|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
16 p, 107.6 KB |
El sistema urbà de Lleida : definició, estructura i dinàmiques recents
/
Ganau Casas, Joan
El present article analitza els efectes que el procés de difusió i descentralització urbana comú a la majoria de les ciutats europees està tenint en els darrers anys en una ciutat mitjana catalana: Lleida. [...]
El presente artículo analiza los efectos que el proceso de difusión y descentralización urbana común a la mayoría de las ciudades europeas està teniendo en los últimos años en una ciudad media catalana: Lleida. [...]
Cette article analyse les effets que le processus de diffusion et décentralisation urbaine comun à la plupart des villes européennes, subit ces dernières années une ville catalane moyenne: Lleida. [...]
This article analyses the effects that the process of urban spreading and decentralisation, which is prevalent in most European cities, has been having in recent years on a mediumsized Catalan town: Lleida. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 91-106
|
|
|
4.
|
|
10 p, 150.2 KB |
Assaig de definició de l'àrea urbana de Girona
/
Castañer, Mita ;
Vicente, Joan ;
Comas, Eva ;
Boix, Gemma
Aquest article és un assaig de definició de l'àrea urbana de Girona a partir de l'anàlisi de les intensitats i direccionalitats dels fluxos de mobilitat laboral. Dins d'aquesta àrea s'establiran categories que ens permetran diferenciar corones de municipis en base al lligam establert entre aquests i Girona. [...]
Este artículo es un intento de definición del área urbana de Girona basándose en el análisis de las intensidades y direccionalidades de los flujos de movilidad laboral. Dentro de este área se establecerán categorías que nos permitirán diferenciar coronas de municipios en base a las relaciones establecidas entre éstos y Girona. [...]
Cet article éssaie la définition de l'aire urbaine de Girona à partir les intensités et les traits directionnels des fluxes de mobilité laborale. Des catégories définies à l'intérieur de cet espace nous permettront de différencier des couronnes de municipalités suivant les intensités de leurs respectifs rapports avec la ville de Girona. [...]
This article is an essay aiming at the definition of the urban district of Girona, having as a base the analysis of the intensities and directional tendencies of labour mobility fluxes in it. Several cathegories will be signaled inside this area which wil enable us to differenciate a number of crowns of municipalities according to their respective links with Girona town. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 81-90
|
|
|
5.
|
|
23 p, 168.6 KB |
Paisatges terciaris i transformacions socials en la ciutat difusa del Vèneto
/
Vettoretto, Luciano
L'objectiu d'aquest treball és discutir la imatge de la ciutat difusa, un tema important en el debat urbanístic i geogràfic italià actual, i intentar respondre alguns interrogants per tal d'ajudar a definir aquest fenomen social i econòmic en relació amb la forma tradicional de la urbanització compacta. [...]
El objetivo de este trabajo es discutir la imagen de la ciudad difusa, un tema importante en el debate urbanístico y geográfico italiano actual, e intentar responder a algunos interrogantes a fin de colaborar en la definición de este fenómeno social y económico en relación con la forma tradicional de la urbanización compacta. [...]
Le but de ce travail est de discuter l'image de la Ville diffuse, un sujet important dans l'actuel débat italien d'urbanisme et de géographie, et de tenter de répondre quelques questions afin d'aider à définir ce phénomène social et économique par rapport à la façon traditionnelle d'aménagement compact. [...]
The main objective of this paper is to discuss the image of the diffused city, an important topic of debate in Italian urbanistic and geographic circles at present. The paper also searches answers to some questions in an attempt to collaborate in defining this social and economic phenomenon in relation to the traditional compact form of urbanization. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 57-79
|
|
|
6.
|
|
23 p, 190.6 KB |
Formes i escales d'urbanització difusa. Interpretació en el NO de Portugal
/
Domingues, Álvaro
Aquest article és una reflexió al voltant del concepte d'urbanització difusa. L'anàlisi es complementa amb dos casos d'estudi en el territori portuguès: un a l'escala regional de la urbanització rural difusa i l'altre al nivell del creixement perifèric de les grans metròpolis. [...]
Este artículo es una reflexión entorno al concepto de urbanización difusa. El análisis se complementa con dos casos de estudio en el territorio portugués: uno a escala regional de la urbanización rural difusa y el otro a nivel del crecimiento periférico de las grandes metrópolis. [...]
