Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Historiografía
  Consells de cerca
Cerca avançada
Cerca col·leccions:
Ordena'ls per: Mostrar els resultats: Format de visualizació:
Resultats globals: 109 registres trobats en 0.03 segons.
Articles, 94 registres trobats
Contribucions a jornades i congressos, 6 registres trobats
Llibres i col·leccions, 3 registres trobats
Documents de recerca, 5 registres trobats
Materials didàctics, 1 registres trobats
Articles 94 registres trobats  1 - 10següentfinal  anar al registre:
1.
29 p, 442.4 KB La sombra de Franco es alargada / Reig Tapia, Albert
En el presente artículo se denuncia la autopropaganda que Stanley G. Payne y Jesús Palacios han hecho de sí mismos ensu reciente biografía sobre Franco como si se tratara de una obra verdaderamente excepcional que necesitara de este tipo de comentarios a los habituales e inherentes de la crítica académica. [...]
This article denounces the self-propaganda in which Stanley G. Payne and Jesus Palacios have engaged in their recent biography on Franco as if it were a truly exceptional work warranting the kind of comments fitting to an academic study. [...]
2015
Hispania Nova, Núm. 1 Extraordinario (2015) , p. 55-83  
Registre complet - Creative Commons
2.
6 p, 92.5 KB Algunes consideracions sobre la trajectòria de la historiografia catalana recent / Simon i Tarrés, Antoni, 1956- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
L’article repassa de manera rigorosa i molt detallada la trajectòria recent de la historiografia catalana partint de la idea implícita que existeix una història i una historiografia catalanes, idea sovint negada més enllà de l’Ebre. [...]
2006
Idees : revista de temes contemporanis, Núm. 28-29 (2006) , p. 97-107  
Registre complet -
3.
32 p, 632.9 KB Reassessing Bourdelot-Bonnet’s first French History of Music (1715) / Herzog, Myrna (The Jerusalem Academy of Music)
This is an historiographical examination of the first History of Music published in France in 1715, written during a long span of time by three different authors. Histoire de la Musique et de ses effets depuis son origine jusqu’a present portrays the ideological war taking place in France in the late 17th and early 18th-century between defenders of the French and the Italian styles and proposes an union of the two – what would be later called Les Goûts Réunis (the united tastes) – as an esthetic solution to the conflict.
Este es un examen historiográfico de la primera Historia de la Música publicada en Francia en 1715, escrita durante un largo período por tres autores diferentes. Histoire de la Musique et de ses effets depuis son origine jusqu’a present retrata la guerra ideológica ocurrida en Francia a finales del siglo 17 y principios del 18 entre los defensores de los estilos francés e italiano y propone una unión de los dos - lo que más tarde se llamaría Les Goûts Réunis (los gustos unidos) – como una solución estética para el conflicto.
2018
Mirabilia, Núm. 27 (jun-dez 2018) , p. 189-220 (Special issue)  
Registre complet -
4.
60 p, 434.3 KB Bernal Díaz del Castillo : Regreso a la silla del autor / Jiménez Hernández, Nora Edith (El Colegio de Michoacán)
En el año 2012 el libro Crónica de la Eternidad lanzó una atrevida hipótesis acerca de la obra que hasta entonces había sido uno de los pilares de la historiografía de la conquista de México, la Historia verdadera de la conquista de la Nueva España de Bernal Díaz del Castillo. [...]
On the year 2012, the book La Crónica de la Eternidad proposed an audacious interpretation about the text that had hitherto been one of the pillars of the historiography of the conquest of Mexico, Bernal Diaz’s Historia Verdadera de la Conquista de la Nueva España. [...]
2018 - 10.5565/rev/nueind.44
Nuevas de Indias, Vol. 3 (2018) , p. 77-136 (Artículos)  
Registre complet - Creative Commons
5.
20 p, 415.1 KB Icons, Images, Interpretations : Arrian, Lukian, their Relationship, and Alexander at the Kydnos / Müller, Sabine (Philipps Universität Marburg)
Alexander was the most prominent Argead and one of the major figures in Second Sophistic literature. The Second Sophistic authors had their own respective images of Alexander, treatment of their sources, and intention to write about him. [...]
