Página principal > Resultados de la búsqueda: Etimología
  Consejos para la búsqueda
Búsqueda avanzada
Buscar colecciones:
Ordenar por: Mostrar resultados: Formato de visualización:
Resultados globales: 23 registros encontrados en 0.02 segundos.
Artículos, Encontrados 18 registros
Libros y colecciones, Encontrados 1 registros
Documentos de investigación, Encontrados 3 registros
Documentos gráficos y multimedia, Encontrados 1 registros
Artículos Encontrados 18 registros  1 - 10siguiente  ir al registro:
1.
18 p, 334.9 KB La naturaleza vectorial de aquende y allende en español : sintaxis y etimología / Brucart, José María (Universitat Autònoma de Barcelona) ; Sánchez Lancis, Carlos Eliseo (Universitat Autònoma de Barcelona)
En este trabajo se estudia la naturaleza vectorial de los adverbios locativos aquende/allende del español medieval y se examina su funcionamiento sintáctico con el objetivo de arrojar luz en la controversia sobre la etimología de ambas unidades. [...]
This paper studies the vectorial nature of the Old Spanish locative adverbs aquende/allende ('more over here'/'beyond') and examines their syntactic behavior in order to shed some light on the controversial etymology of both units. [...]
2023 - 10.34096/filologia.n55.13480
Filología, Núm. 55 (2023) , p. 17-33  
Registro completo - Creative Commons
2.
16 p, 450.0 KB Ὄνομα ὄρνις : l'etimologia dels noms propis com a recurs argumentatiu a la tragèdia / Sánchez i Bernet, Andrea (Universitat de València)
La tragèdia àtica ofereix diversos exemples de la creença que el nom propi descriu la identitat i el futur. Deixant de banda uns altres usos de l'etimologia, examinem els passatges en què la interpretació explícita del significat d'un antropònim s'empra com a recurs argumentatiu. [...]
Attic tragedy contains several examples of the belief that a name describes the bearer's identity and future. Leaving aside other uses of etymology, we deal with the passages where the explicit interpretation of the meaning of an anthroponym serves as an argumentative tool. [...]
La tragedia ática ofrece varios ejemplos de la creencia de que el nombre propio describe la identidad y el futuro. Dejando a un lado otros usos de la etimología, examinamos los pasajes donde la interpretación explícita del significado de un antropónimo se emplea como recurso argumentativo. [...]
2023 - 10.5565/rev/faventia.172
Faventia, Vol. 45 (2023) , p. 9-24 (Articles)  
Registro completo - Creative Commons
3.
6 p, 1.4 MB Quan topònims i mapes desfan equívocs : el cas de Sabarís / Garcia-Quera, Núria (Universitat Autònoma de Barcelona)
Des que l'any 1955 Ramon d'Abadal va publicar «Catalunya Carolíngia. Els comtats de Pallars i Ribagorça», s'ha donat per fet que els topònims Saurí i Savarís (o Sabarís) es refereixen al mateix poble de Saurí, situat al Pallars Sobirà. [...]
Barcelona: Societat d'Onomàstica, 2023
Noms. Revista de la Societat d'Onomàstica, Núm. 20 (2023) , p. 29-34  
Registro completo -
4.
26 p, 550.2 KB Las peripecias de la voz Añazme / Labarta, Ana (Universitat de València)
Paso revista a las vicisitudes que ha sufrido la palabra hebrea nézem que designa un arillo de oro sujeto a la nariz. Se adaptó con la forma añazme en algunos pasajes de los romanceamientos bíblicos medievales y en la versión impresa renacentista, pero nunca ha tenido uso en la lengua viva. [...]
The article deals with the process of mutation suffered by the Hebrew word nézem that designates a golden nose ring. It was adapted as añazme in some passages of the medieval Spanish translations of the Bible and in the Renaissance printed version, but it was never used in the living language. [...]
2022 - 10.5565/rev/scriptum.127
Scriptum digital, Núm. 11 (2022) , p. 155-180 (Articles)  
Registro completo - Creative Commons
5.
21 p, 390.8 KB Arabismos activos en los teónimos lucumíes (1517-1870) cubanos Ob[b]atala y Oxala/ Osha[n]la/Ochala / Torres, Katjia (Universidad de Sevilla)
El presente estudio analiza la evolución semántica de dos afronegrismos lucumíes (ss. XVI-XIX) cubanos Ob[b]atalà y Oxala/Osha[n]la/Ochala, procedentes de los arabismos Abdalá (ʽAbd Allāh) y ojalá (Law šāʼa Allāh /In šāʼa Allāh) activos en el español peninsular, desde la llegada del islam a inicios del siglo VIII. [...]
