Enrahonar

Enrahonar 13 records found  Search took 0.01 seconds. 
1.
5 p, 71.0 KB En la mort de Ramon Xirau / Mora, Antoni
2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1246
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 155-159 (Necrològica)  
2.
3 p, 68.0 KB Herrera Guevara, Asunción (2018). La conspiración de la ignorancia: Una reflexión sobre el progreso y sus paradojas / Teimil García, Iván (Escuela de Arte de Cádiz)
Obra ressenyada: Asunción HERRERA GUEVARA, La conspiración de la ignorancia: una reflexión sobre el progreso y sus paradojas. Granada: Comares, 2018.
2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1264
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 143-145 (Ressenyes)  
3.
2 p, 43.7 KB Fills de la perplexitat : Obituari per Javier Muguerza / Riba Miralles, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia) ; Vilar, Gerard (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia)
2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1265
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 161-162 (Necrològica)  
4.
18 p, 146.0 KB Asco y belleza : hacia el deshielo de una relación estética / Godoy Domínguez, María Jesús (Universidad de Sevilla)
Este trabajo se enmarca en la tendencia de la estética actual a restituir, incluso dignificar, las llamadas "emociones negativas", en especial el asco, despreciado en la tradición estética moderna por la imposibilidad de reconciliarlo con el placer y, por ende, con la belleza. [...]
Aquest treball s'emmarca en la tendència de l'estètica actual a restituir, fins i tot dignificar, les anomenades "emocions negatives", especialment el fàstic, menyspreat en la tradició estètica moderna per la impossibilitat de reconciliar-lo amb el plaer i, per tant, amb la bellesa. [...]
This paper fits within the tendency of the current aesthetics to restore, even dignify, the so-called "negative emotions"; specifically, disgust, which has been disregarded in modern aesthetic thought due to the impossibility of reconciling it with pleasure and therefore with beauty. [...]

2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1226
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 7-24 (Articles)  
5.
25 p, 177.0 KB La filosofía como antropotécnica no biomédica / Galparsoro, José Ignacio (Universidad del País Vasco. Departamento de Filosofía)
La cuestión del posthumanismo aparece frecuentemente asociada a la aplicación al ser humano de técnicas encaminadas a lograr mejoramientos biomédicos. En determinados círculos esta aplicación es vista con una desconfianza que se propaga hacia cualquier tipo de antropotécnica. [...]
La qüestió del posthumanisme apareix freqüentment associada a l'aplicació a l'ésser humà de tècniques encaminades a aconseguir millores biomèdiques. En determinats cercles aquesta aplicació és vista amb una desconfiança que es propaga cap a qualsevol tipus d'antropotècnica. [...]
The question of posthumanism is frequently associated with the application of technics to the human being aimed at achieving biomedical enhancements. In certain circles, this application is viewed with a distrust that spreads to any type of anthropotechnics. [...]

2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1225
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 55-79 (Articles)  
6.
4 p, 71.1 KB Dimópulos, Mariana (2017). Carrusel Benjamin / Staroselsky, Tatiana (Universidad Nacional de La Plata)
Obra ressenyada: Mariana DIMÓPULOS, Carrusel Benjamin. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Eterna Cadencia, 2017.
2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1220
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 150-153 (Ressenyes)  
7.
15 p, 263.9 KB Lacking what? : On the "Welt-Umwelt" dichotomy in Heidegger and Gehlen / Firenze, Antonino (Universitat Pompeu Fabra)
L'objectiu d'aquest article és revisar la dicotomia Welt-Umwelt mitjançant la qual Heidegger i Gehlen pretenen fonamentar la diferència ontològica entre animal i humà. A causa de la creença compartida per ambdós autors en l'especificitat ontològica de l'humà davant la de l'animal, tant Heidegger com Gehlen, malgrat les profundes divergències que marquen els seus respectius punts de vista, acaben assumint com a propi el clàssic punt de vista metafísic segons el qual només en la mesura en què s'exclou en l'home tot element d'animalitat es pot finalment assolir una definició apropiada de la seva essència. [...]
The objective of this paper is to focus on the Umwelt-Welt dichotomy by means of which Heidegger and Gehlen attempt to describe the grounds for the ontological difference between human and animal. Despite their profound differences, both Heidegger and Gehlen, due to their common belief in the ontological specificity of the human compared to the animal, assume as their own the classical metaphysical point of view according to which an appropriate definition of man's essence can only be attained by excluding every element of animality from humanity. [...]
El objetivo de este artículo es revisar la dicotomía Welt-Umwelt mediante la cual Heidegger y Gehlen pretenden fundamentar la diferencia ontológica entre animal y humano. Debido a la creencia compartida por ambos autores en la especificidad ontológica del humano frente a la del animal, tanto Heidegger como Gehlen, a pesar de las profundas divergencias que marcan sus respectivos puntos de vista, acaban asumiendo como propio el clásico punto de vista metafísico según el cual solo en la medida en que se excluye en el hombre todo elemento de animalidad se puede finalmente alcanzar una definición apropiada de su esencia. [...]

