|
1.
|
|
18 p, 594.7 KB |
De Barcelona a Milà : jutges austriacistes hispànics al Senat de Milà durant el regnat de Carles VI, 1706-1740
/
Alcoberro i Pericay, Agustí, 1958- (Universitat de Barcelona)
El domini de Carles III, l'Arxiduc (des de 1711, Carles VI), sobre els estats d'Itàlia no va suposar d'entrada cap canvi en el sistema de govern establert pels Àustries hispànics. A Milà, corresponien als magistrats forasters, de designació reial, tres places al Senat (sobre un total de quinze) i dues als Magistrats Ordinari i Extraordinari. [...]
The dominion of Charles III, the Archduke (since 1711, Charles VI), over the states of Italy did not initially mean any change in the system of government established by the Spanish Austrias. In Milan, they corresponded to foreign magistrates, of royal appointment, three seats in the Senate (out of a total of fifteen) and two to Ordinary and Extraordinary Magistrates. [...]
El dominio de Carlos III, el Archiduque (desde 1711, Carlos VI), sobre los estados de Italia no supuso de entrada ningún cambio en el sistema de gobierno establecido por los Austrias hispánicos. En Milán, correspondían a los magistrados forasteros, de designación real, tres plazas en el Senado (sobre un total de quince) y dos en los Magistrados Ordinario y Extraordinario. [...]
2019 -  10.5565/rev/manuscrits.268
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 39-40 (2019) , p. 163-180 (Artículos)
|
|
|
2.
|
|
26 p, 1.0 MB |
El concepte nació en els dietaris del Consell de Cent barceloní i la Diputació del General catalana en temps de canvi dinàstic i guerra successòria (1700-1714)
/
Palomo Reina, Cristian (Universitat Jaume I)
En aquest article realitzarem una anàlisi quantitativa i semàntica del concepte nació en les seves formes terminològiques singulars i plurals pròpies dels idiomes català, castellà i llatí, contingudes en dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. [...]
In this article, we will carry out a quantitative and semantic analysis of the concept nation in its singular and plural terminological forms of the Catalan, Spanish and Latin languages, contained in the institutional diaries of the Consell de Cent ('the Council of One Hundred') of Barcelona and Deputation of the General of Catalonia. [...]
En este artículo realizaremos un análisis cuantitativo y semántico del concepto nación en sus formas terminológicas singulares y plurales propias de los idiomas catalán, castellano y latín, contenidas en los dietarios institucionales del Consejo de Ciento de Barcelona y de la Diputación del General de Cataluña. [...]
2019 - 10.5565/rev/manuscrits.243
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 39-40 (2019) , p. 137-162 (Artículos)
|
|
|
3.
|
|
14 p, 580.2 KB |
La recuperació del Dietari sobre la Guerra de Successió d'Isidre Planes a la premsa periòdica valenciana (1912-1913)
/
Roca Ricart, Rafael (Universitat de València)
Entre el 1 de marzo de 1912 y el 31 de diciembre de 1913, el diario valenciano Las Provincias publicó, por entregas, la práctica totalidad del contenido del segundo volumen -correspondiente a los años 1708-1709- del conocido como Dietari de Isidre Planes, una obra monumental que abarca un período cronológico de catorce años (1705-1718) y que ha sido calificada como la crónica más completa y detallada de la Guerra de Sucesión en Valencia. [...]
Entre l'1 de març de 1912 i el 31 de desembre de 1913 el diari valencià Las Provincias publicà, per lliuraments, la pràctica totalitat del contingut del segon volum -corresponent als anys 1708-1709- del conegut com a Dietari d'Isidre Planes, una obra monumental que abraça un període cronològic de catorze anys (1705-1718) i que ha sigut qualificada com la crònica més completa i detallada de la Guerra de Successió a València. [...]