This research analyzes the semantic evolution of two Cuban African loanwords (16th19th centuries), Ob[b]atalà and Oxala/Osha[n]la/Ochala, which come from the Arabisms Abdalá (ʽAbd Allāh) and ojalá (Law šāʼa Allāh /In šāʼa Allāh) active in peninsular Spanish since the arrival of Islam at the beginning of the 8th century. [...]
2022 - 10.36950/elies.2022.46.10
Estudios de lingüística del español, Núm. 46 (2022) , p. 179-199 (Artículos. Sociolingüística y estudios léxicos: la lengua cubana en los textos)  
Registro completo -
6.
7 p, 908.9 KB Féminas, fetos y felaciones / Ferrarons i Llagostera, Joan (Universitat Autònoma de Barcelona)
El examen etimológico de las palabras "hombre" y "mujer", los dos términos que en las sociedades de habla castellana han polarizado tradicionalmente la sexualidad humana, muestra dos tendencias claras en esa lengua y las que le son más cercanas. [...]
2020
Agenda kuir, 2020, p. 74-80  
Registro completo -
7.
27 p, 1.1 MB Diccionarios etimológicos / Carriazo Ruiz, José Ramón (Universidad Nacional de Educación a Distancia (Espanya))
Se trata en este trabajo la presencia de la etimología en la tradición lexicográfica hispana, con especial referencia a los diccionarios etimológicos desde el Renacimiento hasta la actualidad. Se presentan los precursores de la etimología científica, las recopilaciones académicas y no académicas del siglo XIX, así como los dos principales diccionarios etimológicos generales del siglo XX y algunos parciales o segmentales de los siglos XIX y XX. [...]
This paper deals with the presence of etymology in the Hispanic lexicographic tradition, with special reference to etymological dictionaries from the Renaissance to the present time. It presents the precursors of scientific etymology, the academic and non-academic dictionaries of the nineteenth century, as well as the two main scientific dictionaries of the twentieth century and some partial or segmental collections of etymologies published in the nineteenth and twentieth centuries. [...]
2017
Estudios de lingüística del español, Vol. 38 (2017) , p. 7-33 (Articles)  
Registro completo -
8.
4 p, 415.8 KB ¿Existió un dios eslavo Hennil? / Álvarez-Pedrosa Núñez, Juan Antonio (Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Filología Clásica)
La existencia de un dios eslavo occidental Hennil se basa en un testimonio del cronista medieval Thietmar de Merseburgo. La etimología de este teónimo ha suscitado un cierto debate que no ha dado lugar a una solución comúnmente aceptada. [...]
L'existència d'un déu eslau occidental Hennil es basa en un testimoniatge del cronista medieval Thietmar de Merseburg. L'etimologia d'aquest teònim ha suscitat un cert debat que no ha donat lloc a una solució comunament acceptada. [...]
The existence of a West Slavic god Hennil is based on a testimony of the medieval chronicler Thietmar of Merseburg. The etymology of this theonym has raised a scientific discussion that has not led to a commonly accepted solution. [...]
2014
Faventia, Vol. 34-36 (2012-2014) , p. 135-138 (Articles)  
Registro completo - Creative Commons
9.
12 p, 520.0 KB The Etymology of the PNs "Artimas" and "Arteimas" from Asia Minor : a New Explanation / Vernet i Pons, Mariona (Universitat de Barcelona)
The etymology of the PNs Artimas and Arteimas has been disputed among scholars. Initially, Artimas was considered to be an Iranian loanword (from the OIran. PN *R̥ tima-). However, some researchers defended the position that Artimas was presumably constructed on the basis of the Greek-epichoric GN Ἄρτεμις/Ertemi. [...]
L'etimologia dels antropònims Artimas i Arteimas, documentats en llengües anatòliques del primer mil·lenni aC, ha estat discutida. Inicialment, Artimas es va considerar un préstec d'origen irànic (a partir de l'air. [...]
La etimología de los antropónimos Artimas y Arteimas, documentados en lenguas anatólicas del primer milenio aC, ha sido discutida. Inicialmente, Artimas se consideró un préstamo de origen iránico (a partir del air. [...]
2014
Faventia, Vol. 34-36 (2012-2014) , p. 99-110 (Articles)  
Registro completo - Creative Commons
10.
10 p, 936.3 KB L'univers clàssic dels nostres mots / Capella Soler, Margalida (Institut Premià de Mar)
L'article consisteix en diferents intervencions didàctiques a l'aula de clàssiques i/o de llengua catalana a partir d'arrels grecollatines per afavorir la integració dels coneixements de diferents matèries amb abast interdisciplinari i adquirir, tot aprenent a aprendre, la competència lèxica, tan fonamental en el desenvolupament de la competència comunicativa, dins el marc de l'adquisició de la competència digital i audiovisual.
