|
1.
|
|
14 p, 2.6 MB |
Vicente Tió, un pintor de «pinzel diestro» (h. 1600-1665)
/
Vicente Romeo, Álvaro (Universidad de Zaragoza)
En el presente artículo se lleva a cabo un análisis de la vida, las relaciones profesionales y la producción artística del pintor Vicente Tió. A pesar de que ha sido mencionado en numerosos estudios, poco se sabe sobre él. [...]
En aquest article es duu a terme una anàlisi de la vida, les relacions professionals i la producció artística del pintor Vicent Tió. Malgrat que ha estat esmentat en nombrosos estudis, se'n sap poca cosa. [...]
This article is an analysis of the life, professional relationships and artistic work of the painter Vicente Tió. Although mentioned in numerous studies, little is known about the artist. We therefore offer a profile of him, based on a study of the few of his works that survive, an analysis of published and unpublished documents, and relevant literary sources of the period. [...]
2021 -  10.5565/rev/locus.423
Locus amoenus, Vol. 19 (2021) , p. 99-112 (Articles)
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
22 p, 403.0 KB |
Las relaciones artísticas entre el príncipe Ludovisi y la monarquía española : nuevos datos y evidencias
/
López Conde, Rubén (Universidad de Jaén)
Se propone un repaso al entero conjunto de las relaciones artísticas entre Niccolò Ludovisi y la corte española a la luz de un nuevo envío de pinturas documentado por cuenta del munificente príncipe y que atañe a otras conocidas obras que tuvieron por destino el Alcázar de Madrid. [...]
Es proposa un repàs al conjunt sencer de les relacions artístiques entre Niccolò Ludovisi i la cort espanyola davant d'una nova tramesa de pintures documentada per compte del munificent príncep i que incumbeix a altres obres conegudes que van tenir com a destinació l'Alcàsser de Madrid. [...]
This article reviews the full spectrum of artistic relations between Niccolò Ludovisi and the Spanish court in light of a new documented shipment of paintings by the magnanimous prince; a shipment that also concerns other well-known works delivered to the Alcázar of Madrid. [...]
2019 - 10.5565/rev/locus.345
Locus amoenus, Vol. 17 (2019) , p. 45-65 (Articles)
|
|
|
4.
|
|
18 p, 601.4 KB |
Mi mayor embajadora : la Emperatriz María Ana de Austria, agente española en Viena
/
González Cuerva, Rubén (Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Espanya). Instituto de Historia)
En 1629, María Ana de Austria se casó con su primo, el futuro emperador Fernando III, y su hermano Felipe IV le despidió instruyéndola para que fuera su «mayor embajadora» en la corte imperial. [...]
En 1629, Maria Anna d'Àustria es va casar amb el seu cosí, el futur emperador Ferran III, i el seu germà Felip IV la va acomiadar instruint-la perquè fos la seva «més gran ambaixadora» a la cort imperial. [...]
In 1629, Maria Ana of Austria became the bride of her cousin, the future emperor Ferdinand III. She was instructed by her brother Philip IV to become his «greatest ambassadress» at the imperial court, thus giving birth to a very original political setting. [...]
2018 - 10.5565/rev/manuscrits.227
Manuscrits, Núm. 38 (2018) , p. 91-108 (Dossier)
|
|
|
5.
|
|
20 p, 603.4 KB |
El conde duque de Olivares ante la Guerra de los Treinta Años : ¿Una gran estrategia?
/
Rivero Rodríguez, Manuel (Universidad Autónoma de Madrid)
La tradición historiográfica anterior a 1914 interpretó la Guerra de los Treinta Años con una carga simbólica y emocional que hoy parece olvidada. Los historiadores anglosajones y germánicos, desde Schiller, confirieron al conflicto una fuerte carga emotiva; en su opinión, en dicho conflicto se puso en juego el futuro de la libertad. [...]
La tradició historiogràfica anterior a 1914 va interpretar la Guerra dels Trenta Anys amb unacàrrega simbòlica i emocional que avui sembla oblidada. Els historiadors anglosaxons i germànics,des de Schiller, van conferir al conflicte una forta càrrega emotiva; en llur opinió, enaquest conflicte s'hi posà en joc el futur de la llibertat. [...]
The Historiographic tradition before 1914 interpreted the Thirty Years War with a symbolic and emotional burden that today seems forgotten. Angloamerican and Germanic historians, from Schiller, gave the conflict a strong emotional charge, in their opinion, in this conflict the future of freedom was put at stake. [...]
2018 - 10.5565/rev/manuscrits.224
Manuscrits, Núm. 38 (2018) , p. 15-34 (Dossier)
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
22 p, 2.6 MB |
La tapicería de la expulsión de los moriscos : un proyecto frustrado de Rodrigo Calderón
/
Gil Saura, Yolanda (Universitat de València. Departament d'Història de l'Art)
El artículo pone en relación la serie ya conocida de pinturas titulada «La expulsión de los moriscos del Reino de Valencia» con una documentación inédita de un encargo realizado por Rodrigo Calderón al virrey de Valencia, marqués de Caracena, que incluía, además de la narración de la expulsión, una vista de la ciudad de Valencia y retratos de los protagonistas, y que debía convertirse en una colección de tapices nunca realizada.
L'article posa en relació la sèrie ja coneguda de pintures titulada «L'expulsió dels moriscos del Regne de València» amb una documentació inèdita d'un encàrrec fet per Rodrigo Calderón al virrei de València, marquès de Caracena, que incloïa, a més de la narració de l'expulsió, una vista de la ciutat de València i retrats dels protagonistes, i que s'havia de convertir en una col·lecció de tapissos mai realitzada.
