|
1.
|
|
|
2.
|
|
29 p, 5.2 MB |
"Conèixer e haver moralitats bones" : l'ús de la literatura en l'"Arbre exemplifical" de Ramon Llull
/
Cabré, Lluís (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana) ;
Ortín, Marcel (Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Filologia) ;
Pujol i Gómez, Josep (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
La idea per al treball que segueix va néixer de la lectura d'un article on Robert Pring-Mill examina el primer dels fragment s narratius de l'Arbre exemplifical [= AE], per mostrar com una materia pròpia de la ciència de l'época esdevé, en mans de Llull, una peça literària. [...]
1988
Studia Lulliana, Vol. 28, Num. 79 (1988) , p. 139-167
|
|
|
3.
|
|
20 p, 679.6 KB |
El castell de Vilademàger (La Llacuna, l'Anoia) : arqueologia d'una fortificació comtal (Segles X-XV)
/
Sabaté i Balada, Mireia ;
Folch Iglesias, Cristian (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de recerca OCORDE)
Amb aquest text es presenten els primers resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al castell de Vilademàger durant la primavera de l'any 2017. Les excavacions al sector més septentrional de la fortificació han permès documentar i datar amb una certa precisió tot un conjunt d'estructures localitzades en aquesta zona, que corresponen al primer castell documentat al segle X, i estudiar la seva evolució durant tota l'Edat Mitjana fins que s'abandona al segle XV.
The first results of an archaeological survey in spring 2017 at the Vilademàger castle are reported. Excavations at the northernmost part of the fortification made it possible to document and to date with some degree of precision the whole set of structures in this site which are linked to the first castle — documented back to the 10th century — and, moreover, to study its evolution throughout the Middle Ages up until the 15th century when it was abandoned.
2018 -  10.5565/rev/tda.80
Treballs d'arqueologia, Núm. 22 (2018) , p. 135-154 (Articles)
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
12 p, 4.4 MB |
Les ressources minérales et végétales de la Cerdagne orientale : bois, mines, fours à chaux, charbonnières et sites de transformation des minerais. L'apport de l'archéologie
/
Campmajo, Pierre (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne) ;
Rendu, Christine (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne) ;
Crabol, Denis (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne) ;
Bousquet, Delphine (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne) ;
Luault, Noémie (Université de Toulouse 2. Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne)
Cet article offre un aperçu de l'exploitation des ressources minérales et végétales de la Cerdagne dans les temps anciens. L'analyse archéologique se concentre sur l'étude de ressources telles que le bois, les mines, les fours de chaux, les charbonnières et les points de transformation des minerais.
Aquest article ofereix una panoràmica al voltant de l'explotació dels recursos minerals i vegetals de la Cerdanya en època antiga. L'anàlisi arqueològic se centra en l'estudi de recursos com la fusta, les mines, els forns de cals, les carboneres i els punts de transformació de mineral.
This paper tries to offer an overview around the exploitation of mineral and vegetal resources from Cerdanya in ancient times. The archaeological analysis is focusing in the study of resources like wood, mines, lime kilns, charcoal and mineral transformation areas.
2017 - 10.5565/rev/tda.60
Treballs d'arqueologia, Núm. 21 (2017) , p. 65-76 (Articles)
|
|
|
6.
|
|
16 p, 2.7 MB |
Appréhender les dynamiques agraires dans une région de montagne, la Cerdagne : état des lieux (Antiquité tardive/Haut Moyen Âge)
/
Luault, Noémie (Centre National de la Recherche Scientifique (França). Travaux et Recherches Archéologiques sur les Cultures, les Espaces et les Sociétés -UMR 5608)
Cet article vise à offrir les premières données d'une étude sur les dynamiques agraires dans la région pyrénéenne de la Cerdagne entre les périodes historiques de l'Antiquité tardive et le Haut Moyen Age. [...]
Aquest article pretén oferir les primeres dades al voltant d'un estudi sobre les dinàmiques agràries a la regió pirenaica de la Cerdanya entre els períodes històrics de l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. [...]
This paper aims to offer the first data about a study on agricultural dynamics in the Pyrenees region of Cerdanya between the historical periods of Late Antiquity and the Early Middle Ages. These data come from a set of archaeological intervention campaigns in various rural areas between ancient chronology sites such as Coma Peronell or Iulia Libica.
2017 - 10.5565/rev/tda.68
Treballs d'arqueologia, Núm. 21 (2017) , p. 49-64 (Articles)
|
|
|
7.
|
|
21 p, 1.6 MB |
Sobre el nom de santa Maria de Blaquerna : algunes preguntes i respostes
/
Butinyà i Jiménez, Júlia (Universidad Nacional de Educación a Distancia (Espanya))
Sobre el nom de la Mare de Déu de Blaquerna, que s'identifica amb el del protagonista de la primera novel·la lul·liana, Romanç d'Evast e Blaquerna, s'han fet darrerament vàries aportacions; ací, hi afegim alguna de nova, així com deixem algunes preguntes obertes. [...]
About the name of the Virgin who is identified with the protagonist of the first novel of Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, several contributions have been made lately; here we add some new and formulate some questions. [...]
2017
Mirabilia, Núm. 25 (jun-dez 2017) , p. 131-151 (Articles)
|
|
|
8.
|
|
14 p, 310.4 KB |
Nosce teipsum en l'obra de Ramon Llull
/
Medina, Jaume (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana)
A pesar de l'escassa presència del precepte dèlfic «γνῶθι σαυτόν» («nosce teipsum») en l'obra de Ramon Llull, la recerca realitzada en el present treball posa de manifest, per una banda, la coneixença del precepte per part del mestre, i, per una altra, la importància que li dóna en alguns passatges cabdals de la seva producció.
Even though the presence of the Delphic precept «γνῶθι σαυτόν» («nosce teipsum») in Ramon Llull's work is scarce, the research done in the present study reaches a twofold conclusion: firstly, the master's knowledge of the precept; secondly, the importance he gave to it in some central passages of his production.
2016
Mirabilia, Núm. 23 (jun-dez 2016) , p. 19-32 (Special issue)
|
|
|
9.
|
|
2 p, 101.4 KB |
Llibres, lectura i biblioteques abans de la impremta (text en català, castellà i anglès)
/
Alturo i Perucho, Jesús
En la societat medieval, la passió pels llibres va ser minoritària, igual que ara. Els qui llegien, llegien majoritàriament llibres de caràcter professional, imprescindibles per al seu treball. I aquesta situació no va variar ni tan sols quan linvent de Gutenberg es va difondre.
2009
Barcelona metròpolis, Num. 76 (2009) , p. 23-26
|
|
|
10.
|
|
57 p, 1.1 MB |
Las élites femeninas en las ciudades gallegas de la Baja Edad Media
/
García-Fernández, Miguel (Universidade de Santiago de Compostela)
En las ciudades medievales vivían mujeres de diferentes grupos sociales. Sin embargo, los historiadores han estudiado con mayor atención las mujeres que trabajaban fuera del hogar en diversos oficios, y no tanto las que formaban parte de las oligarquías urbanas. [...]
Women from different social groups lived in medieval towns. However, historians have studied more closely women working outside their homes in various trades and, far less, women that were part of the urban oligarchies. [...]
2013
Mirabilia, Núm. 17 (juliol-desembre 2013) , p. 337-393
|
|
guest ::
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