Cet article est une réflexion sur le concept de urbanisation diffuse, en ajoutant deux études de cas dans le NO portugais: le premier à l'échelle régionale de la urbanisation rural diffuse; le second correspondant à la croissance périphérique de la métropole de Porto. [...]
The matter of this article is about the diffused urbanization concept in which we also seek for an analytical complement developing two case studies in de NW Portugal. The first concerning de regional scope of the rural diffused urbanization. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 33-55
|
|
|
7.
|
|
5 p, 33.2 KB |
Ressenyes
/
Luna García, Antonio (Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats)
Obra ressenyada: Michael A. COHEN; Blair A. RUBLE; Joseph S. TULCHIN; Allison M. GARLAND, Preparing for the Urban Futures: Global Pressures and Local Forces. Washington D. C. : The Woodrow Wilson Center Press, 1996.
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 243-247
|
|
|
8.
|
|
6 p, 37.6 KB |
El PEIN cinc anys després : balanç i perspectives Girona, 27 de febrer de 1998
/
Vila Subirós, Josep (Universitat de Girona. Secció de Geografia) ;
Pintó, Josep (Universitat de Girona. Secció de Geografia)
El dia 27 de febrer de 1998 va tenir lloc a la Universitat de Girona la jornada «El PEIN cinc anys després: balanç i perspectives», organitzada per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial (UdG) i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. [...]
El día 27 de febrero de 1998 tuvo lugar en la Universidad de Girona la jornada «El PEIN cinc anys després: balanç i perspectives», organizada por la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial (UdG) y la Societat Catalana d'Ordenació del Territori. [...]
La journée «Le PEIN cinq ans plus tard: bilan et perspectives», qui était organisée par la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial (UdG) et la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, a eu lieu le 27 février à la Universitat de Girona. [...]
On 27th February 1998 a meeting was held at the University of Girona. «The PEIN five years later: balance and perspectives». It was organized by the Càtedra de Geografia i Pensament Territorial (UdG) and the Societat Catalana d'Ordenació del Territori. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 237-242
|
|
|
9.
|
|
6 p, 36.2 KB |
La geografía de la globalización : entre satánica y angelical. Primera Conferencia Internacional de Geografía Crítica (IICCG). Vancouver, del 9 al 13 de agosto de 1997
/
Luna García, Antonio
Durante el mes de agosto de 1997 se celebró en la ciudad de Vancouver la conferencia inaugural de geografía crítica (Inagural International Conference in Critical Geography-IICCG) que organizaban geógrafos de diversos países. [...]
Durant el mes d'agost de 1997 es va celebrar a Vancouver la conferència inaugural de geografia crítica (Inagural International Conference in Critical Geography-IICCG) que organitzaven geògrafs de diversos països. [...]
Organisée par des géographes de plusieurs pays, la conférence inaugurale de Géographie Critique (Inaugural International Conference in Critical Geography-IICCG) a été tenue pendant le mois d'août 1997 à la ville de Vancouver. [...]
In August 1997 the Inaugural International Conference on Critical Geography (IICCG) organised by geographers from several countries was held. The IICCG was set up with the intention of becoming an open discussion forum as an alternative to the meetings of academic organization such as UGI, AAG or IBG. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 231-235
|
|
|
10.
|
|
14 p, 92.0 KB |
Relaciones de poder en la crisis de la UNESCO : un análisis desde la geopolítica
/
Vilaró i Güell, Miquel
En este artículo se analiza la crisis de la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) desde la perspectiva que ofrece la geopolítica; se abordan las relaciones de poder que han determinado la evolución de este organismo especializado de las Naciones Unidas y se valora la capacidad de esta organización para acometer las complejas tareas que le fueron encomendadas en el momento de su fundación y que quedaron reflejadas en su Carta.
En aquest article s'analitza la crisi de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) des de la perspectiva que ofereix la geopolítica; s'hi aborden les relacions de poder que ha determinat l'evolució d'aquest organisme especialitzat de les Nacions Unides i s'hi valora la capacitat d'aquesta organització per fer front a les complexes tasques que li foren encomanades en el moment de la seva fundació i que van quedar reflectides en la seva Carta.