This paper deals with an already known series of paintings titled The Expulsion of the Moriscos from the Kingdom of Valencia and provides unpublished documentation of a commission made by Rodrigo Calderón to the viceroy of Valencia, Marquis of Caracena. [...]
2018 - 10.5565/rev/locus.332
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 133-153 (Articles)
|
|
|
8.
|
|
31 p, 176.4 KB |
As relações de poder no "Debate entre um clérigo e um soldado do rei"
/
De Souza, José Antônio de C. R. (Universidade Federal de Goiás (Brasil))
Na história das relações entre os poderes espiritual e temporal, ao término do século XIII, o anônimo Debate entre um clérigo e um soldado do rei foi uma das respostas à bula Clericis laicos (1296), na qual Bonifácio VIII proibia que a clerezia pagasse qualquer imposto ou concedesse auxílio financeiro aos potentados seculares, sem autorização da Santa Sé, em meio a uma guerra entre a Francia e a Inglaterra, escrito na corte de Felipe IV e, com os objetivos de rechaçar as pretensões do clero e divulgar o pensamento político dos juristas e da realeza. [...]
En la història de la relació entre els poders espirituals i seculars, a finals del segle XIII, l'anònima Disputatio inter clericum et militem va ser una de les respostes a la butlla papal Clericis laicos (1296), escrita a la cort de Felip IV enmig d'una guerra entre França i Anglaterra. [...]
In the history of the relationship between spiritual and secular powers, at the end of the thirteenth century, the anonymous Disputatio inter clericum et militem was one of the replies to the papal bull Clericis laicos (1296), written at the court of Philip IV in the midst of a war between Francia and England, in which Boniface VIII forbade the clergy to pay any tax, or grant financial aid to secular powers, without the Holy See's authorization, with the purpose of rejecting the pretensions of the clergy and spreading the political thinking of jurists and royals. [...]
En la historia de la relación entre los poderes espirituales y seculares, a finales del siglo XIII, la anónima Disputatio inter clericum et militem fue una de las respuestas a la bula papal Clericis laicos (1296), escrita en la corte de Felipe IV en medio de una guerra entre Francia e Inglaterra. [...]
2018 - 10.5565/rev/enrahonar.1203
Enrahonar : quaderns de filosofia, Vol. 61 (2018) , p. 59-89 (Articles)
|
|
|
9.
|
|
26 p, 785.4 KB |
El procés d'estrena del «Pròleg» d'«Els Pirineus» de Felip Pedrell a Venècia l'any 1897
/
Godoy López, Anna (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal)
El català Felip Pedrell (1841-1922) i l'italià Giovanni Tebaldini (1864-1952), tots dos compositors i musicòlegs, es van cartejar durant gairebé vint-i-cinc anys en l'època en què el tortosí cercava de poder veure representada la seva gran trilogia lírica: Els Pirineus. [...]
Der Katalane Felip Pedrell (1841-1922) und der Italiener Giovanni Tebaldini (1864-1952), beide Komponisten und Musikwissenschaftler, unterhielten über fast fünfundzwanzig Jahre hinweg einen Briefwechsel, und zwar in einem Zeitraum, in dem Pedrell darum bemüht war, seine große lyrische Trilogie Els Pirineus aufführen zu können. [...]
The Catalan Felip Pedrell (1841-1922) and the Italian Giovanni Tebaldini (1864-1952), both composers and musicologists, wrote to each other for nearly twenty five years at the time when the Tortosa-born Pedrell was trying to see his great lyrical trilogy Els Pirineus performed. [...]
El catalán Felip Pedrell (1841-1922) y el italiano Giovanni Tebaldini (1864-1952), los dos compositores y musicólogos, se cartearon durante casi veinticinco años en la época en que el tortosino intentaba poder ver representada su gran trilogía lírica: Els Pirineus. [...]
Le Catalan Felip Pedrell (1841-1922) et l'Italien Giovanni Tebaldini (1864-1952), tous les deux compositeurs et musicologues, ont maintenu une correspondance pendant presque vingt-cinq ans à l'époque où le musicien de Tortosa cherchait à faire représenter sa grande trilogie lyrique, Els Pirineus. [...]
2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 195-220 (Articles)
|
|
|
10.
|
|
23 p, 477.3 KB |
La presència de Felip Pedrell en el projecte fundacional de la Societat Internacional de Musicologia (1899)
/
Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
L'any 1899, els professors Oskar Fleischer (1856-1933) i Max Seiffert (1868-1948) fundaren la primera societat internacional de musicologia a Berlín i sol·licitaren a Felip Pedrell que participés en el nou projecte científic. [...]
1899 gründeten die Professoren Oskar Fleischer (1856-1933) und Max Seiffert (1868-1948) die erste Internationale Musikgesellschaft in Berlin und baten Felip Pedrell um seine Mitarbeit bei dem neuen wissenschaftlichen Projekt. [...]
In 1889 the teachers Oskar Fleischer (1856-1933) and Max Seiffert (1868-1948) founded the first International Musicological Society in Berlin and invited Felip Pedrell to participate in the new scientific project. [...]
En 1899, los profesores Oskar Fleischer (1856-1933) y Max Seiffert (1868-1948) fundaron la primera sociedad internacional de musicología en Berlín y solicitaron a Felip Pedrell su participación en el nuevo proyecto científico. [...]
En 1899, les professeurs Oskar Fleischer (1856-1933) et Max Seiffert (1868-1948) fondèrent à Berlin la première société internationale de musicologie et ils demandèrent à Felip Pedrell de participer à ce nouveau projet scientifique. [...]
2013
Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 171-193 (Articles)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
