Manuscrits

Manuscrits Encontrados 19 registros  La búsqueda tardó 0.00 segundos. 
1.
4 p, 62.3 KB Sumari
1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 5-8  
2.
2 p, 81.7 KB Editorial
1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 11-12  
3.
20 p, 810.5 KB La coyuntura socioeconómica de 1527 a 1556: de la expansión a la crisis / Betrán Moya, José Luis (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
El autor sintetiza las circunstancias económico-sociales vividas en los territorios peninsulares entre los años 1527 y 1556. A través de los testimonios contemporáneos se refleja el inicio de una toma de conciencia pesimista sobre el cambio de la coyuntura a lo largo de aquellos años centrales del siglo XVI.
L'autor sintetitza les circumstàncies economico-socials viscudes en els territoris peninsulars entre els anys 1527 i 1556. A través dels testimonis contemporanis es reflecteix l'inici d'una presa de consciencia pesimista sobre el canvi de la conjuntura al llarg dels anys centrals del segle XVI.
The author sums up the economic and social circumstances perceived over the period which goes from 1527 up to 1556, within the peninsular territories. Contemporaneuos testimonies reveal the incipient growth of a pessimistic consciente about those shifting circumstances through those 16th century intermediate years.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 17-37  
4.
26 p, 1.3 MB De la reforma protestante a la Reforma católica : reflexiones sobre una transición / García Cárcel, Ricardo 1948- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
En el articulo se examina la trayectoria del pensamiento religioso desde el erasmismo a la confesionalización religiosa del reinado de Felipe II, a través de las distintas estrategias de expresión (discreción, disimulo y disciplinamiento). [...]
A I'article s'examina la trajectoria del pensament religiós des de l'erasmisme a la confessionalització religiosa del regnat de Felip II, mitjanqant les diverses estratkgies d'expressió (discrecció, dissimul i disciplinament). [...]
From Erasmism to religious consciousness through three different strategies -prudente from 1520 to 1545, dissimulation from 1545 to 1565 and discipline during al1 the reige, this article examines the evolution of religious thought in the reign of Philip II of Spain.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 39-63  
5.
21 p, 865.4 KB Felipe II, Princeps Hispaniarum : la castellanización de un príncipe Habsburgo (1527-1547) / Sánchez-Molero, José Luis Gonzalo (Universidad Complutense de Madrid)
El origen de la castellanidad de Felipe II se puede vincular con un intenso proceso socializador, que buscó la identificación del hijo del emperador Carlos con el reino de Castilla. El nacimiento de Felipe fue recibido en España como un suceso de singular importancia histórica, política y social, tras treinta años sin un principe natural. [...]
L'origen de la castellanització de Felip II es pot vincular amb un intens procés socialitzador que va buscar la identificació del fill de I'emperador Carles arnb el regne de Castella. El neixement de Felip fou rebut a Espanya com un procés de singular importkncia histbrica, política i social, després de trenta anys sense un princep natural. [...]
The origin of Philip's II castilianity can be linked with a socializator intense process, that sought the identification of emperor Charles's son with the kingdom of Castile. The birth of prince Philip was receptioned in Spain as an event of a historical, political and social singular significance, after thirty years without natural prince. [...]

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 65-85  
6.
14 p, 556.7 KB La Mediterrània : Espanya, Itàlia i els turcs / Anatra, Bruno (Università di Cagliari)
A través de los abundantes datos proporcionados por las fuentes diplomáticas de la época, el autor analiza las reacciones de la Monarquía hispánica y las potencias italianas ante la amenaza turca en el Mediterráneo. [...]
Utilitzant les nombroses dades proporcionades per les fonts diplomatiques de l'època, l'autor analitza les reaccions de la Monarquia hisphica i les potencies italianes davant l'amenaça turca a la Mediterrhia. [...]
Using diplomatic sources, Bruno Anatra analyzes the reaction of both the Spanish Monarchy and the Italian powers facing the Turkish threat in the Mediterranean world. The politics of Philip II of Spain had to combine strategies against the Ottoman Empire and political negotiation with Italian countries. [...]

