Locus amoenus

Locus amoenus 20 registres trobats  La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 
1.
5 p, 110.5 KB Índex
2000
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 1-3  
2.
2 p, 23.6 KB Editorial. La recerca als museus / Bosch Ballbona, Joan, 1960- (Universitat de Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
2000 - 10.5565/rev/locus.98
Locus amoenus, N. 5 (2000) p. 4-5  
3.
4 p, 168.5 KB Un relleu inèdit del Mestre de Cabestany / Ainaud de Lasarte, Joan, 1919-1995
En el present article -escrit el 1983 però fins ara inèdit-el Dr. Joan Ainaud de Lasarte estudia un relleu que ell mateix va identificar a la col•lecció Casamor d'Espona i va atribuir al Mestre de Cabestany. [...]
In this paper -written in 1983 but printed here for the firts time- Prof. Joan Ainaud de Lasarte, PhD, discusses about a sculptural relief that he himself identified for the first time at the Casamor d'Espona collection and attributed to the Cabestany Master. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.99
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 7-10  
4.
22 p, 2.6 MB Ioculatores et saltator : las pinturas con escenas de juglaría de Sant Joan de Boí / Guardia, Milagros (Universitat de Barcelona)
El contenido del artículo es un análisis iconográfico de la escena que representa tres figuras de juglares, fuera de todo contexto bíblico, en las pinturas murales románicas de la iglesia de Sant Joan de Boí (Cataluña). [...]
Iconographical study of the three jugglers represented, without any biblical context, in the Romanesque Mural Paintings of Sant Joan de Boí (Catalonia). The research of their iconographical origin and their signification, allows us to look into the transmission of this repertoire through the Early Medieval Manuscript Illumination.

2000 - 10.5565/rev/locus.100
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 11-32  
5.
19 p, 1.6 MB Retablo y frontal del convento de San Juan de Quejana en Álava (1396) / Melero Moneo, Marisa (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Art)
El retablo y frontal procedentes del convento de San Juan de Quejana en Álava, hoy conservados en el Art Institute de Chicago, formaron parte de la capilla funeraria del canciller Pedro López de Ayala, ubicada en el citado convento. [...]
The altarpiece and altar frontal from the Saint-John convent of Quejana in Álava are now in the Art Institute of Chicago, but originally they were in the funerary Chapel that Pedro López de Ayala had in that convent. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.101
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 33-51  
6.
13 p, 2.9 MB El salvamento de náufragos, metáfora de la penitencia en el gótico catalán / Nuet Blanch, Marta (Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art)
Durante la baja edad media nació la predicación destinada a los laicos. El control de la misma dependía de las órdenes mendicantes. La influencia del público se puso de manifiesto con el auge de los exempla en la composición de los sermones. [...]
During the Middle Ages the predication was born destinated to the lays. The control of the same depended of the mendicant orders. The influence of the public was to be manifiest with the arrive of the Exempla, in the composition with the sermons. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.102
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 53-65  
7.
9 p, 730.6 KB El Libro de horas del obispo Morgades : precisiones estilísticas sobre una obra de factura flamenca / Planas Badenas, Josefina (Universitat de Lleida. Departament d’Art i Història Social)
A través de este estudio deseamos abordar la compleja realidad del Libro de horas (ms. 88) del Museo Episcopal de Vic que fue regalado al obispo Morgades entre 1891 y 1899. Se trata de un códice que, con el fin de incorporarlo al mercado del libro ilustrado decimonónico fue enriquecido mediante tres series de ilustraciones independientes entre sí, convirtiéndolo en un objeto donde prima el deleite visual frente al específicamente devocional. [...]
In this essay we aim to aproarch the complex reality of the Book of hours (ms. 88) of the Episcopal Museum in Vic that was offered as a apresent to the bishop Morgades between 1891 and 1899. It is a codex that, aiming to be incorporated into the nineteenth-century illustrated books market, was enriched with three series of independent illustrations turning the book into an object in which the visual pleasure outweighs the devotional one. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.103
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 67-75  
8.
23 p, 3.2 MB Del Misal Rico de Cisneros y de la Biblia Políglota Complutense o bien del manuscrito al impreso / Muntada Torrellas, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Aunque de distinto signo y filiación, el Misal Rico (1504-1517) y la Biblia Políglota (1514-1517) se asocian al cardenal Cisneros. Son probablemente las más ambiciosas empresas librarias del siglo -el misal sin duda es la obra cumbre de la miniatura hispánica del XVI-. [...]
The Misal Rico (1504-1517) and the Biblia Políglota (1514-1517), although of different sind and authorship, are both associated to Cardinal Cisneros. These works are probably the most ambicious book projects of the sixteenth century -the missal is without doubt the master piece of the Renaissance Hispanic Miniature-. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.104
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 77-99  
9.
16 p, 1.3 MB Diego de Siloe, aprendiz destacado en el taller de Felipe Bigarny / Hernández Redondo, José Ignacio (Museo Nacional de Escultura (Valladolid, Castella i Lleó))
El hallazgo de un documento conservado en el Archivo de la Real Chancillería de Valladolid, permite constatar la presencia del joven Diego de Siloe en el taller de Felipe de Bigarny en los años precedentes a su viaje a Italia, donde trabajó con Bartolomé Ordóñez. [...]
The finding of a document in the Archive of Royal Chancilleria (Valladolid), shows the presence of Diego de Siloe in Felipe de Bigarny's attelier during the previous years to his travel to Italy, where he worked with Bartolomé Ordóñez. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.105
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 101-116  
10.
31 p, 3.3 MB Bartolomé Ordóñez i el cor de la catedral de Barcelona / Carbonell i Buades, Marià (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i la seva obra al cor de la catedral de Barcelona. També presenta noves notícies sobre els col•laboradors i els clients.
This paper offers new documents about the sculptor Bartolomé Ordóñez's biography and his work at the Barcelona's cathedral choir. Also, it presents new information on the clients and collaborators.