Between March 1st 1912 and December 31th 1913, the Valencian newspaper Las Provincias published almost all the content of the second volume -the years 1708-1709- of the Isidre Planes' Dietari. This is a monumental work that covers a chronological period of fourteen years (1705-1718) and that has been qualified as the most complete and detailed chronicle of the War of Succession in Valencia. [...]
2018 - 10.5565/rev/manuscrits.204
Manuscrits, Núm. 38 (2018) , p. 141-153 (Artículos)
|
|
|
4.
|
|
15 p, 291.3 KB |
El Mercat del Born, arqueologia social o santuari patriòtic?
/
Pelegrín Garcia, Bruna
L'article que presentem a continuació és una reflexió crítica sobre el Born Centre Cultural, transformat en una icona de la reivindicació nacionalista i pretensions de convertir-lo en centre neuràlgic del turisme, un element més de la Marca Barcelona. [...]
The next article is a critical reflection about Born Centre Cultural, transformed into an icon of nationalist claims and with the will to convert it into a tourism resource, one more element of the Barcelona Brand. [...]
2014
Estrat crític, Núm. 7-8 (2014) , p. 123-137
|
|
|
5.
|
|
36 p, 221.4 KB |
La guerra de Successió en el teatre i la poesia catalans de l'època
/
Vall, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Tot i la significació de la guerra de Successió als Països Catalans i l'abundant bibliografia sobre l'esdeveniment i les seves recreacions literàries posteriors, la literatura catalana d'aquest període no ha estat encara prou estudiada, malgrat algunes estimables aportacions. [...]
A pesar de la significación de la guerra de Sucesión en los Países Catalanes y la abundante bibliografía sobre el evento y sus recreaciones literarias posteriores, la literatura catalana de este período no ha sido aún suficientemente estudiada, si bien se cuenta con algunas estimables aportaciones. [...]
In contrast to the significance of the War of Succession in the Catalan Countries and the vast publications on the event and its later literary recreations, the Catalan literature of the period has not yet been widely studied, despite some estimable contributions. [...]
2015 - 10.5565/rev/manuscrits.62
Manuscrits, Núm. 33 (2015) , p. 139-174 (Articles)
|
|
|
6.
|
|
21 p, 131.5 KB |
Catalunya i València durant la Guerra de Successió. «La comuna empresa de la llibertat»
/
Pérez Aparicio, Carme (Universitat de València. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l'arxiduc Carles d'Àustria i el duc d'Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. [...]
La muerte sin descendencia de Carlos II situaba a Europa y a la Monarquía Hispánica en una auténtica encrucijada. Los dos candidatos finales al trono, el archiduque Carlos de Austria y el duque de Anjou, Felipe de Borbón, representaban trayectorias político-dinásticas bien diferentes. [...]
After the childless death of Charles II, Europe and the Spanish Monarchy were placed in a real crossroad. The two final throne's candidates, Charles, archduke of Austria, and Philip of Bourbon, duke of Anjou, represented really different political-dynastic courses. [...]
2012 - 10.5565/rev/manuscrits.13
Manuscrits, Núm. 30 (2012) , p. 77-97
|
|
|
7.
|
|
16 p, 83.6 KB |
La actividad musical dependiente del Cabildo Municipal de Valencia durante la Guerra de Sucesión
/
Serneguet Romero, Raquel
La autora de esta comunicación nos ofrece una información preciosa sobre la actividad de los músicos dependientes del Cabildo Municipal de la ciudad de Valencia, desde 1700 hasta 1707; dicha actividad estaba realizada por diversas instituciones: a) los trompetas (y timbales), al servicio directo del municipio, del que ostentaban la representación de su imagen sonora; b) los ministriles -también del municipio-, que intervenían en procesiones y en celebraciones eclesiásticas con el instrumentario propio: chirimías, bajones, bajoncillos, serpentones, cornetas y sacabuches; c) dos instituciones corales: la capilla musical de la Seo, formada por 25 intérpretes vocales e instrumentales, y la capilla de San Juan del Mercado. [...]
