Pàgina inicial > Resultats de la cerca: 18th century
  Consells de cerca
Cerca avançada
Cerca col·leccions:
Ordena'ls per: Mostrar els resultats: Format de visualizació:
Resultats globals: 32 registres trobats en 0.03 segons.
Articles, 30 registres trobats
Documents de recerca, 2 registres trobats
Articles 30 registres trobats  1 - 10següentfinal  anar al registre:
1.
20 p, 614.1 KB L'heterodòxia de Maria Antònia Ortolà : el camí del relat autobiogràfic al procés inquisitorial (1717-1727) / Zaragoza Gómez, Verónica (Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED))
El 1717, la valenciana Maria Antònia Ortolà va començar a ser investigada pel tribunal de la Inquisició de València per exterioritzar una religiositat sospitosa, que calia reconduir; en va resultar absolta però al cap dels anys, en la condició de beata, va resultar víctima d’un nou procés que va culminar amb la sentència de reclusió i de silenci absolut. [...]
In 1717, the Valencian Maria Antònia Ortolà was interrogated by the Valencian Inquisition because of a suspicious religiosity that she had to reorient. She was absolved in the first trial, but a few years later, in her condition of beata, she was victim of a new process that culminated in the sentence of reclusion and of absolute silence. [...]
En 1717, la valenciana Maria Antònia Ortolà empezó a ser investigada por el tribunal de la Inquisición de Valencia por exteriorizar una religiosidad sospechosa, que debía ser reorientada; resultó absuelta en este primer caso, pero años más tarde, en su condición de beata, fue víctima de un nuevo proceso que culminó con la sentencia de reclusión y de silencio absoluto. [...]
2018 - 10.5565/rev/manuscrits.215
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 37 (2018) , p. 117-136 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
2.
22 p, 617.2 KB Francisco Xavier de Olóriz, el último capellán mayor del Palacio Real de Valencia / Callado Estela, Emilio (Universidad CEU Cardenal Herrera)
El ex jesuita Francisco Xavier de Olóriz (Valencia, 1730 – † Valencia, 1814) era conocido hasta ahora por su condición de crítico prudente. Como tal se mostró consciente del atraso cultural de España durante el siglo xviii y la necesidad de aplicarle remedio, aun receloso de los ilustrados que podían atentar contra los valores tradicionales del país. [...]
L’exjesuïta Francisco Xavier de Olóriz (València, 1730 – † València, 1814) era conegut fins ara per la seua condició de crític prudent. Com a tal es va mostrar conscient del retard cultural d’Espanya durant el segle xviii i la necessitat d’aplicar-li remei, encara que recelava dels il·lustrats que podien atemptar contra els valors tradicionals del país. [...]
The former Jesuit priest Francisco Xavier de Olóriz (Valencia, 1730 – † Valencia, 1814) is well known because of his condition of prudent critic. He was conscious of Spanish cultural backwardness during the 18th century, but simultaneously suspicious of those enlightened men who could threaten the country traditional values. [...]
2018 - 10.5565/rev/manuscrits.194
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 37 (2018) , p. 159-180 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
3.
32 p, 632.9 KB Reassessing Bourdelot-Bonnet’s first French History of Music (1715) / Herzog, Myrna (The Jerusalem Academy of Music)
This is an historiographical examination of the first History of Music published in France in 1715, written during a long span of time by three different authors. Histoire de la Musique et de ses effets depuis son origine jusqu’a present portrays the ideological war taking place in France in the late 17th and early 18th-century between defenders of the French and the Italian styles and proposes an union of the two – what would be later called Les Goûts Réunis (the united tastes) – as an esthetic solution to the conflict.
Este es un examen historiográfico de la primera Historia de la Música publicada en Francia en 1715, escrita durante un largo período por tres autores diferentes. Histoire de la Musique et de ses effets depuis son origine jusqu’a present retrata la guerra ideológica ocurrida en Francia a finales del siglo 17 y principios del 18 entre los defensores de los estilos francés e italiano y propone una unión de los dos - lo que más tarde se llamaría Les Goûts Réunis (los gustos unidos) – como una solución estética para el conflicto.
2018
Mirabilia, Núm. 27 (jun-dez 2018) , p. 189-220 (Special issue)  
Registre complet -
4.
