Locus amoenus

Locus amoenus 19 registres trobats  La cerca s'ha fet en 0.00 segons. 
1.
5 p, 108.3 KB Índex
1996
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 1-5  
2.
2 p, 19.8 KB Editorial : On s'organitza la recerca en història de l'art?
1996 - 10.5565/rev/locus.44
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 4-4  
3.
8 p, 476.0 KB Dos nuevos fragmentos de sarcófagos romanos con el tema de las estaciones / Claveria Nadal, Montserrat
En el presente artículo se tratan dos fragmentos de sarcófagos romanos que no figuran en el corpus de los sarcófagos de las estaciones realizado por P. Kranz (1984). El primero, conservado en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (número de inventario 45652), ofrece la particularidad de pertenecer a una limitada serie de sarcófagos manufacturados en Roma, constituyentes del llamado «ciclo de erotes Pisa/Ostia», y cuyo distintivo reside en la actitud danzante de sus personificaciones estacionales. [...]
A Roman sarcophagus fragment preserved in Tarragona (Archeological Museum nº. Inv. 45652) is presented as belonging to the specific group of the seasons sarcophagi showing the dacing erotes cicle Pisa/Ostia. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.45
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 7-14  
4.
16 p, 1.1 MB Ciudades escatológicas fortificadas : usos perspectivos en los beatos de Girona y Saint-Sever / Boto Varela, Gerardo (Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art)
Algunas de las representaciones urbanas diseñadas en los beatos de Girona y Saint-Sever difieren de los modelos aplicados en las distintas familias de Apocalipsis altomedievales. Esta originalidad se debe al tipo de perspectiva considerado --proyección vertical de elementos como indicio de virtual profundidad-- a la hora de confeccionar las imágenes de los dos paradigmas cristianos de ciudades escatológicas, la Jerusalén Celeste y Babilonia. [...]
Some of the urban representations designed in the Beatus of Girona and Saint-Sever differ from models used in the others families of Early Medieval Apocalypses. This original feature appears as a result of the chosen perspective --vertical projection of elements as a simulation of virtual depth-- in the images of the most important cities in the eschatologic christian thought: Heavenly Jerusalem and Babylon. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.46
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 15-30  
5.
16 p, 1.3 MB Les imatges preliminars dels evangelis de Cuixà / Orriols i Alsina, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Art i de Musicologia)
En aquest article s'estudien les imatges que ocupen els primers folis dels evangelis de Sant Miquel de Cuixà (Perpinyà, Bibliothèque Municipale, ms. 1), especialment la del foli 14v. , representació de la Verge com a Església voltada de figures al•lusives als que la integren. [...]
Images on the first folios of the Gospels of Sant Miquel de Cuixà (Perpinyà, Bibliohèque Municipale, ms. 1) are studied here, particularly that on folio 14v. , an image of the Virgin as the Church, surrounded by figures referring to those who make up the Church. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.47
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 31-46  
6.
17 p, 694.8 KB Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona / Ortoll i Martín, Ernest (Universitat de Barcelona)
Una nova lectura de les informacions que posseïem del convent de Santa Caterina de Barcelona, l'aportació de noves dades i un estudi comparatiu amb les fàbriques mendicants contemporànies permeten proposar l'existència d'una fàbrica d'arcs diafragmàtics, precedent a l'església gòtica, que, sense grans canvis, perdurà fins al segle XIX. [...]
A new interpretation of the data used so far, the addition of other unpublished information and a comparative study with other buildings are elements wich enable us to propose the existence of a structure prior to the church of the Dominican friary of Barcelona, Santa Caterina. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.48
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 47-63  
7.
20 p, 2.7 MB Jaume Cascalls revisado : nuevas consideraciones y obras / Español, Francesca, 1956- (Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art)
Jaume Cascalls (siglo XIV) es considerado por la historiografía uno de los escultores catalanes más reputados de época gótica. Entre sus realizaciones, que se suceden a lo largo de cerca de cuarenta años, se hallan algunos de los proyectos más emblemáticos del período (el panteón real de Poblet, por ejemplo). [...]
Jaume Cascalls (XIV century) is considered one of the most reputed catalan sculptors of the Gothic period by historiography. His work stretches over a period of fourty years and includes some of the most emblematic projects of the period (i. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.49
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 65-84  
8.
