Recerca musicològica

Recerca musicològica 15 registres trobats  La cerca s'ha fet en 0.00 segons. 
1.
47 p, 2.1 MB Recepció de la música de Georg Friedrich Händel a Espanya : el cas de l’arxiu de música de les catedrals de Saragossa i la intervenció dels músics Nebra / Ezquerro Esteban, Antonio (Institució Milà i Fontanals)
L’arxiu de música de les catedrals de Saragossa conserva una font interessant i primerenca per a l’estudi de la recepció de la música de Georg Friedrich Händel (*1685; †1759) a Espanya. Es tracta d’un volum manuscrit, copiat curosa i professionalment, i enquadernat luxosament en pergamí. [...]
Das Musikarchiv der Kathedralen von Saragossa enthält eine interessante und frühe Quelle für die Untersuchung der Rezeption der Musik von Georg Friedrich Händel (*1685; †1759) in Spanien. Es handelt sich um einen handgeschriebenen, sorgfältig und fachkundig abgeschriebenen und prachtvoll in Pergamin gebundenen Band, der die Abschrift der Suites de pièces pour le clavecin enthält, die der anglo-deutsche Musiker 1720 in London zum ersten Mal in Druck gegeben hatte. [...]
The Musical Archive of the Cathedrals of Zaragoza possesses an interesting early source for the study of the music of Georg Friedrich Händel (*1685; †1759). It is a manuscript volume, carefully copied and professionally and luxuriously bound in parchment, containing a copy of the Suites de pièces pour le clavecin, which the Anglo-German musician would print for the first time in London in 1720. [...]
El archivo de música de las catedrales de Zaragoza conserva una interesante y temprana fuente para el estudio de la recepción en España de la música de Georg Friedrich Händel (*1685; †1759). Se trata de un volumen manuscrito, copiado cuidadosa y profesionalmente y encuadernado lujosamente en pergamino, que contiene la copia de las Suites de pièces pour le clavecin que el músico angloalemán imprimiera por vez primera en Londres en 1720. [...]
Les archives musicales des cathédrales de Saragosse conservent une source intéressante et précoce pour l’étude de la réception en Espagne de la musique de Georg Friedrich Händel (*1685; †1759). [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 103-149 (Articles de monogràfic)  
2.
17 p, 481.0 KB Els oratoris de Georg Friedrich Händel / Daufí, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La tardor de l’any 1710, Händel és nomenat Kapellmeister a la cort de l’elector Georg Ludwig de Hannover. Uns quants mesos més tard, arriba a Londres, on presenta la seva òpera Rinaldo. El públic anglès, que, en aquell moment, mostra un gran interès per l’òpera italiana, acull el compositor molt favorablement. [...]
Im Herbst 1710 wird Händel zum Konzertmeister am Hof des Kurfürsten Georg Ludwig von Hannover ernannt und einige Monate später reist er nach London, wo er seine Oper Rinaldouraufführt. Das englische Publikum, das zum damaligen Zeitpunkt eine Vorliebe für die italienische Oper besaß, nahm den Komponisten begeistert auf. [...]
In the autumn of 1710 Händel was appointed Kapellmeister at the court of the Elector Georg Ludwig of Hanover and a few months later came to London where he would present his opera Rinaldo. The British public, who at that time showed great interest in Italian opera, received the composer favourably. [...]
En otoño de 1710, Händel fue nombrado Kapellmeister en la corte del elector Georg Ludwig de Hannover y, unos meses más tarde, llegó a Londres, donde presentó su ópera Rinaldo. El público inglés, que en este momento mostraba un gran interés por la ópera italiana, acogió muy favorablemente al compositor. [...]
À l’automne de 1710, Händel est nommé Kapellmeister à la cour du prince-électeur Georg Ludwig de Hannovre. Quelques mois plus tard, il arrive à Londres où il présente son opéra Rinaldo. Le public anglais, qui montre à l’époque un grand intérêt pour l’opéra italien, accueille très favorablement le compositeur. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 151-167 (Articles de monogràfic)  
3.