2000 - 10.5565/rev/locus.106
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 117-147  
11.
29 p, 5.0 MB Pedro Vilar, Claudi Perret, Gaspar Bruel i el rerecor de la catedral de Barcelona / Bosch Ballbona, Joan, 1960- (Universitat de Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
Història dels avatars constructius del rerecor de la catedral de Barcelona, posteriors a l'etapa de l'escultor Bartolomé Ordóñez. Anàlisi de l'efímera represa dels treballs protagonitzada per l'escultor aragonès Pedro Vilar des de 1562 fins a 1564, i dels processos del muntatge definitiu promoguts pel bisbe Lluís de Sanç i dirigits per l'escultor borgonyó Claudi Perret i l'arquitecte tortosí Gaspar Bruel, entre 1615 i 1621. [...]
History of the retrochoir of Barcelona cathedral, after the phase under the sculptor Bartolomé Ordóñez's direction. Analysis of the ephemeral resuming of the work leaded by the aragonese sculptor Pedro Vilar from 1562 to 1564, and of the final erection process, sponsored by the bishop Lluís de Sanç and carried forward by the burgundian sculptor Claudi Perret and the architect from Tortosa Gaspar Bruel, between 1615 and 1621. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.107
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 149-177  
12.
16 p, 2.4 MB Sobre l'escultor Martí Díez de Liatzasolo (circa 1500-1583) / Yeguas i Gassó, Joan
El present estudi vol inserir a Martí Díez de Liatzasolo en el context que li pertany, per poder observar i valorar la seva trajectòria artística més clarament, i per poder restaurar la memòria d'un dels escultors més importants que va treballar a Catalunya en el curs del segle XVI. [...]
The present study pretends to place Martí Díez de Liatzasola into the context to which he belongs, in order to observe and assess his artistic career more clearly, and to restore the memory of one of the most important sculptors that worked in Catalonia during the XVI century. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.108
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 179-194  
13.
9 p, 454.7 KB El testament de l'enginyer militar Giovan Battista Calvi (1556) / Martínez Latorre, Damià (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art)
Presentació i transcripció del testament de l'enginyer militar italià Giovan Battista Calvi, actiu a Espanya entre el 1552 i el 1565, data de la seva mort. S'aporten dades que permeten enunciar les relacions mantingudes per l'enginyer Calvi i el seu germà Fermo amb l'arquitecte Antonio da Sangallo el Jove i d'altres col·laboradors seus: Battista da Sangallo i l'escultor Nardo de Rossi.
Introduction and trascription of the testament of Giovan Battista Calvi, military engineer active in Spain between 1552 and 1565, date of his death. Herein are stated some details about the relationship that the engineer Calvi and his brother Fermo had with the architect Antonio da Sangallo the Younger and other collaborators of his such as Battista da Sangallo and the sculptor Nardo de Rossi.