17 p, 989.1 KB O discurso oratório francês e as Gigas de François Couperin (1668-1733) : correspondências e disparidades / Pavan, Beatriz Carneiro (Instituto Federal de Goiás (Brasil))
Nas últimas décadas a pesquisa histórico-musical tem se tornado objeto necessário para a performance de obras de períodos distantes. A junção de elementos comuns entre discurso retórico e musical agrega às bases interpretativas materiais que a fundamentam. [...]
In the last decades the historical-musical research has become necessary object for the performance of works of distant periods. The joining of common elements between rhetorical and musical discourse adds to the material interpretative bases that underlie it. [...]
2018
Mirabilia, Núm. 27 (jun-dez 2018) , p. 172-188 (Special issue)  
Registre complet -
5.
26 p, 675.3 KB "Las declaraciones de esencia" del siglo XVIII : un tipo textual para el estudio de la terminología anatómica / Calderón Campos, Miguel (Universidad de Granada. Departamento de Lengua Española)
Surgical-legal declarations were often called «declaraciones de esencia» in lawsuits and witness statements in 18th century Spain. These were medical certifications, in which surgeons and blood-letters dictated to a notary a detailed description of the wounds observed in the victim of an aggression. [...]
En los pleitos y probanzas del siglo XVIII, las declaraciones quirúrgico-legales se denominan frecuentemente «declaraciones de esencia». Son certificaciones médicas llevadas a cabo por cirujanos y sangradores en las que dictan a un escribano la descripción minuciosa de las heridas sufridas por las víctimas de una agresión. [...]
2018 - 10.4321/S0211-95362018000200007
Dynamis : Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, Vol. 38 Núm. 2 (2018) , p. 427-452 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
6.
16 p, 14.9 MB Catalan imitations of the ligurian taches noires ware in Barcelona (18th-19th century) : an example of technical knowledge transfer / Di Febo, Roberta (Universitat de Barcelona. Department de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia) ; Casas i Duocastella, Lluís (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geologia) ; Capelli, Claudio (Università degli Studi di Genova. Dipartimento di Scienze della Terra Dell'Ambiente e della Vita) ; Cabella, Roberto (Università degli Studi di Genova. Dipartimento di Scienze della Terra Dell'Ambiente e della Vita) ; Vallcorba Valls, Oriol (ALBA Laboratori de Llum de Sincrotró)
The ware called Taches Noires was developed in Albisola (Liguria, NW Italy) during the 18th century. In just a few years, it spread all over the Mediterranean (Italy, France, Spain, Tunisia, and Greece) and also in the New World (Canada, the Caribbean Islands, and Mexico). [...]
2018 - 10.3390/min8050183
Minerals, Vol. 8, issue 5 (May 2018) , p. 183  
Registre complet - Creative Commons
7.
11 p, 352.8 KB The Enlightenment in Catalonia / Antón Pelayo, Javier (Universitat Autònoma de Barcelona)
This article sketches out a historiographic picture of the Enlightenment in Catalonia: first it analyses the qualities of the concept, how it was adapted to the reality of Catalonia and how it has been interpreted from different vantage points, and secondly it summarises the milestones achieved by this movement according to the most recent literature.
2013 - 10.2436/20.1000.01.86
Catalan historical review, Num. 6 (2013) , p. 61-71  
Registre complet - Creative Commons
8.
9 p, 413.6 KB L'experiència de Vic en les guerres de Catalunya, 1660-1690 / Espino López, Antonio (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
En aquest article ens proposem analitzar la importància del fenomen bèl·lic a Vic i a tota la comarca d’Osona en el període que aniria entre la Pau dels Pirineus (1659) i el començament de la Guerra dels Nou Anys (1689). [...]
In this paper we analyze the consequences of war in Vic from 1659 when the Treaty of the Pyrenees was signed, to the beginning of the Nine Years’ War in 1689. After many years of war from 1637 to 1659, the people of Osona again had to withstand the demands of the Spanish crown for troop accommodations, recruiting demands and war taxation.
2015
Ausa, Vol. 27 Num. 175 (2015) , p. 45-59  
Registre complet - Creative Commons
9.