23 p, 477.3 KB La presència de Felip Pedrell en el projecte fundacional de la Societat Internacional de Musicologia (1899) / Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autónoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
L’any 1899, els professors Oskar Fleischer (1856-1933) i Max Seiffert (1868-1948) fundaren la primera societat internacional de musicologia a Berlín i sol·licitaren a Felip Pedrell que participés en el nou projecte científic. [...]
1899 gründeten die Professoren Oskar Fleischer (1856-1933) und Max Seiffert (1868-1948) die erste Internationale Musikgesellschaft in Berlin und baten Felip Pedrell um seine Mitarbeit bei dem neuen wissenschaftlichen Projekt. [...]
In 1889 the teachers Oskar Fleischer (1856-1933) and Max Seiffert (1868-1948) founded the first International Musicological Society in Berlin and invited Felip Pedrell to participate in the new scientific project. [...]
En 1899, los profesores Oskar Fleischer (1856-1933) y Max Seiffert (1868-1948) fundaron la primera sociedad internacional de musicología en Berlín y solicitaron a Felip Pedrell su participación en el nuevo proyecto científico. [...]
En 1899, les professeurs Oskar Fleischer (1856-1933) et Max Seiffert (1868-1948) fondèrent à Berlin la première société internationale de musicologie et ils demandèrent à Felip Pedrell de participer à ce nouveau projet scientifique. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 171-193 (Articles)  
4.
26 p, 785.4 KB El procés d’estrena del «Pròleg» d’«Els Pirineus» de Felip Pedrell a Venècia l’any 1897 / Godoy López, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal)
El català Felip Pedrell (1841-1922) i l’italià Giovanni Tebaldini (1864-1952), tots dos compositors i musicòlegs, es van cartejar durant gairebé vint-i-cinc anys en l’època en què el tortosí cercava de poder veure representada la seva gran trilogia lírica: Els Pirineus. [...]
Der Katalane Felip Pedrell (1841-1922) und der Italiener Giovanni Tebaldini (1864-1952), beide Komponisten und Musikwissenschaftler, unterhielten über fast fünfundzwanzig Jahre hinweg einen Briefwechsel, und zwar in einem Zeitraum, in dem Pedrell darum bemüht war, seine große lyrische Trilogie Els Pirineus aufführen zu können. [...]
The Catalan Felip Pedrell (1841-1922) and the Italian Giovanni Tebaldini (1864-1952), both composers and musicologists, wrote to each other for nearly twenty five years at the time when the Tortosa-born Pedrell was trying to see his great lyrical trilogy Els Pirineus performed. [...]
El catalán Felip Pedrell (1841-1922) y el italiano Giovanni Tebaldini (1864-1952), los dos compositores y musicólogos, se cartearon durante casi veinticinco años en la época en que el tortosino intentaba poder ver representada su gran trilogía lírica: Els Pirineus. [...]
Le Catalan Felip Pedrell (1841-1922) et l’Italien Giovanni Tebaldini (1864-1952), tous les deux compositeurs et musicologues, ont maintenu une correspondance pendant presque vingt-cinq ans à l’époque où le musicien de Tortosa cherchait à faire représenter sa grande trilogie lyrique, Els Pirineus. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 195-220 (Articles)  
5.
47 p, 1.0 MB La correspondència de Cèsar Cui dirigida a Felip Pedrell (1893-1912) / Álvarez Losada, Cristina (Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Art i de Musicologia)
La correspondència de Cèsar Cui (1832-1918) dirigida a Felip Pedrell (1841-1922) és un conjunt de 52 documents epistolars (43 cartes i 9 targetes postals) conservats a la Biblioteca de Catalunya amb la signatura M 964; escrites en francès, la seva cronologia abasta des del 8 de març de 1893 fins al 12 de febrer de 1912. [...]
La correspondencia de César Cui (1835-1918) dirigida a Felip Pedrell (1841-1922) es un conjunto de 52 documentos epistolares (43 cartas y 9 tarjetas postales) conservados en la Biblioteca de Catalunya con la signatura M 964; escritas en francés, su cronología abarca desde el 8 de marzo de 1893 al 12 de febrero de 1912. [...]
