Resultats globals: 31 registres trobats en 0.02 segons.
Articles, 27 registres trobats
Contribucions a jornades i congressos, 1 registres trobats
Documents de recerca, 2 registres trobats
Materials didàctics, 1 registres trobats
Articles 27 registres trobats  1 - 10següentfinal  anar al registre:
1.
24 p, 1.6 MB Josep Morató i Codina : epíleg d’una nissaga de constructors vigatans. Les seves obres fora vila / Garganté Llanes, Maria (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
La nissaga dels Morató abasta cronològicament des del segle XVII fins al primer quart del segle XIX. Les seves obres i els seus projectes arquitectònics es troben majoritàriament a les comarques més vinculades geogràficament amb la "Catalunya central", com ara (segons els límits administratius actuals) el Bages, l’Anoia i el Solsonès, però també amb projecció més al nord —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— i a llevant —el Vallès Oriental i el Maresme—, amb la qual cosa exerceix una influència notable en la consolidació d’un barroc autòcton i d’una forta personalitat. [...]
La estirpe de los Morató abarca cronológicamente desde el siglo XVII hasta el primer cuarto del siglo XIX. Sus obras y sus proyectos arquitectónicos se encuentran mayoritariamente en las comarcas más vinculadas geográficamente con la "Cataluña central", como (según los actuales límites administrativos) el Bages, Anoia y el Solsonès, pero también con proyección más al norte —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— y a levante —el Vallès Oriental y el Maresme—, con lo que ejerce una notable influencia en la consolidación de un barroco autóctono y con una fuerte personalidad. [...]
Morató’s lineage extends chronologically from the 17th century to the first quarter of the 19th century. His works and architectural projects are mostly to be found in the regions geographically linked to what is known as “central Catalonia”, such as (according to the administrative divisions) the counties of Bages, Anoia and Solsonès, but also reached further north to Berguedà, Ripollès or Rosselló and to the east to Vallès Oriental and Maresme, thus exerting a notable influence on the consolidation of a native Baroque defined by a strong personality. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.334
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 183-206 (Articles)  
2.
24 p, 1005.1 KB Europa y el barroco por los viejos caminos de la unidad / García-Montón González, Patricia (Universidad Complutense de Madrid)
En 1957, Europa vivió un momento clave en el proceso de su unificación, y qué mejor forma de celebrarlo, se pensó, que con una exposición a la moda, Il Seicento europeo, que, bajo las alas del Consejo de Europa, marcó una nueva dimensión geográfica en la historiografía, a pesar de la controversia en torno a lo barroco y sus redefiniciones por las sensibilidades identitarias. [...]
El 1957, Europa va viure un moment clau en el procés de la seva unificació, i quina millor manera de celebrar-ho, es va pensar, que amb una exposició a la moda, Il Seicento europeo, que, sota les ales del Consell d’Europa, va marcar una nova dimensió geogràfica en la historiografia, malgrat la controvèrsia entorn del barroc i les seves redefinicions per les sensibilitats identitàries. [...]
In 1957, Europe was to experience an important moment in its process towards unification. Therefore, what better way to celebrate it than with an exhibition in vogue: Il Seicento europeo, which consolidated the new multilateral action of the Council of Europe’s cultural policy and marked a new geographic dimension in European historiography despite the controversy about the Baroque and its redefinitions caused by identity sensitivities. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.328
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 273-295 (Articles)  
3.
28 p, 2.4 MB Unas tablas renacentistas de Diego Aguilar en la iglesia de Santa Cristina de Valdesaz (Segovia) / Lorenzo Arribas, Josemi
Con motivo de la restauración del retablo barroco de la iglesia de Valdesaz (2016), se realizó un estudio para su documentación, así como la de las tablas reaprovechadas y de la talla de santa Cristina que contiene. [...]
Amb motiu de la restauració del retaule barroc de l’església de Valdesaz (2016), es va fer un estudi per a la seva documentació, així com per a la de les taules reaprofitades i de la talla de santa Cristina que conté. [...]
On the occasion of the restoration of the Baroque altarpiece of the church of Valdesaz (2016), a study was conducted to document this piece, as well as the reused panel paintings and the wooden carving of Saint Christine also in the church. [...]

2018 - 10.5565/rev/locus.324
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 93-119 (Articles)  
4.
21 p, 291.7 KB Pau Llinàs i la vida a Santa Maria del Pi (1711-1749) : biografia i inventari / Badal Pérez-Alarcón, Carles (Societat Catalana de Musicologia)
Entendre les nostres maneres de fer musicals passa necessàriament per l'estudi dels compositors consolidats en l'àmbit historiogràfic, però les menudeses i els matisos de la música catalana vénen també definits pels petits noms i la tramesa directa de coneixements entre mestres i deixebles. [...]
A knowledge of the Catalan ways of making music necessarily calls for a knowledge of the historiographically consolidated composers. However, the small details and nuances of Catalan music are also defined by minor figures and by the direct transmission of knowledge between masters and disciples. [...]