Alejandro Magno fue el Argéada más prominente y una de las figuras de mayor peso en la literatura de la Segunda Sofística. Los autores de la Segunda Sofística mostraron su propia perspectiva sobre las imágenes de Alejandro, el tratamiento de las fuentes y la intención de escribir sobre él. [...]
2018
Karanos, Vol. 1 (2018) , p. 67-86 (Papers)  
Registre complet - Creative Commons
6.
28 p, 222.8 KB Entre la propaganda y la verdad : cambios del paradigma en el discurso polaco sobre la Guerra Civil española / Glondys, Olga (Universitat Autònoma de Barcelona. Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL))
El artículo describe y analiza las transformaciones del discurso público e historiográfico en Polonia sobre la Guerra Civil española, haciendo hincapié en la producción nacional y el período que abarca desde el deshielo postestalinista hasta los años actuales de la Polonia democrática. [...]
This article examines the transformation of public and historiographical discourse on the Spanish Civil War in Poland, exploring the post-Stalinist period and current democratic Poland. It explains how, during these two very different eras: the dictatorial, communist past and the capitalist, liberal-democratic present, historical discourse concerning the past has been transformed so as to meet the prevailing political needs and demands of today. [...]
2014
Studia Historica. Historia Contemporánea, Vol. 32 (2014) , p. 501-517  
Registre complet - Creative Commons
7.
22 p, 163.3 KB Un capítol inèdit de la historiografia catalana del Cinc-cents : l'obra de Joan Benito Guardiola (m. 1600) / Galdeano Carretero, Rodolfo (Universitat de Girona. Departament d’Història i Història de l’Art)
La vida i l'obra del monjo benedictí frai Joan Benito Guardiola són completament desconegudes en la historiografia catalana. Aquest article dona les primeres notícies de l'autor, monjo del Monestir de Sahagún (Lleó), de la Antigüedad del insigne Prinçipado de Cataluña y de la nobleza valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, un ambiciós projecte d'Història de Catalunya que es conserva manuscrit i inèdit a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la Real Academia de la Historia de Madrid i a la Biblioteca Nacional de España, i planteja una primera aproximació formal del text i de les fonts utilitzades.
The life and work of the Benedictine monk Friar Joan Benito Guardiola are enough unknown in the Catalan historiography. This article offers the first news of this monk of the Monastery of Sahagún (León), author of the Antigüedad del insigne Prinçipado de Cataluña y de la nobleza valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, an ambitious project of the History of Catalonia that is preserved handwritten and unpublished in the Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, in the Real Academia de la Historia de Madrid and in the Biblioteca Nacional de España, and proposes a first approximation to the formal analysis of the work and the sources used.
La vida y la obra del monje benedictino fray Joan Benito Guardiola son bastante desconocidasen la historiografía catalana. Este artículo ofrece las primeras noticias de este monje del monasteriode Sahagún (León), autor de la Antigüedad del insigne Prinçipado de Cataluña y de lanobleza valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, unambicioso proyecto de Historia de Catalunya que se conserva manuscrito e inédito en el Arxiude la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en la Real Academia de la Historia deMadrid y en la Biblioteca Nacional de España, y plantea una primera aproximación formal deltexto y de las fuentes utilizadas.
2017 - 10.5565/rev/manuscrits.192
Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 36 (2017) , p. 35-56 (Articles)  
Registre complet - Creative Commons
8.
13 p, 100.8 KB El lugar de la narrativa del exilio en la literatura española / Larraz, Fernando (Larraz Elorriaga) (Universidad de Alcalá de Henares)
Este trabajo analiza la compleja posición dentro de la literatura española del siglo XX que ocupa el corpus de la narrativa exiliada y plantea, de una forma sintética, las posibles causas de este anormal fenómeno. [...]
This paper analyses the complex position of Exile narrative corpus within the 20th Century Spanish Literature and proposes a condensed exposition of the most likely causes of this abnormal phenomenon. [...]
2012 - 10.18441/ibam.12.2012.47.101-113
Iberoamericana, Vol. 12 Núm. 47 (2012) , p. 101-113  
Registre complet - Creative Commons
9.
14 p, 105.1 KB La poesía del exilio republicano en la historiografía literaria : una revisión crítica / López García, José Ramón (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
La presencia de la poesía exiliada en las historias literarias proyecta una imagen de engañosa normalidad que oculta la deformación, silenciamiento o ignorancia de una parte sustancial de este corpus. [...]