38 p, 1008.1 KB Lo que se sabe de Hervás : ideas lingüísticas, errores y revitalización de su figura en el marco de la historiografía lingüística / Fuertes Gutiérrez, Mara (Leeds Beckett University (Regne Unit))
Los trabajos del ex jesuita conquense don Lorenzo Hervás y Panduro (1735-1809) constituyen una aportación esencial a la historiografía lingüística ilustrada. De manera global, sus obras dedicadas al estudio de lenguaje y las lenguas pueden clasificarse en tres bloques temáticos: 1) tratados sobre el origen del lenguaje y el desarrollo de la facultad del habla, 2) tratados sobre el origen y la evolución de las lenguas a lo largo del tiempo y las relaciones entre ellas y 3) materiales para el estudio de los dos tópicos anteriores. [...]
The works of the ex-Jesuit Lorenzo Hervás y Panduro (1735-1809) represent one of the most relevant contributions to 18th-century Linguistics. In particular, his linguistic texts can be classified into three strands: 1) treatises discussing the origin of language and the development of speech, 2) treatises covering the origin and evolution of languages across time and their relationships and 3) materials developed to study the former topics. [...]
2015
Estudios de lingüística del español, Vol. 36 (2015) , p. 197-234 (Articles)  
Registre complet -
10.
23 p, 165.5 KB Entre desiertos y serranías : población, espacio no controlado y fronteras permeables en el Septentrión novohispano tardocolonial / Ortelli, Sara (CONICET Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires)
En este artículo se analiza la circulación de población en la provincia de Nueva Vizcaya a fines de la época colonial, entre los espacios controlados y aquellos que quedaban fuera del control de las autoridades. [...]
En aquest article s’analitza la circulació de població a la província de Nova Biscaia a finals de l’època colonial, entre els espais controlats i aquells que quedaven fora del control de les autoritats. [...]
This article discusses population flows in the province of Nueva Vizcaya in the late colonial era between controlled areas and those which were outside the control of the colonial authorities. Although they were supposed to be formally integrated into colonial society as subjects of the Crown, the lives of these frontier men and women were spent between their condition as citizens of towns, well-integrated members of missions and haciendas and mine workers, or as outlaws in deserts and mountains engaged in criminal activities such as cattle rustling. [...]
2014 - 10.5565/rev/manuscrits.45
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 32 (2014) , p. 85-107 (Dossier)  
Registre complet - Creative Commons

Articles : 30 registres trobats   1 - 10següentfinal  anar al registre:
Documents de recerca 2 registres trobats  
1.
518 p, 5.1 MB La pràctica epistolar a Catalunya (1700-1850): usos de la carta familiar / Amor López, Sílvia ; Antón Pelayo, Javier, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia
Durant l'Antic Règim les cartes acomplien diverses funcions, entre elles, les d'informar, instruir, entretenir i divulgar determinades idees o discursos entre la població. La segona meitat del segle XVIII i el XIX representen l'època de màxim esplendor de la correspondència com a mitjà de comunicació i sociabilitat a conseqüència, fonamentalment, de l'increment de la taxa d'alfabetitzats i del desenvolupament del sistema de correus espanyol. [...]
During the Ancien Régime, letters have accomplished several functions, among those, to inform, instruct, entertain and spread determinate ideas or speeches among the population. The second half of the 18th century and the 19th one, represent the period of maximum splendour of correspondence as a mean of communication and to establish social relations as a result, fundamentally, of the increase of people that became alphabetized and for the development of the Spanish post system. [...]
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015  
Registre complet - Creative Commons
2.
364 p, 8.3 MB Catalans en armes (1704-1723):l'origen dels mossos d'esquadra / Mas Vilaseca, Eusebi ; Espino López, Antoni, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
L'origen dels Mossos d'Esquadra, l'actual cos de policia de la Generalitat de Catalunya, es remunta a tres segles enrere, arran de l'organització de dos arreglaments de minyons filipistes al Principat, a les acaballes de la Guerra de Successió. [...]
The origin of the Mossos d'Esquadra, the current Catalan Government police force, goes back three centuries to the organisation of two detachments of pro-Philip V irregulars in Catalonia at the end of the War of the Spanish Succession. [...]
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015  
Registre complet - Creative Commons

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB :: Cerca :: Lliura :: Personalitza :: Ajuda
Powered by Invenio v1.1.6
Mantingut per ddd.bib@uab.cat  :: Metadades subjectes a:
Col·laborem