2016 - 10.2436/20.1003.01.45
Revista catalana de musicologia, Num. 9 (2016) , p. 153-173  
5.
22 p, 200.5 KB Alteridad, oportunidad y autocensura en la historiografía de inicios del siglo XVII / Miralles, Eulàlia (Universitat de València. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana)
La historiografía barroca, sometida a menudo a los dictámenes políticos de las instituciones, se presenta como un marco idóneo para poder valorar los niveles de censura y autocensura en las obras del período. [...]
La historiografia barroca, sotmesa sovint als dictàmens polítics de les institucions, es presenta com un marc idoni per poder valorar els nivells de censura i d'autocensura en les obres del període. [...]
Baroque historiography, which is usually subjected to the political opinions of institutions, presents itself as an ideal space for examining levels of censorship and self-censorship in the period's works. [...]

2017 - 10.5565/rev/manuscrits.177
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 35 (2017) , p. 61-81 (Dossier)  
6.
12 p, 237.5 KB Dianas y amazonas : pervivencia y transformación del mito en la poesía argentina contemporánea / Néspolo, Jimena (Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas - CONICET (Argentina))
El culto a Diana/Artemisa puede rastrearse a lo largo de las épocas en heteróclitas fuentes. El estudio de este mito, donde la virginidad fecundable y la maternidad se mantienen en suspenso, permite trazar perspicaces proyecciones sobre el trasfondo doctrinal del judeo-cristianismo y su singular reapropiación por parte del barroco americano. [...]
El culte a Diana/Artemisa pot rastrejar-se al llarg de les èpoques en heteròclites fonts. L’estudi d’aquest mite, on la virginitat fecundable i la maternitat es mantenen en suspens, permet traçar perspicaces projeccions sobre el rerefons doctrinal del jueu-cristianisme i la seva singular reapropiació per part del barroc americà. [...]
The cult to Diana/Artemis can be tracked along time from heteroclite sources. The study of this myth, in which fecundable virginity and maternity remain suspended, allow us to trace projections about the doctrinal background of the Jewish Christianity and its peculiar appropriation from the American baroque. [...]

2016 - 10.5565/rev/mitologias.292
Mitologías hoy, Vol. 14 (2016) , p. 351-362 (Miscelánea)  
7.
36 p, 221.4 KB La guerra de Successió en el teatre i la poesia catalans de l’època / Vall, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Tot i la significació de la guerra de Successió als Països Catalans i l’abundant bibliografia sobre l’esdeveniment i les seves recreacions literàries posteriors, la literatura catalana d’aquest període no ha estat encara prou estudiada, malgrat algunes estimables aportacions. [...]
A pesar de la significación de la guerra de Sucesión en los Países Catalanes y la abundante bibliografía sobre el evento y sus recreaciones literarias posteriores, la literatura catalana de este período no ha sido aún suficientemente estudiada, si bien se cuenta con algunas estimables aportaciones. [...]
In contrast to the significance of the War of Succession in the Catalan Countries and the vast publications on the event and its later literary recreations, the Catalan literature of the period has not yet been widely studied, despite some estimable contributions. [...]

2015 - 10.5565/rev/manuscrits.62
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 33 (2015) , p. 139-174 (Articles)  
8.
20 p, 147.1 KB La herencia espiritual : un linaje carmelitano en la Zaragoza del siglo XVII / Gimeno-Maldonado, Cristina (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Història Moderna i Contemporània)
La presente investigación analiza los escritos que Fr. Roque Alberto Faci recopiló y compendió en su obra Vida de la V. V. Mariana Villalva y Vicente y sus tres hijas (1761). La obra relata la vida de unas mujeres aragonesas pertenecientes a la familia Escobar Villalva: Mariana Villalva (1565-1623), beata, y sus tres hijas, María (1599-1633), Margarita (1608-1641) y Mariana (1603-1660), carmelitas descalzas. [...]
Aquesta investigació analitza els escrits que Fr. Roque Alberto Faci va recopilar i publicar a l’obra Vida de la V. V. Mariana Villalva y Vicente y sus tres hijas (1761). El llibre relata la vida de dues generacions de dones aragoneses de la família Escobar Villalva: Mariana Villalva (1565-1623), beata, i les seves tres filles, María (1599-1633), Margarita (1608-1641) i Mariana (1603-1660), totes elles carmelites descalces. [...]
The present investigation analyses the texts that Fr. Roque Alberto Faci compiled in his work Vida de V. V. Mariana Villalva y Vicente y sus tres hijas (1761). The book narrates the life of some Aragonese women of the Escobar Villalva family: the blessed mother Mariana Villalva (1565-1623), and her three daughters, Maria (1599-1623), Margarita (1608-1641) and Mariana (1603-1660), discalced Carmelites. [...]