L'autora d'aquesta comunicació ens ofereix una preuada informació sobre l'activitat dels músics depenents del Capítol Municipal de la ciutat de València, des de 1700 fins al 1707; l'esmentada activitat era formada per diverses institucions: a) els trompetes (i timbals), al servei directe del municipi, del qual ostentaven la representació de la seva imatge sonora; b) els ministrers -també del municipi-, que intervenien a les processons i a les celebracions eclesiàstiques amb l'instrumentari propi: xeremies, baixons, baixonets, serpentons, cornetes i sacabutxos; c) dues institucions corals: la capella musical de la Seu, formada per 25 intèrprets vocals i instrumentals, i la capella de Sant Joan del Mercat. [...]
L'auteure de cette communication nous fournit des informations précieuses sur l'activité des musiciens dépendant du Conseil Municipal de la ville de Valencia, de 1700 à 1707. Cette activité était réalisée par différentes institutions: a) les trompettes [et les timbales] au service direct de la Municipalité, dont elles affichaient l'image sonore; b) les ménestrels -dépendant aussi de la Municipalité- qui intervenaient dans des processions et des célébrations avec leur propre instrument: chalumeaux, douçaines, douçainettes, serpents, cornets et sacqueboutes; c) deux institutions chorales: la chapelle musicale de la Seo, formée par 25 interprètes vocaux et instrumentaux, et la chapelle de San Juan del Mercado. [...]
The author of this report presents valuable information on the activity of the musicians that were dependent on the Municipal Cabildo of the city of Valencia from 1700 to 1707; said activity was undertaken by different institutions: a) the trumpets [and timpani], were at the direct service of the Municipality, of whom they held the representation of its musical imagery; b) the minstrels -also of the Municipality-, who intervened in ecclesiastic processions and celebrations using their own instruments: hornpipes, dulcians, bassoons, serpents, cornets and sackbuts; c) two choral institutions: the Seo musical chapel, made up of 25 vocalists and instrumentalists, and the chapel of San Juan del Mercado. [...]
Die Autorin dieses Beitrags liefert wertvolle Informationen über die Tätigkeit der Musiker, die von 1700 bis 1707 unter der Obhut des Gemeinderats der Stadt Valencia standen. Diese musikalischen Aktivitäten wurden von verschiedenen Institutionen verwirklicht: a) die direkt der Gemeinde unterstehenden Trompeter (und Paukenschläger), deren Klangbild sie repräsentierten; b) die -ebenfalls der Gemeinde unterstehenden- Spielleute, die auf Prozessionen oder bei kirchlichen Feierlichkeiten mit dem ihnen eigenen Instrumentarium auftraten: Schalmeien, Fagotte, Altfagotte, Serpenten, Zinken und Posaunen; c) zwei Kirchenchöre: die Musikkapelle der Seu, die aus 25 Sängern und Instrumentalisten bestand, sowie die Kapelle Sant Joan del Mercat. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 241-256
|
|
|
8.
|
|
11 p, 82.9 KB |
Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII
/
Ayats Abeyà, Jaume, 1960- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Estudi d'un repertori de cançons de mitjan segle XVII i començament del XVIII, relacionat amb les guerres dels segles XVII i XVIII. Primerament, Els Segadors, el text del qual, provinent de l'oralitat, explica les malvestats de les tropes de Felip IV i del comte-duc d'Olivares en ocasió del Corpus de Sang (1640). [...]
Estudio de un repertorio de canciones de mediados del siglo XVII y principios del XVIII, relacionado con las guerras de los siglos XVII y XVIII. En primer lugar, Els Segadors, cuyo texto, proveniente de la oralidad, explica las maldades de las tropas de Felipe IV y del condeduque de Olivares en el Corpus de Sangre (1640). [...]
Etude d'un répertoire de chansons de la moitié du XVIIè siècle et du début du XVIIIè siècle, en relation avec les guerres des XVIIè et XVIIIè siècles. Tout d'abord, Els Segadors, dont le texte, qui provient de la tradition orale, explique les malversations des troupes de Philippe IV et du comte-duc d'Olivares à l'occasion du Corpus de Sang (1640). [...]
