|
1.
|
|
26 p, 6.2 MB |
La casa mediterránea : la arquitectura del turismo y la apropiación de los referentes tradicionales en Cataluña y Baleares
/
Rosselló, Maribel (Universitat Politècnica de Catalunya)
A lo largo de la costa catalana y de las islas Baleares se reproducen durante todo el siglo XX numerosos diseños de construcción, principalmente casas unifamiliares de segunda residencia o de veraneo, que son identificados como viviendas mediterráneas, en una clara vinculación entre la condición de lugar de descanso y ocio con el pasado cultural, el paisaje y la arquitectura tradicional. [...]
Al llarg de la costa catalana i de les illes Balears es reprodueixen durant tot el segle XX nombrosos dissenys de construcció, principalment cases unifamiliars de segona residència o d'estiueig, que són identificats com a habitatges mediterranis, en una clara vinculació entre la condició de lloc de descans i oci amb el passat cultural, el paisatge i l'arquitectura tradicional. [...]
All along the coast of Catalonia and the Balearic Islands, a great deal of architecture was erected throughout the twentieth century. These were mostly detached holiday homes identified as Mediterranean houses, in a clear link between their role as places of rest and leisure and the cultural past, the landscape and traditional architecture. [...]
2021 -  10.5565/rev/locus.378
Locus amoenus, Vol. 19 (2021) , p. 245-269 (Articles)
|
|
|
2.
|
|
13 p, 641.3 KB |
"Loquella barbarica" (VIII). La etimología de Porto-salè (Formentera, Islas Baleares) : una nueva propuesta
/
Ferrer Abárzuza, Antoni (Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Martínez Enamorado, Virgilio (Universidad de Málaga)
Porto-salè es el nombre de una zona de Formentera cuya etimología se ha relacionado frecuentemente con la sal que se extraía de los estanques próximos. Una versión del topónimo recogida en el Compasso de Navegare (siglo XIII) y la comparación con otros topónimos como Binissalem, en Mallorca, o Grazalema, en Cádiz, nos permiten proponer que se trata de un topónimo clánico bereber y que es, de hecho, el calco del topónimo árabe Marsa Salama o Marsa Salāma.
Porto-salè és el nom d'una zona de Formentera l'etimologia del qual s'ha relacionat freqüentment amb la sal que s'extreia dels estanys propers. Una versió del topònim recollida en el Compasso de Navegare (segle XIII) i la comparació amb altres topònims com Binissalem, a Mallorca, o Grazalema, a Cadis, ens permeten proposar que es tracta d'un topònim clànic berber i que és, de fet, el calc del topònim àrab Marsa Salama o Marsa Salāma.
Porto-salè is the name of a portion of the island of Formentera. Its etymology has been put in relationship with the salt that was extracted from the ponds laying near there. A version of this toponym can be found in the Compasso de Navegare (13th Century). [...]
2018
Faventia, Vol. 40 (2018) , p. 75-87 (Articles)
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
26 p, 511.4 KB |
Barcelona, destinació artística : creadors de les Illes Balears a les exposicions d'art, 1848-1888
/
Capellà Simó, Pere (Universitat de les Illes Balears)
A la fi del segle XIX, les Illes Balears van acollir una veritable colònia artística de creadors continentals que provenien especialment de Catalunya. Molts anys abans, però, els artistes illencs havien descobert a Barcelona un mercat de l'art que maldava per consolidar-se, així com noves formes d'organització professional. [...]
At the end of 19th century, the Balearic Islands were home to a veritable colony of continental artists, especially from Catalonia. Many years earlier, however, the Balearic artists had discovered an art market in Barcelona that was striving to consolidate itself and establish new forms of professional organization. [...]
A finales del siglo XIX, las Islas Baleares acogieron a una verdadera colonia artística de creadores continentales que provenían especialmente de Cataluña. Sin embargo, muchos años antes los artistas isleños habían descubierto en Barcelona un mercado del arte que se afanaba por consolidarse, así como nuevas formas de organización profesional. [...]
2019 - 10.5565/rev/locus.348
Locus amoenus, Vol. 17 (2019) , p. 109-133 (Articles)
|
|
|
5.
|
|
23 p, 402.7 KB |
Illeïtat, turisme i urbanització a les Illes Balears
/
Pons Esteva, Antoni (Universitat de les Illes Balears. Departament de Geografia)
Dos factors clau han condicionat l'artificialització del sòl a les Illes Balears: la illeïtat, funció lligada al fet insular, i el turisme. La illeïtat, entesa en termes de desconnexió respecte al continent i de mida reduïda a les illes, ha condicionat un grau més baix d'urbanització de la costa balear respecte a la de les regions continentals de l'àrea mediterrània. [...]