2016
Methodos, Núm. 3 (2016) , p. 45-54  
Registro completo - Creative Commons

Artículos : Encontrados 18 registros   1 - 10siguiente  ir al registro:
Libros y colecciones Encontrados 1 registros  
1.
9 p, 430.0 KB El significat del segment final -ui en els topònims dels pobles del Pallars Sobirà / Garcia-Quera, Núria (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
El segment final -ui apareix de manera més o menys explícita en el 28 % dels noms de pobles del Pallars Sobirà -Arestui, Balestui, Bernui, Bressui, Bretui, Embonui, Llavorsí, Llessui, Mencui, Mentui, Pernui, Roní, Saurí, Sellui. [...]
The final segment -ui appears more or less explicitly in 28% of the names of villages from Pallars Sobirà -Arestui, Balestui, Bernui, Bressui, Bretui, Embonui, Llavorsí, Llessui, Mencui, Mentui, Pernui, Roní, Saurí, Sellui. [...]
Generalitat de Catalunya, Parc Natural de l'Alt Pirineu, 2021
II Jornades de Recerca del Parc Natural de l'Alt Pirineu, 2021, p. 223-231  
Registro completo - Creative Commons

Documentos de investigación Encontrados 3 registros  
1.
959 p, 18.2 MB Els topònims del Pallars Sobirà i la seva etimologia. Una proposta metodològica interdisciplinària / Garcia-Quera, Núria ; Bernat i Baltrons, Francesc, dir. ; Pèlachs Mañosa, Albert, dir.
L'etimologia dels noms de lloc poques vegades s'ha treballat simultàniament des de la lingüística i la geografia com es fa en aquesta tesi. Aquest canvi, que es considera essencial, ha permès estudiar els topònims opacs, considerats fòssils lingüístics, per començar a saber com parlaven els nostres avantpassats i, el que és més important, com pensaven. [...]
La etimología de los nombres de lugar pocas veces se ha trabajado simultáneamente desde la lingüística y la geografía tal como se hace en esta tesis. Este cambio, que se considera esencial, ha permitido estudiar los topónimos opacos, considerados fósiles lingüísticos, para empezar a conocer cómo hablaban nuestros antepasados y, lo que es más importante, cómo pensaban. [...]
The etymology of placenames has seldom been studied in both linguistics and geography at the same time as I have done in this thesis. This new approach, which I consider to be essential, has enabled the study of opaque placenames that have been considered linguistic fossils, and has given an insight into the way in which our ancestors spoke and, more importantly, the way they thought. [...]
2023  
Registro completo - Creative Commons
2.
41 p, 1013.6 KB El llamp com a arma dels déus de la tempesta d'origen indoeuropeu / Marzuelo Sánchez, Maria ; Alemany i Vilamajó, Agustí, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
Aquest treball aprofundeix en la comprensió de les interconnexions entre diferents religions d'origen indoeuropeu, amb un focus específic en l'arma dels déus de la tempesta com a motiu comú. Mitjançant l'estudi i la comparació dels textos mitològics associats a diferents déus de la tempesta, aquesta investigació identifica i analitza les característiques i paral·lelismes compartits entre aquestes divinitats.
Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023
Grau en Ciències de l'Antiguitat [1389]  
Registro completo - Creative Commons
3.
41 p, 1.2 MB Los arabismos del léxico de la vida cotidiana en la obra alfonsí / Vertechi, Marta ; Buenafuentes de la Mata, Cristina, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
Este trabajo se centra en el análisis lingüístico de un corpus de cuarenta y dos arabismos que aparecen documentados en la obra alfonsí. Tras exponer un estado de la cuestión de los estudios sobre los arabismos en las obras alfonsíes, se introducen las obras en las que aparecen documentadas las voces. [...]
Aquest treball se centra en l'anàlisi lingüística d'un corpus de quaranta-dos arabismes que apareixen documentats en l'obra alfonsí. Després d'exposar un estat de la qüestió dels estudis sobre els arabismes en les obres alfonsíes, s'introdueixen les obres en què apareixen documentades les veus del corpus. [...]
2016  
Registro completo - Creative Commons

Documentos gráficos y multimedia Encontrados 1 registros  
1.
La Etimología en el DRAE: de 1884 a 1899 / Paz Afonso, Ana (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola) ; Buenafuentes de la Mata, Cristina (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
2021
El diccionario de la Academia en la segunda mitad del siglo XIX: evolución y revolución (Madrid, 2021), : 2021  
Registro completo - Creative Commons

¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.
Depósito Digital de Documentos de la UAB :: Buscar :: Enviar :: Personalizar :: Ayuda
Powered by Invenio v1.1.6
Mantenido por ddd.bib@uab.cat  :: Metadatos sujetos a:
Colaboramos