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 87-100  
7.
21 p, 871.8 KB Catalunya i la Monarquia hispànica en temps de Felip II príncep / Simon i Tarrés, Antoni, 1956- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
El autor analiza las relaciones y la articulación político-constitucional entre Cataluña y la Monarquía Hispanica de los Austrias en las décadas centrales del siglo XVI a partir de cuatro ejes principales: las tensiones derivadas de la superposición entre las instituciones reales y las propias de la formación histórica catalana; la política mediterránea de la Monarquía de los Austrias y su trascendencia en la economía y sociedad catalanas; las repercusiones de las guerras franco-españolas en el Rosellón; y, finalmente, la incidencia de los desarrollos ideológicos en las tensiones integradoras y disgregadoras que sufrió la Monarquia Hispanica. [...]
L'autor analitza les relacions i I'articulació político-constitucional entre Catalunya i la Monarquia Hispanica deis Austries en les dkcades centrals del segle XVI a partir de quatre eixos principals: les tensions derivades de la superposició entre les institucions reials i les propies de la formació historica catalana; la política mediterrania de la Monarquia dels Austries i la seva trascendencia en l'economia i societat catalanes; les repercusions de les guerres franco-espanyoles al Rosselló; i, finalrnent, la incidencia dels desenvolupaments ideologics en les tensions integradores i disgregadores que patí la Monarquia Hispdnica. [...]
Antoni Simon i Tarrés analyzes the difficulties of the constitucional union between Catalonia and the Spanish's Hapsburg Monarchy in the middle of XVI century through four main ideas: political tenseness derived from the coexistente of both royal and Catalan peculiar institutions; social and economic repercussions in Catalonia of the Hapsburg's Mediterranean policies; consequences of Franco-Spanish wars in Roussillon and impact of ideological constructions about that union.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 101-121  
8.
6 p, 221.7 KB L'any que va morir Felip II / Kamen, H. (Consejo Superior de Investigaciones Cientificas-Barcelona)
A través de una larga serie de ejemplos, el autor cuestiona el teórico uniformismo y monolitismo ,del catolicismo en los territorios hispánicos de Felipe 11, poniendo de relieve los casos de desconociiniento de los dogmas y las tradiciones católicas, situaciones de permisividad hacia la entrada de libros extranjeros y ejemplos de aparente tolerancia religiosa con moriscos y judeoconversos .
Amb una llarga serie d'exemples, I'autor qüestiona el suposat uniformisme i monolitisme del catolicisme en els territoris hispanics de Felip 11, subratllant casos de desconeixement dels dogmes i les tradicions catoliques, situacions de permissivitat vers l'entrada de llibres estrangers i exemples d'alparent tolerancia religiosa vers conversos i morescos.
Henry Kamen questions the supposed monolithic nature of the Catholicism in the reign of Philip 11 of Spain. Using several examples, the author underlines various cases of ignorance of dogmas and traditions, permissiveness towards foreign books and religious tolerante towards Moslems and Jews converted to Catholicism.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 125-130  
9.
23 p, 920.4 KB Felipe II y el constitucionalismo aragonés / Colás Latorre, G. (Universidad de Zaragoza)
Los hechos ocurridos en Aragón entre 1590 y 1591 generaron una importante literatura histórica en los años siguientes. Gregorio Colás intenta reconstruir los principales puntos argumentativos. Algunas de las obras respondieron a un clima de presión y censura que condicionó en ocasiones una cierta visión apologética de la figura de Felipe II y que obligó a esconder muchos de los verdaderos sentimientos que promovió el final del constitucionalismo aragonés.
Els esdeveniments que van tenir lloc a Aragó entre 1590 i 1591 generaren una important literatura historica als anys següents. Gregorio Colás intenta reconstruir els principals punts de I'argumentació. [...]
Events which took place between 1590 and 1591 in Aragon gave birth to an important historical literature during the following years. Gregorio Colás tries here to reconstruct its main explanatory grounds. [...]

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 131-153  
10.
22 p, 947.0 KB Economía, arbitristmo y política en la Monarquía hispánica a fines del siglo XVI / Fortea Pérez, J. I. (Universidad de Cantabria)
Mediante la referencia a numerosos tratadistas de fines del siglo XVI y comienzos del siglo XVII, el autor expone la imposibilidad de realizar una aproximación diferenciada al pensamiento teológico, político o económico coetáneo. [...]
A partir de la referencia a nombrosos tractadistes de finals del segle XVI i inicis del segle XVII, I'autor exposa la impossibilitat de portar a teme una aproximació diferenciada sobre el pensament teologic, polític o economic coetani. [...]
Fortea Perez uses the testimonies of many late 16th century and early 17th century authors to state the impossibility of a discerning approach to contemporaneous theological, political or economical ideas. [...]