2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1221
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 39-53 (Articles)  
8.
2 p, 66.0 KB Basile, Giovanni Pietro (2013). Kants "Opus Postumum" und seine Rezeption / Scaglia, Lara (Universitat Autònoma de Barcelona)
Obra ressenyada: Giovanni Pietro BASILE, Kants "Opus Postumum" und seine Rezeption. Berlin: De Gruyter, 2013.
2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1256
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 141-142 (Ressenyes)  
9.
23 p, 167.2 KB El problema de la realitat en Mach, Schlick i Cassirer : reflexions crítiques al voltant de la filosofia de la ciència i del neokantisme / Cardani, Michele (Societat Catalana de Filosofia)
Al present article s'hi analitza la comprensió del problema de la realitat en les filosofies científiques d'Ernst Mach i Moritz Schlick i s'hi ofereix una interpretació crítica del problema de la transcendència en vista de les consideracions d'Ernst Cassirer dins del marc del neokantisme. [...]
This article examines the comprehension of the problem of reality in the philosophies of Ernst Mach and Moritz Schlick and offers a critical interpretation of the problem of transcendence in light of Ernst Cassirer's neo-Kantian considerations. [...]
En el presente artículo se analiza la comprensión del problema de la realidad en las filosofías científicas de Ernst Mach y Moritz Schlick y se ofrece una interpretación crítica del problema de la transcendencia en vista de las consideraciones de Ernst Cassirer dentro del marco del neokantismo. [...]

2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1255
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 81-103 (Articles)  
10.
6 p, 89.6 KB Vergés Gifra, Joan (ed.) (2018). Jaume Balmes: Quin llegat, avui? / Cabré i Duran, Maria (Université de Fribourg)
Obra ressenyada: Joan VERGÉS GIFRA (ed. ), Jaume Balmes: Quin llegat, avui? Girona: Publicacions de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, 2018.
2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1254
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 145-150 (Ressenyes)  
11.
20 p, 245.5 KB Al voltant de la naturalesa de l'obra d'art : Gadamer lector de Kant / Mumbrú Mora, Àlex (Universitat Internacional de Catalunya)
El pensament estètic de Hans-Georg Gadamer acostuma a ser entès com una problematització de l'estètica kantiana en allò que fa referència a la subjectivització de l'experiència de la bellesa i les conseqüències que aquest procés va tenir, tant en l'estètica com en les ciències humanes, al segle XIX. [...]
Gadamer's thinking on art is usually understood as a questioning of Kantian aesthetics, that is, concerning the process of subjectivization of aesthetic experience and its consequences for aesthetics and the social sciences in the 19th century. [...]
El pensamiento estético de Hans-Georg Gadamer suele ser entendido como una problematización de la estética kantiana en lo que se refiere a la subjetivización de la experiencia de la belleza y las consecuencias que este proceso tuvo, tanto en la estética como en las ciencias humanas, en el siglo XIX. [...]

2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1237
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 121-140 (Articles)  
12.
13 p, 177.0 KB Postveritat, escepticisme de recepció i escepticisme d'emissió / Grimaltos, Tobies (Universitat de València)
Les creences porten a l'acció i en l'acció es manifesten. Actuem segons allò que creiem, i no sempre les nostres creences constitueixen coneixement. Són les creences les que ens menen (atesos uns desitjos determinats) a actuar, i com que aquestes poden ser falses, els nostres intents de vegades es veuen -per aquesta raó- frustrats: les nostres accions no assoleixen l'èxit. [...]
Beliefs lead to action and are manifested in action. We act according to what we believe, and not always do our beliefs constitute knowledge. It is beliefs that lead us (given certain desires) to act, and as these may be false, our attempts are sometimes (for this reason) frustrated: our actions do not succeed. [...]
Las creencias llevan a la acción y en la acción se manifiestan. Actuamos según lo que creemos, y no siempre nuestras creencias constituyen conocimiento. Son las creencias las que nos conducen (dados unos determinados deseos) a actuar, y puesto que estas pueden ser falsas, nuestros intentos a veces se ven -por esta razón- frustrados: nuestras acciones no logran el éxito. [...]

2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1218
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 25-37 (Articles)  
13.
15 p, 125.9 KB Sistema de incompatibilidad : arte y sociedad en la estética de la negatividad / Prestifilippo, Agustín Lucas (Universidad de Buenos Aires)
Las reflexiones filosóficas de Theodor Adorno sobre la teoría estética nos confrontan con una duplicidad que dificulta la comprensión del vínculo del arte con los problemas de la cultura capitalista. [...]
Les reflexions filosòfiques de Theodor Adorno sobre la teoria estètica ens confronten amb una duplicitat que dificulta la comprensió del vincle de l'art amb els problemes de la cultura capitalista. [...]
Adorno's philosophical reflections on aesthetical theory confront us with a duplicity which hinders an understanding of the relation of art with the problems of capitalist culture. On the one hand, artistic objects are defined by a singularity which differentiates them from the verbal practices and the validity base that nourishes social institutions. [...]

2019 - 10.5565/rev/enrahonar.1234
Enrahonar, Vol. 63 (2019) , p. 105-119 (Articles)  

Interested in being notified about new results for this query?
Set up a personal email alert or subscribe to the RSS feed.