La correspondance de César Cui (1835-1918) adressée à Felip Pedrell (1841-1922) est un ensemble de 52 documents épistolaires (43 lettres et 9 cartes postales) conservés à la Biblioteca de Catalunya sous le signet M 964; écrites en français, leur chronologie s’étend du 8 mars 1893 au 12 février 1912. [...]
The correspondence of César Cui (1835-1918) addressed to Felip Pedrell (1841-1922) is a set of 52 epistolary documents (43 letters and 9 postcards) conserved in the Biblioteca de Catalunya with the signature M 964; written in French, their chronology covers the period from March 8, 1893 to February 12, 1912. [...]
Die Korrespondenz, die César Cui (1835-1918) an Felip Pedrell (1841-1922) gerichtet hat, besteht aus insgesamt 52 Dokumenten (43 Briefe und 9 Postkarten), die in der Biblioteca de Catalunya unter der Signatur M 964 aufbewahrt werden. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 221-267 (Articles)  
6.
8 p, 430.0 KB Cartes de Felip Pedrell conservades al Museu de les Arts Escèniques de Barcelona / López, Begoña (Escuela Superior de Arte Dramático. Instituto del Teatro)
Marcos Jesús Bertran fou un escriptor, musicòleg i crític musical que es distingí per les seves col·laboracions en diversos mitjans periodístics, com ara La Vanguardia i El Día Gráfico. Fou fundador i conservador del Museu del Teatre de Barcelona i publicà novel·les, llibrets de comèdies musicals, com ara Barnum, i diversos treballs d’art dramàtic. [...]
Marcos Jesús Bertrán Barcelona (1877-1934) war ein Schriftsteller, Musikwissenschaftler und Musikkritiker, der sich durch seine Beiträge in Tageszeitungen wie La Vanguardia und El Dia Gráfico hervorgetan hatte. [...]
Marcos Jesús Bertrán Barcelona (1877-1934) was a writer, a musicologist and music critic who gained distinction for his collaboration in various newspapers such as La Vanguardia and El Día Gráfico. [...]
Marcos Jesús Bertran (Barcelona, 1877 – Barcelona, 1934) fue un escritor, musicólogo y crítico musical que se distinguió por sus colaboraciones en diversos periódicos, como La Vanguardia y El Día Gráfico. [...]
Marcos Jesús Bertran (Barcelone, 1877 – Barcelone, 1934) fut un écrivain, musicologue et critique musical qui se distingua de par ses collaborations à divers journaux, tels que La Vanguardia et El Día Gráfico. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 269-276 (Articles)  
7.
28 p, 705.8 KB El compositor català Enric Granados. Anàlisi de tres cançons de concert : «La boyra» (1900), «Cansó d’amor» (1902) i «Elegia eterna» (1912) / Perandones Lozano, Miriam (Universidad de Oviedo)
L’objectiu d’aquest treball és oferir una visió d’Enric Granados allunyada de la perspectiva simple que proposa la seva etiqueta de compositor nacionalista espanyol, mitjançant la contextualització i l’anàlisi musical de tres cançons catalanes elegides per la seva singularitat i interès estilístic: La boyra (1900), Cansó d’amor (1902) i Elegia eterna (1912), escrites durant l’època modernista. [...]
Die vorliegende Arbeit möchte ein Bild von Enrique Granados vorstellen, das über die flache Perspektive hinausgeht, die das Etikett des „nationalistischen spanischen“ Komponisten kreiert. Dazu werden die drei in der Zeit des katalanischen Jugendstils verfassten und aufgrund ihrer Besonderheit und ihres stilistischen Interesses ausgewählten katalanischen Lieder La boyra (1900 – Der Nebel), Cansó d’amor (1902 – Liebeslied) und Elegia eterna (1912 - Ewige Elegie) in ihren Kontext gestellt und einer musikalischen Analyse unterworfen. [...]
The aim of this paper is to provide a vision of Enrique Granados removed from the flat perspective of his labelling as a “Spanish nationalist composer” by means of the contextualisation and musical analysis of three Catalan songs chosen for their uniqueness and stylistic interest: La Boyra (1900), Cansó d’amor (1902) and Elegia eterna (1912), all written during the modernist artistic period. [...]