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 155-176  
11.
11 p, 416.9 KB El Doctus artifex en el entorno de Felipe II : institucionalización de la ciencia, bibliofília y ascenso social / Soler i Fabregat, Ramon (Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Ciències Socials)
Al servicio de Felipe 11 aparecen por primera vez en España los profesionales mecánicos (ingenieros, arquitectos, pintores) con formación literaria. Sus bibliotecas muestran sus estrategias de ascenso social, a pesar de la decadencia científica española.
Al servei de Felip 11 apareixen per primera vegada a Espanya els professionals mecànics (ingeniers, arquitectes, pintors) amb formació literaria. Les seves biblioteques mostren les seves estrategies d'ascens social, malgrat la decadencia científica espanyola.
The mechanic professionals (engineers, architects, painters) with literary training appear in Spain for the first time at the service of Philip II. Their libraries show their social ascent strategies, despite the Spanish scientific decadence.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 177-187  
12.
22 p, 876.8 KB Consecuencias fiscales y económicas del reinado de Felipe I a través de las Relaciones de Luis Cabrera de Córdoba / Hernández, Bernat (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
El análisis de las Relaciones de las cosas ocurridas en la Corte de España, escritas por Luis Cabrera de Córdoba entre 1599 y 1614, permite al autor exponer las repercusiones de las directrices políticas y económicas esbozadas en las últimas dCcadas del reinado de Felipe II. [...]
L'analisi de les Relaciones de las cosas ocurridas en la Corte de España, escrites per Luis Cabrera de Córdoba entre 1599 i 1614, permet a I'autor exposar les repercusions de les directrius polítiques i economiques esbossades a les ultimes decades del regnat de Felip II. [...]
Through the analysis of Luis Cabrera de Córdoba's book entitled Relaciones de las cosas ocurridas en la corte de España, 1599-1614 (Accounts of events happened in the Spanish Court, 1599-1614), Bernat Hernandez describes the repercussions of the political and economic decisions taken in the last decades of the reign of Philip II of Spain. [...]

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 189-210  
13.
16 p, 652.6 KB La degradación del sistema de los Austrias : algunas reflexiones / Cortés Peña, A. L. (Universidad de Granada)
Antonio Luis Cortés Peña resume los aspectos fundamentales que condujeron a una larga degeneración del sisterna político creado durante el gobierno de los Austrias. La disonancia entre la política exterior y las necesidades reales de sus súbditos hispánicos, el cambio de política imperialista entre el eje este-oeste (de Nápoles a Sicilia), por el norte-sur europeo ya desde la época de Carlos V y Felipe II, con la crisis fiscal y administrativa que acarrearía, se encuentran en la base, entre otros factores, de la decadencia final española del Seiscientos.
Antonio Luis Cortés Peña resumeix els aspectes fonamentals que portaren a una llarga degeneració del sistema polític creat durant el govern dels Austries. La dissonhcia entre la política exterior i les necessitats reals dels seus súbdits hispinics, el canvi de política imperialista entre I'eix est-oest (de Nàpols a Sicília), pel nord-sud europeu ja des de l'epoca de Carles V i Felip II, amb la crisi fiscal i administrativa que comportaria, es troba en la base, entre d'altres factors, de la decadencia final espanyola del Sis-cents.
Antonio Luis Cortés Peña summarizes the essential aspects that led the Hapsburg political system to a long decline. The disharmony between foreign affairs and actual necessities of their Spanish subjects, ihe shift of the imperialist politics from East-West (from Naples to Sicily) to North-South and the finantial crisis promoted by that change from the reign of Charles V of Spain were some of the factors that explain the Spanish decline during the XVII century.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 211-226  
14.
25 p, 1.0 MB El paradigma de Prescott : la historiografía norteamericana y la decadencia de España / Kagan, R. L. (John Hopkins University, Baltimore, U.S.A)
Tal como lo establece el propio autor, este ensayo analiza la contribución de William Prescott a la historiogral'ia de España y la posterior influencia que ha ejercido lo que Kagan llama 'Paradigma de Prescott', es decir, la idea de correspondencia entre decadencia española y progreso estadounidense, sobre los historiadores americanos que se han ocupado de España hasta nuestros días.
Tal com estableix el mateix autor, aquest assaig analitza la contribució de William Prescott a la historiografia d'Eqanya i la posterior influencia que ha exercit el que Kagan qualifica de 'Paradigma de Prescott', és a dir, la idea de correspondencia entre decadencia espanyola i progrés nord-america, sobre els historiadors americans que s'han ocupat d'Espanya fins als nostres dies.
As the author states, this essay analyses William Prescott's contribution to Spain's historiography and how what Kagan calls the 'Prescott Paradigm', that is the correspondence between Spain's decline and United States' progression, has influenced American scholars dealing with Spain, up to the present.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 229-253  
15.
17 p, 718.1 KB La historiografia italiana del darrer decenni sobre l'època moderna / Ricuperati, G. (Universitat de Tori)
El artículo repasa las recientes contribuciones italianas al estudio de la historia moderna. Tras una crítica en torno a aproximaciones historiograficas similares, el autor analiza los estudios según su cronología. [...]
L'article fa un repàs sobre les recents contribucions italianes a l'estudi de la historia moderna. Després d'una crítica al voltant d'aproximacions historiogràfiques semblants, l'autor analitza el estudis segons llur cronologia. [...]
This article reviews rec. ent Italian contributions to the study of Modern History. After some critique about similar historiographical approaches, the works are analysed by the author according to its chronology. [...]