Dos factores clave han condicionado la artificialización del suelo en las Islas Baleares: la isleidad, función ligada al hecho insular, y el turismo. La isleidad, entendida en términos de desconexión respecto del continente y de tamaño reducido de las islas, ha condicionado el menor grado de urbanización de la costa de Baleares respecto de la de las regiones continentales del área mediterránea. [...]
Deux facteurs clés ont conditionné l'artificialité du sol dans les îles Baléares : la fonction l'îléité, fonction liée au fait insulaire, et le tourisme. D'une part, l'îléité, comprise en termes de déconnexion de la partie continentale et de taille réduite des îles, a conditionné le plus faible degré d'urbanisation de la côte des îles Baléares par rapport aux régions continentales de la zone méditerranéenne à proximité. [...]
Islandness, a function linked to the insular experience, and tourism are two key factors that have conditioned the urbanization process in the Balearic Islands. Islandness, understood as a disconnection from the mainland and in terms of the small size of the islands, has conditioned the lower degree of urbanization of the Balearic coast in comparison to the nearby continental Mediterranean regions. [...]
2019 - 10.5565/rev/dag.468
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 65 Núm. 2 (maig-agost 2019) , p. 321-343 (Articles)
|
|
|
6.
|
|
15 p, 473.1 KB |
"Saracenis nostris de balafia" : un arabisme en un document llatí datat a Eivissa el 1235
/
Ferrer Abárzuza, Antoni (Universitat Autònoma de Barcelona)
Les conquestes feudals que van tenir lloc entre el segle XII i el XIII produïren canvis radicals de població. Els habitants vençuts d'al-Àndalus quedaren "disminuïts de drets, susceptibles de ser sotmesos a pràctiques de desallotjament, alteracions dels seus cicles reproductius, de dispersions" (Barceló, 2005b: 22). [...]
Feudal conquests within the 12th and 13th centuries promoted radical changes in the population structures of that time. The defeated population of Al-Andalus remained "under less rights, susceptible of being forced to abandon their houses, affected by alterations in their reproductive cycles, dispersed" (Barceló, 2005b: 22). [...]
Las conquistas feudales que tuvieron lugar entre el siglo XII y el XIII produjeron cambios radicales de población. Los habitantes vencidos de al-Ándalus quedaron "disminuidos de derechos, susceptibles de ser sometidos a prácticas de desalojo, alteraciones de sus ciclos reproductivos, de dispersiones" (Barceló, 2005b: 22). [...]
2019
Faventia, Vol. 38 (2016) , p. 47-61 (Articles)
|
|
|
7.
|
|
14 p, 574.2 KB |
Dels programes de diversificació curricular (PDC) als programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment (PMAR) : canvi de nom i qualque cosa més?
/
Amer Fernández, Joan (Universitat de les Illes Balears) ;
Mir Gual, Andreu (Universitat de les Illes Balears) ;
Félix Arranz, Maria (Projecte Home Balears)
Analizamos el incipiente proceso de aplicación de los PMAR en diferentes contextos educativos. Nuestro enfoque metodológico es cualitativo y descriptivo. En primer lugar, buscamos de qué maneras los centros, a través de los equipos docentes, se apropian y despliegan los PMAR. [...]
Analitzam el procés incipient d'aplicació dels PMAR en diferents contextos educatius. El nostre enfocament metodològic és qualitatiu i descriptiu. En primer lloc, cercam les maneres com els centres, a través dels equips docents, s'apropien dels PMAR i els despleguen. [...]
2016
Anuari de l'educació de les Illes Balears, 2016, p. 122-135
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
18 p, 802.1 KB |
El retaule dels Osona de l'església de la Mare de Déu de Jesús (Eivissa, Illes Balears) : noves aportacions documentals
/
Ferrer Abárzuza, Antoni (Universitat Autònoma de Barcelona)
Aquest article presenta la confirmació documental de dues circumstàncies fonamentals en la història del retaule de la Mare de Déu de Jesús o de la Mare de Déu de la Llet d'Eivissa, obra de començament del segle XVI realitzada per Roderic i Francesc d'Osona. [...]
This paper presents new evidence for two important events in the history of the altarpiece of the Church of Our Lady of Jesus in Ibiza, also known as Our Lady of the Milk. The altarpiece was made by Rodrigo and Francisco de Osona in the early sixteenth century. [...]
Este artículo presenta la confirmación documental de dos circunstancias fundamentales en la historia del retablo de Nuestra Señora de Jesús o de la Virgen de la Leche de Ibiza, obra de principios del siglo XVI realizada por Rodrigo y Francisco de Osona. [...]
2017 - 10.5565/rev/locus.291
Locus amoenus, Núm. 15 (2017) , p. 17-34 (Articles)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.