Dans cet article, l'on analyse la crise de l'Organisation des Nations Unies pour l'Éducation, la Science et la Culture (UNESCO) depuis la perspective offerte par la géopolitique; On aborde les relations de pouvoir qui ont déterminé l'évolution de cet organisme spécialisé des Nations Unies et on valore la capacité de cette organisation de remplir les tâches difficiles qui lui ont été confiées lors de sa fondation et qui ont été reflétées dans sa Charte.
In this article the crisis of the United Nations Educational, Scientific and Cultural Organisation (UNESCO) is analysed from a geopolitical perspective. The power relationships that have determined the evolution of this specialized organisation of the United Nations are discussed. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 215-228
|
|
|
11.
|
|
13 p, 79.8 KB |
Algunes consideracions sobre la «ciutat difusa»
/
Indovina, Francesco
En els darrers anys ha emergit en moltes regions una nova estructura organitzativa de l'espai, fruit d'una transformació de la ciutat tradicionalment entesa, a la qual hem anomenat «ciutat difusa». [...]
En los últimos años ha aparecido en muchas regiones una nueva estructura organizativa del espacio, fruto de una transformación de la ciudad tradicional, a la cual hemos llamado «ciudad difusa». Esta estructura se distingue del espacio rural urbanizado y también de la urbanización difusa, pero es alguna cosa más; la ciudad difusa pertenece a una familia diferente de fenómenos, porque en ella la organización del espacio sufre una desviación y la diferencia no es tan solo de cantidad sinó también de cualidad. [...]
Une nouvelle structure organisatrice de l'espace est apparue dans beaucoup de régions ces dernières années, produit d'une transformation de la ville traditionnelle, qu'on a appelée «ville diffuse». [...]
In recent years, a new organizational structure of space has emerged in many regions, as a consequence of the transformation of the traditional city into what we have called «diffused city». This structure is distinguished from the rural space and also from the diffused urban development, but is more than that. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 21-32
|
|
|
12.
|
|
12 p, 82.6 KB |
Evolució i canvi de model del senderisme a Catalunya : de l'associacionisme a l'activitat turística
/
López Monné, Rafael
A Catalunya el senderisme se situa plenament dins el fenomen més ampli de l'excursionisme. Van ser els seus practicants i les seves associacions els pioners a Espanya en la senyalització de camins per a l'ús lúdic de caminadors, a mitjan anys setanta. [...]
En Cataluña el senderismo se sitúa plenamente dentro del fenómeno más amplio del excursionismo. Fueron sus practicantes y sus asociaciones los pioneros en España en la señalización de caminos para uso lúdico de caminantes, a mediados de los años setenta. [...]
En Catalogne, la pratique de randonnées est intégrée, depuis son début, dans l'excursionnisme. Les associations d'excursionnisme et les excursionnistes, eux-mêmes, ont été les pionniers en ce qui concerne la signalisation des sentiers pour l'usage ludique, pendant lespremières années de la décennie 1970-1980. [...]
In Catalonia hiking is just one part of the wider phenomenon of «excursionisme», a mountaineering movement with nationalist implications. In fact, hikers and hiking associations pioneered the introduction of the French system of marked trails for leisure hikers in the mid seventies. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 203-214
|
|
|
13.
|
|
14 p, 99.4 KB |
Crítica a les teories migratòries des de la perspectiva de gènere
/
Jiménez Julià, Eva
En primer lloc, en aquest article es realitza una crítica, des de la perspectiva de gènere, a les principals teories migratòries fins a la dècada de 1970. Aquest tall ha estat introduït perquè, a partir d'aquesta data, comença a quedar reflectit el feminisme en les ciències socials. [...]
En primer lugar, se realiza una crítica, desde la perspectiva de género, a las principales teorías migratorias hasta la década de 1970. Este corte se ha introducido porque, a partir de esta fecha, empieza a quedar reflejado el feminismo en las ciencias sociales. [...]
D'abord et depuis une perspective de genre on analyse les principales théories des migrations élaborées dès le début des années 1970. C'est une appréciation introduite pour tenir compte du fait qu'à partir de là l'influence du féminisme commence a se manifester dans les sciences sociales. [...]