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 255-271  
16.
11 p, 429.9 KB Modernitat historiogàfica de Ramon d'Abadal i de Vinyals : a propòsit d'un text inèdit / Vilanova, Francesc (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
El autor reconstruye la genealogía intelectual de un texto inédito de Ramón d'Abada1, uno de los historiadores más relevantes de la segunda mitad del siglo XX dentro del ámbito catalan y español. [...]
L'autor reconstrueix la genealogia intel. lectual d'un text inedit de Ramon d'Abadal, un dels historiadors més rellevants de la segona mitad del segle XX en l'hbit catala i espanyol. Encara que d'abadal va ser expert en l'Alta Edat Mitjana a Catalunya, en aquest petit assaig ell va tracar tina historia global de Catalunya en clau nacionalista. [...]
Francesc Vilanova reconstructs the intellectual genealogy of an unpublished text written by Ramon d'Abadal, one of the most oustanding catalan historians in Spain in the second half of the Catalan present century. [...]

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 273-283  
17.
19 p, 773.1 KB Les lliçons de la història / Abadal i de Vinyals, Ramon d'
En este artículo Ramón D'Abadal repasa algunos de los acontecimientos fundamentales que marcaron las relaciones de Cataluña y Castilla entre el Compromiso de Caspe y el Decreto de Nueva Planta. Acontecimientos caracterizados por incomprensiones y desconfianzas y por la voluntad uniformizadora de Castilla, que han llegado hasta el siglo XX.
En aquest article Ramón D'Abadal repassa alguns dels esdeveniments fonamentals que marcaren les relacions de Catalunya i Castella entre el Compromís de Casp i el Decret de Nova Planta. Esdeveniments caracteritzats per incomprensions i malfiances i per la voluntat uniformitzadora de Castella, que han arribat fins al segle XX.
Ramón D'Abadal revises the most significants events amongst Catalonia and Castile from the first dynastic enthronement of a Castilian Kinf in Catalonia to the Catalan consequences of the War of the Spanish Succession.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 285-303  
18.
14 p, 555.2 KB L'onze de setembre de 1714 en la cultura catalanista del segle XIX / Junqueras i Vies, Oriol, 1969- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
El autor expone que algunos de los grandes acontecimientos de la historia moderna de Cataluña no pueden ser tratados como simples mitos creados por los historiadores, sino que constituyen hechos históricos que fueron referentes políticos fundamentales mucho antes de haber sido tratados en algún libro de historia.
L'autor exposa que alguns dels grans esdeveniments de la histbria moderna de Catalunya no poden ser considerats simples mites creats pels historiadors; sinó que s6n fets histbrics que foren referents polítics fonamentals molt abans d'haver estat tractats en cap llibre d'historia.
The author explains that some of the most importants events of Catalonia's early modern history can't be treated as simples mythes make by historians because they are facts that were fundamental politic referents much more early before they appeared in books of history.

1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 305-318  
19.
2 p, 96.8 KB Tesis doctorals
1998
Manuscrits : revista d'història moderna, N. 16 (1998) p. 321-322  

¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.