Rúbrica contemporanea

Rúbrica contemporanea 9 registres trobats  La cerca s'ha fet en 0.00 segons. 
1.
3 p, 70.3 KB Usos y lecturas de la Constitución de Cádiz / Moliner i Prada, Antoni, 1948- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 1-3  
2.
24 p, 444.9 KB El proceso electoral en España y en Cataluña según la Constitución de 1812 / Casals Bergés, Quintí (Universitat de Lleida)
En el presente trabajo se analiza la normativa electoral y su aplicación incluida en el articulado de la Constitución de 1812. Para ello en primer lugar se estudia el espíritu del proyecto electoral constitucional. [...]
En el present treball s'analitza la normativa electoral i la seva aplicació inclosa en l'articulat de la Constitució de 1812. Per això en primer lloc s'estudia l'esperit del projecte electoral constitucional. [...]
Electoral regulations and its implementations as described in the 1812 Constitution are discussed in the present document. It does so, by firstly analyzing the spirit of the constitutional electoral project. [...]

2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 5-28  
3.
17 p, 206.6 KB En torno al Trienio constitucional (1820-1823) / Moliner i Prada, Antoni, 1948- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
El objetivo de este artículo es reflexionar sobre diversas cuestiones principales referidas al Trienio Constitucional. En primer lugar, se define el concepto de nación y de representación en la Constitución gaditana y después se señalan los cauces y las dificultades existentes para extender la nueva cultura política constitucional durante el Trienio, con ejemplos sacados principalmente de los territorios de la antigua Corona de Aragón. [...]
A partir del concepte de nació i de representació política elaborat a les Corts de Cadis s'estudia la pràctica constitucional durant el Trienni Liberal (1820-1823). El camí emprès va ser complex, amb moltes dificultats, malgrat els mitjans utilitzats per difondre la nova cultura política liberal. [...]
This paper examines Constitutional practice during the Liberal Triennium (1820-1823) based on the concept of nation and political representation formulated in the Cortes of Cadiz. It was not an easy task, in spite of the means employed to disseminate the new liberal political culture. [...]

2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 29-45  
4.
31 p, 3.4 MB La imatgeria constitucional en el procés de la revolució liberal (1808-1840) / Corrales Burjalés, Laura (Universitat Autònoma de Barcelona)
L'article té com a objecte cabdal glossar els temes i motius iconogràfics principals amb els quals s'ha representat la Constitució dotzenista des de l'òptica del liberalisme en pintures i estampes, arran de la seva aprovació, el 19 de març de 1812. [...]
El artículo tiene como objeto primordial glosar los temas y motivos iconográficos principales con los que se ha representado la Constitución doceañista desde la óptica del liberalismo en pinturas y estampas, a raíz de su aprobación, el 19 de marzo de 1812. [...]
This article's gathers the most important iconographic themes and motifs in paintings and images that represented 1812 Constitution after its approval on March 19th of 1812, from the point of view of liberalism. [...]

2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 47-77  
5.
16 p, 384.9 KB La Constitución de 1812 en Barcelona, 1833-43 / Barnosell, Genís (Universitat de Girona)
Entre 1833 y 1837 una parte del liberalismo barcelonés defendió la Constitución de 1812 como una alternativa al Estatuto Real, si bien creía que debía ser reformada -en sentido avanzado, algunos, en sentido moderado, otros. [...]
Entre 1833 i 1837 una part del liberalisme barceloní va defensar la Constitució de 1812 com una alternativa a l'Estatut Reial, si bé creia que havia de ser reformada-en sentit avançat, alguns, en sentit moderat, altres. [...]
Between 1833 and 1837, the 1812 Constitution was defended by an important fraction of liberalists in Barcelona as an alternative to the Estatuto Real. Despite this, most of liberals wanted the 1812 Constitution to be reformed -some for a more moderate whereas others to a more modern. [...]