In the first place, this article evaluates the most important migration theories proposed up until the 1970's from a gender perspective. This chronological break is introduced because thereafter, the social sciences start to reflect the influence of feminism. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 189-202
|
|
|
14.
|
|
10 p, 87.8 KB |
James J. Parsons, la geografía entendida como exploración y descubrimiento (1915-1997)
/
Garcia-Ramon, Maria Dolores 1943- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
James J. Parsons (1915-1997) es uno de los geógrafos más conocidos de la escuela culturalista norteamericana. Su investigación se centró en tres áreas: la zona tropical latinoamericana, California y España. [...]
James J. Parsons (1915-1997) ha estat un dels geògrafs més coneguts de l'escola culturalista nord-americana. La seva investigació es va centrar en tres àrees: la zona tropical de l'Amèrica Llatina, Califòrnia i Espanya. [...]
James J. Parsons (1915-1997) a été l'un des géographes les plus connus et actifs de l'école culturaliste américaine. Ses recherches se sont principalement adressées vers trois grandes zones: l'Amérique latine tropicale, la Californie et l'Espagne. [...]
James J. Parsons was one of the best known geographers of the American cultural school. His research focused on three areas: the tropical lowlands of Latin America, California and Spain. The understanding of landscape and the study of the relationship between society and the environment were the key issues in his activity as a geographer. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 179-182
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
20 p, 124.1 KB |
Geomercados y política transregional
/
Daher, Antonio
El artículo presenta tres tesis centrales: la primera sostiene que tanto la «internalización» del comercio exterior como la alta concentración territorial de la economía y el carácter marcadamente local de las ventajas competitivas demuestran que ni la globalización ni su sustento tecnológico han deslocalizado o desterritorializado la economía. [...]
L'article presenta tres tesis centrals: la primera sosté que tant la «internalització» del comerç exterior com l'alta concentració territorial de l'economia i el caràcter marcadament local dels avantatges competitius demostren que ni la globalització ni el seu suport tecnològic han deslocalitzat o desterritorialitzat l'economia. [...]
Dans cet article, l'on présente trois thèses centrales: la première soutient que «l'internalisation» du commerce extérieur ainsi que la grande concentration territoriale de l'économie et le caractère très local des avantages concurrentiels révèlent que ni la globalisation ni leur soutien technologique ont rendu l'économie localisée ou territorialisé. [...]
In this article three main opinions are expressed: the first one states that the «internationalisation» of foreign trade together with the marked concentration of the economy and the highly local nature of competitive advantages, demonstrate that neither globalization nor its technological support have dislocated or deregionalised the economy. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 159-178
|
|
|
17.
|
|
22 p, 140.2 KB |
Les adopcions internacionals : uns singulars moviments migratoris
/
Brancós Coll, Inés (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
En aquest article es presenta l'evolució històrica dels desplaçaments de menors amb finalitat adoptiva. S'hi distingeixen tres períodes: des de l'antiguitat fins a la Segona Guerra Mundial, on l'objectiu de l'adopció era el de servir els interessos de les famílies (concepte d'adopció clàssic), ja fos per poder tenir descendència o per reforçar la mà d'obra per treballar; de la Segona Guerra Mundial als anys setanta, on els desplaçaments de menors van ser propiciats bàsicament pels conflictes bèl·lics, moment en què l'adopció fixava com a prioritari el fet de defensar els interessos del menor (concepte modern d'adopció), i dels anys setanta fins a l'actualitat, on els moviments migratoris de menors s'estan produint com a conseqüència dels forts desequilibris socioeconòmics existents entre blocs de països. [...]
En este artículo se presenta la evolución histórica de los desplazamientos de menores con fines adoptivos. Se distinguen tres períodos: desde la antigüedad hasta la Segunda Guerra Mundial, donde el objetivo de la adopción era servir a los intereses de las familias (concepto de adopción clásico), ya fuese para poder tener descendencia o para reforzar la mano de obra para trabajar; de la Segunda Guerra Mundial a los años setenta, donde los desplazamientos de menores se dieron como consecuencia de los conflictos bélicos, momento en que la adopción fijará como prioridad el defender los intereses del menor (concepto moderno de adopción), y de los años setenta hasta la actualidad, etapa en que se producen los desplazamientos de menores como consecuencia de los fuertes desequilibrios socioeconómicos existentes entre bloques de países. [...]
