1.
|
30 p, 648.7 KB |
Ciencia versus religión. El matrimonio en La familia de León Roch de Benito Pérez Galdós
/
Moun, Aicha ;
Amores, Montserrat, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
Este estudio pretende analizar las consecuencias que acarrean el fanatismo y la intransigencia religiosa en el matrimonio de León Roch. El trabajo parte de una introducción a las ideas progresistas, concretamente el Krausismo y la ciencia, que circulaban en la España de finales del XIX y se centra en las desavenencias religiosas que tienen León y María producto de la injerencia eclesiástica en su matrimonio. Aquest estudi pretén analitzar les conseqüències que el fanatisme i la intransigència religiosa causen en el matrimoni de León Roch. El treball parteix d'una introducció a les idees progressistes, concretament el Krausisme i la ciència, que circulaven a l'Espanya de finals del XIX i se centra en les dissidències religioses que tenen León i María resultant de la ingerència eclesiàstica en el seu matrimoni.
2022 Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [1499]
|
|
2.
|
|
3.
|
422 p, 2.0 MB |
El imaginario literario de lo árabe andalusí en la primera mitad del siglo XIX : Francisco Martínez de la Rosa, Serafín Estébanez Calderón y Francisco Javier Simonet
/
Al Areedh, Rasha ;
Amores, Montserrat, dir.
Durant el segle XIX l'orientalisme es va convertir en protagonista de moltes produccions literàries, englobant en el terme "Orient" moltes cultures considerades exòtiques com l'asiàtica i l'àrab. [...] La moda oriental en las producciones literarias tuvo su auge en el siglo XIX, englobando con el término "Oriente" muchas culturas consideradas exóticas como la asiática y la árabe. Esta última gozó de mucho interés en el ámbito europeo por el legado árabe de Al-Ándalus en España, motivo por el que se contempla a España en general, y a Andalucía en particular como un "Oriente" cercano para saciar la curiosidad de los europeos. [...] The Oriental trend in literary productions had its peak in the 19th century, encompassing with the term "Orient" many cultures considered exotic, such as Asian and Arab. The latter enjoyed a lot of interest in Europe due to the Arab legacy of Al-Andalus in Spain, which is why Spain in general, and Andalusia in particular, is seen as a near "Orient" to satisfy the curiosity of Europeans. [...]
2021
|
|
4.
|
31 p, 551.7 KB |
Las dos caras del conservadurismo decimonónico español : un análisis comparativo de la cuestión política en Los hombres de pro y Los Pazos de Ulloa
/
Cadenillas Robles, Víctor Alberto ;
Amores, Montserrat, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Departament de Filologia Espanyola
El trabajo explora la relevancia de lo político en Los hombres de pro (1879) de José Mª de Pereda y Los Pazos de Ulloa (1886), de Emilia Pardo Bazán, poniendo especial énfasis tanto en los elementos comunes como en aquellos rasgos que singularizan a cada novela, así como en la presencia de características relacionadas con la ideología conservadora de los autores en cada una de ellas. El treball explora la rellevància d'allò polític a Los hombres de pro (1879) de José Mª de Pereda y Los Pazos de Ulloa (1886), de Emilia Pardo Bazán, tot posant especial ènfasi tant en els elements comuns com en aquells trets que singularitzen cada novel·la, així com en la presència de característiques relacionades amb la ideologia conservadora dels autors a cadascuna d'elles.
2021 Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [1481] Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [808]
|
|
5.
|
|
6.
|
483 p, 2.4 MB |
El poema digresivo romántico en España y en Polonia : Juliusz Słowacki, Ryszard Berwinski, José de Espronceda y José Joaquín de Mora
/
Nowicka, Justyna Cecylia ;
Amores, Montserrat, dir. ;
Baczynska, Beata, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Departament de Filologia Espanyola
En la teoria i la història de la literatura a Espanya no existia fins ara el concepte ni la consciència del poema digressiu com a forma literària pròpia. La dissertació és una monografia de dita forma literària i afirma rotundament la pertinença a ella de quatre obres seleccionades. [...] En la teoría y la historia de la literatura en España no existía hasta ahora el concepto ni la conciencia del poema digresivo como forma literaria aparte. La disertación es una monografía de dicha forma literaria y afirma rotundamente la pertenencia a ella de cuatro obras seleccionadas. [...] One of the major aims of this project has been to propose the term poema digresivo for Spanish Romantic poetry. Poema digresivo, based on the Polish poemat dygresyjny, seems more accurate than the English ironic poem, since it indicates one of the most important features, digression. [...]