The presence of poetry in exile in literary histories projects an image of deceptive normality which hides distortion, silencing or ignorance of a substantial part of this corpus. Its special situation in relation to other geographies, cultural systems, languages or relations with Inner Spain demonstrates the failure of the two basic modes (narration in independent mode or parallel to peninsular poetry) when they are applied to historicise this production. [...]
2012 - 10.18441/ibam.12.2012.47.115-128
Iberoamericana, Vol. 12, núm. 47 (2012) , p. 115-128  
Registre complet - Creative Commons
10.
15 p, 267.7 KB Tensiones entre la historiografía y la narrativa histórica : Doña Inés contra el olvido, de Ana Teresa Torres / Osorio Amoretti, Omar (Universidad Simón Bolívar (Veneçuela))
Este trabajo estudia cómo, debido a la aparición de crisis históricas en el orden económico e institucional de la nación, la novela de Ana Teresa Torres representa un proceso sociopolítico pesimista y genera espacios de tensión con la historiografía venezolana —especialmente la decimonónica de vertiente romántica que enarbola un sentido épico y melodramático del pasado y aquella del siglo XX que interpreta el acontecer nacional como una marcha progresiva de cambios positivos—, mediante la exposición tanto de una dimensión social marginada como de ciertas continuidades negativas presentes en el transcurrir histórico del país.
Aquest treball estudia com, a causa de l'aparició de crisis històriques en l'ordre econòmic i institucional de la nació, la novel·la d'Ana Teresa Torres representa un procés sociopolític pessimista i genera espais de tensió amb la historiografia veneçolana —especialment la decimonònica de vessant romàntic que enarbora un sentit èpic i melodramàtic del passat i aquella del segle XX que interpreta l'esdevenir nacional com una marxa progressiva de canvis positius—, mitjançant l'exposició tant d'una dimensió social marginada com de determinades continuïtats negatives presents en el transcórrer històric del país.
This article analyses how, due to the emergence of historical crisis in the nation of both economical and institutional order, Ana Teresa Torres' novel depicts a pessimist sociopolitical process and creates some tension spaces with Venezuelan historiography—especially one from the 19th century that raises an epic and melodramatic sense of the past and another one from the 20th century that interprets national events as a progressive march of positive changes—, through the exposition of an outcast social dimension and certain negative continuities during the historical elapse of the country.
2017 - 10.5565/rev/mitologias.454
Mitologías hoy, Vol. 16 (2017) , p. 167-181 (Dossier)  
Registre complet - Creative Commons

Articles : 94 registres trobats   1 - 10següentfinal  anar al registre:
Contribucions a jornades i congressos 6 registres trobats  
1.
6 p, 75.4 KB La historiografia de la malaltia durant el segle XX / Arrizabalaga, Jon (Institució Milà i Fontanals) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya)
Fins a ben endins la dècada de 1920 la idea de que les malalties són entitats naturals essencialment contínues en l'espai i el temps —i, com a màxim, susceptibles en el cas de les afeccions infeccioses, d'experimentar canvis explicables per les lleis bioevolutives que regulen les relacions entre els diferents éssers vius— fou incontestable entre els historiadors de la malaltia, en gran manera en raó del paper “disciplinari” i, abans de res, legitimador de la ciència mèdica moderna, que la història de la medicina havia jugat des de la seva institucionalització a finals del segle XIX. [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
Registre complet - Creative Commons
2.
5 p, 55.9 KB El pluralisme mèdic : una clau interpretativa per a una història integral de la medicina / Perdiguero Gil, Enrique (Universidad Miguel Hernández) ; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" ; Universitat Autònoma de Barcelona . Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya)
El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
Registre complet - Creative Commons
3.
10 p, 82.6 KB Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI / Martínez Vidal, Àlvar (Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciències (CEHIC)) ; Huguet Termes, Teresa ; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya)
Text introductori de la ponència titulada "Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI” presentada en el marc del XIII Congrés d'Història de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
Registre complet - Creative Commons
4.