Study of a repertory of songs from the mid 17th century to the early 18th century, related with the wars of the 17th and 18th centuries. First of all, Els Segadors, whose text originates from orality, tells of the evils of the troops of Philip IV and the count-duke Olivares in the Corpus de Sangre (1640). [...]
Untersuchung eines Repertoires von Liedern aus der Zeit zwischen Mitte des 17. und Anfang des 18. Jahrhunderts, die mit den Kriegen in diesen beiden Jahrhunderten in Beziehung stehen. Der aus der mündlichen Überlieferung stammende Text von Els Segadors [Die Schnitter] handelt von den Schandtaten der Truppen von Philipp IV. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 229-240
|
|
|
9.
|
|
13 p, 85.7 KB |
Òperes a Barcelona a principis del segle XVIII : intercanvis i adaptacions
/
Cortés, Francesc
Estudi del repertori operístic desenvolupat a la cort de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III) a Barcelona, especialment entre 1708 i 1711. L'autor centra el seu treball en la tipologia àulica de les òperes, enteses i emprades com a element de propaganda en el context de la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya. [...]
Estudio del repertorio operístico desarrollado en la corte del archiduque Carlos de Austria (Carlos III) en Barcelona, especialmente entre 1708 y 1711. El autor centra su trabajo en la tipología áulica de las óperas, entendidas y empleadas como elemento de propaganda en el contexto de la Guerra de Sucesión en la Corona de España. [...]
Etude du répertoire opéristique développé à la cour de l'Archiduc Charles d'Autriche (Charles III) à Barcelone, plus particulièrement entre 1708 et 1711. L'auteur centre son travail sur la typologie aulique des opéras, compris et utilisés comme éléments de propagande dans le contexte de la Guerre de Succession à la Couronne d'Espagne. [...]
A study of the operatic repertory developed in the Court of Archduke Charles of Austria (Charles III) in Barcelona, especially between 1708 and 1711. The author's work focus on the aulica (serious love) typology of the operas, which were understood and used as elements of propaganda in the context of the War of Succession to the Spanish Crown. [...]
Studie über das am Hofe des österreichischen Erzherzogs Karl III entwickelte Opernrepertoire in Barcelona, insbesondere zwischen 1708-1711. Der Autor bezieht sein Werk auf die höfische Typologie der Opern, verstanden und verwendet als Propagandamittel im Rahmen des spanischen Erbfolgekrieges. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 185-197
|
|
|
10.
|
|
26 p, 130.2 KB |
El teatro con música en la corte de Felipe V durante la Guerra de Sucesión, entre 1703-1707
/
Lolo Herranz, Begoña
La autora de este artículo estudia con profundidad y detenimiento el importante repertorio teatral de la corte de Felipe V durante la Guerra de Sucesión en la Corona de España, durante los años 1703-1707. [...]
L'autora d'aquest article estudia pregonament i acurada l'important repertori teatral de la cort de Felip V durant la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya, durant els anys 1703-1707. Begoña Lolo al·ludeix especialment al teatre amb música, expressió referida a les estructures teatrals en les quals la música esdevenia una part destacada en el desenvolupament de l'acció dramàtica. [...]
L'auteure de cet article étudie en profondeur et en détail le répertoire théâtral considérable de la cour de Philippe V pendant la Guerre de Succession à la Couronne d'Espagne, entre les années 1703 et 1707. [...]
The author of this article makes a careful, in-depth study of the important theatrical repertory of the Court of Philip V during the War of Succession to the Spanish Crown, during the years 1703-1707. [...]
Die Autorin dieses Artikels behandelt eingehend das umfangreiche Theaterrepertoire am Hof von Philipp V. in den Jahren 1703-1707 während des Spanischen Erbfolgekriegs. Ihr besonderes Augenmerk gilt dabei dem teatro con música. [...]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 (2009) , p. 159-184
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.
