els objectes definits precedits per en mostren un comportament paral·lel al dels SNs nus: requereixen un aspecte oracional atèlic i són inespecífics. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 141-158  
10.
16 p, 107.4 KB Extended Argument Structure : Progressive as Unaccusative / Mateu Fontanals, Jaume ; Amadas Simon, Laia
Our lexical relational analysis of the progressive construction is based on Mateu's (1999) theory of Relational Semantics. Drawing empirical evidence from cross-linguistic studies, we argue that the progressive involves a nominalization process that joins a locative unaccusative structure and the argument structure corresponding to the lexical verb. [...]
La nostra anàlisi lèxico-relacional de la construcció progressiva es basa en la teoria de la Semàntica Relacional de Mateu (1999). A partir de dades d'estudis interlingüístics, defensem que la construcció progressiva implica un procés de nominalització que uneix una estructura inacusativa locativa a l'estructura argumental que correspon al verb lèxic. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 159-174  
11.
16 p, 109.5 KB Negative Concord and the Scope of Negation / Matos, Gabriela
In Romance languages like European Portuguese, Negative Concord may not be explained in terms of the licensing of multiple underspecified polarity items by a negative operator; ignoring expletive negation, negative phrases behave as inherent negative items which may constitute a complex negative expression. [...]
En llengües romàniques com el portuguès europeu, no es pot explicar la concordança negativa a partir de la legitimació de múltiples elements de polaritat subespecificats per part d'un operador negatiu; deixant de banda la negació expletiva, els sintagmes negatius es comporten com elements negatius inherents que poden constituir una expressió negativa complexa. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 175-190  
12.
16 p, 113.7 KB Negation and imperatives / Miseska Tomic, Olga
While some languages have negative imperatives, others do not, and express prohibition through suppletive subjunctives or infinitives. The present paper argues that a language with negative imperatives projects a mood/modality phrase, ModP, which is c-commanded by Neg. [...]
Hi ha llengües que tenen imperatius negats, i altres que no, i han d'expressar la prohibició per mitjà de subjuntius or infinitius supletius. Aquest article defensa que una llengua amb imperatius negatius projecta un sintagma mode/modalitat, SMod, que és c-comandat per Neg. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 191-206  
13.
12 p, 106.5 KB Patrons d'associació de l'estructura tonal en català / Prieto Vives, Pilar, 1965- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Com és sabut, la realització dels contorns entonatius en seqüències curtes (o contextos de xoc accentual) desencadenen tota mena de processos de reorganització gestual per tal d'«adaptar» la corba melòdica a la manca d'espai. [...]
It is widely accepted that the phonetic realization of intonation contours over short utterances triggers a gestural reorganization of the tones involved. According to the way intonation contours are realized in these sequences, Grønnum (1991) and Ladd (1996) have observed two strategies, compression(or complete realization of the melodic form) and truncation (or elision of the initial/final part of the contour). [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 207-218  
14.
19 p, 145.6 KB Pronominal cliticization in European Portuguese : a postlexical operation / Vigário, Marina
Pronominal clitics in the Romance languages are known to display affix-like behaviour. This fact has led to proposals, such as Zwicky (1987) and Halpern (1995) for European Portuguese (EP), that pronominal clitics behave like lexical affixes because they are (inflectional) affixes. [...]
Els clítics pronominals en les llengües romàniques tenen un comportament semblant als afixos. Aquest fet ha inspirat propostes, com la de Zwicky (1987) i Halpern (1995) per al portuguès europeu (EP), que defensen que els clítics pronominals es comporten com afixos lèxics perquè són afixos (inflectius). [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 219-237  
15.
14 p, 100.3 KB Nihil est in LF quod prius non fuerit in SS / Villalba, Xavier
In this paper it is argued that dislocates are interpreted in their surface position. Evidence from binding and scope phenomena is provided to support such strong hypothesis. Moreover, it is shown that its interaction with the Split-Topic Hypothesis, which argues for a partition of the focus-topic structure of the sentence, can explain some otherwise surprising asymmetries. [...]
En aquest article s'argumenta que els dislocats s'interpreten en la seva posició superficial. S'aporten evidències del lligam i dels fenòmens d'abast que donen suport a una hipòtesi tan forta. A més, es mostra que la seva interacció amb la Hipòtesi del Tòpic Dividit, que proposa una partició de l'estructura de tòpic-focus de l'oració, pot explicar altres asimetries, d'altra banda sorprenents. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 239-252  
16.
25 p, 161.5 KB The Cl(itic) Projection in Questions / Zubizarreta, Maria Luisa
This abstract attempts to provide an explanation for the wellknown constraint, pervasive in the Romance languages, which disallows the subject in wh-questions to intervene between a wh-phrase and the verb. [...]
En aquest article s'intenta explicar una restricció força coneguda, molt freqüent a les llengües romàniques, que fa que el subjecte a les interrogatives-qu no pugui intervenir entre un mot-qu i el verb. [...]

1999
Catalan Working Papers in Linguistics, V. 7 (1999) , p. 253-277  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.