La pretensión de este trabajo es ofrecer una visión de Enrique Granados alejada de la perspectiva plana que propone su etiqueta de compositor «nacionalista español». Pretendemos hacerlo a través de la contextualización y el análisis musical de tres canciones catalanas elegidas por su singularidad e interés estilístico: La boyra (1900), Cansó d’amor (1902) y Elegia eterna (1912)1, escritas durante el periodo artístico modernista. [...]
Ce travail cherche à présenter une vision d’Enrique Granados éloignée de la perspective sans relief véhiculée par son étiquette de compositeur « nationaliste espagnol », et ce grâce à la mise en contexte et l’analyse musicale de trois chansons catalanes choisies pour leur singularité et leur intérêt stylistique : La boyra (1900), Cansó d’amor (1902) et Elegia eterna (1912), écrites pendant la période artistique moderniste. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 277-304 (Articles)  
8.
25 p, 513.5 KB Espanya a Bayreuth : relació dels assistents als festivals wagnerians mitjançant les Fremdenlisten (1876-1914) / Suárez García, José Ignacio (Universidad de Oviedo. Departamento de Historia del Arte y Musicología)
Malgrat el pes específic dels estudis sobre la recepció wagneriana a Espanya publicats aquests darrers anys, no existeix cap treball específic que determini el gruix de visitants que, procedents del nostre país, acudiren als festivals de Bayreuth. [...]
Trotz der in den letzten Jahren veröffentlichen Studienmaterialien über die Rezeption Wagners in Spanien, gibt es bisher noch keine Arbeit, die sich speziell mit den spanischen Besuchern der Bayreuther Festspiele befasst. [...]
Despite the studies of Wagner’s reception in Spain published in recent years, there is no specific work that determines the visitors who flocked from the country to the Bayreuth festivals. This article provides a list of those who travelled to the small town in Franconia between 1876 and 1914, a list produced by means of exhaustive consultation of the Fremdenlisten that is preserved in the Richard Wagner Museum and the Nationalarchiv. [...]
A pesar de los estudios sobre la recepción wagneriana en España publicados en los últimos años, no existe ningún trabajo específico que determine los visitantes que, procedentes de nuestro país, acudieron a los festivales de Bayreuth. [...]
Malgré les études publiées ces dernières années sur la réception wagnérienne en Espagne, il n’existe aucun travail spécifique déterminant les visiteurs qui, provenant de notre pays, se rendirent aux festivals de Bayreuth. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 305-329 (Articles)  
9.
23 p, 994.4 KB El pensament harmònic de Julián Bautista en teoria i pràctica : de l’«Estudio comparativo de los principales Tratados de Armonía» (1934-1935) a «Suite all’antica» i «Barrio de Córdoba» / Heine, Christiane (Universidad de Granada)
El compositor madrileny Julián Bautista (1901-1961) va escriure el 1934-1935 l’Estudio comparativo de los principales Tratados de Armoníaa partir de Jean-Philippe Rameau, possiblement amb motiu de les oposicions a la Càtedra d’Harmonia del Conservatorio Nacio nal de Música y Declamación de Madrid, que guanyà el 8 de juliol de 1936, només deu dies abans de l’alçament militar que encetà la Guerra Civil Espanyola i que provocà el posterior exili argentí del músic, el 1939. [...]
Der aus Madrid stammende Komponist Julián Bautista (1901-1961) verfasste zwischen 1934 und 1935 sein Estudio comparativo de los principales Tratados de Armonía a partir de Jean-Philippe Rameauvermutlich anlässlich seiner Bewerbung um den Lehrstuhl für Harmonik am Staatlichen Konservatorium für Musik und darstellende Kunst von Madrid, der ihm am 8. [...]
The Madrid-born composer Julián Bautista (1901-1961) wrote his Estudio comparativo de los principales Tratados de Armonía a partir de Jean-Philippe Rameau in 1934/35, supposedly on the occasion of his application for a professorship of Harmony at the Conservatorio Nacional de Música y Declamaciónin Madrid, awarded on 8 July 1936, just ten days before the military uprising that led to the Spanish Civil War and the subsequent exile of the musician to Argentina (1939). [...]