17 p, 1.2 MB La verònica de Madona Santa Maria i la processó de la Puríssima organitzada per Martí l'Humà / Crispí i Canton, Marta (Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art)
A final de 1397 Martí I es compromet a deixar la «molt devota veronica de madona Santa Maria» per la processó que, a Barcelona, commemorava la Immaculada Concepció de Maria. Sembla que la verònica del rei Martí fou el punt de partida d'un seguit de reliquiaris que contenien la santa faç de Maria, documentats al llarg dels segles XV i XVI a Catalunya, València i Mallorca. [...]
At the end of 1397, king Martin I compromises himself lo lend the «molt devota veronica de madona Santa Maria» for the procession which conmemorates the Inmaculate Concepction of the Virgin Mary in Barcelona. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.50
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 85-101  
9.
8 p, 366.5 KB L'estada a Lleida de Bernat Martorell i Rafael Gregori i la policromia del retaule major de la Seu Vella / Fité i Llevot, Francesc (Universitat de Lleida. Departament d'Història de l'Art i Història Social) ; Berlabé, Carmen (Universitat de Lleida)
La actividad pictórica en Lleida circa 1440-1450 constituye uno de los periodos más fértiles, no sólo por el gran número de obras documentadas, sino también por la presencia en nuestra ciudad de artistas como el pintor Bernat Martorell o el miniaturista presbítero Rafael Destorrents, alias Rafael Gregori. [...]
The pictorial activity in Lleida around 1440-1450 constitutes one of the most fertile periods not only because of the great number of documented works especially in the Seu Vella of Lleida, but also due to the presence in our city of artists such as the painter Bernat Martorell or the priest Rafael Destorrents, a minaturist expert, known as Rafael Gregori. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.51
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 103-110  
10.
14 p, 1.9 MB San Antonio tentado por la lujuria : dos formas de representación en la pintura de los siglos XIV y XV / Nuet Blanch, Marta (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art)
San Antonio fue uno de los eremitas más populares de la Baja Edad Media. Protector contra la peste y otras enfermedades, gozó de un extendido culto. Gremios y cofradías encargaban retablos dedicados a un santo al que veneraban como patrón. [...]
Saint Anthony tempted by lust. Two painting ways of representation in the 14th and 15th Centuries San Antonio was one of the most popular eremit in the low Middle Ages. He got an extensive cult, being protector against plagues and illnesses. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.52
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 111-124  
11.
15 p, 2.5 MB Hagiografía y mentalidad popular en la pintura tardogótica barcelonesa (1450-1500) / Molina i Figueras, Joan (Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art)
En la medida que los retablos pictóricos también fueron concebidos como instrumentos de catequesis e instrucción, se tuvo siempre muy en cuenta «el ojo del espectador», es decir, la cultura y la mentalidad del público al que estaban dirigidos. [...]
In so far as pictorial retables were also conceived as instruments for cathecism and instruction, the eye of the beholder was always taken into consideration; that is to say the culture and attitudes of the public the work was aimed at. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.53
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 125-139  
12.
13 p, 111.2 KB Entorn del projecte de "l'obra nova" del Palau de la Generalitat : El Memorial de 1603 / Muntada Torrellas, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia) ; Varela, Elisa (Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art)
Quan el 1602 els diputats ordenen una nova visura de les obres d'ampliació del Palau de la Generalitat, s'està de fet qüestionant la primitiva traça de Pere Blai. Hom posa en joc tot un seguit de categories, d'acord amb un nou estil visual d'arrel renaixentista que prima la mirada. [...]
When in 1602 the deputies ordered a new revision concerning to the work of widening of the Palau de la Generalitat, what they're really doing is questioning the initial project of Pere Blai. A large number of criteria is being used according to a new visual pattern, dating back from the Renaissance, which has its emphassis in the way things are being looked at. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.54
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 141-153  
13.
20 p, 1.5 MB El pintor Miquel Bestard (1592-1633), el Mallorquí; notícies biogràfiques i aportacions al catàleg / Carbonell i Buades, Marià (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
L'article és una revisió crítica de la biografia i de la producció del pintor Miquel Bestard (Palma de Mallorca, 1592-1633), també conegut com el Mallorquí, un artista famós durant el segle XVII però oblidat per la historiografia artística moderna. [...]
The article offers a critical review about the biography and production of the Mallorcan painter Miquel Bestard (Palma, 1592-1633), a famous artist of the 17th Century but neglected afterwards. New information found in several archives is included in this paper, as well as many previously unknown works --both religious and secular paintings.

1996 - 10.5565/rev/locus.55
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 155-174  
14.
