|
1.
|
|
13 p, 227.2 KB |
Retos particulares de la comunicación del Consejo de la Unión Europea
/
Nuño Molina, Ignacio (Consell de la Unió Europea)
La Unión Europea (UE) es un proyecto político que se creó en 1957. Hoy engloba 27 países y 447. 7 millones de personas. La manera como las instituciones europeas, en concreto el Consejo de la UE y el Consejo Europeo, se comunican con los ciudadanos se ha visto sacudida por la revolución digital que estamos viviendo. [...]
La Unió Europea (UE) és un projecte polític que es va crear el 1957. Avui engloba 27 països i 447. 7 milions de persones. La manera com les institucions europees, concretament el Consell de la UE i el Consell Europeu, es comuniquen amb els ciutadans s'ha vist sacsejada per la revolució digital que estem vivint. [...]
The European Union (EU) is a political project that was created in 1957. Today it encompasses 27 countries and 447. 7 million people. The way that the European institutions, specifically the Council of the EU and the European Council, communicate with citizens has been shaken by the digital revolution that we are experiencing. [...]
2022 -  10.5565/rev/quadernsiee.36
Quaderns IEE, Vol. 1 Núm. 2 (2022) , p. 127-139 (Notes)
|
|
|
2.
|
|
19 p, 578.0 KB |
La evaluación de las políticas educativas TIC : análisis del impacto del Sistema Educativo Digital (SED)
/
Ruiz Domínguez, Miguel Ángel (Universidad Internacional de La Rioja) ;
Area Moreira, Manuel (Universidad de La Laguna) ;
Feliciano García, Luis Antonio (Universidad de La Laguna)
En esta investigación se analizó el impacto del Sistema Educativo Digital (SED) impulsado por el INTEF del Ministerio de Educación español en los centros de enseñanza de Ceuta y Melilla. El propósito fue evaluar el efecto de una política educativa TIC a través de un modelo ecléctico propio basado en metodologías mixtas. [...]
En aquesta investigació s'ha analitzat l'impacte del Sistema Educatiu Digital (SED) impulsat per l'INTEF del Ministeri d'Educació espanyol als centres d'ensenyament de Ceuta i Melilla. S'ha mirat d'avaluar l'efecte d'una política educativa TIC a través d'un model eclèctic propi basat en metodologies mixtes. [...]
This study analyses the impact of the Digital Educational System (SED) offered to schools in Ceuta and Melilla by the Spanish Ministry of Education's National Institute of Educational Technologies and Teacher Training (INTEF). [...]
2022 - 10.5565/rev/educar.1469
Educar, Vol. 58 Núm. 2 (2022) , p. 461-479 (Temas de investigación)
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
18 p, 358.6 KB |
Análisis de la nueva estrategia comunicativa de EH Bildu (2016) : hacia una narrativa de la emoción
/
Orbegozo Terradillos, Julen (Universidad del País Vasco) ;
Iturbe Tolosa, Andoni (Universidad del País Vasco) ;
González Abrisketa, Marian (Universidad del País Vasco)
El presente artículo analiza el cambio estratégico de las campañas electorales de EH Bildu desde 2011 hasta las elecciones autonómicas de septiembre de 2016. A través de entrevistas a las personas responsables de campaña, el análisis del relato y la observación participante, se identifican determinados hitos que derivan en la renovación de su narrativa electoral después de que la propia coalición reconociera el agotamiento del relato político. [...]
Aquest article analitza el canvi estratègic de les campanyes electorals d'EH Bildu des de 2011 fins a les eleccions autonòmiques del setembre de 2016. A través d'entrevistes a les persones responsables de campanya, l'anàlisi del relat i l'observació participant, s'identifiquen determinades fites que deriven en la renovació de la seva narrativa electoral després que la mateixa coalició reconegués l'esgotament del relat polític. [...]
This article analyses the strategic change in the EH Bildu electoral campaigns from 2011 through to the regional elections of September 2016. Through interviews with those in charge of the campaigns, the analysis of their accounts of the events and participant observation, certain milestones that have led to the renewal of their electoral narrative after the coalition itself acknowledged the end of its political narrative are identified. [...]
2017 - 10.5565/rev/analisi.3111
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Núm. 57 (Desembre 2017) , p. 97-114 (Articles)
2 documents
|
|
|
5.
|
|
14 p, 161.2 KB |
Cap a l'americanització de les campanyes electorals? : L'ús de Facebook i Twitter a Espanya, Estats Units i Noruega
/
Cervi, Laura (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació) ;
Roca Trenchs, Núria Candela (Universitat Autònoma de Barcelona)
La primera victòria electoral d'Obama va demostrar que, per guanyar unes eleccions, cal tenir presència a les xarxes socials: és innegable que a la majoria dels països desenvolupats les campanyes en línia estan reemplaçant les campanyes tradicionals. [...]