2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 79-94  
6.
16 p, 314.3 KB La reforma constitucional durante el Gobierno Largo de O'Donnell / García García, Carmen (Universidad Autónoma de Madrid)
Tras repasar las concepciones que sobre la Constitución de 1812 tenían las distintas opciones políticas representadas en el Parlamento Largo, el artículo se centra en analizar cómo planteó el Gobierno unionista la llamada "cuestión constituyente". [...]
Després de repassar les concepcions que sobre la Constitució de 1812 tenien les diferents opcions polítiques representades al Parlament Llarg, l'article se centra en analitzar com va plantejar el Govern unionista l'anomenada "qüestió constituent". [...]
After reviewing the ideas that the different political options represented in the Parlamento Largo had about the 1812 Constitution, this article focuses on an analysis of how the Unionista Government dealt with the so called "constitutional problem". [...]

2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 95-110  
7.
27 p, 1.6 MB La constitució de Cadis de 1812 i el republicanisme / Pich Mitjana, Josep (Universitat Pompeu Fabra)
El propòsit d'aquest article és explicar el complex punt de vista dels republicans espanyols sobre la Constitució de Cadis de 1812, especialment, a partir dels treballs de Francesc Pi i Margall i Rafael María de Labra. [...]
El propósito de este artículo es explicar el complejo punto de vista de los republicanos españoles sobre la Constitución de Cádiz de 1812, especialmente, a partir de los trabajos de Francisco Pi y Margall y Rafael María de Labra. [...]
The purpose of this study is to analyze the complex point of view of Spanish Republicans regarding the 1812 Constitution, based mostly on Francesc Pi i Margall and Rafael María de Labra's works. Despite his criticism towards Pepa's State's structuring and preferring the proposals of the few parliamentarians who longed Austracisme, Francesc Pi i Margall was one of the main leaders of the Federal movement and he believed the Cadiz Constitution and its Assembly were crucial in the Spanish Revolution. [...]

2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 111-137  
8.
18 p, 279.1 KB La forja de un mito historiográfico : Mariano Luis de Urquijo, el Voltaire español / Romero Peña, Aleix (Universidad de La Rioja)
El estudio histórico siempre ha resultado un elemento interesante para el poder político, pues es a través de la Historia cómo se construyen las identidades colectivas. Describir a Mariano Luis de Urquijo como filósofo volteriano entra dentro de estas relaciones entre la Historia y la política. [...]
L'estudi històric sempre ha resultat un element interessant per al poder polític, ja que és a través de la Història com es construeixen les identitats col·lectives. Descriure Mariano Luis de Urquijo com a filòsof voltairià entra dins d'aquestes relacions entre la Història i la política. [...]
Historical studies have always been an interesting tool for political power, because social identities are built through History. Describing Mariano Luis de Urquijo as a voltairian philosopher is another of the proofs of the connections between History and politics. [...]

2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 139-156  
9.
20 p, 364.3 KB La formación profesional del obrero como mecanismo de modernización económica e industrial durante la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) / Rico Gómez, María Luisa (Université François Rabelais de Tours/CSIC)
El objeto del presente trabajo es analizar como la Dictadura de Primo de Rivera, a través de los Reales Decretos del Estatuto de Enseñanza Industrial de 1924 y del Estatuto de Formación Profesional de 1928, pretendió impulsar un proyecto educativo que sirviera para modernizar la economía el país, dentro de una concepción corporativa del Estado. [...]
L'objecte del present treball és analitzar com la Dictadura de Primo de Rivera, a través dels Reials Decrets de l'Estatut d'Ensenyament Industrial de 1924 i de l'Estatut de Formació Professional de 1928, va pretendre impulsar un projecte educatiu que servís per modernitzar l'economia al país, dins d'una concepció corporativa de l'Estat. [...]
This paper studies the vocational training of workers project promoted by the dictatorship of Primo de Rivera through the decrees of the "Estatuto de Enseñanza Industrial" in 1924 and the Estatuto de Formación Profesional in 1928. [...]

2012
Rúbrica contemporánea, Vol. 1, Núm. 1 (2012) , p. 157-176  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.