2015 - 10.5565/rev/manuscrits.73
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 33 (2015) , p. 119-138 (Articles)  
9.
13 p, 288.5 KB Cuando Cuba entró en París : retombées barthesianas en la crítica literaria de Severo Sarduy / Pino Estivill, Ester (Universitat de Barcelona)
En el presente artículo se exploran los usos barthesianos de la crítica literaria de Severo Sarduy. En primer lugar, analizamos de qué manera la lectura estructuralista-telquelista realizada por Sarduy sobre las obras de Góngora y Lezama Lima le permitió elaborar el concepto de neobarroco como rasgo identitario de la cultura cubana. [...]
En el present article s'exploren els usos barthesianos de la crítica literària de Sever Sarduy. En primer lloc, analitzem de quina manera la lectura estructuralista-telquelista realitzada per Sarduy sobre les obres de Góngora i Lezama Lima li va permetre elaborar el concepte de neobarroc com a tret identitari de la cultura cubana. [...]
This article explores the uses of Roland Barthes in Severo Sarduy's literary criticism. First, we analyse how the structuralist-telquelist reading operated by Sarduy on the works of Luis de Góngora and José Lezama Lima allowed him to develop the concept of neo-baroque as an identifying feature of Cuban culture. [...]

2015 - 10.5565/rev/mitologias.267
Mitologías hoy, Vol. 12 (2015) , p. 163-175 (Dossier)  
10.
16 p, 522.2 KB Girona a la Catalunya del Barroc. Trajectòries comparades / Simon i Tarrés, Antoni (Universitat Autònoma de Barcelona)
El propòsit d'aquest article és establir alguns punts de referencia , i també alguns interrogants, per tal que, en el futur, es puguin desenvolupar recerques i estudis sobre la dinàmica històrica de la Girona del barroc, la qua!, fins aquests moments, ens és molt desconeguda.
2012
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 53 (2012) , p. 15-30  

Articles : 27 registres trobats   1 - 10següentfinal  anar al registre:
Contribucions a jornades i congressos 1 registres trobats  
1.
40 p, 9.9 MB Les traces de retaules barrocs : Proposta per a un primer catàleg / Bassegoda i Hugas, Bonaventura (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Ponència presentada a les jornades "El barroc català", celebrades a Girona els dies 17, 18 i 19 de desembre de 1987.
1987
El Barroc Català. Girona, Catalunya, p. 187-264
2 documents

Documents de recerca 2 registres trobats  
1.
42 p, 1.1 MB La Fábula de la Fénix de Juan de Tassis. Fuentes, estructura y sentido / Labaila Español, Miguel Ángel ; Serés Guillén, Guillermo, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Se propone un análisis de la Fábula de la Fénix de Juan de Tassis, un estudio de las fuentes, la estructura y el sentido. Se pretende conseguir un acercamiento al corpus ovidiano a través de la óptica exegética humanista en el apartado de las fuentes. [...]
Es proposa un anàlisi de la Fábula de la Fénix de Juan de Tassis, un estudi de les fonts, l'estructura i el sentit. Es pretén aconseguir un apropament al corpus ovidià a través de l'òptica exegètica humanista en l'apartat de les fonts. [...]

2016
Graduat o Graduada en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  
2.
35 p, 206.0 KB Característiques del bandolerisme a Catalunya entre 1580 i 1640 : el cas osonenc / Caballeria i Casals, Judit ; Roura i Aulinas, Lluís, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Aquest treball resumeix les característiques del bandolerisme a la Catalunya de 1580-1640, entenent així la seva geografia, conjuntures, fautors i quadrilles i també la seva davallada i repressió. [...]
2015
Història [803]  

Materials didàctics 1 registres trobats  
1.
2.2 KB Rembrandt / Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca d'Humanitats ; Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Biblioteques
El naixement el 15 de juliol de 1606 de Rembrandt Harmenszoon van Rijn és l'excusa d'una nova Web temàtica. En ella hi trobareu informació biogràfica, bibliogràfica, els principals webs sobre la seva vida i obra, una galeria de les obres més representatives i un article del Professor Bonaventura Bassegoda sobre El Rembrandt Research Project.
2006  

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.