1.
|
569 p, 14.0 MB |
La Cobla Barcelona (1922-1938). Un projecte noucentista
/
Fontelles i Ramonet, Albert ;
Rabaseda, Joaquim, dir. ;
Gregori Cifré, Josep Maria, dir.
La Cobla Barcelona es va presentar el 30 de març de 1922 al Teatre Tívoli. En pocs anys, va assolir un important protagonisme en la vida cultural catalana: va actuar en espais emblemàtics com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de Belles Arts i el Palau Nacional de Catalunya; va estrenar obres de Juli Garreta, Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera, Francesc Pujol, Josep i Joaquim Serra, Eduard Toldrà i Amadeu Vives; va oferir audicions a Béla Bartók, Manuel de Falla, Richard Strauss i Igor Stravinsky. [...] La Cobla Barcelona se presentó el 30 de marzo de 1922 en el Teatro Tívoli. En pocos años, logró un importante protagonismo en la vida cultural catalana: actuó en espacios emblemáticos como el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceo, el Palau de Belles Arts y el Palau Nacional de Catalunya; estrenó obras de Juli Garreta, Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera, Francesc Pujol, Josep y Joaquim Serra, Eduard Toldrà y Amadeu Vives; ofreció audiciones a Béla Bartók, Manuel de Falla, Richard Strauss e Ígor Stravinski. [...] Cobla Barcelona was presented on the 30th March 1922 at the Teatre Tívoli, in Barcelona. In just a few years it acquired an important role in Catalan cultural life: it performed in emblematic spaces such as the Palau de la Música Catalana, the Gran Teatre del Liceu, the Palau de Belles Arts and the Palau Nacional de Catalunya; premiered works by Juli Garreta, Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera, Francesc Pujol, Josep and Joaquim Serra, Eduard Toldrà and Amadeu Vives; and offered auditions to Béla Bartók, Manuel de Falla, Richard Strauss and Igor Stravinsky. [...]
2020
|
|
2.
|
546 p, 4.5 MB |
El pensamiento musical de Felip Pedrell (1841 - 1922)
/
Álvarez Losada, Cristina ;
Gregori Cifré, Josep Maria, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia) ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Departament d'Art i de Musicologia
Basta asomarse ligeramente al estudio de la figura de Felip Pedrell para darse cuenta de la gran complejidad que supone intentar abarcar el análisis de una sola de sus facetas. En el presente trabajo definimos las bases del modelo historiográfico musical de Pedrell, y determinamos cuáles son las líneas vertebradoras de su pensamiento musical de Pedrell a través del análisis de su Por nuestra música, exponiendo el proceso de cambio y desarrollo de dichas ideas a través del tiempo. [...] It is enough to look slightly at the study of the figure of Felip Pedrell to realize the great complexity of trying to encompass the analysis of only one of its facets. In the present work we define Pedrell 's musical historiographic model, and determine what are the backbone of Pedrell' s musical thought through the analysis of Por nuestra música, exposing the process of change and development of these ideas. [...]
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
|
|
3.
|
569 p, 11.4 MB |
L'orgueneria a Catalunya (1688-1803) : catalogació, descripció i estudi de documents contractuals
/
Gonzàlez, Miquel 1967- ;
Gregori Cifré, Josep Maria, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia) ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Departament d'Art i de Musicologia
L'objectiu de la present tesi és l'estudi de l'orgue a Catalunya i la seva evolució entre les dates de 1688 (any de la primera obra documentada del patriarca de la nissaga d'orgueners Boscà) i 1803 (decés del màxim innovador dels nostres orgues, Lluís Scherrer), període força llarg que presenta un extens conjunt de dades documentals recopilades durant més de vuit anys de recerca. [...] El objetivo de la presente tesis es el estudio del órgano en Cataluña y su evolución en el periodo comprendido entre los años 1688 (fecha de la primera obra documentada del patriarca de la saga de organeros Boscà) y 1803 (año del fallecimiento del máximo innovador de nuestros órganos, Lluís Scherrer), vasto periodo representado en un extenso conjunto de datos recopilados durante más de ocho años de investigación. [...] The subject of this study is the organ in Catalonia and its evolution between 1688 (the first documented instrument by the father and founder of the Boscà lineage) and 1803 (the death of the most innovative of Catalan builders, Lluís Scherrer). [...]
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
2 documents
|
|
4.
|
321 p, 10.9 MB |
Abel Mus (1907-1983) : intèrpret, pedagog, compositor i escriptor
/
Gil Gimeno, Daniel ;
Calmell, Cèsar, dir. ;
Gregori Cifré, Josep Maria, dir. ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Departament d'Art i de Musicologia
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat recuperar, donar a conèixer i posar en valor la figura del violinista Abel Mus (1907 Borriana (Castelló)-València 1983) en l'ambient musical del País Valencià del segle XX, donat que va ser un músic polifacètic que va desenvolupar una important activitat com concertista i pedagog, va compondre música i va escriure un conjunt variat de textos. [...] The aim of this doctoral thesis has been to recover, publicise and enhance the figure of the violinist Abel Mus (1907 Burriana (Castellón) -Valencia 1983) in the musical environment of Valencia in the 20th century, since he was a versatile musician who developed an important activity as a musician, pedagogue, composer and writer. [...]
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
7 documents
|
|
5.
|
270 p, 1.5 MB |
La Música a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX
/
Galdon Arrué, Montiel ;
Gregori Cifré, Josep Maria, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia) ;
Universitat Autònoma de Barcelona.
Departament d'Art i de Musicologia
Estudi de la capella de música de la catedral de Girona, les places de què constava (mestre de capella, organista, quatre escolans de cor, quatre violins, dues violes, un contrabaix, quatre instrumentistes de vent fusta, dues trompes, dos contralts, dos tenors i quatre xantres), les pautes de funcionament, les actuacions, els músics que hi treballaren (un total de cent cinquanta, amb personatges de renom com: Francesc Juncà, Antoni Guiu, Jaume Joan Lleys, Josep Barba. [...] A study of the music chapel in the cathedral of Girona, its places (choirmaster, four child chorister, organist, four violins, two violists, a contrabass, four wood winds musicians, two horns, two contraltos, two tenors, and four chanters), the regulation ordinance, public functions, the musicians who worked (a hundred fifty musicians with some prestige ones like Francesc Juncà, Antoni Guiu, Jaume Joan Lleys, Josep Barba. [...]
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2004
4 documents
|
|