6 p, 296.9 KB Jerónimo de Mascarenhas retratado por Pedro de Villafranca / Bassegoda i Hugas, Bonaventura (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Se presenta aquí por vez primera una estampa original de Pedro de Villafranca y Malagón (Alcolea de Calatrava, ca. 1615-Madrid, 1684), firmada y fechada en Madrid en 1649, que representa el retrato del eclesiástico y escritor Jerónimo de Mascarenhas (Lisboa, 1611-Segovia, 1672). [...]
This article constitutes the first presentation and study of an original print by Pedro de Villafranca Malagón (Alcolea de Calatrava, ca. 1615-Madrid, 1684), signed and dated, Madrid, 1649, a portrait of the clergyman and writer Jerónimo de Mascarenhas (Lisboa, 1611-Segovia, 1672). [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.56
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 175-180  
15.
9 p, 374.6 KB El marquès d'Aitona i les arts : una visió des de l'epistolari de Rafael Vilosa, 1656-1663 / Torras i Tilló, Santi
A la fi de la guerra dels Segadors l'aristocràcia catalana havia sofert grans pèrdues en el seu patrimoni immoble; un dels afectats era el marquès d'Aitona, Guillem Ramon IV de Montcada, el qual va poder restaurar l'antic poder i patronatge dels Montcada gràcies als treballs de Rafael Vilosa, procurador del marquès a Catalunya i home d'una brillant carrera política. [...]
At the end of the Segadors war the catalan aristocracy suffered a serious damage on their palaces and buildings, Guillem Ramon IV de Montcada, marquis of Aitona, was one of the affected; this noblemen could restore the ancient power and patronage of the Montcadas thanks to the work of Rafael Vilosa, agent of the marquis in Catalonia and a very successful man in his own political career. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.57
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 181-189  
16.
8 p, 444.2 KB L'escultor Francesc Generes a Girona / Domènech i Casadevall, Gemma (Museu d'Art de Girona)
Amb aquest article es documenta la presència a la ciutat de Girona de l'escultor manresà Francesc Generes entre els anys 1674 i 1680, i la seva participació en el retaule de sant Benet de Sant Pere de Galligans, així com en el de la capella dels Desemparats de l'església de Sant Feliu de Girona. [...]
This article is to prove the presence in Girona of the sculptor from Manresa called Francesc Generes between 1674 and 1680, and his participation in St. Benet's retable and another retable in St. Feliu's church. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.58
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 191-198  
17.
8 p, 179.7 KB Cinc cartes de Rafael Barradas a Sebastià Gasch / Minguet i Batllori, Joan M., 1958- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Rafael Barradas, pintor nascut a l'Uruguai, va tenir un paper important en l'avantguarda catalana. La dècada de 1910 va contribuir a la difusió dels corrents internacionals, primer a Barcelona, després a Madrid, a través del seu estil «vibracionista». [...]
Rafael Barradas, a painter born in Uruguay, had an important role amidst Catalan avantgarde. In the 10s, he contributed to spread the international trends, first in Barcelona, later in Madrid, by means of his «vibrationist» style. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.59
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 199-206  
18.
22 p, 2.0 MB El joc lúgubre de Salvador Dalí / Fanés, Fèlix, 1948- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
En la primera exposició que Salvador Dalí va fer a París el 20 de novembre de 1929 hi figurava l'oli Le jeu lugubre, una peça molt representativa del nou estil que el pintor iniciava aleshores. Aquest treball analitza diversos aspectes d'aquesta obra --el lloc que ocupa dins la producció de Dalí, les diverses interpretacions que tot seguit en van fer A. [...]
In Dalí's first exhibition in Paris on November 20, 1929 the painting Le jeu lugubre was included. The piece was very representative of the new style the painter was initiating at that time. This essay analyzes several aspects of this work--the place that it occupies in Dalí's art production, the different interpretations made at that moment by A. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.60
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 207-228  
19.
14 p, 1.0 MB Contested Territory : the Politics of Geography in Luis Buñuel's "Las Hurdes: Tierra sin pan" / Mendelson, Jordana (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art)
Las Hurdes (1933), Luis Buñuel's third film and only documentary, has been the subject of critical attention throughout the past decade. Nevertheless, its early reception during the Thirties and its relationship to the political events of the Second Republic have been scarcely mentioned. [...]
Las Hurdes (1933), la tercera película y único documental de Luis Buñuel, ha sido objeto de una amplia crítica a lo largo de los últimos años. Sin embargo, la primera época de su recepción y la relación de la película con los acontecimientos políticos de la Segunda República apenas han sido mencionadas. [...]

1996 - 10.5565/rev/locus.61
Locus amoenus, N. 2 (1996) , p. 229-242  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.