El compositor madrileño Julián Bautista (1901-1961) redactó, en 1934-1935, su Estudio comparativo de los principales Tratados de Armonía a partir de Jean-Philippe Rameau, supuestamente, con motivo de las oposiciones a la cátedra de Armonía del Conservatorio Nacional de Música y Declamación de Madrid, ganados el 8 de julio de 1936, solo diez días antes del alzamiento militar que dio lugar a la Guerra Civil española y, en consecuencia, al posterior exilio argentino del músico (1939). [...]
Le compositeur madrilène Julián Bautista (1901-1961) rédigea en 1934-1935 son Estudio comparativo de los principales Tratados de Armonía a partir de Jean-Philippe Rameau supposément en raison du concours pour la chaire d’harmonie du Conservatoire National de Musique et Déclamation de Madrid, gagné le 8 juillet 1936, dix jours seulement avant le soulèvement militaire qui déboucha sur la guerre civile espagnole et le postérieur exil du musicien en Argentine (1939). [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 331-353 (Articles)  
10.
11 p, 456.3 KB Bach i Händel : un confrontament / Basso, Alberto (Istituto per i Beni Musicali in Piemonte)
El coneixement que tenim avui dia sobre les figures de Bach i de Händel està relacionat, bàsicament, amb la caracterologia diversa que els infantà, curulla de contrastos i farcida d’equivalències, com assenyala el professor Dr. [...]
Das Wissen, das wir heute von der Beziehung zwischen Bach und Händel besitzen, kreist vor allem um ihr unterschiedliches Wesen: ein Ausbund von Kontrasten und gleichzeitig voller Äquivalenzen, wie Prof. [...]
The knowledge we have today of the figures of Bach and Händel is related mainly to the diverse characterology available, overflowing with contrasts and teeming with equivalences according to Prof. Dr. [...]
El conocimiento que tenemos hoy en día de la figura de Bach y de Händel está relacionado básicamente con la diversa caracterología que los dio a luz, rebosante de contrastes y repleta de equivalencias, como señala el Prof. [...]
La connaissance dont nous disposons actuellement sur Bach et sur Händel est essentiellement liée à la diverse caractérologie qui leur donna le jour, truffée de contrastes et d’équivalences, comme le souligne le Professeur Dr. [...]
Bach e Händel: un confronto.

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 35-45 (Articles de monogràfic)  
11.
20 p, 666.9 KB La composició contemporània gallega als Estats Units : Octavio Vázquez / Fernández, Rosa María (Instituto Español de Andorra)
El compositor espanyol Octavio Vázquez (Santiago de Compostel·la, 1972) ha desenvolupat gran part de la seva activitat musical als Estats Units a partir d’un fort arrelament a la seva Galícia natal, una relació que marca la seva obra i la seva estètica, lligada a la tradició postromàntica. [...]
Der spanische Komponist Octavio Vázquez (Santiago de Compostela, 1972) hat einen Großteil seiner Musiktätigkeit in den Vereinigten Staaten verwirklicht, ohne dabei seine engen Beziehungen mit seiner Heimat Galizien aufzugeben, eine Beziehung, die sein Werk und seine in der postromanistischen Tradition verwurzelte Ästhetik bestimmt. [...]
Spanish composer Octavio Vázquez (Santiago de Compostela, 1972) has spent most of his musical career in the US, though with strong roots in his native Galicia, a relationship that marks his work and aesthetic which are embedded in post-Romantic tradition. [...]
El compositor español Octavio Vázquez (Santiago de Compostela, 1972) ha desarrollado gran parte de su actividad musical en Estados Unidos a partir de una fuerte raigambre en su Galicia natal, una relación que marca su obra y su estética, enclavada en la tradición postromántica. [...]
Le compositeur espagnol Octavio Vázquez (Saint-Jacques de Compostelle, 1972) a développé grande part de son activité musicale aux Etats-Unis, à partir d’un enracinement profond dans sa Galice natale – relation qui marque son oeuvre et son esthétique, enclavée dans la tradition postromantique. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 355-374 (Articles)  
12.