4 p, 38.9 KB Les biografies mèdiques : entre l'hagiografia i la història / Martínez Vidal, Àlvar (Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciències (CEHIC)) ; Pardo Tomás, José Institució Milà i Fontanals ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya) ; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana (13è : 2004 : La Canonja, Catalunya)
El treball analitza la tradició del gènere biogràfic dins la historiografia mèdica, iniciada amb el model biobibliogràfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entrà en crisi amb la història social de la medicina. [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
Registre complet - Creative Commons
5.
6 p, 53.3 KB Una reflexió historiogràfica sobre l'hospital com a espai de medicalització / Huguet Termes, Teresa ; Taula rodona "Noves tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI" ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana : 13è : 2004 : La Canonja, Catalunya
El treball analitza la historiografia existent sobre les institucions hospitalàries com a espai de medicalització des de la segona meitat del s. XX. La finalitat és estudiar de quina manera diverses tendències historiogràfiques han percebut l'hospital com a espai de creació i difusió de coneixement científic. [...]
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
Registre complet - Creative Commons
6.
5 p, 45.5 KB Historiografia i història de la salut pública / Zarzoso Orellana, Alfons (Museu d'Història de la Medicina de Catalunya) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Centre d'Estudis d'Història de les Ciència ; Congrés d'Història de la Medicina Catalana : 13è : 2004 : La Canonja, Catalunya
Aquest text planteja, des d'un punt de vista historiogràfic, com el concepte de salut pública es va construir històricament en les primeres dècades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogràficament a mitjan segle XX, al costat del procés de professionalització dels salubristes.
2004
Congrés d'Història de la Medicina Catalana. La Canonja, Catalunya, 13è : 2004  
Registre complet - Creative Commons

Llibres i col·leccions 3 registres trobats  
1.
39 p, 5.4 MB Pierre Bonnassie : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres el dia 9 de març de 1993. / Bonnassie, Pierre. ; Udina i Martorell, Frederic.
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 1993. (Doctor honoris causa (Universitat Autònoma de Barcelona))

Conté: Presentació / per Frederic Udina Martorell ; Sur le modèle de la mutaton féodale / per Pierre Bonnassie ; Curriculum vitae de Pierre Bonnassie.  

Registre complet - Creative Commons
2.
222 p, 18.4 MB Diez años de historiografía modernista / Alberola Romá, Armando ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
Universitat Autònoma de Barcelona 1997 (Monografies Manuscrits ; 3)  
Registre complet -
3.
12 p, 356.1 KB La utopía moral de un héroe político-cristiano : el Tomás Moro de Fernando de Herrera / Neumeister, Sebastian
Fernando de Herrera dedica a Tomás Moro, canciller de Enrique VIII de Inglaterra y defensor de la Iglesia, una biografía al parecer muy heterogénea, una veces detallada, otras más bien general. El texto se sitúa entre los géneros de la historiografía y de la hagiografía, disponiendo la vida del protagonista en forma semidramática, como en un «Teatro de la Tragedia». [...]
Fernando de Herrera, an important humanist and poet of 17th-century Seville, narrates the martyrdom of another humanist, Sir Thomas More, Lord Chancellor of England and advocate of the Catholic Church, in a seemingly very heterogeneous biography —at some points very detailed, at others quite general— which lies somewhere between history and hagiography, presenting More’s life in a semi-dramatic way, as a «Theatre of Tragedy». [...]
2010 (Studia aurea monográfica ; 1.)
Studia Aurea Monográfica, Núm. 1 (2010) , p. 147-158  
Registre complet -

Documents de recerca 5 registres trobats  
1.
440 p, 2.7 MB Las cartas de relación como antecedente genérico de la narrativa histórica en las crónicas de Indias / Espitia, Leonardo ; Pontón, Gonzalo, dir. ; Serés, Guillermo, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola
Las cartas de relación como antecedente genérico de la narrativa histórica en las crónicas de Indias El presente estudio tiene como objeto principal mostrar ―a través de la descripción y análisis comparativo de un conjunto de textos escritos durante los últimos años del siglo XV y buena parte del XVI, todos referidos al Descubrimiento y Conquista del Nuevo Mundo― las implicaciones que existen en el hecho de que un género migre en otro; esto es, que una carta humanista familiar como aquellas escritas por un Pedro Mártir de Anglería termine convirtiéndose, en la voz de un Pérez de Oliva, en un relato histórico; o que una carta de relación como la escrita por Francisco Vázquez para salvar su cuello ante la Audiencia de Santa Fé, se transforme en una obra histórica como El Marañón de Diego de Aguilar y Córdoba. [...]