La primera victoria electoral de Obama demostró que, para ganar unas elecciones, es necesario tener presencia en las redes sociales: es innegable que en la mayoría de los países desarrollados las campañas en línea están reemplazando a las campañas tradicionales. [...]
The first Obama's victory proved to the world that in order to win a campaign social networks are essential: it is undeniable that in almost all the "developed" countries on line campaigns are (more or less) slowly but inexorably replacing actual campaigns. [...]
2017 - 10.5565/rev/analisi.3072
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Núm. 56 (juny 2017) , p. 87-100 (Articles)
2 documents
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
19 p, 201.8 KB |
A la conquista de las masas : los orígenes de la propaganda estatal en la España de entreguerras, 1917-1936
/
Morales Tamaral, José Manuel (Universidad Complutense de Madrid)
El presente trabajo analiza el entramado legislativo e institucional que sentó las bases de la propaganda doméstica e internacional del Estado español entre 1917 y 1936. En directa relación con los debates sobre la legitimidad de la propaganda que se extendieron por Europa y Estados Unidos tras la Primera Guerra Mundial, se pretende contextualizar la honda transformación en la relación entre el Estado y los medios de comunicación de masas, en especial la prensa, que se produjo en España en los años de entreguerras; en otras palabras, un giro a largo plazo tendente hacia el recurso sistemático del condicionamiento de la opinión pública a través de la censura y, lo que es más, una voluntad consciente por influir en las masas mediante instrumentos tales como los gabinetes de prensa, la compra de periódicos o las agencias de noticias. [...]
El present treball analitza l'entramat legislatiu i institucional que va posar les bases de la propaganda domèstica i internacional de l'Estat espanyol entre 1917 i 1936. En directa relació amb els debats sobre la legitimitat de la propaganda que es van estendre per Europa i Estats Units després de la Primera Guerra Mundial, es pretén contextualitzar la profunda transformació en la relació entre l'Estat i els mitjans de comunicació de masses, especialment la premsa, que es va produir a Espanya en els anys d'entreguerres; en altres paraules, un gir a llarg termini tendent cap al recurs sistemàtic del condicionament de l'opinió pública a través de la censura i, el que és més, una voluntat conscient per influir en les masses mitjançant instruments tals com els gabinets de premsa, la compra de periòdics o les agències de notícies. [...]
This paper investigates the legislation and institutions which paved the way to the domestic and foreign state propaganda in Spain between 1917 and 1936. Amid the public debates on the legitimacy of propaganda that spread all over Europe and the United States after the First World War, our aim is to analyze the deep transformation in the relationship among the state and the mass media, specially the press, that also took place in Spain during the interwar period -in other words, a long-term turn towards an increase of the governmental constraint on the public opinion through the censorship and, more significantly, a conscious willingness to have a massive influence on the citizenship thanks to techniques such as official press cabinets, newspaper funding practices or news agencies. [...]
2016
Rúbrica contemporánea, Vol. 5 Núm. 10 (2016) , p. 65-83 (Dossier)
|
|
|
8.
|
|
2 p, 48.1 KB |
La premsa, un poder de poders
/
Cardús i Ros, Salvador, 1954- (Universitat Autònoma de Barcelona)
The author focuses upon the factual character of the power of the mass media which falsely endows itself with both democratic legitimacy and the ability to translate a fictitious popular will. According to Salvador Cardús, this is the origin of the power of the media as well as the fact that they become the stage upon which the other branches dispute their struggle. [...]
1996
Mètode, Núm. 13 (1996) , p. 24-25
|
|
|
9.
|
|
2 p, 1.1 MB |
La correcció política, puritanisme liberal
/
Cardús i Ros, Salvador, 1954-
És molt significatiu que les crítiques més àcides i més ferotges a propòsit del llenguatge políticament correcte hagin arribat per l'esquerra. Precisament, la correcció política havia nascut als Estats Units com a decàleg de principis liberals, és a dir, progressistes, i amb la bona intenció d'aconseguir que la imposició d'aquest llenguatge contribuís a materialitzar el principi de la igualtat d'oportunitats, obviant les diferències de sexe, raça, ètnia, etc.
1997
Escola catalana, Núm. 339 (Abril 1997) , p. 6-7
|
|
|
10.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