2000 - 10.5565/rev/locus.109
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 195-203  
14.
12 p, 2.4 MB El Libro de retratos de Pacheco y la verdadera efigie de don Diego Hurtado de Mendoza / Bassegoda i Hugas, Bonaventura (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
En este artículo se describe la estructura del Libro de retratos de Francisco Pacheco, ahora conservado en la colección Lázaro Galdiano de Madrid, con especial atención al tema de la identificación de los personajes cuyo retrato ha quedado sin rotulación. [...]
This article focuses on the analysis of the structure and elaboration process of the F. Pacheco's Libro de retratos, now at the Lázaro Galdiano collection (Madrid). Special attention is gived to the identification of the portraits kept without inscriptions. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.110
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 205-216  
15.
9 p, 1.5 MB Retaules catalans del barroc tardà : algunes consideracions / Pérez Santamaría, Aurora
La darrera renovació tipològica del retaule barroc a Catalunya, vers un barroc tardà o classicista, es troba relacionada amb les corrents europees igual que en altres indrets d'Espanya i es produeix també per els mateixos anys, vers 1720. [...]
The last renovation in the structure of the baroque altarpiece in Catalonia takes place around 1720. It evolves towards a late baroque or classicist style and it connects with the trends in Europe and elsewhere in Spain around the same date. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.111
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 217-225  
16.
14 p, 992.5 KB Una pintura d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) a Manresa : l'Assumpta de Santa Maria de l'Alba / Miralpeix i Vilamala, Francesc (Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art)
D'un retaule de l'església de Santa Maria de l'Alba de Manresa, cremat a la guerra civil espanyola, se salvaguardà una pintura amb una singular iconografia de l'Assumpció de la Verge amb Tots Sants. [...]
This painting with an exceptional iconography of the Assumption of the Virgin with All the Saints, was saved from a altarpiece in the church of Santa Maria de l'Alba in Manresa, which was burnt during the Spanish Civil War. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.112
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 227-240  
17.
12 p, 1.4 MB Francesc Pla, El Vigatà, i la decoració de la casa Fontcoberta de Vic / Coll Cerdà, Àngels
A l'últim quart del segle XVIII a Catalunya es produeix un increment de l'activitat econòmica que va originar un augment de la riquesa. La noblesa i l'alta burgesia es van fer construir cases a la ciutat, d'acord amb la seva nova condició social, sol·licitant a artistes i artesans que les decoressin. [...]
During last quarter of the XVIII century there was an increase of the economic activity in Catalonia which provided a richness increase. The noblesse and bourgeois class started to build houses inside the city, according their new social status, and they required artists and artisans to decorate them. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.113
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 241-252  
18.
23 p, 814.7 KB Cocodrils i balenes a les esglésies / de Déu Domènech, Joan
La tradició de tenir cocodrils dissecats i ossos de balena a les esglésies ha estat vista com un exvot més. També hi ha estudiosos que han dit que era una manera d'omplir el temple de meravelles, pensant en una església convertida en un museu d'història natural. [...]
To show desiccated crocodiles and whale bones in churches has been perceived as yet another form of votive offering. Some specialists have said that this was a way to fill religious buildings with wonderful objects, as if the church were a museum of natural history. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.114
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 253-275  
19.
14 p, 1.3 MB L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947) / Catasús i Oliart, Aleix
L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947) va viure a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Llicenciat l'any 1900, l'inici de la seva carrera professional es va desenvolupar a les poblacions de Palau de Plegamans, Sentmenat, Castellar del Vallès i Tossa de Mar. [...]
The architect Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947) was astride the Art Nouveau and the Noucentisme (a Catalan art style of the XXth Century). He graduated in the year 1900 and he started developing his professional career in the villages of Palau de Plegamans, Castellar del Vallès, Sentmenat and Tossa de Mar. [...]

2000 - 10.5565/rev/locus.115
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 277-290  
20.
14 p, 117.1 KB Classicisme i cinema : Eugeni d'Ors, el noucentisme i les arts industrials / Minguet i Batllori, Joan M., 1958- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Durant les primeres dècades del segle XX, el moviment cultural denominat noucentisme, i el filòsof Eugeni d'Ors, el seu màxim ideòleg, van mantenir una posició contrària al cinema. La ràpida irrupció del fenomen cinematogràfic en els sistemes culturals catalans va ser interpretada com un atac als valors defensats pels escriptors i teòrics noucentistes: el classisicsme, l'art d'expressió individual, l'oposició al món industrial.
In the firts decades of the 20th century the cultural movement know as Noucentisme («of the 1900s»), and its foremost spokesman, the philosopher Eugeni d'Ors, maintained a position against cinema. The rapid growth of the cinematographic phenomenon in catalan culture was interpreted as an attack on the values defended by the noucentista writers and theorists: classicism, the art of individual expression, and opossition to the industrial world.

2000 - 10.5565/rev/locus.116
Locus amoenus, N. 5 (2000) , p. 291-304  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.