The present study has as main purpose to show the implications that exist in the fact that a gender migrates in another ―through the description and comparative analysis of a corpus of texts written during the last years of the fifteenth century and much of the XVI, all referred to the Discovery and Conquest of the New World. [...]
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016  
Registre complet - Creative Commons
2.
54 p, 2.9 MB Perspectiva de gènere i modes de representació del passat en l'audiovisual : El cas d'Enric VIII a Los Tudor / Vilanova Cots, Meritxell ; Selva, Marta, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació
A partir de l'anàlisi de la sèrie "Los Tudor" es constata el peatge que paga la historiografia per estar present dins el cinema històric. A la vegada, es qüestiona el paper dels personatges femenins en relació tant al temps de producció com al temps del relat per observar les desigualtats de gènere.
A partir del análisis de la serie "Los Tudor" se constata el peaje que paga la historiografía para estar presente dentro del cine histórico. A la vez, se cuestiona el papel de los personajes femeninos en relación tanto al tiempo de producción como al tiempo del relato para observar las desigualdades de género.
Thanks to the analysis of "The Tudors" TV show, the toll historiography has to pay to be present in historical cinema is verified. At the same time, the role of female characters is questioned in connection with both production time and story time so we can observe gender inequality.
2015
Graduat o Graduada en Periodisme [971]  
Registre complet - Creative Commons
3.
241 p, 4.3 MB Las formas de la memoria en la historiografía griega del siglo III romano. Utilización del recuerdo en Dion Casio y Herodiano / Urrutia Muñoz, Néstor ; Cortadella Morral, Jordi, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015  
Registre complet - Creative Commons
4.
382 p, 10.0 MB Fundamentos médico-filosóficos en los discursos histórico-políticos en la Grecia antigua / Sierra Martín, César ; Cortadella i Morral, Jordi, dir. ; Arrizabalaga, Jon, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
La presente tesis doctoral se presenta en una recopilación de 24 artículos y se divide en dos pilares: historiografía de la Grecia Clásica y medicina hipocrática. Dicho esquema busca dar respuesta a preguntas tales como: ¿Qué idea sobre la naturaleza humana tenían los griegos? ¿En qué se fundamentaba la idea de alteridad que reflejan los autores clásicos griegos? y ¿Cómo se trasladaba todo ello al pensamiento político? A nuestro modo de ver, no podemos dar respuesta a ninguno de estos interrogantes sin estudiar la incipiente historiografía griega y la concepción del ser humano que muestra el Corpus hippocraticum. [...]
The present PhD dissertation consists of 24 papers. It is divided in two main blocks: Classical Greece historiography and Hippocratic medicine. This division aims to answer questions such as: (1) the idea of the Ancient Greeks about the human being, (2) the idea of the Greek authors concerning the Otherness and (3) the impact of these concepts in the Greek political thinking. [...]
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014  
Registre complet -
5.
358 p, 895.0 KB Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971) / Pujol, Enric, 1960- ; Simon i Tarrés, Antoni, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
La tesi Ferran Soldevila i la historiografia catalana del seu temps (1894-1971) té un doble objectiu. D'una banda, dilucidar el lloc que F. Soldevila ocupa en la historiografia catalana del segle XX i, d'altra, oferir una primera visió de conjunt del panorama historiogràfic català contemporani. [...]
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2002
3 documents
Registre complet -

Materials didàctics 1 registres trobats  
1.
1 p, 14.3 KB Michelet : la renaissance, 1879 / Fernández Terricabras, Ignasi ; Michelet, Jules, 1798-1874 ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
L'historiador francès Jules Michelet és dels primers en utilitzar el terme renaixement per a definir aquest període de la història d'Europa.
2005 (Col·lecció de textos històrics)  
Registre complet -

Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB :: Cerca :: Lliura :: Personalitza :: Ajuda
Powered by Invenio v1.1.6
Mantingut per ddd.bib@uab.cat  :: Metadades subjectes a:
Col·laborem