9 p, 456.0 KB Ressenyes / Heine, Christiane
Obra ressenyada: Marie WINKELMÜLLER, Die «Drei Streichquartette» von Juan Crisóstomo de Arriaga : Ein Beitrag zur Beethoven-Rezeption in Paris um 1825. Friburgo de Brisgovia ; Berlín ; Viena : Rombach Verlag KG, 2009.
2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 375-380 (Recensions)  
13.
9 p, 456.0 KB Ressenyes / Pessarrodona, Aurèlia
Obra ressenyada: Josep Maria GREGORI, Musica Caelestis : Reflexions sobre música i símbol Tarragona: Arola, 2012.
2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 380-383 (Recensions)  
14.
35 p, 523.5 KB Recepció de la música de Georg Friedrich Händel a la Barcelona del segle XIX / Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autónoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La música de Händel sonà a Barcelona, més enllà de l’època en què va ser creada, a la recerca de l’interès cultural i artístic dels auditoris de mitjan segle XIX. L’aventura de la música händeliana a la Ciutat Comtal s’inicià el 12 de març de 1867, amb uns fragments de Rinaldo, i es va cloure a l’adveniment del segle XX, amb un repertori semblant, dirigit per Matthieu Crickboom. [...]
Die Musik Händels weckte um Mitte des 19. Jahrhunderts ein besonderes kulturelles und künstlerisches Interesse in den Auditorien von Barcelona. Das Bühnenabenteuer der Musik Händels in Barcelona begann am 12. [...]
Händel’s music could be heard in Barcelona beyond the time of its creation, in search of the cultural and artistic interest of mid-nineteenth century audiences. The adventure of Händel’s music in Barcelona started on 12 March 1867 with some fragments of Rinaldoand ended at the turn of the twentieth century with a similar repertoire, directed by Matthieu Crickboom. [...]
La música de Händel sonó en Barcelona más allá de la época de su creación, en la búsqueda del interés cultural y artístico de los auditorios de mediados del siglo XIX. La aventura de la música händeliana en Barcelona se inició el 12 de marzo de 1867 con unos fragmentos de Rinaldo, y se cerró con el advenimiento del siglo XX, con un repertorio similar dirigido por Matthieu Crickboom. [...]
La musique de Händel continua à être jouée à Barcelone au-delà de l’époque de sa création, à la recherche de l’intérêt culturel et artistique des auditoriums de la moitié du XIXème siècle. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 47-81 (Articles de monogràfic)  
15.
19 p, 486.3 KB La formació de Händel a Alemanya / Kleinertz, Rainer (Universität des Saarlandes)
El propòsit inicial d’aquest treball és plantejar quina va poder ser la formació musical que rebé Händel a Alemanya abans de viatjar a Itàlia. Però el problema que observa l’autor a l’hora de tractar aquest tema és que les obres que es conserven d’aquest període, encara poc conegut, són d’atribució difícil, llevat de l’òpera Almira. [...]
Die ursprüngliche Absicht dieser Arbeit war die Beantwortung der Frage nach der musikalischen Ausbildung Händels vor seiner Italienreise. Nach Aufnahme der Studie stellte sich dem Autor jedoch das Problem, dass die aus diesem bisher wenig bekannten Zeitraum erhalten gebliebenen Werke, mit Ausnahme der Oper Almira, nur schwer zuzuordnen sind. [...]
The initial purpose of this paper is to contemplate the nature of the musical training that Händel received prior to his trip to Italy. However, the author’s problem in dealing with this issue is that, other than the opera Almira, the works preserved from this period are still little-known and difficult to attribute. [...]
El propósito inicial de este trabajo es plantear cuál fue la formación musical que recibió Händel en Alemania antes de su viaje a Italia. Pero el problema que observa el autor para tratar este tema es que las obras que se conservan de este periodo, todavía poco conocido, son de difícil atribución, salvo la ópera Almira. [...]
L’objectif principal de ce travail est d’explorer la formation musicale reçue par Händel en Allemagne avant son voyage en Italie, mais le problème que rencontre l’auteur dans le traitement de ce thème réside dans le fait que les oeuvres conservées de cette époque encore peu connue sont d’attribution difficile, excepté l’opéra Almira. [...]

2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 83-102 (Articles de monogràfic)  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.