2012
|
|
7.
|
35 p, 539.2 KB |
Cuando la mujer se hizo espacio : "La Regenta y Mariona Rebull"
/
Garriga Sánchez, Carolina Clara ;
Amores, Montserrat, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
Análisis de los cronotopos en La Regenta (Leopoldo Alas, Clarín) y Mariona Rebull (Ignacio Agustí). Mediante el análisis de los espacios en las ciudades, los teatros y las casas, se pretende descubrir cómo todos y cada uno de ellos no son más que el reflejo de las propias protagonistas, así como dictaminar el papel fundamental, aunque silencioso, que desarrollan a lo largo de ambas novelas.
2020 Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [808]
|
|
8.
|
31 p, 495.7 KB |
Representaciones literarias en la figura institucional del verdugo español del siglo XIX
/
López Pagola, Andrea ;
Amores, Montserrat, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
El presente trabajo tiene como objetivo analizar el retrato literario del verdugo español del siglo XIX. El verdugo como símbolo, tipo social y personaje son las representaciones literarias que se estudiarán en estas páginas a propósito del corpus textual empleado: un poema de José de Espronceda, dos cuadros de costumbre de Miguel de los Santos Álvarez y Rafael Serrano Alcázar, una novela de Emilia Pardo Bazán y un cuento de Vicente Blasco Ibáñez. El present treball té com a objectiu analitzar el retrat literari del botxí espanyol del segle XIX. El botxí com a símbol, tipus social i personatge són les representacions literàries que s'estudiaran en aquestes pàgines a propòsit del corpus textual empleat: un poema de José d'Espronceda, dos quadres de costum de Miguel de los Santos Álvarez i Rafael Serrano Alcázar, una novel·la d'Emilia Pardo Bazán i un conte de Vicente Blasco Ibáñez.
2019 Grau en Llengua i Literatura Espanyoles [808]
|
|
9.
|
25 p, 9.2 MB |
Dos estrategias feministas. Maria Lejárraga y Virginia Woolf
/
Llopis Descals, Ester ;
Amores, Montserrat, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ;
Torras, Meri, 1968-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
Comparación de dos obras precursoras del ideal feminista en Europa en el primer tercio del siglo pasado. Por parte de la española María de la O Lejárraga, Cartas a las mujeres de España (1916) y, en la vertiente británica, A Room of One's Own (1929) de Virginia Woolf. [...] Comparació de dues obres precursores de l'ideal feminista a l'Europa del segle passat. Per part de l'espanyola Maria de la O Lejárraga, Cartas a las mujeres de España (1916) i, en la vesant británica, A Room of One's Own (1929) de Virginia Woolf. [...]
2016 Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]
|
|
10.
|
28 p, 564.0 KB |
Echarse a la calle. La revolución natural de Fortunata y la restauración burguesa
/
Calviño Tur, Natalia ;
Amores, Montserrat, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Facultat de Filosofia i Lletres
Este estudio se propone analizar la revolución del pueblo ante la burguesía a finales del siglo XIX en España a partir de la novela de Galdós Fortunata y Jacinta. A través del personaje representativo del pueblo, Fortunata, y sus continuas luchas contra los personajes representantes de la burguesía para ser considerada en pie de igualdad con ellos, el trabajo interpreta el significado de su muerte en la sociedad madrileña del siglo XIX, considerándola como un mero daño colateral en la cadena de producción capitalista desarrollada por la burguesía. Aquest estudi es proposa analitzar la revolució del poble davant la burgesia a finals del segle XIX a Espanya a partir de la novel·la de Galdós Fortunata y Jacinta. A través del personatge representatiu del poble, Fortunata, i les seves contínues lluites envers els personatges representants de la burgesia per tal de ser considerada en peu d'igualtat amb ells, el treball interpreta el sentit de la seva mort en la societat madrilenya del segle XIX, considerant-la com un mer dany col·lateral dintre de la cadena de producció capitalista desenvolupada per la burgesia.
2016 Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]
|
|