Dans cet article on présente l'évolution historique des déplacements de mineurs avec une finalité adoptive. On différencie trois périodes: depuis l'ancienneté jusqu'à la IIè Guerre Mondiale, où le but était de servir aux intérêts des familles (concept d'adoption classique), soit pour pouvoir avoir des descendents, soit pour renforcer la main d'oevre; depuis la IIè Guerre Mondiale jusqu'aux années soixante dix, où les déplacements des mineurs sont principalement le résultat des conflits belliqueux, moment où l'adoption se fixait le but prioritaire de défendre les intérêts du mineur (concept d'adoption moderne); et celui des années soixante dix jusqu'a nos jours, étape dans laquelle les déplacements de mineurs se produisent à cause de grands désequilibres socio-économiques existant entre des blocs de pays. [...]
This article presents the historical evolution of child migration for adoption purposes. Three periods are distinguished. The first was from antiquity until World War II, when the reason for adoption was family interests (classical adoption concept) either to guarantee descendents or reinforce the labour force. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 137-157
|
|
|
18.
|
|
7 p, 46.8 KB |
Un debat sobre la ciutat difusa : notícia del curs «Estructura socioeconòmica, organització de la ciutat i transformació del territori»
/
Montiel, Israel
En el marc del Programa de Doctorat de Geografia Humana de la UAB, del 3 de novembre a l'1 de desembre de 1997 va tenir lloc el curs de doctorat obert «Estructura socioeconòmica, organització de la ciutat i transformació del territori», organitzat pel Departament de Geografia de la UAB i l'Institut d'Estudis Metropolitans. [...]
En el marco del Programa de Doctorado de Geografía Humana de la UAB, del 3 de noviembre al 1 de diciembre de 1997 tuvo lugar el curso de doctorado abierto «Estructura socioeconómica, organización de la ciudad y transformación del territorio», organizado por el Departamento de Geografía de la UAB y por el Institut d'Estudis Metropolitans. [...]
Dans le cadre du Programme de Doctorat de Géographie Humaine de l'UAB, le Département de Géographie de l'UAB et l'Institut d'Estudis Metropolitans a organisé, du 3 novembre au 1 décembre 1997, les cours de doctorat ouvert «Estructura socioeconòmica, organització de la ciutat i transformació del territori». [...]
Within the framework of UAB's Doctorate Programm in Human Geography, and Open Doctorate Course on «Socioeconomic structure, city organization and territorial transformation» took place, between 3rd November and 1st December 1997. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 129-134
|
|
|
19.
|
|
|
20.
|
|
10 p, 59.8 KB |
Organització territorial i transformació urbana : de la ciutat industrial a la ciutat espectacle. Una entrevista amb Francesco Indovina
/
Albet i Mas, Abel, 1963- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia) ;
Riera i Figueras, Pilar (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
A través d'una entrevista a Francesco Indovina, feta durant la seva estada a Bellaterra, l'urbanista italià fa un repàs a quines han estat les transformacions essencials que ha patit la ciutat capitalista en els darrers vint-i-cinc anys (l'onada neoliberal, la suposada fi de la planificació, la terciarització, la globalització, etc. [...]
A través de una entrevista a Francesco Indovina, realizada durante su estancia en Bellaterra, el urbanista italiano habla de las transformaciones esenciales que ha sufrido la ciudad capitalista en los últimos veinticinco años (el neoliberalismo, el supuesto fin de la planificación, la terciarización, la globalización, etc. [...]
À travers une entrevue avec Francesco Indovina, tenue pendant son séjour à Bellaterra, l'urbaniste italien fait une révision de quelles ont été les changements essentiels que la ville capitaliste a subit dans les derniers 25 ans (le mouvement néoliberal, la soi-disant fin de la planification, la globalisation, etc. [...]
In an interview during his stay at Bellaterra, the Italian urbanist, Francesco Indovina, reviewed the principal transformations which have taken place in capitalist cities in the last 25 years (the neoliberal wave, the supposed end of planning, tertiarization, globalization, etc. [...]
1998
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 33 (1998) , p. 109-117
|
|
|
21.
|
|
visitante ::
identificación
